divendres, 8 de gener de 2016

FESTIVITAT DE SANT ANTONI ABAT

LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT EN LA VALL D'UIXÓ
Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. Al País Valencià, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
Ermita de Sant Antoni
Posada sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Santa Bàrbara, es troba a 214 mts. d'altitud sobre un petit turó enfront de la població i a 1 km. d'aquesta, a la partida de Sant Antoni i al costat de la colònia residencial del mateix nom.
Construïda a finals del s. XVII o principis del XVIII, es tracta d'un temple petit, senzill i d'aire rústic. S'accedeix al mateix per tosca escalinata i té adossat al seu costat esquerre un recinte més modern per acollir visitants i pelegrins, amb coberta a una sola vessant. El temple es cobreix amb teules a dues aigües, i la seva façana és rectangular, rematada en àmplia espadanya barroca amb campana i creu. La porta és adovellada, emmarcada per dovelles irregulars i amb un Retablillo ceràmic amb imatge del sant sobre ella. 
L'interior és rectangular, amb suport corregut al llarg de les parets de maçoneria. Només té un altar, en què es troba la imatge del sant.

Façana de l'ermita
Vista general
Interior de l'ermita. Altar
Celebració de la festa
A La Vall d'Uixó es celebra el cap de setmana més pròxim al dia 17 i no coincident amb la festivitat de Sant Sebàstià a la veïna població de La Vilavella. Es fan quatre actes principals:
La Baixà del pi
El cap de setmana anterior a la celebració de la festa de Sant Antoni té lloc la baixada d'un pi que es planta a la plaça de l'Assumpció organitzada per l'Associació Cultural de "Genets i carreters".
El recorregut comença en el carrer 8 del barri Carbonaire, davant de  l'antiga fàbrica de Canós, i  passant per la carretera de Sogorb i el carrer Assumpció, els cavalls traslladen el pi fins a la plaça de l'Assumpció on, un cop acabada la missa, es planta.


El cercavila i benedicció dels animals 
El Dissabte l'Associació Cultural de "Genets i carreters" organitzen a la Plaça de Nostra Senyora de l'Assumpció la tradicional Benedicció dels animals. Anteriorment, Cavalls, "haques", gossos, gats, ànecs, canaris, tortugues ... i una infinitat d'animals participen del multitudinari cercavila de Sant Antoni pels principals carrers de la Ciutat. A cada animal participant se li obsequia amb el pa beneït o rotllo, el qual i segons la tradició és un present de prospera salut i benestar. Al mateix temps, les Caixes Rurals de Sant Vicent i Sant Isidre els obsequien amb regals.
Els rotllos
La dolçaina i el tabal obrin el cercavila
Pas dels cavalls i genets
Les haques tirant de carro
La resta d'animals i els amos
El capellà beneint els animals
La cavalleria que tanca el cercavila amb el crit de "Viva Sant Antoni"
Romeria a l'ermita de Sant Antoni 
A l'endemà diumenge la "Colla Amics de Sant Antoni" organitza els actes del matí a l’ermita. Els vallers i valleres es concentren de bon matí al paratge de Sant Josep on se’ls obsequia amb uns rotllets i mistela. Tot seguit i amb la música de la "Dolçaina i Taval" es realitza la peregrinació a Sant Antoni. El sant al coll és pujat a l'ermita que porta el seu nom. Un cop a l’humil santuari es realitza una missa per a l'ocasió. Posteriorment la comissió reparteix a tot aquell un suculent esmorzar, a més les persones que ho desitgin s'omplen les seves cantimplores de vi negre que brolla d'una font que es troba al voltant de l'ermita i que any darrere any abasteix les dues caixes rurals, Sant Vicent i Sant Isidre. De record els participants de la festa es porten un mocador amb la imatge del sant. Els allí congregats es reparteixen per la xicoteta esplanada central i pels voltants per tal d’esmorzar.
Inici de la romeria amb la dolçaina i el taval, seguit del guió i el Sant
Sant Antoni en la peana
Tota la gent darrere accedeix a l'ermita
Celebració de la missa pel rector de l'església Jesús Obrero i el seu diaca
Sant Antoni presidint la missa
El cor de la parròquia de Jesús Obrero 
Els romers seguint la missa
En acabar la missa es costum voltejar la campaneta
Proveint de vi a la font
Omplint el vi
Els romers rodejant la font per agarra el vi
Els patrocinadors de la festa repartint l'esmorzar i els obsequis
Gaudint de l'esmorzar
Festival de Cançons de Curruca.
L'any 2013 es va incorporar a la festa una nova activitat, la recuperació dels cant de curruca, cants propis dels caçadors i que formen part de les tertúlies en les casetes de camp després de cada menjar. Aquesta recuperació s'ha instaurat com a Festival de Cançons de Curruca i té lloc el dissabte de Sant Antoni en l'ermita.
La Curruca
És un grup de caçadors, que normalment són amics i es reuneixen per anar de caça. Aquests tenen una caseta a la muntanya i van a passar-hi els caps de setmana que està oberta la veda. Tots solen anar equipats, amb escopeta, cartutxos, motxilla i amb els gossos de cada caçador, (hi ha qui porta dos, quatre o set o vuit), Antigament es solia anar amb carro, ja que aquest carregava amb tot el que necessitaven per passar aquests dies.
A causa de la gran afició que hi havia ja que la Vall té molt terme era tot un espectacle veure marxar a totes les quadrilles de caçadors cap a les muntanyes, cada un a la caseta de la seva "Curruca", allà s'organitzaven copiosos sopars i dinars, normalment sempre hi havia un membre de la quadrilla que sàvia guisar i preparava veritables banquets, sempre guisaven la carn que caçaven. 
Quan estaven de caça, es paraven a beure en els aljubs, lloc on es recull l'aigua de pluja, aquest consisteix en una caseta petita tapada i al costat una balsita per beure els gossos.

Relació d'aljubs: Espardenyers - Novenes - Sindicat - Margarita - Corral-Blanc - Vinanbros - Fons - Font de Cabres - Punta - Penya - Migdia - Murta - Manyaneto - Garrut.

Al vespre es refugiaven a la caseta i se sopava el famós "empedrao", hi passaven la nit i això portava la consistent xerrada d'anècdotes i històries verdaderes o potser imaginàries, cantaven cançons compostes per ells i altres. Aquestes vetllades eren fantàstiques.

CANÇONS DE CURRUQUES:

“Baix de la Peña Mig-día
a San Pau van pillar
furtant pomes de Gandia
a les cuatre del matí,
cuando la perdiz canta
tronada viene
no hay mejor señal de agua
que cuando llueve.


Cançó de la Curruca “Los Pinos”

“Tenen fama estos artistes ,
de la corruca el Corral Blanc,
son dos musics de primera
que sempre van davant,
toquen platillos y bombos
la casa queda escampà
i a la san demá el matí
els forats estan tapats.


Al matí següent continuaven caçant fins al migdia donant voltes i més voltes per la muntanya, després acabaven la jornada menjant una bona paella, salsa de conill o conill en cargols.

Posteriorment al caure la tarda es repartien la caça aconseguida, cada caçador amb la motxilla ple o potser buit, i acompanyat dels seus gossos, tornava a casa esperant la propera setmana de "Curruca".
RELACIÓ D'ALGUNES CURRUQUES
-Pechan – Raco – Figueretes – Cable – Esteve – Uitena – Salseros – Canut – Calbo – Baló –Diago – Ferro -Corbata – Fenos – Correa – Vetero – Millonaris – Ana – Menut – Roser -Guzman – Pecat – Bruts – Los Pinos – El Tort.
Races de gossos de caça.
-Bretona - Xarnego - Eivissenca - Portuguesa - Mallorquina - Llebrer - Pachon - Bracco - Pointer - Seter - Podenc.

Dites i refranys:
  A la novena de Sant Antoni, lo que no hi vindrà, no tindrà oli

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada