diumenge, 7 d’abril de 2013

Ofici de granerer

Granerer 
Persona que fabrica, repara o ven graneres.
La granera: És un utensili compost d'un feix de branques primes o de palmes, subjecte a l'extrem d'un mànec de fusta o de canya, i que serveix per a arreplegar i llevar de terra o d’altre lloc la pols, pedruscall i altra brutícia. També hi havia graneres de bruc (“brezo” en castellà) que solien usar-se per agranar l'era, el corral, l'estable i aquelles àrees, en definitiva, de brutícia a l'engròs. I, per suposat, les graneres més fines o de mill ("mijo"), és a dir, d'aquest arbust riberenc que ha donat nom al nostre riu en valencià, Millars (però també en castellà, Mijares).
El granerer, o fabricant de graneres, anava ambulant pels pobles. Anava de carrer en carrer amb una sària, o bossa d'espart, a l'esquena, ple de palmes preparades amb les seues eines. Eren els mateixos granerers els que es proveïen de les matèries primeres, ja que anaven a tallar les palmes, o el mill, als terrenys erms, així com les canyes per al pal, transportant-les fins les seues cases on les emmagatzemaven. D'ací anaven proveint-se del material necessari per a realitzar el seu treball.
Quan el granerer arribava al poble, per vendre les seues graneres o apanyar les fetes malbé, solia passejar-se pels carrers cridant allò de "El granereeer!" Però, de vegades, quan alguna dona tenia alguna granera per fer, solia ocórrer a l'inrevés, es a dir, era la dona qui treia la granera de casa i, ara, era ella la que cridava el granerer, el qual, al bellmig del carrer, la desfeia, la tornava a muntar amb palma nova i, quan creia que estava ben rematada, li lliurava l'encàrrec a la mateixa porta de ca la clienta. 

Materies primeres: Per a l'elaboració d'una escombra de palma, el primer que cal fer és recollir la matèria primera, és a dir:
* Les fulles del margallo (Chamaerops humilis).
* 1,30m. de soga d'espart.
* 40 cm. de cordill d'espart.
* 1,20m. de canya (Arundo donax).
Eines
* Tisores.

* Punxó.

* Agulla pleitera.
* Tisora ​​de podar o destral.
* Alena o passadora (Punxó amb trau)
* Martell.
Procés de la granera de palma: 
La recol·lecció dels cabdells i el palmell ha de fer-se a partir de S. Pere, durant el mes de juliol. Després aquests es guarden en un lloc sec fins a la seva deshidratació.
Un cop secs els cabdells ja poden treballar en qualsevol modalitat de empleita.

Es necessiten de 8 a 10 fulls de palmitera  (Chamaerops humilis), segons el gruix de  la canya, no massa grans i que estiguin netes. es tallaran de maig a agost perquè és quan millor s'assequen directament al sol, 
col locant-bé esteses fins que blanquegin (8-10 dies).
Les cues tindran una longitud d'uns 8 dits. d'els últims 4 dits s'haurà retirat amb la navalla la meitat del seu gruix durant el tall.
També cal 1,30 m de corda de 3 maques de 3 o 4 esparts cadascuna.
Així mateix disposarem d'uns 40 cm de cordill d'espart picat de dues maques de dues esparts.
Una canya de 1,20 m d'alçada, tisores, punxó, agulla pleitera, tisora ​​de podar o destral, alena o passadora (Punxó amb trau) i martell.
A un full de palmitera li tallarem la cua i traurem de 8 a 10 tires longitudinals.
La fabricació de la granera s'inicia lligant el extrem més fi de la corda a un suport resistent.
A continuació es lliga un extrem del cordill a uns 4 o 5 dits de l'extrem lliure de la corda.
Prenem el primer full i obrim lleugerament la cua per la zona de rebaix per facilitar el seu doblat.
Situem la cua sobre la soga, al costat del cordill, donant suport al tall de rebaix sobre ella i dobleguem el trosmés fi cap avall.
Col·loquem una tira sobre la mateixa cua i també la dobleguem cap avall per donar-li força a la unió amb la soga.
Nuem amb el cordill prement fort la cua contra la soga. Repetirem aquesta operació amb el resta de fulles procurant que quedi ben subjecta cada una al costat de l'anterior.
Un cop nuades tots els fulls a la soga les aparellem el millor possible. després nuem dues tires pels extrems de manera que la soga passi pel seu interior.
Dobleguem una mica el teixit per donar-li la forma deguda. Amb les dues tires nuades subjectem el cos de les fulles de palma.
Col·loquem la canya i amb la soga ben estesa anirem tancant les fulles cosides sobre si mateixes, quedant estretes sobre la canya.
Mantenint tensa la corda anirem enrotllant estrenyent el més possible contra les cues que ja envolten la canya.
Amb un punxó fixem els últims 15 cm de soga perquè no s'afluixi.
Amb l'alena o passadora (Punxó amb trau) cosim diverses vegades la soga sobrant sobre el cos de l'escombra, molt a prop de les cues.
Conclòs el cosit colpegem suaument amb el martell per suavitzar possibles irregularitats.
Amb les tisores de podar o amb la destral tallem les puntes de les fulles de palma per obtenir un acabat regular.
Perquè el cos de l'escombra quedi més subjecte a la canya li clavem una pua a meitat del capllaçat.
Finalment, amb la tisora ​​tallem les fulles que sobresurtin del conjunt. Ja tenim una escombra de full de palmitera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada