CAP D'ANY

Any Nou

Any Nou és una festa que celebra l’inici d’un nou any. La data en què es realitza aquesta celebració depèn del tipus de calendari utilitzat, i la més comuna és la de l’1 de gener, del calendari gregorià, que va ser instaurat pel papa Gregori XIII el 1582, i s’utilitza en la majoria dels països del món.

ORIGEN

Tradicionalment, el calendari romà començava el primer dia del mes de març. No obstant això, era al mes de gener (l’onzè mes) quan els cònsols de l’Antiga Roma assumien el govern, per això Juli Cèsar, l’any 47 aC, va modificar el sistema, i va crear el calendari julià que, amb algunes modificacions realitzades en temps del cònsol Marc Antoni a 44 aC., l’emperador August César en 8 aC i finalment pel papa Gregori XIII en 1582, s’utilitza fins avui. L’any comença el dia 1 de gener. Posteriorment, el calendari gregorià va mantenir el costum, i la celebració es va caracteritzar amb un significat religiós durant l’Edat Mitjana i els segles posteriors.

Amb l’expansió de la cultura occidental a la resta del món durant el segle XX, l’1 de gener es va convertir en una data de caràcter universal, fins i tot en països amb les seves pròpies celebracions d’Any Nou (per exemple, Xina).

En l'actualitat, la celebració d'Any Nou és una de les principals celebracions al món. Grans esdeveniments es realitzen en les principals ciutats durant la nit de Nadal (vigília de l'Any Nou corresponent al 31 de desembre), sent acompanyades amb els més grans esdeveniments de pirotècnia. Alguns dels esdeveniments més grans del món se centren a Wellington, Auckland, Sydney, Hong Kong, Xangai, Taipei, Tòquio, Rangun, Dubai, Moscou, Buenos Aires, Santiago de Xile, Valparaíso, Nova York, Bogotà, Caracas, Mèxic, DF, Madrid, París, Berlín, Londres i Rio de Janeiro.

COSTUMS

A Espanya, la tradició és prendre 12 raïms al compàs de les 12 campanades de la mitjanit, la zona de reunió més important és la Porta del Sol de Madrid. Segons la tradició judeocristiana, l’1 de gener coincideix amb la circumcisió de Crist (al vuitè dia del seu naixement), quan rep el nom de Jesús (segons l’Evangeli de Lluc).

TRADICIONS

L'Home dels Nassos. És un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l'últim dia de l'any. Se'ls diu que aquest dia surt "un home que té tants nassos com dies té l'any". Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l'any i és una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern.

CURIOSITATS

1. La primera festa de Cap d'Any de la qual es tenen referències històriques es celebrava a Babilònia (en l'actual Iraq). Tenia lloc a mitjans de març, coincidint amb l'equinocci de primavera, i durava ni més ni menys que onze dies.

2. Els antics romans consideraven el primer dia de l'any el 25 de març, que era quan començava la primavera. En aquells dies era comú l'ús de calendaris lunars més adequats als cicles agrícoles (la sembra, la collita ...).

3. L'any 153 ac, per poder planificar amb temps les campanyes militars de les Guerres Celtibéricas, es va declarar l'1 de gener com a primer dia de l'any mitjançant un decret del Senat romà.

4. Juli Cèsar va ser el primer emperador romà que va decidir acabar amb els desfasaments de temps que creaven els diferents calendaris lunars utilitzats en l'Imperi. L'any 46 A.C. creà el calendari Julià que comptabilitzava 365 dies a l'any i cada quatre anys, 366. Tenia 12 mesos i començava al gener.

5. L'any que es va implantar en calendari julià es va denominar Any de la Confusió doncs per arreglar els desajusts va caldre comptabilitzar 455 dies i afegir dos mesos de 33 i 34 dies entre novembre i desembre.

6. La festa de Cap d'Any va ser abolida pels cristinanos per considerar-la pagana i substituïda per la festa de la Circumcisió de Crist.

7. Durant la Baixa Edat Mitjana, entre els segles XI i XIII, es tenen referències de celebracions de Cap d'Any. Els britànics ho celebraven el 25 de març, els francesos, el diumenge de Pasqua i els italians, el de Nadal, que llavors era el 15 de desembre; només a la Península Ibèrica es celebrava l'1 de gener.

8. L'acceptació general de l'1 de gener com a dia d'Any Nou data dels últims 400 anys.

9. El calendari gregorià, que és el que actualment s'empra en gairebé tothom, deu el seu nom al papa Gregori XIII i va substituir al calendari julià en 1582. Es va crear per ajustar el calendari civil amb el calendari litúrgic.

10. El calendari gregorià té un desfasament d'aproximadament mig minut a l'any respecte a l'any tròpic (el temps real que triga la terra a fer una volta completa al voltant del sol). Això significa que cada 3320 anys cal afegir un dia a l'any.

11. El calendari gregorià es va anar implantant gradualment en gairebé tot el món entre 1582 i 1923. Grècia va ser l'últim país a adoptar-lo.

12. La tradició de prendre 12 raïms per acomiadar l'any procedeix de Madrid. El primer registre que es té d'ella és d'un article de premsa de 1897. Sembla ser que es va iniciar entre les classes populars per ridiculitzar el costum de l'aristocràcia i la burgesia de prendre raïms i xampany per Cap d'Any com feia la noblesa francesa. El 1909, com a conseqüència d'un excedent en la producció de raïm, els agricultors levatins van tenir la idea de popularitzar l'hàbit per totes les regions espanyoles. I fins avui.

SUPERTICIONS

Existeixen certes supersticions que s'han mantingut durant el temps vinculats amb l'any nou i que, a continuació, es detallen:

1. No plorar en any nou, ja que es plorarà tot gener.

2. S'ha de rebre l'any nou amb molt de soroll per espantar bruixes i esperits negatius que poguessin estar a prop.

3. S'ha de tenir cura amb el que es fa, perquè es creu que allò que s'estigui fent a les dotze de la nit del 31 de desembre, es farà durant tot l'any entrant. Per aquesta raó, hi ha el costum d'abraçar, besar, ballar, riure, etc.,

4. Es considera el menjar raïm com un dels costums més tradicionals per festejar la vinguda de l'any nou sent un auguri de bona sort. En aquest sentit, es creu que s'ha de menjar dotze grans de raïm al so de les campanades i demanar un desig per cada raïm que es menja la qual cosa atraurà sort a la vida.

5. Donar diners en efectiu és un altre costum, ja que es creu que així no escassejarà a la casa de qui ho fa (potser motiu de l'existència de l'aguinaldo). En aquest sentit, també es creu que és una bona idea esperar el nou any amb diners a les mans. Es pot explicar-ho i col·locar-lo dins de la sabata dreta i fins i tot es pot posar monedes a la porta de la llar per garantir la prosperitat en ell.

6. Col·locar una espiga de blat darrera la porta de l'entrada és un simbolisme de bona sort, ja que representa l'abundància que es desitja hi hagi a la llar.

7. No convé demanar prestat alguna cosa durant el 31 de desembre.

8. Vestir una peça interior de color vermell les últimes hores de l'any es considera positiu principalment pel que fa a l'amor.

9. Col·locar dins la copa, en brindar amb xampany, una mica d'or (pot ser un anell es creu augmentarà l'estabilitat de la relació de parella.

10. A l'Argentina, a més de focs artificials, és tradició fabricar ninots de diferents materials i cremar l'última nit de l'any per a purificar-se i desfer-se de tot el negatiu de l'any que s'acaba.

11. A Brasil és costum anar a la platja i tirar flors al mar demanant un desig. Les sacerdotizas, col·loquen barquetes amb espelmes, regals i flors, si el mar se'ls emporta és símbol de bon presagi per a l'any que ve.

12. A Itàlia, com a Espanya amb el raïm, és tradició acabar i / o començar l'any menjant llenties, per tenir un any de prosperitat.

13.Abans de l'últim sopar de l'any, si s'escriuen tres desitjos per al proper, es guarda el paper enganxat al cos mentre se sopa i, en acabar, es crema, se suposa que aquests desitjos es compliran.

14. A Uruguai, l'últim dia de l'any -Sant Silvestre tiren per la finestra els calendaris de l'any que acaba i així, tiren tot el dolent; també tiren aigua al carrer per arrossegar tot el negatiu.

15. Entrar a l'any nou amb el peu dret porta bona sort, per això es pot veure a molta gent durant les dotze campanades recolzats a terra només amb aquest peu.

16. Per trobar parella, només acabar l'any cal felicitar i besar a algú del sexe oposat.

17. A Portugal tenen fama els focs artificials de cap d'any, a més de per la seva qualitat, per la seva durada. A més és costum encendre fogueres com a símbol de purificació.

18. La superstició diu que per tenir un any nou viatger, en començar aquest ha d'haver a la porta unes maletes. Per a la bona sort, sortir de la casa i entrar amb el peu dret.

19. A Dinamarca, la gent aprofita aquesta data per demostrar als seus éssers estimats que fa els aprecien, Com? Llançant plats vells acumulats durant l'any en el front de casa seva, mentre mes plats trencats troben en el seu jardí a l'altre dia vol dir que més apreciats són.

20. Perquè l'Any Nou vingui sense energies fosques ni negatives, s'aconsella que en el trànsit del vell al nou any estiguin tots els llums de la casa enceses, que no quedi cap racó a les fosques.

21. A Escòcia per acomiadar l'any es llença rodant pels carrers un barril en flames.

22. A Alemanya, el protagonista de cap d'any és Sant Silvestre, en el seu honor de cremen castells de fusta per uyentar els mals esperits, una de les tradicions és deixar al plat part del menjar, així s'asseguren abundància pel proper any.

23. Es tracta d'omplir una galleda d'aigua al llarg del matí de l'últim dia de l'any. Quan donin les 12 s'assumeix que ha absorbit totes les males energies i es llença pel WC ... perquè no tornin mai més !.

EL REFRANYER 

A cap d'any comença l'any

Al cap de l'any, els mateixos diners

Amb el nou any, un nou afany

Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys

Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany

Any nou, vida novaApedaçant s'arriba al Cap d'Any

Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any

Cap d'any en dijous, porta mals de cor

Cap d'Any en dimarts porta mal de cap

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre

Cap d'any gelat, any de molt blat

Cap d'Any gelat, molt pa assegurat

Cap d'Any llegany, mal any

Cap d'Any nevat, bon any assegurat

Cap d'Any serè, tot l'any va bé

Cap d'Any, neules

Casament de cap d'any

Ceba de Cap d'Any fa bon averany

De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar

Després de Cap d'Any, figues seques per company

Dia de cap d'any, [o Dia d'any nou]

El dia no es mou fins a Ninou

El foc de Cap d'Any, no fa dany

El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any

El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any

Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts

Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran

Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any

La missa de Cap d'Any val per tot l'any

La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any

L'any nou entrat en divendres no plourà i tot seran cendres.

Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any

L'escudella de cap d'any de vegades fa un refrany

Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any

Nadal passat, Cap d'Any aviat

Neu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis]

Ninou, ninou, la cua del bou

Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat

Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat

Per Any Nou el dia s'estira un sou

Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant

Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam

Per Cap d'Any els tísics fan el dany

Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més

Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més

Per Cap d'Any s'enceten les figues seques

Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany

Per cap d'any, el dia s'allarga un pam

Per Nadal i per Any Nou muda d'amo i muda el sou

Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company

Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; | per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix.Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre, i per Any Nou, un pas de bouPer Ninou (Cap d'Any) un pas de bou

Per Ninou [Any Nou] un pas de bou.Per Ninou pagar el sou i tracte nou

Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou

Per Ninou tracte nou i paga el sou

Per Ninou un pas de bou

Per Ninou, pagar el sou i tracte nou

Per Ninou, tracte nou i paga el sou

Per Ninou, un pas de bou

Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany.

Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou

Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix

Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix

Per St. Esteve, un pas de llebre i per any nou un pas de bou.

Pluja de Cap d'Any duu mal averany

Pluja de Cap d'Any, fa bon averanyPluja de Cap d'Any, mal any

Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà

Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà

Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any

Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any

Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any

Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any

Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any

Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall

Si el desembre plou, bon any nou

Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel

Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma

Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany

Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any

Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any

Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any

Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any

Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort

Trons per Cap d'Any porten mal any