diumenge, 28 d’agost de 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 17)

EL CAFÈ DE PIPA
25/08/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES
·        Bossut-uda (Que té les galtes grosses).
·        Botimflat (Que té les galtes inflades)

 PARAULOTES
Aspecte físic Ridiculitzen a la persona pels seus defectes físics.
·        Botifarra/ Botifarró  (Estar molt mal fet, tenir un aspecte grotesc)
·        Bruixa (Dona lletja o mal vestida, d'aspecte repulsiu)
·        Camallut (Que té les cames llargues)
·        Cara de mico (Lleig)
·        Cardo (Persona molt lletja)
·        Carquinyol (Home molt prim i delicat)
·        Carrossa (Persona que és gran i té usos i costums passats de moda)
·        Caspós-osa (Que té caspa)
·        Culgrós (Que té les anques molt voluminoses)
·        Escopinyà (Persona que es poca cosa)
·        Espantall (Persona d'aspecte ridícul o estrafolari)
·        Gafarró (Persona molt xicoteta)
·        Geperut-uda (Que té deformació anòmala de l'esquena produïda per desviació de la columna vertebral)
·        Grenyut-uda (Que porta grenyes o cabells mal pentinats)
·        Lleig-lletja (Que no té bellesa i causa una impressió desagradable)
·        Macaco (Persona lletja o grotesca)
·        Mamarratxo (Persona que vesteix o es comporta de manera ridícula o extravagant)
·        Màrfega (Persona gruixuda, tosca i mandrosa)
·        Meló (Cap pelat)
·        Mico (Persona molt lletja o ridícula)
·        Mil-homes (Home que no és gran ni fort, però actua com si ho fos)
·        Mitja hòstia (Persona esprimatxada, baixeta i prima, poca cosa)
·        Mondongo (Persona gruixuda i de poca alçada)
·        Monstre (Persona d'una excessiva lletjor, dolenteria, perversitat, etc.)
·        Morrut-uda (Que té els morros grossos)
·        Mosquit (Persona menuda, insignificant)
·        Nano-nana (Persona d'extraordinària petitesa)
·        Nàpies/ Napiós  (Persona que té el nas molt gran)
·        Nas de pebrot, nas de catxiporra, nas de trompa, nas de carxofa, nas d'alberginia (S'apliquen a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara)
·        Nas d'àguila, nas aguilenc,  nas de lloro, nas de cotorra, nas de rei (S'apliquen a les persones que tenen el nas de corba molt pronunciada i amb la punta cap avall)
·        Ninot (Persona que per la seva figura, gestos o indumentària resulta ridícula, menyspreable)
·        Orellut (Persona que té orelles molt grans o llargues)
·        Pelut-uda (Persona que porta el monyo molt llarg. També s'aplica a qui té molt de pèl)
·        Penco (Dona lletja o malforjada)
·        Petard (Persona molt avorrida, pesada o d'escasses qualitats. També s'aplica a la persona o cosa lletja o poc atractiva)
·        Quatre ulls (Usada despectivament amb la gent que porta ulleres)
·        Rabassut-uda (Persona que és gruixuda i té poca alçada)
·        Sac de carn (Persona deforme de tan gras)
·        Sac de creïlles (Persona que porta una peça de vestir ampla que no s'ajusta al cos)
         Sac d'ossos (Persona molt prima
·        Secall (Persona molt prima)
·        Tap de bassa  (Persona molt xicoteta)
         Tartaja (Persona que parla de manera entretallada per tenir un trastorn de la parla)
·        Tort-a (Borni, mancat d'un ull)


MALNOMS D'ASPECTE FÍSIC I CARÀCTER
En la motivació dels malnoms, en destaquen un gran nombre originats pel físic de l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una figura. bé destaquen el comportament de l'individu pel seu comportament o relació social. 
 Aspecte físic
·        Abobachics, L’ (era una noia maca i parlava amb dolçor)
·        Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); 
·        Baldat, Pepe el (té minusvalidesa)
·        Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca)
·        Bigote (tenia traces de presumit, portava bigoti però no era precisament guapo)
·        Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset)
·        Blanquet, El (era rosset)
·        Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas)
·        Bocana (tots els familiar tenien la boca gran però el menut a més a més li deia a son pare que ell la volia tenir com un cocodril)
·        Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda)
·        Bonico, El (era molt lleig)
·     Borrelló, La (era xicoteta i molt revoltosa. La seva mare le deia: "pareixes un Borrello", fent referència al "Borrello" [esborra] que arrossegat pel vent no està mai quiet)
·        Bubú, La (dona en forma de globus)
·        Cabota, El tio (tenia el cap gran)
·        CabutEl (tenia el cap gran)
·        Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig)
·     Cames de ferro (apassionat del ciclisme. Era de caràcter una mica apocat, de manera que els companys d'esport es sorprenien quan els deixava enrere anant amb bicicleta)
·        Cametes (dona amb les canilles molt primetes)
·        Cap de Barca (tenia el cap gran)
·        Cap de diamant (tenia el cap gran)
·        Capitan tomello  (era baixet i es creia "mil hòmens")
·        Carabonita (Tenia certa semblança amb Clark Gabble i ell era alt i presumit)
·        CaracetesEl tio (feia moltes ganyotes quan parlava)
·        Caragola, Amparito la (era de complexió menuda)
·        Careta (feia cara d’espavilat)
·        Ceguet, Vicent el (era cec)
·        Celles de boga (tenia les celles blanques)
·        Chaleco, Pascual Serrano (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarraen una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peiró era alt i Pascual, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tinc que córrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi”. Tan li va agradar aquest apel·latiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta.
·      Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!)
·       Coixo Colau, El (estava coix)
·       Coixo Mateu, El (estava coix)

REFRANYS DE LA RELACIÓ DE PARELLA
D'on venim i cap a on anem són les dues preguntes bàsiques de l'existència de l'home. No obstant això, aquest camí -en general- no és en solitari. La nostra parella és en qui trobem la companyia ideal per a aquest viatge. Però com les persones canvien, els festejos i matrimonis, també. Per triomfar en l'amor i fer front a les transformacions, no hem d'oblidar de tenir cura dels tres pilars d'una vida de dos: a nosaltres mateixos, a la persona que tenim al costat i a la relació.
El refranyer en temes de la parella és molt ampli; però com antics que son, ho fan des de la cultura tradicional, que de sobra sabem que és masclista. M'he permès fer una classificació destacant els diferents estadis d'una relació de parella.
(1ª Part)
L'enamorament/festeig
·        A l'amor el pinten cec (Es diu perquè hi ha alguns enamoraments o matrimonis que ningú s’explica quan no hi ha bellesa física o moral en algun dels membres de la parella)
·        A les fosques ballen les mosques (Indica que allò que es fa a les fosques no es veu. S'aplica a les parelles de nuvis que buscaven la foscor per a fer manetes)
·        A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes (Quan la primavera despunta, es desperten els amors, que en poques setmanes solen quallar en parelles)
·        Aguantar la capa [o l'espelma] (Acompanyar una parella d'enamorats per a vigilar-los)
·        Amor nou, tot ho remou (L’enamorament capgira els enamorats i trasbalsa les seues circumstàncies ordinàries)
·        Costa més de conservar que d'enamorar (Hom ho diu de les relacions de parella)
·        De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha (És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella)
·        El badall no ment: son, gana o enamorament (Es tracta d’un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat
·        El llit del nuvi no té bonys (Qui està a gust amb una altra persona s’aïlla mentalment de la realitat circumdant i passa per alt molts detalls)
·        El que va fora [o a poble foraster] a festejar, va a què l'enganyen o a enganyar (Es diu irònicament com a crítica a qui festeja fora del seu poble)
·        El qui festeja, no sopa (Qui festeja s’oblida de tot, fins i tot de menjar)
·        El qui suca no trau tros; el qui pren fiat no tria, i el que festeja no dorm (Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant)
·        És millor un dia de festeig que un any de casat
·        Estar boig [per algú] (Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament)
·        Estar enamorat fins a les calces (Estar molt enamorat)
·        Estar enamorat i no conèixer la casa (Es diu de persones que pareixen preocupades o embovades)
·        Estar enfigat (Estar enamorat de manera obsessiva)
·        Fer bona parella ( Es diu a un home i una dona quan es veuen enamorats o tenen bona presència quan van junts)
·        Fer cantonades (Esperar-se en el carrer, especialment com a festejador)
·        Fer manetes (Donar-se les mans amorosament. Acariciar-se. Besar la mà)
·        Festeig llarg, niu d'embolics (Vol dir que els festeigs que duren molt, no solen arribar al matrimoni)
·        Festeigs llargs, n’apleguen pocs al cap (Adverteix que les relacions que s’allarguen acaben cansant si no arriben a bon fi)
·        Festeja la mare, que alcançaràs la filla (Recomana caure bé als pares de la persona estimada per tal que faciliten la relació)
·        Home enamorat, home empenyat (Destaca que l’enamorament encega l’ intel·lecte i fa fer molts regals i moltes bogeries d’amor)
·        Home enamorat, mans foradades (Destaca que l’enamorament encega l’ intel·lecte i fa fer molts regals i moltes bogeries d’amor)
·        Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat (Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació)
·        Pedretes em tires, senyal que m’estimes (Significa que les petites baralles entre enamorats serveixen per augmentar l'amor entre ells)
·        Quan les filles festegen, les mares bogegen o xotxegen  [bogejarxotxegar = desvariar] cloquegen [cloquejar = xarrar] xiuxiuegen. [xiuxiuejar = parlar fluix]  (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)
·        Qui en desembre [o gener] ha de festejar, vora el foc s'ha de ficar (Fa massa fred com per a estar molt de temps parat a l’exterior)
·        Qui festeja, no té fred [o no fredeja] (A qui està molt a gust en una circumstància li passen desapercebudes altres circumstàncies ben notòries per als altres)
·        Qui viu enamorat, té el cor turmentat (Qui s’enamora, viu un somni i pateix per la persona estimada)
·        Si no hi ha arracades, no hi ha abraçades (Vol dir que no es permeten certes coses si no hi ha compromís formal [simbolitzat per les arracades que el nuvi regala a la núvia])
·        Tenir-li el cor robat (Estar molt enamorat d'algú, desitjar algú o alguna cosa freturosament)
·        Tirar-se els plats pel cap (Barallar-se, dit sobretot d'una parella)
·        Val més una hora de festejar que dos de treballar
ELS CARRERS
Anteriorment
La Republica/ 36-39
Franquisme
Actual
Calle la Asunción
Alejandro Lerroux
(1931) II Republica
Calle la Asunción (1939)
Calle la Asunción
La seva denominació, obeeix al fet que comença a la plaça del mateix nom, on es troba enclavada l'església parroquial de Ntra Sra de l'Assumpció.És estreta, llarga i molt empinada, Encara que en els seus inicis té uns deu metres d'amplada, aquesta s'observa només en uns vint metres (fins la Torre de Benizahat), reduint-se després a sis o poc menys en un trajecte de cinc-cents metres de longitud.Va de sud a nord i és coneguda, vulgarment, amb el renom de "carrer del empedrat" a causa que, antigament, en els seus primers cinquanta metres es trobava revestida d'un rústic i desigual empedrat compost de toscs llambordes (adoquins)És travessada pels carrers de la Santíssima Trinitat (durant la II República li van posar Calle Francisco Ferrer Guardia(16/4/1931)) i Diputació (antiguament Calle de la Fuente Nueva (vulgarment coneguda com a Calle Font de Besols- a causa que enfront de la mateixa, a la vivenda situada a la cantonada de la via d'Eleuterio Pérez, habitava una família procedent de Sagunt, de cognom Besols- (S. XVIII)Continuant tenen les seves eixides les de la Higuera, Benlliure (abans Zeta).
A prop del seu final és traspassada per la d'Espadà, i ja passant l'últim edifici es troba la de Filipines (antigament Alta) que s'estén fins al barranc anomenat de "l'Horteta".A l'esquerra de les quatre cantonades que forma amb el carrer d'Espadà, es troba adossada a la paret lateral d'una casa, la font anomenada de "L'olivera", amb el seu abeurador per cavalleria i les aigües procedents de la font del "Anohueret " (i que ja varem anomenar en un programa anterior)A l'arribada de la segona república, l'abril del 1931, els components de la corporació municipal van acordar, segons consta en acta del dia 16 d’abril, canviar el seu nom pel d'Alejandro Lerroux, en homenatge a una prestigiosa personalitat republicana per la seva actuació política rellevant en la intervenció dels assumptes públics del moment.Don Alejandro Lerroux García va néixer a Rambla (Còrdova) el 4 de gener de 1864 i va morir a Madrid el 27 de juny de 1949. Des de molt jove es va distingir per les seves idees republicanes i el seu temperament batallador.
El 1901 va obtenir la seva primera acta de diputat a Corts, sent després nomenat director del diari "La Publicitat", de Barcelona.
Per combatre la nomenat Moviment Català, de caràcter regionalista, va fundar el diari "El Progrés" i més tard va fundar el partit radical. En el transcurs de la seva vida va patir desterraments voluntaris i empresonaments.
L'any 1907 va lluitar en les eleccions a diputats a Corts, a tot Catalunya contra la cridada Solidaritat Catalana, composta d'elements heterogenis, abastant des D. Nicolás Salmerón, republicà federal i expresident de la primera República, fins al Duc de Solferino ( Don Manuel de Llança i Pignatelli, d'Aragó) llavors Cap Regional del partit carlista a Catalunya.
La solidaritat va triomfar en gairebé tots els districtes catalans per gran majoria de vots.
Anys després va intervenir en la famosa reunió de Sant Sebastià (setembre de 1930) tenia per finalitat fer caure la Monarquia regnant. Aconseguit aquest cap, a l'adveniment de la República, constituït el Comitè Revolucionari en Govern, se li va adjudicar la cartera d'Estat, actuant com un perfecte governamental de tendències centristes.
En 12 de setembre de 1933 se li va encarregar de formar Govern, però a causa d'una maniobra parlamentària de les esquerres, només va durar fins al 8 d'octubre. Com a resultat de les eleccions generals de novembre d'aquest any, va pujar una altra vegada a la direcció del Govern, amb el suport de la C.E.D.A. (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). Després d'un breu parèntesi de Govern Samper, va tornar a la ser nomenat president del Consell de Ministres, donant entrada a personalitat de la C.E.D.A., el que va ser pres com a pretext pels elements revolucionaris per alçar-se a Astúries i Catalunya. Lerroux va reprimir enèrgicament els intents.En 1935, quan exercia la cartera d'Estat, es veié embolicat en l'escàndol del "Estraperlo" i malgrat haver-se provat que no va tenir cap intervenció, va dimitir el càrrec.
El Moviment Nacional va esclatar quan es trobava a Portugal i des d'allà va encoratjar a les hosts nacionals, en la seva defensa va consagrar el llibre "La petita història". També va publicar una obra titulada "Memòries" que va aconseguir un gran èxit. Va tornar a Madrid al juliol de 1947, morint dos anys després en el si de l'Església Catòlica.
Amb la victòria de Franco i als pocs dies de prendre possessió dels seus càrrecs les autoritats nacionals, van acordar recuperar l’anterior nom i col·locant en els extrems del carrer les làpides corresponents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada