RENECS I PARAULOTES VALENCIANES

RENEC. Un renec és un mot o locució indecorosa o de maledicció que, en general, utilitza els símbols sagrats i sona coma un interjecció; pot ser una imprecació vexatòria, de condemna, o una mostra d’enuig i, en molts casos, un simple ajut del llenguatge. El que renega és renegaire, malparlat. També es defineix com una paraula o una expressió ijuriosa a Déu o una cosa sagrada i en aquest cas és una blasfèmia. O bé pot ser una paraula grossera o indecent emprada com a interjecció. El qui blasfema, renega o diu flastomies és el renegaire o cagadéus. Hi ha renecs i expressions injurioses que se solapen amb els insults.

A continuació tenim un recull dels més emprats pels nostres avanpassats i dels quals són pocs els que s'escolten en l'actualitat

A

A cagar

A fer la mà

A pendre pel cul, cabró, malparit...

Això ja comença a fer pudor

B

Botoadéu
Botons

C

Cago`n cony

Cago`n dei

Cago`n Déu

Cago`n Déu i tots els Sants

Cago`n Déu, en la creu i en el fuster que la feu

Cago`n el cony beneït

Cagon’n el cony de la Verge, de la Mare de Déu

Cago`n el cony de ta mare

Cago`n el cony de ta tia

Cago`n el cony sagrat

Cago`n els collons del capellà

Cago`n els collons del pare sant (o del sant pare)

Cago`n els ossos de ton pare

Cago’n deuna

Cago`n dotze

Cago`n en Judes, en la cara de Judes

Cago’n la creu

Cago`n la creu divina

Cago’n la mar Salada

Cago’n la mare de Déu

Cago’n la mare  d’en Tano

Cago`n la mare que et va fer

Cago`n la mare que t’ ha parit

Cago`n la mare que t’ ha parit, que descansà es va quedar

Cago’n la puta

Cago’n la puta de ta mare

Cago’n la puta d’oros, de bastos

Cago’n la puta llet

Cago`n la puta mare que et va parir, cagar, paringar, fer

Cago`n la tia Maria

Cago`n l´esperit sant 

Cago`n l’ hòstia

Cago’n l’hòstia consagrada, (l’ hòstia de Déu, l’ hòstia puta, hòstia sagrada)
Cago'n l'hostia consagrda i divina

Cago`n l´olla

Cago`n lo xiquet de Déu

Cago`n los quatre puntals que t’aguanten 

Cago`n l´ou

Cago`n Sant Pere

Cago`n Satanàs, quan era jove

Cagon’n sa teva puta estampa

Cago`n seu

Cago`n seuna

Cago`n ta mare, en ta puta mare

Cago'n Tano quan era gitano

Cago`n ton pare 

Cago`n tot

Collins

Colló

Collons

Cristina puta

D

De puta mare
Dimoni, dimonis

E

El Déu que et va fer (fotre, matricular, parir)

El pet de la teva àvia
Els collons de Déu
Els collons de Manrró
Els collons de Maria Santíssima
Els collons del Pare Sant
Els collons que t'aguanten
Els teus collons
Et faré pixar sang

Et giraré la cara

Ets més calenta que un forn encès

Ets més dolent que la tinya

Ets més dolenta que carn de xinxa
Ets més puta que les gallines
Ets més ruc que fet d'encàrrec

F

Faré un mecagon que es reventaran les cristalleres de l'infern
Fill del veí de dalt
Fill d'una resacsa de putes

H

Hòstia

Hòstia consagrada (divina, puta, santa, de Déu)
Hòstia xiquet 

I

I ta mare quan pixa fa roglet
I un be negre amb pores rosses
I un nap

I un ou

I uns collons
Ira de Déu

L

La figa de Mariasantíssima
La figa de ta mare

La mare que et va parir 
La mare que et va matricular

La puta mare que et va parir, (fer, paringar, cagar)

La puta que t'ha parit

M

Mal caigués la Seu i haurie feina per tothom
Mal llamp te mati
Mal pet et rebenti la pell del cul

Mal te morissis

Mal te rebentessis
Mala cagarada del cel t'esclafi, fill de la gran puta, (fill de puta)

Mala fava t’ofegués
Mala peça
Mala puta

Me cague`n cent mil putes verges del Grau 

Me cague en Déu, en la creu i en el fuster que la féu

Me cague en els dimonis

Me cague en la mar salà

Me cague en l'ascla

Me cague en un barril d’ hòsties en el cap de Déu per tapadora

Merda

Merda, merda i més merda

Merda d'oca

Merda seca

M’ ho passo pel cul
M'ho passo pels collons

M’ ho passo per l´entrecuix
M'ho passo per la figa
Mira que ets orelles

N

No em toquis allò que no sona

No em toquis els collons

No em toquis els ous

No em toquis els pebrots
No vals la corda per penjar-te
No vals ni la merda que cagues
No vals ni un pet de puta
No vals un rot de gitano

O

Ondi
Òndia
Os pedrer
Ostres

P

Puta divina
Puta d'oros

Puta misèria

Q

Que et folli un peix

Que et petin

Que et rebentin

Que et donin pel cul, pel sac

R

Recollons

Recony

Redell
Redena

Redéu 

Redimonis

Rehòstia (la)
Recristina puta
Recristo

S
Sabat de Déu
Sang de bou

T

T’arrancaré els ulls i m’ hi pixaré al forat perquè et cogui

Tens més cara que esquena

Tens uns collons com una catedral
Toca’t els collons

Toca’t els ous

U

Un bacó en un toll d'aigua
Un bon carall
Un cap de porc amb orelles
Una merda

Una merda penjada en un cordill

V

Vés a cagar

Vés a cagar a la via, vinya

Vés a cagar i balla

Vés a escampar la boira 

Vés a fer la mà 

Vés a fer punyetes 

Vés a fer-te engaltar

Vés a fregar

Vés a fregir espàrrecs

Vés a fregir llet

Vés a fregir raves

Vés a la merda 

Vés a la porra

Vés a la punyeta

Vés a la quinta forca

Vés al cony de ta mare

Vés al dimoni, al diable

Vés a passeig 

Vés a pastar fang 

Vés a pixar

Vés prendre pel cul 

Vés a prendre pel sac 

Vés a prendre vent

Vés a fer la punyeta 

Ves a tocar-li la figa a ta mare bonico

Vés a tocar-te la pixa

Vés que et moqui la iaia, la mama, la tieta

Vés  que no t´aguantes ni els pets
Ves te'n a fer punyetes (cagar, regar, filar, pastar fang, la merda)

Veste`n al carall
Voto a Déu

Voto a redéu.

PARAULOTA. Una paraulota o paraula gruixuda, és un mot que hom considera indecorós, groller, o incorrecte. Què constitueix una paraulota i què no, és una convenció cultural i només pot ser definit dins del nivell èmic de les ciències socials. Generalment s'utilitzen en el llenguatge groller expressions sobre allò que en la societat és sagrat (religió, família) o sobre allò que es consideri tabú (sexe, parts del cos, escatologia) o bé expressions que exacerbin descripcions personals (insults).

A

Abacallat
Abellot (Persona malfeinera, que no vol treballar)
Abegot (Beneit, simple, gamarús))
Abraçafanals (Persona sense criteri propi, és a dir, un adulador o llepaculs)
Absurd-urda (Contrari al sentit comú)
Aburgesat-ada (Que ha tornat semblant a burgès)
Abusananos (Persona que s'aprofita en excés d’algú més dèbil que hom)
Acabacases (Malgastador)
Acabat-ada (Vell, molt decaigut o fet malbé, arruïnat)
Acaparador-ora (Persona que acumula coses que també els altres desitgen o necessiten, amb ànim lucratiu o per l'afany de posseir)
Acollonit (acovardit, espantat, atemorit)

Adormit-ida (Atordit, babau) 

Advocat de secà (El qui, sense títol ni instrucció suficient, vol exercir d'advocat o donar consells)
Afartapobres (Que dóna menjar a preu baix)

Afeitagats (Mal barber)
Afemellat-ada (Mancat d'energia i aspecte viril; semblant a femella)
Aferrat (Persona ruda, basta)
Afonacases (Malgastador)

Agarrat (Avar, massa afectat de replegar i de guardar els diners)
Agonies (Ansiós, urgent en el demanar)
Agre (Mancat d'afabilitat i dolcesa)
Aguantaespelmes (Acompanyar una parella d’enamorats per vigilar-los)
Aguiló (Es diu del qui té el rostre llarg i prim i de la persona que el té així)

Albercoc (Beneitot, mancat del bon ús de la raó, poc-seny, irreflexiu)
Alçapius (Persona fogosa sexualment)
Alienat (Boig, mancat de seny)
Altiu (Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses)

Amargat (Dolgut que és infeliç a causa de desenganys)
Ambiciós (En recerca de poder, honor, responsabilitat, superioritat, o distinció)
Analfabet (Que no sap llegir)
Ànima de càntir (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime)

Ànima de Judes (Esser molt fals, traïdor o mentider)
Ànima deserta (Persona curta d'enteniment i pusil·lànime)

Ànima en pena (Persona melancòlica o afligida)

Animal (Home groller, que de(mostra poc enteniment o falta de sentit moral)

Animal banyut (Home al qual la seva dona és infeel)
Animal de bellota (Groller o molt ignorant)
Animal de pinso (Groller o molt ignorant)
Animal de rapinya (Lladre)

Animal de sèquia (Ser una persona curta d'enteniment, irracional)
Animal panxut
Animalàs (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)

Animalot (Home groller, que demostra poc enteniment o falta de sentit moral)
Antipàtic (Desagradable persona que és mal educada o descortès i causa rebuig)

Apardalat (Que està sempre com distret del que cal fer)

Aprofitós (Persona que saca beneficio de las situaciones favorables, generalmente sin escrúpulos o utilizando a los demás)
Aragonés (Persona que se mantiene inamovible en su actitud)
Aranya (Persona poc sociable, que viu retirada i fuig de la gent. També es pot aplicar als avars)
Armari (Passiu, no pren decisions i si està en un grup de gent no diu res. També s'aplica a una persona molt gran)
Arpellot (Persona d'aspecte i obrar groller, sense finura ni mirament)
Arrogant (Que manifesta supèrbia o convicció del propi poder)
Arrossinat (Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional)

Arrugat (Desanimat, acovardit)
Artista de barraca (Artista de poca importància, de baixa categoria)
Artista de plexiglàs (Artista de poca importància, de baixa categoria)
Asclaire (Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria)
As de bastos (Misteriós)
Ase (Home estúpid, que obra amb poc enteniment)
Ase dels colps (Ésser la persona que s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.)
Ase mort 
Asfixiat (Arruïnat)
Assaltador (Violent)
Assassí (Cruel. Que fa sofrir)
Atabalat (Que té poc-seny, el qui obra massa de pressa i sense reflexió)

Atarantat (Avalotat, irreflexiu)

Atontat (Que està babau, atordit o no s'assabenta del que passa)
Atrapamosques (Passar el temps sense treballar o fent coses inútils)
Aturat (Curt d'enteniment pràctic o de coratge; mancat de potència per a l'acció)
Avar (Mesquí que oculta, guarda i no ofereix alguna cosa valuosa)
Avariciós (Persona que té o mostra desig excessiu de béns o riqueses)

B

Babau (Home curt d'iniciativa, que queda aturat d'admiració o d'indecisió per coses que no tenen importància)
Babarota (Persona inútil, incapaç d'obrar amb seny)
Babeca (Curt d'enteniment, excessivament crèdul o incapaç de tenir criteri propi)
Bacó-ona (Persona bruta de cos o indecent en les seves accions)

Bacora (Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment)

Badaluc (Ximplet, el qui per curtor d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre)

Badoc (Ximplet, el qui per curtor d'enteniment o per distracció és fàcil d'enganyar o sorprendre)

Bagassa (Prostituta)
Bagasser (Freqüentador de prostitutes)
Bagassut-uda (Perdudot, persona de mala vida)
Bajà-ana (Beneitot, mancat del bon ús de la raó)
Bajoca (Beneitot, persona de poc seny)
Baladrer (Que parla a crits o que crida immoderadament)
Baldat (Esguerrat, que està impossibilitat per moure, impedit)
Baldufa (Persona baixeta i grassona)
Baliga-balaga (Home informal, de poca serietat)

Bandarra (Atrevit, insolent, que parla o obra amb desvergonyiment. També s'aplica al malfeiner)
Bandit (Qui va d'una banda a l'altra ociosament o fent més mal que bé)
Bandoler (Qui va d'una banda a l'altra ociosament o fent més mal que bé)

Banyut (Home al qual la seva dona és infeel)
Barbamec (Que no té pèl de barba o la té molt clara. Dit també del jove pretenciós que homeneja)
Bàrbar (Que mostra una crueldat selvàtica)
Barra (Home desvergonyit)
Barrim-barram (Persona esburbada, que fa les feines a la greu manera, sense mirament)
Barroer-era (Que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria)
Barrut-uda (Desvergonyit, audaç)
Bastard (Que té mala intenció o és un indesitjable)

Baturro (Rústic, inculte, tossut)
Batxiller (Qui parla molt i fora de lloc)

Bavós (Curt d'enteniment o mancat d'experiència)
Beata (Dona que fingeix religiositat i per altra banda fa males obres)
Beco (Beneitot, curt d'enteniment)
Beneit del cabàs (Persona molt curta d'enteniment)
Baneitó-ona (Curtet d'enteniment)
Beoci-beòcia (Grosser d'enteniment)

Besaculs (S'aplica a la persona de comportament servil i adulador davant d'una altra, per guanyar-se la seva voluntat o per aconseguir un favor)

Bèstia (Persona estúpida o ignorant, que obra irracionalment)

Bestiola (Estúpid, beneitot)
Betzo (Imbecil, curt d'enteniment)

Bitxo (Persona de poca formalitat, sense serietat)

Bleda (Persona [principalment dona] curta d'enteniment o massa crèdula)
Bleda assolellada (Persona no espavilada, mancada de vigor de tremp)

Bocamoll (Qui xerra sense discreció coses que hauria de tenir secretes)
Boig (Que obra irracionalment o sense reflexió. Curt d'enteniment)
Bolero (Mentirós)
Bonyeguer-era (Que obra grollerament, sense manya)

Bonyigo (Persona de poca capacitat)

Bord (Vivaç i maliciós; que fa dolenteries pròpies d'infants o que fan més gràcia que perjudici)
Bordegàs (Persona que té mal caràcter o que està de mal humor)

Borinot (Home de poca formalitat. Dit també d’algú que mai no calla, que hom te sempre al davant)

Borratxo (Pertorbat per l'excés de beguda alcohòlica)
Borrec (Ignorant, curt d'enteniment)

Bossut-uda (Que té les galtes grosses)

Botifarra (Esser molt mal fet, tenir un aspecte grotesc)
Botifarró (Esser molt mal fet, tenir un aspecte grotesc)
Botimflat (Que té les galtes inflades)
Bragasses (Home descuidat i fluix, sense energia)
Bragueter (S'aplica l'home al que li agraden molt les dones)
Brètol-Brètola Persona sense escrúpol capaç de qualsevol acció)

Brivó-ona (Persona mal intencionada)
Bronquinós (Que arma bronquina i baralles per causes lleus i a la menor oportunitat)

Bruixa (Dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa; cast. bruja. Dona lletja o mal vestida, d'aspecte repulsiu)

Bruixot (Home lleig i malgarbat, d'aspecte repulsiu)

Brut (Mancat de netedat)

Bufaculs (S'aplica a la persona de comportament servil i adulador davant d'una altra, per guanyar-se la seva voluntat o per aconseguir un favor)

Bufafocs (Cuinera)

Bufaforats (Home excessivament curiós i remenós, que per tot es fica i en tot vol pendre part)

Bufagaites (Persona estúpida i sense gràcia)

Bufat (Embriagat)
Bufó-ona (Persona que simula valentia sense tenir-la)
Bugadera (Dona xerraire i cridadora o de maneres poc fines)

Buidabutxaques (Lladre)

Bullanga (Persona tafanera, que s'interessa per assumptes aliens a ella)
Bullanguer-era (Que mou gresca, gatzara, diversió sorollosa)
Bunyoler-era (Que sol fer les coses malament)

Burro (Estúpid, que obra irracionalment)
Busca-raons (Persona que sovint provoca baralles o discussions)

Buscona (Prostituta)
Butxaca foradada (Malgastador)

C

Cabra (Que mostra poc judici i moltes rareses o extravagàncies)
Cabrit (Persona díscola, indòcil, de poca fermesa moral)
Cabró-ona (Persona que actua amb mala intenció i que molesta o perjudica altres amb les seves feines o males passades.)

Cabronàs  (Persona que actua amb mala intenció i que molesta o perjudica altres amb les seves feines o males passades.)

Cabronet  (Persona que actua amb mala intenció i que molesta o perjudica altres amb les seves feines o males passades.)

Cabut (Caparrut, tenaç en els propòsits o opinions)

Cacatua (Dona lletja, vella i arreglada en excés, normalment amb mal gust o de forma estrafolària)
Caçadots (Home que tracta de casar-se amb una dona rica)

Cafre (S'aplica a la persona que es comporta de manera brutal, violenta o grollera)

Cagabandúrries/Cagamandurries (Persona poc valenta que sempre s’està excusant per no donar la cara)

Cagacalces (Home molt covard)

Cagacalçons (Home molt covard)
Cagadéus (Renegaire, que blasfema sovint)
Cagadimonis (Persona terrible, de gènit violent)
Cagadubtes (Persona vacil·lant, que dubta de tot, que no es refia de res)
Cagaire (Covard)
Cagaïssa (Covard)

Cagalló (Covard)
Cagamiques (Avar)

Cagandanes (Home que es mou molt i aparenta energia, però que és fluix de caràcter i no fa res d'importància)

Caganer (Molt covard o pusil·lànime)
Cagarot (Covard)

Cagat (Covard)

Cagó-ona (Persona molt covarda)

Cagueta (Covard)

Caguetes (Covard)
Caïm (Cruel)

Calamaitat (Persona maldestre o que pateix tota mena de desgràcies)

Calavera (Home amant de la gresca i irresponsable)
Calb (Que no té cabells o els té molt escassos)

Calçasses (Home mancat d'energia, que es deixa dominar per altres, especialment per sa muller. També s'aplica a l'home excessivament condescendent)
Calent (Excitat sexualment)
Camacoix-oixa (Que coixeja)
Camacurt-urta (Que té les cames curtes)
Camallut (Que té les cames llargues)
Camell (Que té les cames llargues)
Cames de bròquil (Cames llargues, primes i tortes)
Cames de catre (Cames llargues, primes i tortes)
Cames de gànguil (Cames llargues, primes i tortes)

Campanar de bajoques (Persona de moltes pretensions, que es pensa esser més que no és, o que va vestida amb luxe i adorns exagerats)

Canalla (Home vil, d'ínfima vàlua moral)
Cançoner (Impertinent en berbes o en la conversa)
Càndid (Persona que és innocent o ingènua)
Canibal (Persona molt cruel, inhumana)
Cantonera (Dona pública que es posa per les cantonades a provocar els homes)
Canyàs (Malfeiner)
Cap d'ase (Ésser molt dur d'enteniment)
Cap de burro (Ésser molt dur d'enteniment)
Cap de carabassa (Tenir poca llestesa mental)

Cap de cony (Calent sexualment)

Cap de figa (Estúpid)

Cap de fusta (Ser curt d'enteniment i caparrut)

Cap de lluç (Tindre poc d'enteniment)

Cap de meló (Cap buit)

Cap de pardals (Tenir moltes il·lusions, poca reflexió)

Cap de ruc Ésser molt dur d'enteniment)

Cap de soca  (Persona curta d'enteniment )

Cap de suro (Caparrut, tossut)

Cap de tartana  (Capbuit, persona estúpida)
Cap de trons (Persona mancada d'enteniment; precipitat en l'obrar, irreflexiu)
Cap dur (Ser poc intel·ligent. Ser molt tossut)

Cap foradat  (Tindre poc d'enteniment)

Cap quadrat (Tindre una mentalitat excessivament rígida, poc adaptable a les circumstàncies)

Caparrut Obstinat, que no es deixa convèncer. Curt d'enteniment)

Capat (Castrat)
Capbuit (Persona de poc seny, que obra irreflexivament)
Capfluix (Que té poc enteniment o que obra irreflexivament)
Capsigrany (Persona que és maldestre per aprendre i rude en la seva manera d'actuació)

Capsot (Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits)

Cara de cul (Cara ampla i redona)

Cara de gos (Enfadat)

Cara de Judes (Tindre l'aspecte d'hipòcrita, de traïdor)

Cara de merda d'oca (Estar esgrogueït)

Cara de mico (Lleig)

Cara de pomes agres (Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat)

Carabassa (Persona molt curta d'enteniment)

Carabassot  (Persona molt curta d'enteniment)

Caradura (Persona descarada, atrevida i pocavergonya)
Caragirat_ada (Que canvia d'idees o de partit, o que fingint amistat a uns va a ajuda als contraris)

Carall, carai (Beneitot, curt d'enteniment)
Carca (Absolutista, reclòs en idees polítiques i religioses intransigents)
Carcamal (Home inútil)
Cardo (Persona molt lletja)
Carnisser (Cruel, que té l'instint de matar)
Carnús (Home brut, deixadot, que fa fàstic)
Carquinyol (Home molt prim i delicat)
Carraca (Persona que es mou amb dificultat, que no se sap treure la feina de les mans, etc.)
Carronya (Dolent, despreciable; especialment, que té mal gènit o mals instints)
Carrossa (Persona que és gran i té usos i costums passats de moda)
Carterista (Lladre de carteres)
Caspós-osa (Que té caspa)
Cataplasma (Persona plena de mal. També persona feixuga, que molesta)
Cateto (Persona palurda, maldestre, inculta)
Catxasses (Lent i assossegat en la manera de ser o actuar)
Cavallot (Dona desimbolta, amb gestos de masclot)
Cavernícola (Reaccionari intransigent)
Celerat-ada (Malvat, criminal)
Cínic-ica (Desvergonyiment o desvergonyiment al mentir o a la defensa i pràctica d'actituds reprovables)
Clarellut-uda (Que té el clatell gros)
Cleptòman (Que té propensió patològica a robar)
Cocodril (Lleig)
Còdol (Capclòs, persona molt ignorant o incapaç d'aprendre)
Coix de cervell [o front] (Ser poc intel·ligent)
Col-i-flor (Dona mancada d'habilitat o d'energia; dona quasi inútil, curta de feina o d'enteniment)
Col·laboracionista (Partidari de col·laborar amb un Govern o altra entitat)

Collonut (Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits)
Colltort-orta (Que té el coll tort)

Comediant (Qui fingeix o exagera sentiments)
Comunista (Partidari del comunisme)

Consagrat (Que molesta o emprenya)

Consentit (Que està acostumat a fer sempre la seva voluntat sense que ningú ho corregeixi o castigui per les seves males accions)
Conspirador-ora (Persona que confabula con otra contra un tercero)

Corcó (Persona molesta, enutjosa i inoportuna)

Cornut (Marit de dona adúltera)
Cortesana (Prostituta, especialment la que tenia cultura i modals refinats)

Cotilla (Persona xafardera i xerraire. Que es dedica a informar de notícies i rumors que afecten altres, generalment per criticar els altres o donar-se importància)
Cotorra (Persona molt xerradora o que diu moltes coses de memòria i sense pensar les)

