EL REBOST DE LA VALL (programa 16)

EL CAFÈ DE PIPA

18/08/2016

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

BALDRAGA. Té diferents significats:

1.- Calçaces

·        Marit que es deixa governar per la dona. 

·        Home excessivament condescendent. 

2. de baldraga  Viure a costa de l’altre. Pagant altre. 

3. Home malfeiner, gandul.

4. Mal vestit.

 EXPRESSIONS DELS HOMES O MARITS DOMINATS PER LES DONES

·        Ser un calces

·        Ser un bragasses

·        Ser un collonera 

·        Estar  amb l’argolla al coll 

·        A l'home més savi, una sola dona el torna ximple

·        L'home encomana i la dona mana

·        Portar les calces [o els pantalons]

·        Posar les sinagües [a algú]

·        Si la casa vols acabar, deixa la dona governar

·        Si la dona et mana que et tiris del terrat, fes que no sigui enlairat

·        Ja tens muller, ja tens que fer

·        L'home proposa i la muller disposa

·        La dona fa l'home

EXPRESSIONS DE LES PERSONES DOMINADES

·        Dur a piló (Portar algú a la mort o a la perdició. Dominar una persona)

·        Fer ballar

·        Fer voltar [algú] com una baldufa

·        Portar [algú] a remolc 

·        Posar-li la cama damunt

·        Posar-li [a algú] el peu en la gola [o en el coll]

·        Pujar a cavall [d'algú] 

·        Pujar-li a l'esquena 

·        Tenir a la seva mercé

·        Tindre [algú] en un puny

·        Deixar-se passar les rodes per damunt (Deixar-se governar per un altre)

EXPRESSIONS DE VIURE A COSTA D’ALTRI

·        A costa de

·        A despesa

·        A expenses

·        A la sopa bova

·        Menjar de baldraga

·        Menjar el pa de l'ase

·        Viure de baldraga 

·        Viure de gorra

 EXPRESSIONS DE LES PERSONES MALFEINERES

·        Al malfeiner, cap ferramenta [o eina, o feina] li va bé (Quan algú no vol treballar qualsevol excusa és bona)

·        Ésser un butxaques o Anar en les mans a les  butxaques 

·        Més malfeiner que un gat d'hostal

·        Ser feina-fuig 

·        Fer el gos 

·        Ser mes gos que manat a fer

·        Ser mes gos que un pont assolat

·        Enganxar-se-li el llençol a les anques

·        Escalfar cadires (Passar molt de tems sense fer res. Gandul)

·        Portar una màrfega (Ésser gandul)

·        Ser més gandul [o gos]que lo jaqueta d'un guarda      

         Tindre un os en l'esquena 

         Gandul (Malfeiner; que no vol treballar)

         Malfeiner-era (Persona que no vol treballar o no compleix amb el seu treball per mandra o falta d'atenció i interès)

         Sapastre (Persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar. També s'aplica a la persona que és un beneitot, ximplet, curt de gambals)

        Manta (Persona que és mandrosa en el seu treball o una altra activitat)

·        Estar amb els braços plegats [o mans plegades]/ Estar una mà damunt l'altra (No fer res)

·        No fer una gamba 

·        No tenir esma de res (No tenir ganes de fer res)

·        Tocar-se els collons /la figa/la pampa

·        Tombar-se a la bartola

·        Fugir de fam i de feina (Ésser molt peresós, procurar no treballar)

·        No acatxar el llom (No treballar)

·        No fer més que menjar i jeure (Viure sense treballar gens)

·        No fer-ne un brot [de faena] (No treballar gens)

·        No fotre un clau (No treballar)

·        Tindre pèl a la mà (No tenir gana de treballar)

 PARAULOTES

Gens o poc treballador

Gambal (Malfeiner)

Gallof-ofa (Gandul; refractari al treball. També s'aplica a una persona covard)

Gos (Home peresós, que no va de feina)

Mandra (Persona que té poca disposició per fer alguna cosa)

Ronsa (Persona que és lenta i mandrosa en executar el que mana)

EXPRESSIONS DE LES PERSONES MAL VESTIDES

·        Anar com un Adam

·        Anar desmanotat

·        Anar molt deixat

·        Anar apedaçat

·        Anar pengim-penjam

·        Anar poc polit

·        Anar [o estar] fet un desastre

·        Ser una màrfega sense punts

·        Portar mal gipó

·        Semblar el pobret de Jesucrist

·        Semblar una granera

 TRADICIONS DESAPAREGUDES

ELS DILLUNS DE SANT JOSEP. Recordem com era aquest paratge fa uns anys quan es va iniciar aquesta tradició desapareguda. Es trobava l'ermita de Sant Josep avui coneguda de la Sagrada Família sobre la gruta poblada d'estalactites, d'on brollava una cabalosa font que canalitzada regava tota la fèrtil horta del nostre terme, circumdada per les muntanyes i entre elles unes casetes. A l'altra banda oliveres i garrofers i al fons la visió de la plana amb el mar blau.

Atrets per aquests encants la gent acudia els dilluns, des que començava el bon temps, per gaudir de tals delícies i proveïts de sopar es traslladaven a aquest lloc, consumint les riques provisions al mateix temps que aspiraven l'aire pur de la muntanya i la brisa marina. La gent jugava, passejava, cantava i malbaratant alegria, cada un a la seva manera, fins a altes hores de la nit.

  

MALNOMS DEL MÓN DEL TREBALL (1ª Part)

Batanera. La (Treballava en els batans. Els batans eren una mena de màquines utilitzats en la indústria tèxtil per tal de fer més espessos els teixits. El treball es feia regularment molt a prop als rius, per aprofitar la força de l'aigua i convertir-la en energia hidràulica que posava en funcionament el batan. Els teixits abadanats eren d'una qualitat superior i més compactes, espessos que aquells que no passaven per aquest procés).

Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”)

Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom)

Cartero, El, Daniel

Cartero, Miguel el (son pare era carter)

Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ...")

Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca)

Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis)

Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador per on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure sobrenoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!)

Tirolà (paleta molt manyós i aficionat a la música. Mentre treballava cantava Tirolà, tirolà…)

Varilla José Frias (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro)

 ELS CARRERS DE LA VALL 

Anteriorment	La Republica/ 36-39	Franquisme	Actual
Calle de Cementerio Nuevo	Calle Luis Fernández (1931) II Republica	Calle de Cementerio Nuevo (1936) Calle Bernarda Serra (1954)	Calle Bernarda Serra

Aquesta via, té uns tres-cents metres de longitud i ofereix una amplada d'uns deu metres amb idèntica mesura en tota la seva extensió. S’inicia al carrer de Correus abans calle del Centro, sent empinada fins arribar quasi al final en què, bruscament, descendeix de forma pronunciada, encara que reduïda a uns pocs metres fins a desembocar a la plaça de Villamargo (Final carrer Metge Badal -abans carrer Villamargo-  i inici carrer Lluis Vives- abans Calle del Puente- i canviat durant la dictadura )

És travessada també pel carrer Xacó (abans de Preciados des del sigle XVII fins la dictadura que passà a anomenar-se d'Ibáñez Martín i a la seva esquerra quan està a punt de finalitzar, neix l'antic camí del Calvari, actual carrer de Balmes nom que es va posar durant la dictadura (1954)

La seua anterior titulació de " Calle de Cementerio Nuevo " procedia segurament per ser camí directe al Cementiri antic de l'Assumpció, que va deixar d'utilitzar-se a l'agost de 1935 en què es va inaugurar l'actual Cementiri, situat a la Carretera de Vall d'Uxó a Algar. Sembla ser que l'anterior Cementiri data del segle XVII, el mateix que l'ermita del Santíssim Crist del Calvari que divideix els dos patis que constituïen els cementiris de la parròquia de l’Assumpció i del Sant Àngel.

Fins a l'any 1931 va tenir la denominació de "Calle de Cementerio Nuevo". Existia una altra via titulada "del Cementerio Viejo" (actualment Lope de Vega) situada al barri de Sant Vicent, corresponent aquest nom al fet que en els temps de la dominació àrab existia un Cementiri en aquells llocs, part sud-oest dels llocs de l'antic Vall d'Uxó.

La titulació del carrer del Cementerio Nuevo es va mantenir sense interrupció fins a abril de 1931 en què en ser proclamada a Espanya la segona República, a proposta d’un regidor socialista, la Corporació Municipal va proposar per unanimitat el canvi de nom pel de Luis Fernández, persona pertanyent a l'Agrupació Socialista Madrilenya, de la qual va ser secretari general en els temps de la Dictadura del General Primo de Rivera.

Luis Fernández va estar a Vall d'Uxó allà per l'any 1920, en viatge de propaganda política. S'estava acabant aleshores, l'edifici del Centre Obrer del carrer de Sanchis Tarazona, construït a expenses de l'organització socialista local. El cost de les obres suposava un dispendi superior a les possibilitats econòmiques de l'organització Vallera i el secretari madrileny va prometre i va proporcionar al socialisme local els fons necessaris per a l'acabament total de les obres.

Luis Fernández va ser víctima dels antagonismes socials de les dues potents forces sindicals U.G.T y C.N.T. Un dia, en eixir del local de l'Agrupació socialista madrilenya, va ser metrallat al mig del carrer per elements pertanyents a l'extrema esquerra. La víctima va morir instantàniament cosida a trets. Al seu enterrament va assistir una representació del socialisme valler com a demostració del sentiment que la seva mort s'havia produït en l'organització i també com a prova de gratitud per la seva col·laboració decisiva en la finalització de les obres del Centre Obrer de Vall d'Uxó.

Amb el triomf del Moviment Nacional, el carrer va recobrar la seva primitiva denominació fins a 1954, en què la Comissió encarregada de revisar els titulars dels nostres carrers, va decidir que aquesta es digués de Bernarda Serra, en homenatge a una mestra d'escola que durant cinquanta anys va exercir la seva professió a La Vall d'Uixó. En aquella data encara vivia Dª Bernarda, si bé ja jubilada.

Dª. Bernarda Serra Lanau, va néixer a Alzira (València) l'any 1868. A finals del segle XIX va ser destinada a La Vall d'Uixó on va regentar l'escola de pàrvuls, dedicant tots els seus afanys i sacrificis a aconseguir la instrucció i formació de centenars de xiquets de ambdós sexes.

Certament, per la seva escola van desfilar diverses generacions de vallers, pel que la senyora Bernarda era molt coneguda i estimada en aquesta població a la qual es trobava vinculada per profunds afectes espirituals.

En els seus últims anys es trobava paralítica, encara que en possessió de totes les seves facultats intel·lectuals. Va morir de sobte, el dia 19 de març de 1959, a l'avançada edat de noranta-un anys.

L'acte de l'enterrament va constituir una emocionant manifestació de dol, presidint les autoritats i jerarquies a front del qual es trobava l'alcalde, el senyor Eleuterio Abad Martín. Entre la nombrosa concurrència figuraven representacions del Consell de Protecció Escolar, Magisteri Local, xiquets i xiquetes de l'escoles públiques i una immensa gentada que va rendir l'últim tribut d'afecte i admiració.