diumenge, 7 d’abril de 2013

RETAULES CERÀMICS DE LES ERMITES DE LA VALL D'UIXÓ


ERMITA DEL CRIST DEL CALVARI
SANT SOPAR 
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó.

Imatge: Sant Sopar del Senyor
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Alcora Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà Data: 1804 Mides: 80x60 cms. 12 rajoles de 20x20 Iconografia: El retaule ceràmic, fa referència, a un dels moments més importants de la vida de Jesús, i més transcendents en la continuïtat posterior de l'Església: l'últim sopar, en què va tenir lloc la institució de l'Eucaristia. La narració de la mateixa es conté en els quatre evangelis amb modalitats diverses, és precedida per el que podríem anomenar-la preparació-descrita per tres dels sinòptics. ".. El mestre pregunta on és la seva habitació, on va a menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. I us mostrarà una sala gran, arreglada, amb estores i coixins al pis de dalt ... "(Mc 14,12-16). El ceramista anònim, ens mostra en el retaule la seva manera d'imaginar aquesta sala gran i sumptuosa, que té paviment ceràmic amb dibuix escaquer, una gran cortina vermella que abasta la part superior del retaule, del sostre penja un gran llum d'oli de quatre candeles ; a l'esquerra de l'espectador, una finestra oberta a la paret que ens deixar veure una nocturnitat figurada, i en ella una lluna minvant, aquella del dia 14 mes de Nisan del calendari hebreu.
Al centre, una gran taula amb unes estovalles de dibuix quadriculat; sobre la taula, una safata amb l'anyell pasqual, dos pans àzims, (Èxode 12,46-51 i 13,6-8), un ganivet i una copa per beure el vi del ritual. Observant el retaule, podem imaginar que el ceramista ha volgut reproduir aquí els moments inicials del sopar, ja que les viandes encara estan intactes.
Al voltant de la taula els 13 comensals. Jesús es presenta al centre de tots, amb la cara jove, cabells llargs i barbat, al seu voltant els seus dotze apòstols, uns asseguts i altres en peus, tots menys un dirigeixen la seva mirada cap al Mestre, com pendents del que està parlant , només un Joan, amb els ulls tancats es troba reclinat sobre la taula a la dreta de Jesús. (Jo 13,23-24).
Jesús adreça el seu rostre cap a la seva esquerra, amb el seu braç dret aixecat i mà oberta, sembla que gesticula la conversa que manté amb els apòstols, aquí està-Pere-de rostre ancià, calb, potser Jesús en aquesta figurada conversa s'estigui acomiadant d'ells : "ja sabeu el camí per anar on jo vaig", i Pere, té un posat indicatiu, sembla comprendre el que està dient Jesús; a l'esquerra de Pedro, un altre apòstol, potser és Tomàs, mira cap amunt, gesticulant amb les mans obertes, sembla no entendre la resposta de Jesús, - "Senyor, no sabem on vas, com podem saber el camí" - (Jn 14,4-5).
Anteposats a la taula, una mica més allunyats de Jesús, dos apòstols asseguts al seu banqueta, descalços, un d'esquena a l'espectador té la cara oculta, un altre a l'esquerra de l'espectador, té la cara jove, pèl-roig i barbat, encara que dirigeix ​​la seva mirada cap al Mestre el seu rostre sembla absent, el ceramista ha volgut representar aquí a Judes Iscariot, i l'identifica amb la bossa dels diners que porta a la mà esquerra, potser en ella portaria els diners obtinguts com a pagament per la traïció al seu Mestre, el preu d'un vulgar esclau.
El retaule no té signatura ni marca de fàbrica. Tot el retaule s'emmarca amb una doble cinta groga i negra pintada sobre la base.
Estat de Conservació i restauració: Restaurat l'any 2009 per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana. Tot i el bon treball en la restauració, i pel fet que el mateix ha romàs molt temps abandonat, encara pot apreciar-se en el mateix, trencaments i esquerdes.
El retaule es troba ubicat a la façana de l'ermita, del Calvari, costat esquerre de la porta, a dos metres d'alçada. Es troba emmarcat amb un marc motllurat que el fa alhora de guardapols. L'Ermita del Sant Crist Calvari, així anomenada, va ser construïda a finals del segle XVIII, i al mateix cim concloïen 2 calvaris, un pertanyent a la parròquia del Sant Àngel Custodi, i un altre a la parròquia de Nostra Senyora de l'Assumpció. El retaule del Sant Sopar del Senyor formaria part d'un conjunt de diversos que amb motius passionals que adornaven la façana, lamentablement al dia d'avui tan sols queden tres, el que hem estudiat, una oració del la Ànimes del Purgatori i un Davallament de Crist en la part superior de la façana, els lladres l'any passat, es van portar de la mateixa façana, instal · lat després de ser restaurat, el retaule de la Resurrecció de Crist.
Bibliografia: htpp :/ / ermitasdelacomunidadvalenciana.com / cpbvdu.htm Segura Moreno, Pascual Luís. "El culte a la Passió de Crist a la ceràmica devocional". Inèdit 2010
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Octubre 2011.
  
PREGÀRIA PER LES SANTES ÀNIMES DEL PURGATORI
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó.

Imatge: Pregària per les Santes Ànimes del Purgatori
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Alcora Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà Data: 1804 Mides: 80x60cms. Dotze rajoles de 20x20.Iconografia: El purgatori ha estat qualificat per alguns sants l'avantsala del cel. El Catecisme afirma: "Els que moren en la gràcia i en l'amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i eterna assegurada salvació, pateix després de la mort una purificació, a fi d'obtenir la santedat necessària per entrar al goig del cel. L'església crida purgatori a aquesta purificació final dels elegits, que és completament diferent del càstig dels condemnats "(CIgC.1030-1031). El retaule més aviat és una oració, per a aquestes ànimes que estan patint la purificació divina, en espera d'obtenir la santedat necessària.
Emmarcat en una triple cinta: taronja, blanca i marró, sobre una base de color blanc. Els tres quarts superiors retaule contenen una extensa inscripció amb indulgències en lletres capitals i cursives en manganès de caràcters homogenis correctes, amb abreviatures i alguna incorrecció gramatical d'origen fonètic; apareix escrita l'oració següent:
PER A LA NOSTRA UTILITAT I SUFRAGI de les Santes Ànimes del Purgatori, sépase que el Pontífex Bonifaci VII va concedir i Benet XIII va confirmar 80.000 anys d'indulgència als q digiren la PREGÀRIA. Senyor meu Jesu Christ, Pare dolcíssim, q pel goso que va tenir la teva estimada Mare, quant te li vas aparèixer la sagrada nit de Resurrecció, i pel goso q va tenir quant et va veure ple de glòria amb la llum de la Divinitat; et demano em alums amb els Dons de l'Esperit Sant perquè pot complir la teva voluntat cada dia de la meva vida: doncs viviu i regneu pels segles dels segles.
Acabada la pregària, a la part inferior del retaule, en l'última filera de rajoles, apareixen a tots dos extrems, en simetria, dos rostres d'homes adults barbats que emergeixen d'unes flames (purgatori), en el centre hi ha un taulell emmarcat amb una estreta cinta blava, sobre fons blanc a la part superior una creu nua amb un halo de resplendor, en la inferior unes grans flames de les quals emergeixen tres figures humanes seminues, dos femenines als costats i masculina en el centre; les dones amb els cabells llargs es cobreixen la cara amb la seva mans, l'home apareix amb la cara jove, cabells llargs i barbat gesticulant amb les mans un perdó de Déu. A la part inferior una inscripció:
ROGATPORNOSOTRAS Aquest últim rajola es veu clarament que és de factura posterior a tot el retaule, possiblement es podria datar de finals del segle XIX.