Covard (S'aplica a la persona que s'espanta fàcilment davant de qualsevol perill, dificultat o dolor)
Cràpula (Home donat a l'embriaguesa habitual)
Cregut-uda (Persona que és molt presumida i vanitosa)
Cremat-ada (Que està enfadat, descontent, cansat o molest amb una persona o amb alguna activitat)

Cretí (Idiota, estúpid per extrem)
Cridaner-era (Que crida molt)

Criminal (Cruel)
Cru (Ignorant)
Cua de palla (Persona primmirada, que s'ofèn fàcilment)

Cuc de terra (Home astut i retret, que cerca sempre el seu profit sense fer-ho gaire coneixedor)

Cul agre Estar mancat d'afabilitat i dolcesa)Cul cagat (Es diu d'un noi /a jove i encara immadur/a que pretén posar-se a l'alçada d'un adult sense

tenir la maduresa necessària per actuar com a tal)

Cul d'anguila (Noia que té les anques poc pronunciades)

Cul d'en Jaumet (Ésser persona molt bellugadissa, moguda, inquieta)

Cul d'olla (Persona que no serveix per res)

Cul de bugadera (Cul molt voluminós)

Cul de cafè (Persona que freqüenta molt els bars)

Cul de canonge (Cul molt voluminós)

Cul de mal asiento (Que no està mai quiet)

Cul de sabater (Cul molt voluminós)

Cul de taverna (Persona que freqüenta molt les tavernes)

Cul de tremuja (Persona que té el cos prim i les anques grosses)

Culejador-ora (Que mou sovint el cul)

Culer (Que té les anques grosses)

Culgrós (Que té les anques molt voluminoses)

Culmerdós  (Es diu d'un noi /a jove i encara immadur/a que pretén posar-se a l'alçada d'un adult sense tenir la maduresa necessària per actuar com a tal)
Cursi (Mancat d'elegància)
Curt (Que té el caràcter tímid, retret, incapaç d'obrar amb energia. També que té poc seny, escassa intel·ligència)

Curt de cap (Curt de comprensió i d’enteniment)
Curt de faena (Poc treballador)

Curt de gambals (Curt de comprensió i d’enteniment)
Curt de vista (Ser miop)

Cutxapander (Manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat )

D

Decrèpit-èpita (Arribat a gran decadència física deguda a la vellesa)
Degenerat-ada (Depravat, viciós. Persona que s'aparta de la moral i els costums generalment admeses)
Deixat-ada (Fluix i negligent; que no cuida el seu aspecte físic ni les seves obligacions)
Delinqüent (Persona que comet accions que van contra la llei)
Demagog-oga (Persona que manipula els sentiments de la gent, especialment mitjançant afalacs fàcils i promeses infundades, per convèncer de la conveniència d'acceptar un programa polític)
Dement (Boig, mancat de judici; que té trastornades les seves facultats mentals)
Dentut-ada (Que té les dents grosses)
Depressiu-iva (Persona que pateix una tristesa vaga, profunda i permanent)
Derrotista (Que considera les coses en el seu aspecte més negatiu, sense esperança d'aconseguir res positiu)
Desagraït-ïda (Ingrat; que no reconeix el valor del que es fa a favor o benefici)
Desairat-ada (Persona que no té gràcia o gràcia en la manera de fer i de moure)
Desassenyat-ada (Insensat sense sentit; que no mostra bon judici o maduresa en els seus actes)
Desastre (Persona a la qual tot li surt malament per malaptesa o mala sort)
Descamisat (Que és molt pobre o esparracat)
Descarat-ada (Persona que parla o obra amb atreviment, sense vergonya ni respecte)
Descastat-ada (Persona que mostra poc afecte per la seva família i amics o que no correspon al que li han demostrat)
Descentrat-ada (Persona que no s'adapta a les condicions en què viu o les circumstàncies que l'envolten)
Descordat-ada (Desordenat, accelerat i sense fre)
Descregut-uda (Escèptic i que ha perdut la fe, especialment la religiosa)
Desendreçat-ada (Persona que no té les seves coses en ordre ni posa cura en elles, o que actua sense regles ni horari fix)
Desequilibrat-ada (Persona que ha perdut el judici a causa d'un trastorn psíquic)
Desgairat-ada (Que no té cura de la forma de vestir ni la neteja persona)
Desgraciat (S'aplica a la persona que pateix una o més desgràcies que li causen gran dolor o infelicitat; o que té una sort adversa o contrària; o que no té gràcia ni atractiu)
Deslleial (Persona que ha incomplert un jurament o una promesa o ha traït unes idees o sentiments)
Desmanegat-ada (Persona que mostra desinterès en el que fa, o en la cura del seu aspecte i de les seves coses)
Desnarit-ida (Persona que és molt feble, malaltís o flac)
Dèspota (Persona que abusa de la seva superioritat, de la seva força o del seu poder en la relació amb els altres)
Destraler-era (Persona que gasta molts diners)
Desvergonyit_ida (Persona que parla o obra amb atreviment, sense vergonya ni respecte)
Diable (Persona entremaliada, revoltosa i atrevida, especialment un nen, o astuta, sagaç, o malvada o de molt mal geni)
Dictador-ora (Persona que abusa de la seva superioritat, de la seva força o del seu poder en la relació amb els altres)
Difamador-ora (Persona que desacredita una altra dient coses contra la seva bona opinió i fama)
Dimoni (Persona entremaliada, revoltosa i atrevida, especialment un nen, o astuta, sagaç, o malvada o de molt mal geni)
Dissortat-ada  (Persona desafortunada que té mala sort)
Dogmàtic-àtica (Que afirma com a veritat o com un fet establert el que és discutible)
Dolent-a (Que fa patir o que causa molèstia o enuig)

Dona de cadira (Prostituta)
Dona de la vida (Prostituta)
Dona pública (Prostituta)
Dona de mala vida (Prostituta)
Dona de món (Prostituta)
Dona errada (Prostituta)
Dona mundana (Prostituta)
Doner (S'aplica l'home que és molt aficionat a relacionar-se amb les dones)
Donota (Dona que manté relacions sexuals a canvi de diners)
Dormilega (Que dorm molt)
Dropo-dropa (Baix, roí, dolós, mancat d'honra i vergonya. Astut. També s'aplica a la persona que no vol treballar o no compleix amb el seu treball per falta d'atenció i interès)

E
Egoista (Excessiu estima que té una persona per si mateixa, i que li fa atendre desmesuradament al seu propi interès, sense preocupar-se del dels altres)
Eixelebrat-ada (Mancat de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament)
Eixut-uta (Flac, prim)

Embafós-osa (Persona que amb la seva adulació o afectació provoquen enuig)
Embanyat-ada (Cònjuge en que la parella li és infidel)
Embolicaor-ora (Que té el costum d'enredar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses)
Embustero-era (Que dice mentiras)
Emprenyador-ora ( Molt molest, enfadós, que enutja)
Encantat-ada (Badoc, curt d'enteniment)
Energumen Persona furiosa, violenta o que té males maneres)
Enfavat (Babau, innocent)
Enfigat (Que està dominat per una dona)
Enredaor (Que té el costum d'embolicar les coses donant explicacions innecessàries o enganyoses)
Ensopit-ida (Mig adormit; carregat del cap, que no s'adona bé de les sensacions ni de les idees)
Entomit-ida (Mig dormit, mancat d'activitat)
Entremaliat-ada (S'aplica a la persona que no s'està quieta o és molt revoltosa, especialment un xiquet)
Envejós (Gelós que desitja per a si el que posseeix un altre)
Enze (Provocador; persona o cosa que incita o provoca a fer alguna cosa)
Escalfabraguetes (Dona frívola, que conversa molt amb homes, que es deixa festejar de molts)
Escalfacadires (Persona pesada que sol seure molt a casa d'altri sense donar-hi profit)
Escalfapitxes (Dona frívola, que conversa molt amb homes, que es deixa festejar de molts)
Escalfapolles  (Dona frívola, que conversa molt amb homes, que es deixa festejar de molts)Escandalós (Sorollós, entremaliat, inquiet)
Escanyamarits (Viuda que s'ha casat per tercera vegada)
Escanyamullers (Viudo que s'ha casat per tercera vegada)
Escanyapobres (Home avar que explota la misèria dels pobres)
Escanya-rals (Extremadament avariciós)
Esclau-ava (Persona que no té llibertat i de drets propis)
Escopinyà (Persona que es poca cosa)
Escòria (Persona menyspreable que es comporta amb maldat i no té virtuts)
Escorpí (Persona de mal geni, irascible o malèvola)
Escurabosses (Qui amb les seves males arts s'apodera dels diners dels altres)
Escuracassoles (Fartaner, persona que menja excessivament)
Escurçó (Persona malèvola)
Esgarriacries (Persona importuna, que molesta els altres amb la seva intervenció, que desbarata la conversa o els projectes d'altri)
Esgarrat-ada (Persona de mala conducta o de mal cap, que obra malament)
Esmaperdut-uda (Desbaratat, de mala conducta, sense govern)
Espantall (Persona d'aspecte ridícul o estrafolari)
Espantaocells (Persona lletja o que vesteix descuidadament o té un aspecte ridícul)
Esparracat-ada (Vestit de parracs, de roba esqueixada)
Espavilat-ada (Viu, despert, agut)
Espectre (Persona molt demacrada i desfigurada per malaltia, per fam, etc.)
Especulador-ora (S'aplica a la persona que compra béns i els preus s'espera que pugin a curt termini amb l'única finalitat de vendre'ls oportunament i obtenir beneficis)
Espés-essa (Brut; mancat de condícia)
Espieta (El qui espia, i principalment el qui denuncia subreptíciament les faltes d'altri)
Espolsabutxaques (Qui amb les seves males arts s'apodera dels diners dels altres)
Esqueller-era (Persona xafardera, que s'afica en coses d'altri i es dedica a bescantar o xerrar. També s'aplica la persona delicada o que dóna massa importància a coses que no la tenen)
Esquenadret-eta (Que no treballa ni li interessa treballar)
Esquerp-erpa (S'aplica a la persona poc sociable, que defuig el tracte amb els que l'envolten)
Esquifit-ida (Persona que és petit i feble)
Esquirol (Persona que treballa mentre els altres obrers fan vaga o que es presta a fer la feina abandonat per un vaguista)
Estafador-ora (Persona que enganya per obtenir lucre de manera habitual)
Estaferm (Persona abstreta o embadalida, que roman quieta sense fer res i sense entendre el que se li diu)
Estaquirot (Persona aturada que fa nosa o que no fa el que hauria de fer)
Estarrufat-ada (Presumptuós, vanitós que és cregut i presumit pel seu aspecte)
Estiracordetes (Qui es complau d'ajudar a fer mal a qualcú; qui no té compassió d'aquells a qui pot fer mal; especialment, usurer)
Estopenc-enca (S'aplica a la persona que té modals rudes o grollers, perquè té poca educació o perquè és mal educada)
Estrafalari-aria (Persona mancada de la solvència i formalitat que vol aparentar; que no es mira a complir els seus deures i compromisos)
Estrambòtic -òtica (Persona que es comporta, parla o vesteix de manera estranya o poc comú)
Estraperlista (Persona que es dedica al comerç il·legal de mercaderies)
Estreta (Dona que té idees molt conservadores en relació amb el sexe o que està reprimida sexualment)
Estúpid (Insensat maldestre, mancat d'intel·ligència)
Extravagant (Persona que es comporta, parla o vesteix de manera estranya o poc comú)

F

Facirenós (Persona que comet delictes habitualment)
Fadristern-erna (Persona considerada en segon terme dins d'un grup o ambient)Faldiller (S'aplica l'home que és molt aficionat a relacionar-se amb les dones)
Fals (S'aplica a la persona que mostra uns sentiments o una disposició per a alguna cosa que no sent en realitat)
Falsari-ària (Que acostuma a dir o fer coses que falten a la veritat o a la sinceritat)
Fanàtic-ica (Excessivament entusiasta en qüestions religioses, polítiques, fins a l'extrem d'obsessionar-s'hi)
Fanfarró-ona (Que es glorieja de valent, de ric, de sabut, etc.; que fa ostentació vana i exagerada de les seves qualitats reals o suposades)
Fantasma (Persona que presumeix de qualitats o de possessions que en realitat no té)
Faranduler-era (Persona que parla de manera extensa i complicada per confondre i enganyar)
Fardo (Dona grossa i malgirbada)
Fardatxo (Astut, bergant, murri, dissimulat, ladí)
Fariseu (Hipòcrita refinat, que fingeix una santedat o perfecció moral que no té)
Faroler-era (Que fa o diu coses exagerades per presumir)
Farsant (Que fingeix coses que pretén fer passar com a veres)
Fart de sopes (Persona que cerca massa la seva pròpia comoditat, sense preocupar-se de la dels altres)
Fartaner-era (Que acostuma o procura menjar molt)
Fastigós-osa (Persona que resulta impertinent per la seva afectació o perquè creu saber-ho tot)
Fat-fada (Persona que és envanida, parla o es comporta convençuda de la seva superioritat respecte als altres)
Fatu-fàtua (Nici, curt d'enteniment; especialment, el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa)
Fatxa (Persona reaccionària. Que pertany al feixisme o és partidària d'ell)
Fatxenda (Persona que mostra un excessiu orgull propi i afany de ser admirada)
Fava (Persona beneitota, aturada, que no es sap desfer de les dificultats)
Feixista (Persona reaccionària. Que pertany al feixisme o és partidària d'ell)
Fementit-ida (Mentider; que ha fet mancament voluntari a la veritat)
Fera (Home crudel, de mals instints, o molt irritat)
Figa (Home fluix o excessivament delicat)
Figablana (Mancat de força, vigor o eficiència en caràcter, acció o expressió)
Figaflor (Que és fluix de caràcter, mancat de fermesa, fàcilment entabanable)
Figamolla (Plorona, d'escàs esperit)
Figatova (No tenir energia ni caràter)
Filibuster-era (Subjecte cruel que no es compadeix dels treballs d'un altre)
Filisteu-ea (Persona que és vulgar, té escassos coneixements i no té sensibilitat artística o literària)
Fill de bagassa (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de capellà  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de la Gran Bretanya  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de la grandíssima  (o gran) puta  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de mala mare  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de monja  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill de puta  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fill del diable (Home molt astut i entremaliat)

Fill del veí de dalt  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)

Fill d'una resacsa de putes  (Terme insultant que s'usa sovint en els accessos d'ira)
Fleuma (Mancat de caràcter, de decisió; que fa les coses sense coratge o delit o que no gosa fer-les)
Flor pansida (Persona que ha perdut la bellesa, la força o la vitalitat)
Foca (Persona molt gruixuda)
Fòssil (Persona antiquada)
Fracassat-ada (Persona que ha perdut la credibilitat, el bon nom o l'estima a causa d'un o diversos fracassos)
Franquista (Persona que és partidària de les idees del dictador Franco)
Fregall (Persona bruta o malrobada, d'aspecte grosser)
Fresc-fresca (Persona que és atrevida, insolent o irrespectuosa)
Frígid-ida (Que no sent desig o plaer sexual)
Frívol-frívola (Persona que és poc seriosa o profunda en el que diu o fa, superficial, o que es comporta de manera capritxosa i irresponsable)
Fulana (Dona que manté relacions sexuals a canvi de diners)

G
Gafarró (Persona molt xicoteta)
Galduf-ufa (Fartó, golafre. Que menja amb excés i amb ànsia)
Galifardeu (Home o noi temible per la seva corpulència, males intencions, manca de seny o qualsevol altra causa)
Galiot (Home corpulent o grandot, però escàs d'enteniment)
Gallet (Persona que predomina o pretén de dominar damunt els altres)
Gallina (Persona covarda o pusil·lànime)
Gallof-ofa (Gandul; refractari al treball. També s'aplica a una persona covard)
Galtagrós-ossa (Que té les galtes grosses)
Galta-sorrut-uda (Que té la cara massa seriosa; eixuta i poc tractable)
Galtut (Que té les galtes grosses)
Gamarús (Persona toixa, aturada o de maneres rústiques)
Gambal (Malfeiner)
Gamberro-a (Persona que es diverteix fent coses poc cíviques i molestant i causant perjudicis a altres persones)
Gambirot (Noi o jove entremaliat i de poc seny)
Gandul (Malfeiner; que no vol treballar)
Gangós-osa (Persona que té o parla amb la veu nasal a causa d'un defecte en els conductes del nas)
Gànguil (Persona alta i prima, de cames llargues)
Ganso (Persona tardana, mandrosa, que diu o fa bestieses)
Gansoner-era (Lent o tardà a fer les coses)
Gànster (Fanfarró persona que presumeix de la seva valentia i busca resoldre els seus assumptes barallant)
Gara-gara (Persona que demostra afecte d'una manera exagerada o fingida, generalment per aconseguir una cosa)
Garneu (Astut, que obra amb mala intenció)
Garrut-uda (Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons)
Garsa (Dona que roba o que procura adquirir massa coses en perjudici d'altri)
Gasiu-iva (Avar, tendent a arreplegar i guardar els diners o altres béns)
Gata maula (Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.)
Gavatx-atxa (Francès-esa en terme despectiu)
Gelós-osa (Que té sospites d'engany)
Geniüt-üda (Que té el geni fort, irritable)
Gentalla (Gent dolenta o baixa, menyspreable)
Geperut-uda (Que té deformació anòmala de l'esquena produïda per desviació de la columna vertebral)
Gigoló (Home jove que és mantingut per una dona, generalment més gran que ell, a canvi de tenir amb ella relacions sexuals)
Gilipolles (Persona que és ximple, estúpida o excessivament lela)
Gitano (Qui obra egoistament i procurant defraudar els altres)
Golafre (Persona que menja de manera excessiva i amb ànsia)
Golfo (Persona que viu de manera desordenada, té costums poc formals i només es preocupa de divertir-se i lliurar-se als vicis)
Goliard (Home que menja molt; d'un apetit insaciable i dissolut)
Golut (Persona que té molta inclinació i afició a menjar dolços o llaminadures)
Gomós (Home exageradament curós en el vestir i que segueix rigorosament la moda)
Gorrer-era (Persona que consumeix o utilitza habitualment una cosa sense pagar per ella i a costa dels altres)
Gos (Home peresós, que no va de feina)
Grenyut-uda (Que porta grenyes o cabells mal pentinats)
Grillat-ada (Que té trastornades les facultats mentals)
Groller-era (Persona que té modals rudes o grollers, perquè té poca educació o perquè és mal educada)
Guaperes (El que presumeix de ser guapo)
Guilopo-opa (Persona que realitza una acció lleument perjudicial per diversió)
Guineu (Persona astuta i malintencionada)
Guiri (Despectivament estranger)

H

Hipòcrita (Persona que actua amb hipocresia, fingint en públic tenir certes idees o certs sentiments, però opinant o sentint en realitat altres diferents o contraris)
Heretge (Home cruel o de mala conducta)
Hipopòtam (Persona molt grossa)
Histèric-èrica (Persona que reflecteix amb ansietat i excitació seves actituds afectives)
Hortera (Persona que pretén ser elegant però en realitat és vulgar, ordinària i té mal gust, especialment en la manera de vestir)

I

Idiota (Persona que és poc intel·ligent i molesta amb les seves paraules o accions)
Ignominiós-osa (Persona que comet actes menyspreables)

Ignorant-a (Que no sap res)
Il·luminat-ada (Persona que creu estar en possessió de la veritat absoluta i tenir coneixements superiors als dels altres)
Imbècil (Persona que actua o parla mostrant poca intel·ligència, molestant o importunant)
Immadur (Persona que no ha assolit la maduresa de judici pròpia de l'edat adulta o de l'edat que té)
Impertinent (Persona que molesta amb exigències i peticions)
Impostor-ora (Persona que procura enganyar presentant-se amb aparença d'allò que no és, assumint un caràcter o títol fals o fent imputacions falses)
Impresentable (Persona que no té educació i no sap comportar-se en públic; o que no compleix amb la seva obligació o amb el que ha promès)
Inadaptat-ada (Persona que no s'adapta o s'acomoda a les condicions en què viu o les circumstàncies que l'envolten)
Incapaç (Persona que no està en condicions d'atrevir a fer determinada cosa, o que té un desenvolupament mental inferior al norma)
Incaut-auta (Persona que es deixa enganyar fàcilment per no pensar malament dels altres)
Incendiari-ària (Que incendia maliciosament)
Incompetent (Persona que no té capacitat suficient per realitzar determinada feina)
Indecent (Persona que no té honestedat o decòrum)
Indecís-isa (Persona que no té el valor i la fermesa per prendre decisions per si mateixa)
Indesitjable (Persona menyspreable que es considera indigne de tracte)
Indocumentat-ada (Persona que no té títols, mèrits o qualitats per a l'exercici d'un càrrec)
Inepte-epta (Mancat d'aptitud per a tal o tal cosa; curt d'enteniment, mancat d'aptitud per a res)
Infantil (Pueril que té característiques que es consideren pròpies dels infants)
Infeliç (Persona que es deixa enganyar pels altres amb facilitat per tenir un caràcter afable, bondadós i confiat)
Ingrat-ada (Persona que no reconeix el valor d'un benefici o favor rebut)
Innocent (Persona que és simple, fàcil d'enganyar i està falta de malícia)
Insà-ana (Que ha perdut la raó)
Insensat (Que no mostra bon judici o maduresa en els seus actes)
Insensible (Que no té sentiments)
Insociable (Sorrut o intractable i incòmode a la societat)
Insolent (Persona que és arrogant i té una actitud despectiva amb altres)
Insubstancial (Persona avorrida que té poca gràcia o vivacitat)

Insuls-ulsa (Mancat de vivesa, gràcia o interès)

Integrista (Que té tendència a adoptar idees o actituds extremades, especialment en política)

Instigador-ora (Persona que influeix en una altra perquè realitzi una acció o pensi d'una manera, especialment si és amb l'objectiu de que faci alguna cosa dolenta o perjudicial)

Insuportable (Persona que és molesta o difícil de suportar)

Intransigent (Persona que no accepta comportaments o idees diferents dels propis)
Inútil (Persona que fa malament una cosa que és fàcil)
Irresponsable (Persona que actua sense mesurar la conseqüència dels seus actes)

J
Jesuïta (Hipòcrita intrigant)
Jirafa (Persona molt alta)
Judes (Home traïdor)
Jueu-jueva (Persona dolenta, especialment l'avara o usurera, que no té pietat amb tal de guanyar diners)

K
Kafkià (Que té el caràcter tràgicament absurd)
Kamikaze (Persona molt temerària i arriscada)


L

Lelo (Bovo, beneitot)
Lent (Que va a poc a poc; mancat de pressa)
Lila (Ximple, presumit, vanitós)
Lil·liputenc-enca (Persona nana o extremadament petita)

Liró (Persona que dorm molt)

Lirona (Beneitó, ximplet)

Lladre (El qui roba)
Lladre de camí real (Qui es dedica a assaltar els vianants en despoblat)

Lladregot-ota (Persona que roba hàbilment, però no en coses grosses)

Lladremaner (Lladre de butxaques, que furta hàbilment el que hom porta a sobre)

Llaga (Persona que provoca pena i dolor)

Llagoter-era (Persona que té el costum de parlar malament dels altres)

Llampat-ada (Tocat del cervell; mancat del bon ús de la raó)

Llanut-uda (Curt d'enteniment; ignorant i excessivament crèdul)

Llarg de dits (Lladre)

Llarguerut-uda (Anormalment alt)
Llardós-osa (Persona bruta)
Llefiscós-osa (Persona melosa que causa molèstia amb mostres excessives d'afecte)Lleganyós-osa (Que té lleganyes; brut de lleganyes)
Lleig-lletja (Que no té bellesa i causa una impressió desagradable)
Llengua d'escorpí (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua de destral (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua de drap (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua de ganivet (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua de serp (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua de verí (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Llengua llarga (Parlar molt, esser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses)
Llenguerut-uda (Parlar molt, esser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses)
Llengut-uda (Parlar molt, esser massa xerrador; dir més del que caldria, o exagerar de paraula les coses)
Llepa (Adulador servil)
Llepacrestes (Persona de comportament servil i adulador davant d'una altra, per guanyar-se la seva voluntat o per aconseguir un favor)

Llepaculs (Persona de comportament servil i adulador davant d'una altra, per guanyar-se la seva voluntat o per aconseguir un favor. També s'aplica a la persona escrupolosa en el menjar)
Llepafils (Persona delicada o que dóna massa importància a coses que no la tenen)
Llepaplats (Golut, que ho menja tot i fins llepa les deixalles)
Llibertí-ina (Persona que és de costums vicioses o que no posa fre ni ordre als seus impulses i desitjos)
Lloca  Home inactiu o covard)
Lloro (Persona molt xerradora)
Lluç (Curt d'enteniment)
Llunàtic-àtica (Persona que té canvis bruscos de caràcter o humor o que pateix bogeria en determinats moments)
Luxuriós (Que té un desig o apetit sexual desenfrenat o immoderat)

M

Macaco (Persona lletja o grotesca)
Macarra (Home que viu dels guanys d'una o més prostitutes donant-los a canvi protecció)
Macarró (Alcavot d'una prostituta; l'home que viu a despeses d'ella)
Mà foradada (Persona massa liberal, que dóna o gasta més del que convé)

Mafiós (Persona que empra mètodes il·legals o poc clars en els seus negocis)
Mai calla  (Persona molt xerradora)

Majara (Persona que té poc judici o es comporta de forma imprudent)

Mal bitxo (Persona dolenta, de caràcter violent i cruel)
Mal dimoni (Ser molt dolent o molt entremaliat)
Mal mamat-ada (Persona èbria, borratxa)
Mal perdedor-ora (Persona que no accepta les derrotes, especielment en el joc)

Mala bèsia (Persona que obra maldats)

Mala bèstia punyetera (Mala persona que emprenya o molesta)

Mala bruixa (Dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa)
Mala dona (Prostituta)
Mala fembra  (Prostituta)

Mala hòstia (Mala intenció o mal humor)

Mala llengua (Persona que té un llenguatge dolent, indecorós o difamador)
Mala llet  (Mala intenció o mal humor)

Mala peça (Persona poc recomanable, de qui no es poden fiar)
Mala pècora (Persona dolenta o extremadament estúpida, que amb les seves obres perjudica els altres)
Mala pell (Mala persona)
Mala persona (Que fa el mal o pensa malament)
Mala pesta (Persona considerada com a molt dolenta)
Mala pinta (Persona que té mal aspecte, o no sembla cosa bona)

Mala puta (Prostituta)
Mala truja podrida (Persona molt bruta)

Malaganós-osa (Que no té ganes de fer el que deu, especialment de treballar o aixecar-se del llit)
Malagradós-osa (Persona poc sociable, que defuig el tracte amb els que l'envolten)

Malagraït-ïda (Persona que no reconeix el valor del que es fa a favor o benefici)
Malandrí (Lladre de camí real; bandit)
Malànima (Persona de mals sentiments)
Malastre (Persona a la qual tot li surt malament per malaptesa o mala sort)

Malcarat-ada (Que té mala cara; que té la cara desagradable, antipàtica)

Malcriat-ada (Que està acostumat a fer sempre la seva voluntat sense que ningú ho corregeixi o castigui per les seves males accions)
Maldestre-estra (Mancat de destresa)

Maleducat-ada Que es comporta de manera molesta i no mostra respecte als altres)

Maleït-eita (Persona la intenció és perjudicar o fer mal a algú)

Malesmans (Persona que fa les coses malament o amb mala intenció)
Malfactor-ora (Que obra criminalment; autor d'accions molt dolentes)

Malfeiner-era (Persona que no vol treballar o no compleix amb el seu treball per mandra o falta d'atenció i interès)
Malfollat-ada (Persona de cos mal format o contrafet)
Malforjat-ada (Malvestit i desgavellat en allò que duu damunt)

Malgastador-ora (Persona que malbarata o malgasta una cosa, generalment diners)
Malmirrós-osa (Persona que sent irritació o enuig)

Malnascut-uda (Mala persona, indesitjable)

Malparit-ida (Persona que es desenvolupa amb males intencions)

Malparlat-ada (Que malparla; que parla amb mots ofensius o indecents)

Malpensat-ada (Persona que atribueix mala intenció al que diuen o fan els altres)
Malsucós-osa (Eixut de caràcter, malhumorat)

Malvat-ada (Que obra amb molta maldat o que fa mal amb les seves accions, sentiments o instints de manera voluntària)
Mamarratxo (Persona que vesteix o es comporta de manera ridícula o extravagant)

Mamat-ada (Persona èbria, borratxa)

Mamó  (Persona menyspreable)

Manasses (Persona que és maldestre, especialment amb les mans)
Mandonguilla (Persona gruixuda i de poca alçada)

Mandra (Persona que té poca disposició per fer alguna cosa)
Mandrós-osa (Persona ociosa i poc disposada per a tasques que exigeixen responsabilitat i esforç)
Manefla (Persona que acostuma a ficar-se en assumptes que no li afecten i en els quals ningú li ha demanat que participi)

Mangoner (Persona que acostuma a ficar-se en assumptes que no li afecten i en els quals ningú li ha demanat que participi)

Manifasser (Persona que acostuma a ficar-se en assumptes que no li afecten i en els quals ningú li ha demanat que participi)
Manotes  (Persona que és maldestre, especialment amb les mans)
Mans foradades ( (Persona massa liberal, que dóna o gasta més del que convé))

Manso-mansa (Persona submisa que és afable i tranquil·la per naturalesa)

Manta (Persona que és mandrosa en el seu treball o una altra activitat)

Màrfega (Persona gruixuda, tosca i mandrosa)
Marica (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)

Maricó  (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)

Maricona  (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)

Mariconàs  (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)

Mariconet  (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)
Marieta (Efeminat. Homosexual. Home que adopta moviments femenins o que se sent atret per altres homes)

Marimatxo (Lesbiana. Dona que té moviments i actituds que es consideren propis dels homes o que se sent atreta per altres dones)
Mariner d'aigua dolça (Mariner poc pràctic en la navegació)
Mariner de bassiol (Mariner poc pràctic en la navegació)
Mariner de guarda-roba (Mariner poc pràctic en la navegació)
Mariner de safareig (Mariner poc pràctic en la navegació)
Mariner de via estreta (Mariner poc pràctic en la navegació)

Marioneta (Persona que no actua per voluntat pròpia perquè es deixa manejar pels altres)

Maripili (Dona de qualsevol edat que vol agradar a tothom, que lluita per ser bona en cadascun dels papers que li ha tocat exercir durant la seva vida)

Marmota (Persona que dorm molt)

Maromo (Amant, marit o parella d'una dona)

Marrà-ana (Persona que no té cura la seva neteja personal)
Masclot  (Lesbiana. Dona que té moviments i actituds que es consideren propis dels homes o que se sent atreta per altres dones)
Mastegaparaules (Qui parla entre dents, com mastegant les paraules)
Mastegaparenostres (Persona que resa maquinalment les oracions)
Matadones (Home que es casa i esdevé viudo repetides vegades)
Mataformigues (Home inútil i menyspreable)
Matat-ada (Persona cap a la qual se sent menyspreu, normalment per pobre o desgraciada o perquè li falta iniciativa o empenta)
Maturranga (Dona de mala vida)
Matusser-era (Que treballa grosserament, sense finor)
Maula (Persona mentidera o negligent)

Mec-meca (Bovo, beneitot)
Mediocre (Persona que no és intel·ligent o que no té prou capacitat per a l'activitat que realitza)
Meló (Cap pelat)
Menjacapellans (Enemic acarnissat dels capellans; anticlerical acèrrim)
Menjapà (Persona que s'alimenta a despeses d'altri)
Mentider-era (Que diu mentides)
Menyspreable (Persona que té molt mala fama i no d'honor o dignitat)
Mercenari-ària (Persona que només treballa per guanyar diners, generalment fent coses que no són legals)

Merda (Un no ningú, un pobre home)
Merda d'oca (Un no ningú, un pobre home)
Merda seca (Un no ningú, un pobre home)
Merder (Persona bruta)

Merdeta  (Un no ningú, un pobre home)
Merdós-osa (Persona fastigosa, bruta, plena d'immundícia)
Merengue (Aficcionat del R. Madrid)
Meretriu (Dona que té acte carnal amb qualsevol home per la paga)

Mico (Persona molt lletja o ridícula)
Microbi (Persona molt menuda)
Mig-home  (Dona d'aspecte viril)
Mil-homes (Home que no és gran ni fort, però actua com si ho fos)

Miserable (Digne de compassió per la seva desgràcia, i especialment per la seva extrema pobresa. També s'aplica al mesquí que mesura excessivament les seves despeses o al roí que és dolent, pervers)
Misèries (Molt pobre)
Miseriós-osa (Persona molt pobra)

Mitjafiga (Persona molt mústia per a parlar)

Mitja hòstia (Persona esprimatxada, baixeta i prima, poca cosa)

Mitjamerda  (Persona que no defensa cap opinió, ni fa cap acte que exigeixi una certa fermesa de caràcter, valentia, despreocupació etc.)

Moc (Persona insignificant, de cap importància)

Mocós (Infant o jovenot que pretén obrar com una persona gran)
Mofeta (Brut, repugnant, obscè)
Mòmia (Persona que es troba físicament desmillorada o envellida)

Mona (Persona que imita sovint les coses que altres fan)
Moniato (Persona que es comporta amb poca serietat i fa el ridícul)
Mondongo (Persona gruixuda i de poca alçada)

Monstre (Persona d'una excessiva lletjor, dolenteria, perversitat, etc.)
Morbós-osa (Persona que mostra atracció per les coses desagradables, cruels, prohibides o que van contra la moral)
Moro (Usat despectivament pel seu color bru o per la seva actitud masclista)

Morros de cony (Persona que té mala cara; que té la cara desagradable, antipàtica)

Morrut-uda (Que té els morros grossos)
Mort-a (Persona apagada, sense activitat, marcida, deslluïda)

Mort de gana (Persona pobra o que no guanya molts diners amb el seu treball)

Mosqueta morta (Persona aparentment feble o tímida, però que sempre s'aprofita de la situació actuant amb hipocresia i malícia)
Mosca collonera (Persona pesada, molesta o inoportuna)
Mosquit (Persona menuda, insignificant)

Mula  (Dona grossera i aspra de tracte)

Murga (Persona que molesta)

Mussol (Persona esquerpa)

N

Nano-nana (Persona d'extraordinària petitesa)
Nap-buf Persona més petita del que hauria d'ésser per l'edat que té )
Nàpies (Persona que té el nas molt gran)
Napiós (Persona que té el nas molt gran)
Nas de patata, nas de pebrot, nas de catxiporra, nas de trompa, nas de carxofa, nas d'alberginia, nas d'apagallums, nas de verro (S'apliquen a les persones que tenen el nas molt gros, desproporcionat amb les dimensions de la cara)

Nas d'àguila, nas aguilenc, nas de xuta, nas de xibeca, nas de xoriguer, nas de lloro, nas de moixeta, nas de cotorra, nas de rei (S'apliquen a les persones que tenen el nas de corba molt pronunciada i amb la punta cap avall)

Nas d'egua (S'aplica a les persones que tenen el nas curt i aixafat)

Nas de cirera, nas de cadireta ( S'aplica a les persones que tenen el nas de cadireta, nas de croca: nas rodonenc i acabat amb una boleta)

Nas pla, nas xato, nas camús, nas rom  (S'aplica a les persones que tenen el nas curt i de forma aplanada)

Nas eixerit, nas arromangat, nas arrufat, nas de pera (S'aplica a les persones que tenen el nas amb el cap alçat)

Nas ratat  (S'aplica a les persones que tenen el nas com gravat o rosegat)

Nazi (Persona reaccionària per les seves idees nacionalistes)

Neci (Persona que és ignorant i obstinat)

Negat-ada (Curt d'enteniment i incapaç d'aprendre o de comprendre)
Negrer (Persona que explota als seus subordinats o els tracta de manera cruel i inhumana)
Neula (Persona mancat o escàs d'enteniment o raó)
Neurastènic-ènica (Persona que es caracteritza, pel seu estat mental, amb forts símptomes depressius, fòbies, fatiga, tendència a la tristesa i gran inestabilitat emotiva)
Neura (S'aplica a la persona que està molt alterada o nerviosa)
Neuròtic-òtica (Persona que es mostra excessivament nerviosa o excitada en certes circumstàncies. També s'aplica a la persona que sent una obsessió o una mania exagerada)
Ninot (Persona que per la seva figura, gestos o indumentària resulta ridícula, menyspreable)
Noctàmbul-àmbula (Persona que acostuma caminar a la nit)
Nosa (Persona que molesta o obstaculitza)
No serveixes ni per a ser tirat, No serveixes ni per a treure sa lloca a pixar, No serveixes ni per tap de pica, No serveixes ni per taps d'escopeta (No servir per a res, esser una persona completament inútil)

No vals gens ni miqueta, No vals ni la pesseta de batejar, No vals ni per a tacs d'escopeta, No vals ni un caliquenyo, No vals ni un cèntim, No vals un cuc, No vals una escopinyada, No vals ni un xavo, No vals els budells d'un gos, No vals un caragol, No valer un rot d'una puta, No vals una bleda, No vals la corda per penjar-te, No vals ni la merda que cagues (No valdre res; ser una persona, inútil, menyspreable)
Novitxer-era (Persona que tendeix a imaginar i inventar històries fictícies)
Nul·litat (Persona inútil, que no serveix per a res)
Nyèbit (Persona que no té la menor distinció, gens de sentiments elevats)
Nyeu-nyeu/Nyau-nyau (Persona aparentment retreta, gata maula, hipòcrita)

O

Obcecat-ada (Persona ofuscada, incapaç de raonar amb claredat)
Obsés-esa (Persona que està excessivament gros)
Obsés-essa (Persona que pateix una obsessió, especialment sexual)
Obtús-usa (Persona que és lenta en comprendre les coses més simples)
Ocell de mal averany (Persona que tendeix a pronosticar desastres de manera permanent o que exposa un evident pessimisme en determinades situacions)
Ogre (Persona ferotge, intractable)
Òliba (Persona que viu tota sola o que és amiga de la soledat)
Onanista (Persona que es masturba)
Orangutan (Persona molt lletja)

Orelles de porc (Persona a qui les orelles s'estenen molt en sentit lateral, penjant-li als costats del cap)
Orellut (Persona que té orelles molt grans o llargues)
Orni (Persona ximple, nècia, d'escàs judici)
Orso (Persona que fa bovades o moviments per a cridar l'atenció)

P

Padrina (S'aplica a la persona que protegeix, ajuda o afavoreix a una altra)
Pagà-ana (Persona que no creu en la doctrina cristiana o no va a missa)
Pal de granera (Persona seca i molt prima)
Palangana (Home que viu a despeses d'una dona, fent-li de criat)
Pallasso (Persona que es comporta amb poca serietat i fa el ridícul)
Pallissa (Persona que és excessivament pesada i molesta)
Pallús (Persona parada, curta de gambals)
Palpabutxaqaues (Persona que roba hàbilment, però no en coses grosses)
Pàmfil (Persona molt pausada i calmosa)
Pampana (Ximple, beneit, poca-solta)
Pamplina (Persona que fa complerts o mims excessius a una persona, generalment per aconseguir que estigui contenta)
Panarra (Beneitot, molt curt d'enteniment)
Panfigol (Persona que té un estat d'ànim serè i assossegat, amb absència de tota preocupació o nerviosisme)
Panoli (Beneitó, home curt d'enteniment, excessivament ingenu o ignorant)
Panot (Persona que és bona, de caràcter dòcil i tranquil)
Panxa-ampla (Persona egoista, que només es preocupa de si mateixa i no ajuda als altres)
Panxacontent-panxacontenta (Persona egoista, que no es preocupa del benestar dels altres)
Panxa de cucs (Persona que té la panxa molt voluminosa)Panxut (Que té panxa voluminosa; que fa panxa)
Paó (Persona amb poca gràcia o desimboltura)
Papaginers (Persona que procura fer gastar inútilment)
Papafigo (Home totxo. Persona que és poc educada o que té escassa formació cultural)
Papagall (Persona molt xerradora)
Papallona (Homosexual. Home que té moviments o actituds que es consideren propis de les dones)
Papamosques (Persona que és excessivament simple o crèdula, o que sorprèn per qualsevol cosa)
Papanates (Persona que és excessivament simple o crèdula, o que sorprèn per qualsevol cosa)
Paparra (Persona massa insistent i pesada, de la qual és difícil lliurar)
Paperina (Persona ridícula)
Papu (Home tímid i esquerp, que defuig el tracte de les altres persones)
Paquet (Persona maldestre o poc eficient)
Paranoic-oica (Persona que té idees fixes i obsessives, basades en fets infundats)
Paràsit-àsita (Persona que viu a costa d'una altra i s'aprofita d'ella sense donar-li res a canvi)
Pardal-a (Persona astuta, que obra en profit propi)
Pària (Persona a la qual es considera inferior ia la qual se li nega el tracte i els avantatges de què gaudeixen les altres)
Passerell (Persona que és ingènua i es deixa enganyar amb facilitat)
Passota (Persona que mostra indiferència o desinterès per tot el que l'envolta)
Pastenaga (Beneitot, persona de poc seny)
Pastifa (Brut; persona que no fa polidament les coses)
Patètic-ètica (Persona que fa accions ridícules)
Patufet (Persona infantil; Innocent, càndid)
Patut-uda (Persona que és maldestre, especialment la que al caminar ensopega o rellisca amb facilitat)
Paula (Beneitona; curta d'enteniment)
Pavero-era (Fanfarró, presumit)
Pec-pega (Persona que té males maneres, és tosca o es comporta amb poc tacte)
Pedant (Persona que presumeix de manera inoportuna de ser un erudit o de tenir molts coneixements)
Pederasta (Persona que abusa sexualment d'un nen)
Pelacanyes (Home pobre i sense manera professional de guanyar-se la vida)
Pelagats (Persona insignificant o mediocre, de baixa posició social o econòmica)
Pellam (Home esquinçat, malvestit)
Pelleringa (Persona mal vestida i mal alimentada, que pateix necessitat)
Pellerofa (Persona insignificant)
Pellerot (Persona que es vesteix amb parracs)
Pelma (Persona pesada, sobretot per la seva xerrameca)
Pelut-uda (Persona que porta el monyo molt llarg. També s'aplica a qui té molt de pèl)
Penco (Home que no serveix per a res de profit. Dona lletja o malforjada. Dona de mala vida)
Pendó (Persona malfardada; sobretot, dona desendreçada. Dona eixelebrada i de mala conducta moral)
Pengim-penjam (Persona malgirbada, que porta la roba de qualsevol manera, sense ajustar i sense gràcia)
Pena (Persona malvolent, que procura turmentar o molestar les altres)
Penós-osa (Persona vergonyosa que és molt tímida o s'avergonyeix amb facilitat)
Penques (Persona que està tranquil·la o no mostra preocupació)
Pepero (Persona que pertany, simpatitza o vota el PP [Partit Popular])
Perdedor-ora (Persona que mai o gairebé mai té èxit en el que emprèn o realitza)
Perdonavides (Home fanfarró, que es glorieja de valent)
Perdut-uda (Persona de mala conducta moral i que per no vèncer les seves passions es perjudica també materialment)
Peresós-osa (Persona que no té ganes de fer el que deu, especialment de treballar o aixecar-se del llit)
Perico (Persona a la qual li agrada passejar o que porta una vida desordenada)
Pertorbat (Persona que té trastornades les seves facultats mentals)
Pesat-ada (Persona que és latosa, molesta o difícil de suportar)
Pesseter-era (Persona que dóna molta importància als diners o que intenta gastar el menys possible i guanyar el màxim)
Pesta (Persona molt dolenta)
Pet bufat (Persona presumida, un fatxenda)
Pet presumit (Persona que procura aparentar riquesa o donar-se importància amb la seva actitud, les seves paraules, etc.)
Pet pudent (Persona que manifesta mal geni; malsofert, malhumorat)
Petaner-era (Persona que s'emborratxa habitualment)
Petard (Persona molt avorrida, pesada o d'escasses qualitats. També s'aplica a la persona o cosa lletja o poc atractiva)
Petimetre (Persona que es preocupa en excés del seu aspecte i de vestir segons la moda)
Petulant (Persona que presumeix en excés i de manera ridícul de les seves qualitats o els seus actes i es creu superior als altres)
Picaplets (Pledejador; persona que en tot té què dir, que sempre cerca raons i motius de disputa)
Pigmeu (Persona molt petita)
Pijo (Persona molt refinada, cridanera i propi de persones adinerades)
Pillastre (Noi astut, que sap com enganyar els altres i sempre tracta de buscar el seu propi profit)
Pillo (Persona que és hàbil per enganyar amb l'objecte d'aconseguir una cosa)
Pilota (Persona que lloa a algú o tracta d'agradar, mogut per l'interès i amb l'únic objectiu d'aconseguir un favor o un benefici)
Pinxo (Persona que fa gala d’ésser valent. També s'aplica a la persona que tracta d’imposar-se per la seva valentia infonent por)
Pintamones (Persona poc important)
Pirat-ada (Persona que té molt alterada la raó)
Pirata ( Persona molt cruel o que menysprea els drets dels altres)
Pispa (Lladre)
Pixallits (Persona que pixa molt)
Pixaví (Home presumit, sobretot en el vestir)
Plasta (Persona que cansa o molesta per ser molt pesada)
Plom (Persona pesada i molesta)
Ploramiques (Persona que plora sovint i sense prou motiu)
Ploraner-era  (Persona que plora sovint i sense prou motiu)
Poca-cosa (Persona menyspreable, mancada de caràcter, de bones qualitats)
Poca-pena (Desvergonyit)
Poca-roba (Pobre, mancat de coses necessàries)
Poca-solta (Persona que fa les coses de pressa i sense pensar. També s'aplica a la persona informal, mancada de bon seny)
Poca-substància (Persona que té poc seny i actua de manera esbojarrada o insensata)
Poca- traça (Persona que no té traça, destresa o habilitat)
Poca vergonya (Persona que parla o obra amb atreviment, sense vergonya ni respecte)
Poc-cervell (Mancat de seny)
Podrit-ida (Persona que està dominada pel vici o la immoralitat)
Policastre (Polític dolent, inepte)
Poll (Persona que és latosa, molesta o difícil de suportar)
Poll ressuscitat, Poll revingut, Poll reviscolat  (Persona llesta. astuta)
Pollós-osa (Ple de polls. Brutenc, mancat de netedat.)
Poltró-ona (Peresós, malfeiner)
Pompós-osa (Persona que presumeix de si mateix o es mostra orgullós de posseir una cosa)
Pop (Persona que toca molt amb les mans als altres, generalment per obtenir satisfacció sexual, i resulta pesada i molesta)
Porc (Persona que no cuida la seva higiene personal o que produeix fàstic per la seva falta de neteja)
Potiner-era (Brut, que maneja coses brutes o fastigoses; que maneja barroerament les coses)
Pòtol (Vagabund sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d’allò que capta o roba)
Prepotent (Persona que abusa o presumeix del seu poder)
Presumit-ida (Persona envanida que té excés en l'estimació pròpia)
Presumptuós-osa (Persona que mostra presumpció, vanitat o orgull)
Pretensiós-osa (Persona que pretén ser més del que en realitat és, fent veure virtuts o valors que no posseeix)

Primari-ària (Persona que és rude i es comporta sense educació)

Primmirat-ada (Que mira prim; molt observador i exigent)
Pringat-ada (Persona que és ingènua i es deixa enganyar amb facilitat. També s'aplica a la persona que paga les culpes d'una falta o delicte que ha comès una altra)
Progre (Persona que té idees progressistes i té un concepte de la vida avançat i innovador)
Prostituta (Dona que manté relacions sexuals a canvi de diners)
Provocador-ora (Persona incitadora que produeix cert estat o sentiment)
Proxeneta (Persona que indueix a una altra a exercir la prostitució i es beneficia dels guanys econòmics que s'obtenen d'aquesta activitat)
Psicòpata (Persona que està dominat per un pensament constant o persistent, sigui una obsessió, sigui una mania o sigui una neura)
Pudent (Malsofert, malhumorat; massa exigent amb els altres; que manifesta mal geni)
Punyetero-era (Que molesta perquè és fatigós, o perillós, o enganyador, etc)
Púrria (Gent baixa i ordinariota)
Pusil·lànime (Persona que no té ànim, valor o energia per aguantar les desgràcies o per fer coses importants)
Puta (Dona que manté relacions sexuals a canvi de diners. També s'aplica a tota mena de persones per expressar la seva condició de dolentes, perilloses, dificils, etc.)
Putana (Dona que manté relacions sexuals a canvi de diners)
Putero (S'aplica l'home que té relacions sexuals de forma freqüent amb prostitutes)

Puto (Astut, hipòcrita, ple de malvolença dissimulada)
Putot (S'aplica l'home que té relacions sexuals de forma freqüent amb prostitutes)
Putxinel·li (Persona mancada de caràcter, a qui es fa fer fàcilment allò que altri vol)

Q

Qualsevol (Persona vulgar o poc important)
Quatre pèls (Persona amb poc pèl, referit especialment al facial)
Quatre ulls (Usada despectivament amb la gent que porta ulleres)
Quatre-rals  (Persona vulgar o poc important)
Qüentista (Persona que menteix o exagera molt, generalment per presumir o cridar l'atenció dels altres)
Quinqui (Persona d'un grup social marginat que, sovint, recorre a la delinqüència)

R

Rabassut-uda (Persona que és gruixuda i té poca alçada)
Rabiüt-üda (Rabiós-osa. Persona molt enfadada, enutjada o molesta per alguna cosa)Rabosa (Persona astuta)
Rabossot (Persona astuta)
Rampellut-uda (Persona que obra per impulsos sobtats i violents)
Rampoina (Persona de baix nivell intel·lectual o moral; gent molt baixa)
Ranci-rància (Persona que és antipàtica o seca en el tracte. També s'aplica a la persona avara, miserable)
Rancorós-osa (Persona que es mostra dolguda o enfadada per haver rebut una ofensa o un dany)
Rapinyaire (Persona que roba una cosa amb violència o d'amagat)
Rastrer-era (Persona mesquina i roí que es val de qualsevol mitjà per aconseguir el que vol)
Rata (Persona avara, molt arreplegadora de diners o coses de profit)
Rata de claveguera (Persona menyspreable que es considera indigne de tracte)
Rata de sacristia o d'església (Beatot, persona que fa ostentació de devoció o religiositat))
Rata pudenta (Persona menyspreable que es considera indigne de tracte)
Rallat-ada (Persona que està nerviosa o alterada)
Rave (Persona de poca importància)
Reaccionari-ària (Persona que s'oposa als canvis o reformes del progrés)
Rebentabraguetes (Dona que sedueix a un home per aconseguir tenir relacions sexuals)
Rebordonit-ida (Persona que té un comportament viciós o que s'aparta de la moral i els costums generalment admeses)
Reconsagrat-ada (Persona que obra amb molta maldat o que fa mal amb les seves accions, sentiments o instints de manera voluntària)
Refastinyós-osa  (Persona delicada o que dóna massa importància a coses que no la tenen)
Reganyós-osa (Persona rondinaire que renya sense motiu)
Remenamerdes (Persona que li agrada treure o recordar els temes que ja han estan parlats o oblidats per tal de crear zitzània)
Remugó (Persona que remuga, gruny, parla en veu baixa, en to de protesta o enuig)
Renegaire (Persona que Injúria greument contra una persona)

Renegat-ada (Renegaire, flastomador)
Renoc (Persona i sobretot infant de mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire)
Rentacares (Persona aduladora)
Repel·lent (Persona que resulta impertinent per la seva afectació o perquè creu saber-ho tot)
Repelós-osa (Persona que molesta o s'enfada sovint per coses poc importants)
Rèptil (Persona traïdora, pèrfida, dolenta i vil)
Repugnant (Persona repel·lent, antipàtica)
Repulsiu-iva (Persona grollera o descortés)
Ressentit-ida (Persona que es mostra dolguda o enfadada per haver rebut una ofensa o un dany
Retardat-ada mental (Persona amb un desenvolupament mental o psíquic insuficient)
Repunyeta (Persona que causa molèsties o dificultats)
Revellit-ida (Persona que és molt feble, malaltís o flac)
Ribald-alda (Persona de conducta moralment dolenta, sense escrúpols)
Ridícul-ícula (Persona que provoca riure per resultar molt estrany, grotesc o extravagant)
Robagallines (Lladre d'estar per casa)
Robamelons (Lladre d'estar per casa)
Roc cantellut (Beneitot, persona curta d'enteniment)

Rodamón (Persona que camina d'un lloc a un altre per no tenir ofici ni habitatge)
Roí-ïna (Persona malvada que no té qualitats morals positives)
Roig mal pèl (Es diu de les persones que tenen els cabells rojos, perquè són considerades generalment com a dolentes o poc dignes de fiança)
Rollista (Persona latosa, pesada i que dóna rotllo)
Romancer-era (Persona que usa romanços, converses llargues i que no interessen; que té i exposa idees estranyes, importunes)
Rondinaire (Persona que renya sense motiu)
Ronsa (Persona que és lenta i mandrosa en executar el que mana)
Ronyós-osa (Mesquí, avar, miserable)
Rosegaaltars/ rosega-hòsties. rosega-sants (Persona beata que es comporta amb falsa humilitat o amb una timidesa simulada per aconseguir algun fi)
Rovellat-ada ((Persona que és molt feble, malaltís o flac))
Ruc-ruca (Persona que és maldestre, poc intel·ligent o d'escassa formació)
Rufià (Home menyspreable que viu de l'engany i de l'estafa)

S
Sabatot (Persona beneitota, curta d'enteniment)
Saberut-uda (Persona que acostuma a ficar-se en assumptes que no li afecten i en els quals ningú li ha demanat que participi)
Sac de carn (Persona deforme de tan gras)
Sac de gemecs (Persona que sempre gemega, es lamenta)
Sac de mal profit (Persona que està magre encara que menja molt)Sac de mentides (Persona molt enganyadora)
Sac de merda (Persona ineficaç inepte que no produeix profit o benefici)
Sac de creïlles (Persona que porta una peça de vestir ampla que no s'ajusta al cos)
Sac d'ossos (Persona molt magre)
Saltabarrancs (Home o noi eixelebrat, mancat de reflexió)
Saltamarges (Home que cerca les ocasions d'obtenir il·lícitament els favors de les dones)
Saltaparets  (Home o noi eixelebrat, mancat de reflexió)
Saltataulells (Persona que pretén ser elegant però en realitat és vulgar, ordinària i té mal gust, especialment en la manera de vestir)
Saltaterrats (Lladre de pisos)
Saltejador (Lladre que ataca i roba a les persones que van pel camp o per un camí)
Saltimbanqui (Persona molt sorollosa)
Salvatge (Persona que comet actes cruels i inhumans)
Sangonera (Persona que viu o s'enriqueix a despeses d'altri, exhaurint-ne els béns, els recursos; negoci o altra cosa que absorbeix grans cabals)
Sanguinari-ària (Persona ferotge, venjativa, cruel)
Sapastre (Persona que fa la feina malament, malfeiner amb qui hom no pot comptar. També s'aplica a la persona que és un beneitot, ximplet, curt de gambals)
Sarassa (Home efeminat, que fa moviments i té actituds que es consideren propis d'una dona o que se sent atret sexualment per altres homes)
Sarnós-osa (Molt brut, miserable, menyspreable)
Satanàs (Persona astuta i enginyosa)
Sàtir (Home que és lasciu, que té tendència excessiva al desig sexual)
Sàtrapa (Persona que abusa de la seva autoritat i poder per aconseguir el que vol, sense tenir en compte els altres)
Savi Salomó (Persona que presum de ciència sense tenir-ne)
Secall (Persona molt magre)
Sectari-ària (Persona que defensa i segueix amb fanatisme una idea o doctrina, sense admetre cap crítica sobre la mateixa)
Sem (Persona irresponsable i de poc judici)
Sergent (Persona autoritària, dominant i brusca)
Servil (Persona que mostra una actitud exageradament humil i servicial davant els superiors o poderosos, generalment per obtenir un benefici)
Ser-ciències (Que presumeix de saber molt)
Simi (Persona lletja o que fa gestos monescos)
Simple (Persona que no és intel·ligent ni ràpida quan raona i resulta fàcil d'enganyar)
Soc (Persona de poc talent i maldestre)
Soca ( Persona curta d'enteniment)
Sodomita (Home que té moviments i actituds que es consideren propis de les dones o que sent atracció sexual cap a un altre home)
Solteràs (Home que té edat avançada i no s'ha casat)
Solterona (Dona que té edat avançada i no s'ha casat)
Somiatruites (Persona visionària o que s'il·lusiona amb coses impossibles o estranyes)
Sonat-ada (Boig, tocat del cervell)
Sonso-a (Persona mancada de vivor, d'activitat, de gràcia)
Sord-a (Que no escolta advertiments, consells, precs, etc.)
Sorn-sorna (Persona mancada de diligència, d'activitat)
Sorro-a/sorrut-uda (Persona esquerp, massa seriosa; eixuta i poc tractable)
Submís-issa (Persona que se sotmet i es deixa dominar per altres acceptant la seva voluntat i obeint el que li imposen)
Subnormal (Persona que té una capacitat mental inferior a la mitjana o a la que es considera normal)
Suro (Caparrut, tossut)

T

Tabalot (Persona que fa les coses de pressa i sense pensar)
Tabarra (Persona xerraire i enutjosa)
Tacany-anya (Avar, mancat de generositat)
Taciturn-urna (Persona mostra tristesa o té un caràcter malenconiós i trist)
Tafaner-era (Persona que desitja saber o esbrinar alguna cosa; que inquireix el que no hauria de importar)
Tafur (Persona que enganya o fa trampes en el joc)
Tanoca (Beneitot, curt d'enteniment)
Tapadora/tapaoreta (Persona que tapa o encobreix les malifetes o els defectes d'altri)
Tapaforats, Tapateules (Mestre fanguet, mestre de cases de poca habilitat)
Tap de bassa  (Persona molt xicoteta)
Tarambana (Persona que es comporta de manera esbojarrada o amb poca sensatesa)
Tarat-ada (Persona que és maldestre d'enteniment o poc intel·ligent)
Tartaja (Persona que parla de manera entretallada per tenir un trastorn de la parla)
Tartuf (Persona hipòcrita que fingeix virtut)
Tastaolletes (Persona que emprèn moltes coses sense fixar-se en cap)
Taujà-ana (Mancat d'agudesa mental i de malícia; curt d'enteniment i d'acció)
Taül (Home de mala vida o que no és de fiar per la seva conducta desarreglada)
Testaferro (Testarrut. Persona que es manté ferm en una opinió o actitud malgrat les raons o les dificultats que hi pugui haver en contra)
Testarrut (Persona que es manté ferm en una opinió o actitud malgrat les raons o les dificultats que hi pugui haver en contra)
Tifa (Persona mancada de formalitat, de fermesa de caràcter, però amb pretensions)
Tirà-ana (Persona que abusa de la seva superioritat, de la seva força o del seu poder en la relació amb els altres)

Titella (Persona de poca voluntat i caràcter feble que es deixa manejar pels altres)
Titot (Persona amb poca gràcia o desimboltura)
Tocaboires (Persona curta d'enteniment, massa ingènua, que no toca de peus a terra)
Toca collons (Persona que molesta o fastigueja)
Tocaculs  (Persona de comportament servil i adulador davant d'una altra, per guanyar-se la seva voluntat o per aconseguir un favor)
Tocapilotes (Persona que molesta o fastigueja)
Tocat de l'ala (Persona que ha perdut la raó o té pertorbades les facultats mentals)
Tocat del bolet  (Persona que ha perdut la raó o té pertorbades les facultats mentals)
Tocacampanes (Persona lleugera d'enteniment, ximpleta o mancada de formalitat)
Tocatabals (Persona mancada de seny i discreció; que fa les coses sense pensar-les bé, inconsideradament)
Tocatardà-ana (Persona que triga molt en fer les coses o sol retardar-se en arribar a un lloc)
Tocino (Persona que no cuida la seva higiene personal o que produeix fàstic per la seva falta de neteja)
Tòfol (Persona que es comporta de forma grollera i demostra poca educació o escassa formació cultural)

Tonto (Persona que està escassa o manca d'intel·ligència, que és maldestre d'entesa)

Tonto del cul (Persona molt nècia i incapaç)
Torero (Persona que obra amb frivolitat, amb poca serietat moral)
Torrabolets (Persona que és simple, fàcil d'enganyar i està falta de malícia)
Torracollons (Persona que molesta, enutja, fortament)
Torrapipes (Malfeiner)
Torrat-ada (Persona que està enfadat, descontent, cansat o molest amb una persona o amb alguna activitat)
Tort-a (Borni, mancat d'un ull)
Tosc-a (Persona que és poc educada o que té escassa formació cultural)
Tossut-usa (Persona que no canvia d'opinió o actitud encara que se li donin raons convincents en contra)
Tòtil-tòtila (Persona que és boba, poc intel·ligent i posseeix escàs enteniment)
Totxo (Curt d'enteniment i aturat, mancat de vivesa mental)
Tou-tova (Estufat de vanitat)
Tragó-ona (Golafre, molt menjador)
Traïdor-ora (Persona que falta a la lleialtat o la fidelitat degudes)
Trampós-osa (Persona que fa trampes en el joc. També s'aplica a la persona mentidera, petardista, mal pagadora)
Trànsfuga (Persona que abandona el seu partit per passar al partit contrari)
Trapatroles (Persona eixelebrada, que obra sense reflexió)
Trapella (Persona que amb astúcies i mentides pretén enganyar a un altre)
Trasto (Persona inútil o informal)
Trastocat-ada (Persona que ha perdut el judici o la raó)
Trepa (Persona que intenta ascendir professional o socialment aprofitant qualsevol circumstància i sense importar-li els mitjans que utilitzi per a això)
Trinxeraire (Persona de classe baixa sense ofici ni benefici. També s'aplica a l'adolescent desemparat que va vagabundejant pels carrers)
Troglodita (Persona que és tosca i poc educada)
Trolero (Persona que menteix o exagera molt, generalment per presumir o cridar l'atenció dels altres)
Trompa (Borratxo, embriagat)
Trompellot (Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res)
Tronat-ada (Persona que ha perdut el judici)
Tronera (Persona de conducta moralment desarreglada)
Tronxo (Persona rude i tarda per entendre)
Tros d'animal [o d'ase] (Persona molt estúpida)
Tros de carn batejada (Persona sense enteniment o caràcter)
Tros de quòniam (Persona fava, trompellot)
Tros de suro  (Persona nècia, ignorant)

Tros de soca  (Persona rude i tarda per entendre)

Tros de suro  (Persona rude i tarda per entendre)
Truà (Pocavergonya, malfactor persona que estafa)
Truja (Dona bruta)

Tuno (Persona que és molt astuta i sap com enganyar els altres)

U

Ull de poll (Persona que causa molèstia o enuig)
Unglallarg-arga (Lladregot; que té habilitat o propensió a robar)
Usurer-a (Persona que es dedica a prestar diners que cal tornar a un interès excessivament alt)

V

Vaca (Persona molt grossa)
Vagabund-unda (Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar)
Vagarro-arra (Malfeiner; donat a l'ociositat)
Vampir (Persona que s'enriqueix empobrint els altres)
Vanitós-osa (Persona que mostra un excessiu orgull propi i afany de ser admirada)
Vehement (Persona que obra amb passió i de forma irreflexiva, deixant-se portar pels sentiments o els impulses)
Vell verd (Home l'edat supera els 65 anys i dedica la major part del seu temps d'oci assetjant interessant-se per dones adolescents en general)
Venut-uda (Persona que delata, traeix la confiança d'algú. També s'aplica a la persona que es deixa subornar)
Verduler-a (Persona vulgar i mal educada)
Viciat-ada (Persona que té hàbits perjudicials o que es consideren moralment dolents)
Viciós  (Persona que té hàbits perjudicials o que es consideren moralment dolents)
Victimista (Persona que es disfressa de víctima, conscient o inconscientment, simulant una agressió o menyscapte inexistent, i / o responsabilitzant erròniament a l'entorn o als altres)
Viu-viva (Persona que s'excita i perd la tranquil·litat fàcilment)
Vivales (Persona que actua amb astúcia i sap aprofitar les circumstàncies en benefici propi)

Vividor-ora (Persona que viu bé, generalment a costa dels altres)
Voltor (Persona egoista que aprofita qualsevol situació en benefici propi)

X
Xafaguitarres (Persona que espatlla un moment de diversió o alegria)
Xafallós-osa (Persona que té o parla amb la veu nasal a causa d'un defecte en els conductes del nas)
Xafarder-a (Persona que és aficionada a fer comentaris negatius i indiscrets)
Xalat-ada (Tocat del cap, una mica boig)
Xantatgista (Persona que amenaça o pressiona altra per treure profit d'ella)
Xapero (Homosexual que es prostitueix)
Xarlatà-ana (Persona que parla molt i sobre coses intranscendents. També s'aplica a la persona que conta coses que no hauria de comptar) 
Xarnego (Persona de llenguatge castellà resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al nostre país)
Xerraire (Persona que parla molt i sobre coses intranscendents. També s'aplica a la persona que conta coses que no hauria de comptar) 
Xibeca (Beneitot, curt d'enteniment)
Xiflat-ada (Boig, que ha perdut el judici. guillat, xalupa. També s'aplica a la persona que està molt enamorada d'algú o la que li agrada molt una cosa)
Ximple (t) (De poc seny; curt d'enteniment)
Xinxa (Persona que és molesta i pesada o que fastigueja)
Xoriço (Lladre)
Xorres (Estúpid)
Xot (Persona que aquesta guillada o té moltes rareses o extravagàncies)
Xucla-polles (Persona que mostra una actitud exageradament humil i servicial davant els superiors o poderosos, generalment per obtenir un benefici)
Xucla-sang (Persona que abusa, especialment dels diners o treball d'una persona)
Xuleta (Persona que és insolent i presumptuosa)
Xulo [putes] (Home que viu dels guanys de les prostitutes que controla o protegeix)
Xungo-a (Persona falsa)
Xurro (Treballador estacional que parla foraster; treballador de baixa condició)
Xusma (Gentalla, gent baixa)

Z
Zero a l'esquerra (Persona insignificant. Que no es conta amb ella per a res)
Zitzània (Persona que crea discòrdies, desavinences o enemistats)
Zombi (Persona que està atordida)



COLLONS 
A continuació escollim aquesta paraula per veure la quantitat de significats que pren segons les diferents situacions en que s'utilitza.

-Si va acompanyada d’'un numeral, té significats molt diferents.

UN significa car:  Val un colló o costar un colló.
DOS significa valentia: Té dos collons ó té un par de collons.
TRES significa menyspreu: M'importa tres collons.
SET significa no doblegar-se facilment: Tindre set parells de collons

-El verb canvia el significat:

TENIR indica valentia: Aquell té collons; o no tindre valor: No tindre collons o Tindre els collons per corbata.
pot indicar experiència: Tindre els collons pelats (de fer una cosa)
però amb admiració pot significar sorpresa: Té collons! o Mira que té collons!; 
no tindre més remei: No tindre més collons que...
i amb afirmació significa enveja: Quins collons que té!
POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen: Va posar els collons damunt de la taula!. o espantar-lo: Posar els collons per corbata.
ESTAR també significa menyspreu: Estàs molt de collons! o estar-ne fart: Estar fins als collons!
TOCAR significa molestar: No em toques els collons! o Tocar els collons,  sorpresa: Toca't els collons! i malfeiner: Tocar-se els collons.
PASSAR significa menyspreu: Açò m'ho passe pels collons!
VOLER significa estranyesa: Què collons vols!

-El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase:

el "PRESENT" indica molèstia o fàstic: No em toquis els collons!,
el "REFLEXIU" significa vagància: S'’està tocant els collons!,
i l’"IMPERATIU" significa sorpresa: Toca’t els collons!.

-Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:

"A" expressa por: Acollonit,
"DES" significa riure: Descollonar-se,
"UT" indica perfecció i satisfacció:  Collonut 
i "ASSOS" indica indolència o abúlia: Collonassos.

-Les preposicions matisen l’expressió :

"DE" significa quantitat: Feia un fred de collons o també èxit: Va anar de collons,
"PER" significa voluntarietat: Ho faré per collons!;
"FINS" expressa el límit d’aguant: N'’estic fins els collons!;
"AMB" indica valor: És un home amb collons!;
"SENSE" indica covardia: És un home sense collons.

-El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat:

el color VIOLETA significa fred: Em van quedar els collons morats!;
la FORMA significa cansament: Tinc els collons quadrats;
el DESGAST indica experiència: Tinc els collons pelats!;
la MESURA expressa rancúnia o estar enfadat: Tinc els collons plens!.

-La mida i la posició són importants:

la MIDA: Els té ben grossos,
la POSICIÓ: Els té ben posats.
Però hi ha una mida màxima que no es pot superar: Té uns collons com un bou!.
Si s’ultrapassa la mida màxima,aleshores indica vagància o feixuguesa: Li pengen, se’'ls xafa!).
I també existeix una MIDA mínima: De colló de mico.

- La INTERJECCIÓ significa sorpresa o desengany: Collons! o negació: I un colló! o Un colló de mico!
i quan algú t'’emprenya massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: Ets un torracollons!.

- Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix  
la VOLUNTAT: Ho farem de collons! i d’'aquí en surten les ordres: Em surt dels collons! o Eixir dels collos, o Per collons.
el DESINTERÉS : M'importa tres collons.
Ens proporciona FASTIDI: Mana collons!
LAMENTACIÓ O DESAPROVACIÓ: Mira si té collons!
VALENTIA: Quins collons!

-L'’estat anímic queda molt ben reflectit:
Així, el DEPRESSIU diu: Tinc els collons per terra,
 l'’EUFÒRIC diu: Em va sortir de collons!.
el CANSAT diu: Arrossegar els collons per terra.
el NEGATIU diu: El qui és desgraciat amb els collons estropessa.
el COVARD DIU: Ésser un colló! o No tindre collons o Tindre els collons per corbata.
imprimeix CARÀCTER quan diu: Tindre els collons ben possats.

- La DISTÀNCIA per indicar quan de lluny està: Allà als collons!

-Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!,
i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bon sopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!.

-Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-
me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS!.