Estat de Conservació i restauració: Restaurat l'any 2009 per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana. Tot i el bon treball en la restauració, i pel fet que el retaule ha estat molt temps abandonat, encara pot apreciar-se en el mateix, trencaments i esquerdes. En el treball de restauració, han hagut d'elaborar nous rajoles amb part del text, i un els angulos inferior amb figura la humana que havien desaparegut.


El retaule es troba ubicat a la façana principal, sobre la llinda de la porta d'entrada a l'ermita; està emmarcat amb un marc motllurat que el fa alhora de guardapols. Acompanya al retaule una filera lateral, així com sobre la llinda de la porta de l'ermita, una sèrie de rajoles confeccionats amb trepa de sanefa blava de mitjan S. XIX.

Encara que sembli estranya la col · locació d'un retaule dedicat a una oració a les Ànimes del Purgatori en una ermita del Calvari, a la ciutat de la la Vall d'Uixó té pròpia la seva lògica. A l'ermita del Calvari, finalitzaven les estacions del Via-Crucis de cadascuna de les parròquies de la localitat, per l'Est ho feia la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció, per l'Oest feia el mateix la Parròquia del Sant Àngel Custodi. L'Ermita era jurisdicció de les dues parròquies, i alhora la Capella del Cementiri, el qual, estava ubicat a la part posterior. Alguns sacerdots de la localitat rebien sepultura a l'interior de la pròpia ermita, seguint el mateix ordre de pujada que ho feien les estacions del Via-Crucis. En l'actualitat encara poden trobar enterraments de sacerdots a les parets interiors de la pròpia ermita, per això, era necessari per als feligresos, abans de traspassar el llindar, resar l'oració per les Ànimes del Purgatori.

Bibliografia:
Pérez Guillen, I.V. Pàgina www.cult.gva.es / GDPA / Etnologia.
Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Novembre 2011.

DESCENDIMENT
Ubicació. Ermita del Crist del Calvari, Ctra de Segorbe, cantonada carrer n º 4. Barri Carbonaire. La Vall d'Uixó (Castelló).

Imatge: El Davallament de la creu.
Autor: Desconegut.
Fabrica: Desconeguda. Alcora.
Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà.
Data: 1804.
Mides: Vertical. 168x105 cm. Quaranta rajoles de 21x21 cm.
Iconografia: Quan Josep d'Arimatea va arribar amb el permís del Governador per desclavar Jesús i enterrar, la tarda ja estava avançada. Havien de donar-se pressa si volien fer-ho abans de la posta del sol. Sabem per Sant Joan que també en aquest moment va comparèixer Nicodem, que va comportar una gran quantitat d'aromes per embalsamar el cos de Jesús; exactament, 100 lliures d'una barreja de mirra i àloe. (Mt 27, 59-60; Mc 15,46; Lc 23,53-54; Jn 19, 38-42). Sembla un contrasentit però serien uns estranys qui van dur a terme la tasca de desclavar a Jesús. Pere, Jaume, Andrés qui més li estimaven, i els altres deixebles en aquells moments estaven lluny. Un saduceo-Josep d'Arimatea-, i un fariseu-Nicodem-s'encarregarien de desclavarle i embalsamar.
Al centre una gran creu immissa, cinc homes tracten de baixar de la creu el cos de Crist. Recolzades sobre els braços de la creu tres escales; amunt sobre les escales recolzant el seu cos en cada un dels braços de la creu, dos homes musculosos sostenen l'enorme sudari en el qual es troba dipositat el cos nu del cadàver Crist el cap porta un aurèola lluminosa, altres dos homes, un a la dreta, un altre a l'esquerra pujats a les escales col · laboren en la maniobra, i el tercer en el centre en una arriscada posició sobre la mateixa escala sosté tot el pes del cadàver, per descendir-a poc a poc fins a terra.
A la part inferior als peus de la creu, de genolls apareix Sant Joan, que amb els braços en alt sembla gesticular que està preparat per rebre el cos del seu Mestre; enfront de Sant Joan, de genolls a terra, amb les mans entrellaçades a l'altura del seu pit hi ha Maria Magdalena, el seu rostre denota dolor al mateix temps que, l'eleva cap a la creu per observar el delicat treball del davallament, al costat de tots dos, al peu de la creu, escampats a terra, els tres claus retorçats i les tenalles, la gerra amb els ungüents portats per Nicodem, un gibrell i els draps per netejar el cos ple de sang, a la dreta del retaule el ceramista ens presenta el sepulcre on serà enterrat i sobre aquest un càntir.
A l'esquerra del retaule les tres maries: la Mare de Déu en peu, amb un mantell blau, sobre el seu cap un nimbe, té la cara expressió de dolor i aflicció, en aquest dolor manté les mans entrellaçades a l'altura del pit; després d'ella una altra dona amb el cos cobert amb un gran mantell, potser és Maria la de Cleofàs, la germana de Maria que ens narren els evangelis, en la seva actitud sembla sostenir i consolar Maria; baixos ambdues dues, agenollada a terra una altra dona, la qual com a expressió de dolor cobreix el seu rostre amb les mans.
S'emmarca el retaule amb una doble orla de filet groc amb perfilat intern taronja. A la part inferior del retaule sobre fons blanc escrit sobre la base la inscripció: "Es hiso 1804. A devoció dels devots". Sota la inscripció una sanefa de fulles de 7x 21 cm .. No porta signatura ni marca de fàbrica.
Estat de Conservació i restauració: Després de tants anys d'abandonament encara es poden apreciar les ruptures en les peces, tot i haver estat restaurat per l'Institut Valencià de Conservació de la Generalitat Valenciana., El 2009.
El retaule es troba ubicat al immafront, just en l'eix central, a uns 5 metres d'alçada, sota l'espadanya de l'ermita. El retaule es troba en l'interior d'una fornícula figurada de marc motllurat, realitzat en maçoneria arrebossada i emblanquinada. Aquesta motllura enllaça amb el sistema de motlluratge general de la façana.
El retaule està declarat Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm . 5.449 / 2007.02.13).
Fonts i Notícies Històriques. L'ermita del Crist del Calvari, va ser construïda a finals del segle XVIII. Aquesta ermita estava flanquejada pels cementiris de les parròquies de la localitat: El Sant Àngel Custodi i Nostra Senyora de l'Assumpció. En l'explanació de la mateixa acabaven els calvaris de les dues parròquies, que partint de les mateixes pujaven fins a l'ermita. Està elevada sobre el nivell de la calçada, i s'hi accedeix per unes escales en una zona enjardinada i arbrada que l'oculta parcialment.
Bibliografia:
htpp :/ / ermitasdelacomunidadvalenciana.com / cpbvdu.htm
Pérez Guillen, I.V. Pàgina www.cult.gva.es / GDPA / Etnologia.
Joan Feliu Franch i altres AA. "Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló". Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005
Segura Moreno, Pascual Luís. "El culte a la Passió de Crist, en la ceràmica devocional" 2010. Inèdit
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.



ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER



MARE DE DÉU DEL ROSER
Ubicació: Ermita de Mare de Déu del Rosari, carrer del Roser, n º 23. La Vall d'Uixó. (Castelló) El retaule es troba ubicat, a la façana de l'ermita, a l'interior d'una fornícula rectangular, amb marc motllurat i lleixa, acompanyen la fornícula a cada costat una obertura amb arc de mig punt.
Imatge: La nostra Senyora del Rosari.
Autor: Vicente Abad Navarro.
Fabrica: taller propi del ceramista. Onda. Tècnica: rajola pla esmaltat dibuix estergit, pintat a mà. Data: 1939. Mides: Vertical 80x60 cm. Dotze rajoles de 20x20 cm. Iconografia: Explica la llegenda que la Verge se li va aparèixer el 1208 a Sant Diumenge de Guzmán en una capella del monestir de Prouilhe (França) amb un rosari a les mans, li va ensenyar a resar-lo i li va encomanar que propagués seu rés i devoció entre els homes. L'etimologia d'aquesta advocació Rosario, que ha arribat fins als nostres dies podria derivar de denominar a Maria com "jardí de roses" (en llatí medieval Rosarium). En valencià aquesta advocació la hi denomina Roser (roser).

Va ser en l'edat mitjana quan es va començar a saludar la Mare de Déu amb el títol de Rosa, símbol de l'alegria i bellesa. El benaurat Hermann (1125-1233) saludava sempre a la Mare de Déu amb el nom de Rosa en una les seves moltes salutacions compostes va escriure: "Alegra't, Tu, la mateixa bellesa / Jo et testimoni Rosa, Rosa. / Alegra't, Rosa d'amor, / i d'admirable suavitat. "La seva festa va ser instituïda pel Papa sant Pius V el 7 d'octubre, de 1571, en commemoració de la victòria obtinguda pels cristians a la batalla naval de Lepant. El retaule el ceramista mostra la Mare de Déu amb el Nen Jesús en braços, asseguda sobre un núvol de Glòria, que s'anteposa a l'interior d'una edificació, en la qual es apreciar a l'esquerra la base i part d'una columna que cobreix una porció d'unes cortines, ia la dreta en perspectiva, difuminat un arc, que el ceramista ha volgut interpretar com la capella del monestir dominic de Prouilhe, on se li va aparèixer a Sant Diumenge de Guzmán. Al centre la Mare de Déu en posició sedent, té la cara juvenil i cabells foscos que cobreix amb un tocat daurat sobre el seu cap, que envolta amb una aurèola; vesteix túnica rosa que cenyeix a la cintura, a les espatlles i cobrint tot el seu cos un gran mantell blau. La seva mà esquerra estesa mostra a l'espectador un Rosari de comptes fosques. Sobre el seu genoll dret assegut el Nen Jesús, de rostre infantil i cabells rossos, amb potències daurades en el seu cap, té el tors nu i cobreix el seu cos amb un drap de puresa de color verdós; mostra el Nen amb les dues mans un altre Rosario també de comptes fosques. A la part inferior del mantell de la Verge, el ceramista ha volgut plasmar l'advocació mariana en valencià, Roser-roser-, per això mostra un gran roser cobert de roses octubreras; anteposat al roser una cartela amb la llegenda: NTRA. SRA. DEL ROSARI. El retaule està signat i data en l'angle inferior dret: V.Abad. 1939. Està emmarcat amb un doble marc pintat sobre la pròpia base, en part interior un fi filet blau cobalt, a l'exterior imita una sanefa amb dibuix d'ones i punts. Estat de Conservació i restauració: Regular, té lascas i esquerdes, sobretot a la part inferior dreta. Fonts: Possiblement aquest retaule sigui potser la primera obra que va realitzar el ceramista Vicente Abad Navarro, quan va instal · lar el seu propi taller a Onda, just acabada la guerra. L'encàrrec del mateix es va realitzar des de Direcció Gral Regions Desvastadas, que en aquell mateix any i posteriors es va dedicar a restaurar el patrimoni de la Vall d'Uixó, entre el quals hi havia l'ermita de Roser. Segons algunes fonts orals de veïns nonagenaris, el ceramista va basar en la seva realització en una antiga fotografia d'un retaule ceràmic, que hi havia a la façana de l'ermita abans de la seva destrucció parcial. Notícies Històriques: L'ermita del Roser, com se l'anomena, és potser el temple més antic de la Vall d'Uixó, està enclavada en el barri de l'Alcúdia, un dels set pobles que amb el pas dels anys van conformar la ciutat. Va ser construïda a finals del segle XVI o principis del XVII, probablement sobre les restes de la mesquita musulmana que va ser abandona amb l'expulsió d'aquests. En el seu moment va acollir a la parròquia del Sant Àngel Custodi fins a la conclusió de les obres del nou temple en 1669, canviant la seva advocació llavors a l'actual. És un temple petit i senzill, encaixonat entre els habitatges confrontants, quedant només a la vista la façana, que s'obre a una cruïlla de les estrets i costeruts carrers de l'antiga moreria. La façana remata en frontó triangular truncat per l'espadanya amb buit de mig punt per a la campana i rematada de creu de forja. La porta, a la qual s'accedeix per uns graons, és àmplia, adovellada i de fusta folrada de zinc. Sobre el retaule, una cornisa recorre tota l'amplada del frontó dividint-ho en 2 parts. Els veïns de la barriada celebren el primer diumenge d'octubre festes en honor de Nostra Senyora del Roser amb actes religiosos i lúdics. L'ermita té culte, celebrant els dies 7 de cada mes de l'any una Eucaristia. Bibliografia: Joan Feliu Franch i altres AA. Història del retaule ceràmic a la Plana de Castelló. Fundació Dávalos-Fletcher. Castelló 2005Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Maig 2012.



ERMITA DE SANT VICENT FERRER

SANT VICENT FERRER
Ubicació: Ermita de Sant Vicent Ferrer de la Vall d’uixó.


Imatge: La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer

Autor: Miguel Tolosa MoraFabrica: taller del propi ceramista. OndaTècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a màData: 3 abril 2011Mides: Vertical 260x160 cm. Cent quatre rajoles de 20x20 cm.Iconografia: Al centre amb forma d'oval d'aquest gran retaule, el ceramista onder ens presenta el moment de la imposició de l'hàbit de l'Ordre de Predicadors a Sant Vicent Ferrer, fet succeït el dia 5 febrer 1367, amb aquest ritual entrava com novici al convent dels dominics a València, explicava llavors 17 anys d'edat, un any després emetria en aquest mateix convent dels vots simples i es convertiria en frare dominic.
Al centre apareix Sant Vicent agenollat ​​sobre les escales del presbiteri de l'altar major, com a símbol d'acatament, les mans entrellaçades i plegades sobre el seu pit com a símbol d'acollida i recolliment profund. Vesteix el Sant l'hàbit blanc que cenyeix a la cintura, i sobre aquest l'escapulari. la cara jove, el cap tonsurada i inclinada cap a terra en senyal d'humilitat, mentre el Pare Prior del convent, Fra Berenguer Gelasi li imposa seguint el ritual una capa blanca.
Al voltant del Pare Prior, i observant l'escena tres frares de la comunitat conventual. Envoltant al Sant, en peus, observant l'escena l'acompanyen en aquest moment històric la seva pròpia família, el seu pare Guillem Ferrer, amb aspecte seriós i vestit amb vestit negre i gorgera, darrere seu, la seva mare Constança Miquel, la qual no pot reprimir vessar llàgrimes d'emoció, que asseca amb un mocador, al voltant d'ells, tres dels seus germans.
A la part inferior del retaule a la dreta de l'espectador observant l'escena, asseguts en els graons del presbiteri dos pobres tolits, esperen que el Sant s'apiadi d'ells; a l'esquerra, una dona gran amb les mans juntes i la cara elevat al Cel sembla resar una oració, al costat d'aquest, asseguda a terra una mare sosté al seu fill seminú.


A la part superior del retaule anteposant-se a les columnes de l'altar, un gran núvol de la Glòria Eterna, de la qual treuen el cap querubins, un àngel amb les ales desplegades i vestit amb un mantell blau, i un àngel infant, ambdós sostenen en les seves mans una tauleta amb la inscripció: TIME TE DEUM (cf.Ap.14, 7)
El oval està emmarcat de rocalles coloristes i al · legòriques, que s'uneixen a la part superior amb un ram de flors silvestres, a la part inferior s'aprecia com al · legoria a l'agricultura local una branca amb taronges i un rams amb cireres.

El retaule està signat a la part inferior a la dreta de l'espectador: M Tolosa. Tot el conjunt s'emmarca amb una sanefa plana de 7x20 cm de color marró.


El ceramista va basar la seva realització en el quadre "La imposició de l'hàbit de Sant Vicent Ferrer, obra pictòrica de Josep Vergara Gimeno (1722-1799), que es troba en el presbiteri de la capella de Sant Vicent Ferrer o Capella Castrense, del Reial Convent de Dominics de València.
Estat de Conservació i restauració: Bé, no presenta llacunes ni lascas.
Ubicació: Mur lateral de l'ermita de Sant Vicent Ferrer. Plaça de Sant Vicent s / n. La Vall d'Uixó. Aquest retaule, amb dos més forma part del conjunt de retaules que sobre la vida del sant valencià que es troben ubicats al mur lateral de l'ermita. Els retaules van ser sufragats per l'Associació Vicentina de la Vall d'Uixó i beneïts i inaugurats el diumenge dia 3 d'abril de 2011.
Bibliografia:Llevant de Castelló. Comarques. Dimarts 22 de març de 2011.El Mundo Castelló al dia. La Vall d'Uixó, 4 d'abril 2011.Mediterrània. Comarques. La Vall d'Uixó, 4 abril 2011Llevant de Castelló. Comarques. 4 abril 2011.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.


ERMITA SE LA SAGRADA FAMILIA

LA SAGRADA FAMILIA
Ubicació: Ermita de la Sagrada Família. Paratge de Sant Josep. Carretera CV-230. La Vall d'Uixó (Castelló). El retaule es troba situat sobre el llinda de la porta d'entrada al ermitori, sense nínxol, marc o motllura que li facin de guardapols.

Imatge: La Sagrada Família
Autor: Desconegut
Fabrica: Desconeguda, procedència Onda. Tècnica: rajola pla esmaltat, dibuix estergit, pintat a mà Data: 1920-1925 Mides: Vertical. 105x75 cm. Trenta-cinc rajoles de 15x15 cm. aprox. Iconografia: Al influx de la devoció a Sant Josep, va sorgir a l'església Catòlica Romana en el s. XVI la devoció a la Sagrada Família. Aquesta devoció es va popularitzar en el s. XVII, però van ser els papes, Pius IX el 1847 i Lleó XIII el 1892 els qui van promoure aquesta devoció. L'Església celebra la solemnitat de la Sagrada Família en el diumenge de la vuitena de Nadal. ". Els evangelis apòcrifs, són els que més parlen de la infància de Jesús i la seva vida en família, són quatre les obres més representatives d'aquest cicle: Evangeli de la Infància de Ps. Tomàs, l'Evangeli àrab de la Infància, l'Evangeli armeni de la Infància i la Història de Josep el Fuster. En aquests relats, no exempts de certa ingenuïtat, es dibuixa un caràcter de Jesús no sempre atraient. No obstant això en els evangelis canònics, els relats referents al naixement i infància de Jesús procedeixen exclusivament dels evangelis de Mateu i de Lluc. Els relats de la infància de Mateu i Lluc són contribucions tardanes al llarg procés a través del qual es va anar configurant la tradició evangèlica. Les dades tradicionals disponibles sobre aquesta etapa de la vida de Jesús eren molt escassos, de manera que tots dos evangelistes van tenir molta més llibertat de composició en aquesta part de les seves obres, que a la resta. En l'evangeli de Mateu en el relat del "Retorn d'Egipte" ens diu: "Es va aixecar, va agafar el xiquet amb sa mare i va entrar a Israel ...". "Llavors avisat en somnis, es retirà a Galilea i va anar a establir-se a un poble que diuen Natzaret" (Mt.2, 21,23). Lluc, en la narració de "Jesús es queda en el temple" escriu: "Jesús va baixar amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells ...". "Jesús es feia gran a saber, en estatura i en el favor de Déu i dels homes" (Lc.2, 51-52). En el retaule de l'ermita, el ceramista ens presenta en la seva iconografia habitual a la Sagrada Família: el Nen Jesús al centre, a banda i banda seus pares: Maria i Josep. Anteposant-se a un paisatge herbós en el qual es distingeix unes palmeres i un petit rierol, apareix al centre del retaule el Nen Jesús, amb rostre infantil, i cabells arrissats i rossos, vas veure un túnica curta de color vermell que cenyeix a la cintura, i sobre el seu cap una aurèola crucífera. Amb els braços estesos sembla mostrar que al seu costat hi ha els seus progenitors. A l'esquerra de Jesús seu pare, Sant Josep, amb el rostre adult, barbat, vesteix túnica violeta i sobre les seves espatlles un gran mantell marró, colors que simbolitzen el dubte i els sofriments patits. Sosté a la mà esquerra una branca de assutzenes com simbologia de la seva puresa, mentre la seva mà dreta la recolza sobre el pit. A la seva dreta Maria la seva mare, amb la cara jove, sobre el seu cap un tocat blanc sota el qual treuen el cap els seus cabells rossos. Vesteix túnica vermella, que li arriba fins als peus, sobre aquesta, un mantell blau que recull amb els braços a l'altura del pit, mentre uneix les seves mans a l'altura del pit. Ambdós Sant Josep i la Mare de Déu, té la cara inclinat feia el seu Fill al qual semblen dirigir una mirada de complaença i goig. A la part superior del retaule, anteposant-se a un cel obert, l'Esperit Sant en forma colom, sembla ratificar amb la seva presència la simbologia trinitària a la terra de la Sagrada Família.
El retaule no porta signatura ni marca de fàbrica. Està emmarcat el retaule amb un doble marc, a l'interior per un bossell blau i en l'exterior per una sanefa de fulles. Estat de Conservació i restauració: Bé, encara que presenta trencaments en les peces dels cantons de. Un cablejat sobre la part superior del retaule retreu la visió.
 
Fonts i Notícies Històriques: L'ermita de la Sagrada Família o Sant Josep com se la coneix popularment, pertany a la jurisdicció de la Parròquia del Sant Àngel Custodi; està situada a 1 km. escàs del centre de la ciutat, es troba en el Paratge de Sant Josep, sobre un monticle en les entranyes s'obren les famoses Grutes de Sant Josep, coves navegables més rellevants de la Comunitat Valenciana.
La seva construcció data de finals del S-XVII. La primera pedra de l'edifici va ser col · locada el 12 maig 1689 finalitzant les obres el 1698, la seva fàbrica és de maçoneria, que es mostra despullada en tots els seus paraments excepte a la façana, orientada a llevant. La coberta és a doble vessant, i sobre ella s'alça la cúpula cega de teules. La façana primitiva té espadanya amb campana, que per quedar reculada pel que fa a la façana construïda posteriorment no resulta molt visible. La porta d'accés és adintelada i bellament emplanchada amb llautó, s'hi accedeix per una àmplia escalinata de pedra. L'interior, és una nau de volta de canó amb un creuer de braços poc desenvolupats, està molt cuidat i amb profusa il · luminació. La cúpula cega que el cobreix, està decorada amb recarregats adorns barrocs daurats. Hi ha capelles laterals amb imatges sobre peanyes, sense retaules, i cor als peus amb barana d'obra La ciutat de la Vall d'Uixó, venera la Sagrada Família com copatró, a la qual dediquen els primers dies d'octubre una setmana festiva, declarada d'Interès Turístic Nacional, el dilluns següent a la segona dominica d'octubre, celebren romeria a l' ermita al matí, amb ofici de missa solemne, i processó vespertina per l'antic nucli urbà amb la imatge de la Sagrada Família.
Text i fotografies: Pascual Luis Segura Moreno. Abril 2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada