dimecres, 4 de desembre del 2013
Caure de la figuereta
Significat: Desenganyar.
Després d'intentar-ho moltes vegades sense èxit va caure de la figuereta i va desistir definitivament.
Equivalents:
Anar amb el cap sota l'ala
Anar coa baixa
Baixar del burro
Caure del ruc
Caure la bena dels ulls
Donar mico
Dur les seves ombres mortes
Ensenyar de viure [a algú]
Fer-li un nus a la cua
Llevar la bena dels ulls
Obrir els ulls
Pela aquest préssec!
Pintar-se a l'oli [alguna cosa]
Posar-se tranquil i fer-se retratar
Quin món de mones!
Tenir una bena als ulls
Tenir una bena davant dels ulls
Treure la bena dels ulls
Vida de moros
Vida de negres
Vore les deveres
Dir-ne una de fresca
Significat: Desconsiderar.
El teu fill és un descarat, en veure'm sempre en diu una fresca.
Equivalents:
A qualsevol preu
Cagar dins la ferrada
Caigui qui caigui
Clavar barres avall
Com si em diguessis Llúcia
Com si fóra mort [algú per a un altre]
Deixar escaldat
Deixar retratat
Deixar [algú] en evidència
Dir-ne quatre de fresques] [a algú]
En tot cas
Home de pocs brocs
Ja sabeu com les engalta
No aforrar-se [o no aforrar-se-les]
No donar un diner [d'una cosa o d'una persona]
No donar-ne dos duros
No donar-ne ni cinc de
No donar-ne ni una perllofa de
No mirar cap ni cara
No mirar cara ni ulls
No tindre parent ni amic
No prear un caragol
Passe el que passe
Pete qui pete
Posar a la picota
Posar al descobert
Pujar a cavall [d'algú]
Pujar a l'esquena [d'algú]
Quedar com un porc
Quedar malament
Quedar retratat
Quin Menfotisme!
Ser un animal lladre
Ser un animal de rampinya
No fiar-se de la seua sombra
Significat: Desconfiar.
Des de que va tenir aquell esglai ja no es fia ni de la seua sombra.
Equivalents:
A bon gat encomanen el formatge
A bon sant t'encomanes
A bona porta s'agarra la fam!
A contar mentides, al camí del Grau
A gent jove, pa blanet
A la defensiva
Amagar els ànecs, que ve gent de València
Anar amb el roc a la faixa
Anar l'ull al bou
Anar venut
Arrufar el nas
Català, si no te l'ha feta, te la farà
Cavall lloat, ple de tocaments
Els comptats, se'ls menja el llop
Els nebots peguen bots
Fer pudor de cremat
Fiar-se'n tant [de qualcú o de qualque cosa] com d'unes cases que cauen
Gent de ciutat, aigua en cistella
Guardar la mà a la faixa
Guardar-se un roc a la faixa
Hi ha que sols creu en allò que veu
Ja veurem, que diuen els cecs
La clau és la pau
Les aparences enganyen
Mal sorge
Massa me'n dones
Mirar de cua d'ull
Mirar de reguard
Mirar de reüll
Mirar malament
No cridar
No és or tot el que llu
No et fies de l'aigua mansa ni del gat que no maula
No et fiïs de ningú que porti nas a la cara; i si no en té, per alguna cosa l'hi han llevat
No fer goig
No li facis molt de cas a qui li ha crescut el nas
No li fiaria faves crues
No li fiaria un dobler de safrà
No posar-li bolleta
Paraula de mercader
Paraula de sastre
Qui fia, no ven
Qui se’n calça no se’n vesteix
Qui sopa d'altre espera, freda la menja
Ser [algú] un llop amb pell d'ovella
Ser gentola vagarina
Ser un bona pinta
Tapar el cap
Tindre mala quimera
Tindre mals jocs
Tindre recel
Tocar ferro
Tocar fusta
Trobar-se venut
Descobrir-se el pastís
Significat: Descobrir.
Malgrat que s'amagava igual es va descobrir el pastís. Sabíem que era ell el que hi havia furtat els diners.
Equivalents:
A la vista
A plena llum
Abatre el joc
Abatre les cartes
Bufar-li [alguna cosa] a l'orella
Catarroja descoberta
Caure la bena dels ulls
Costat feble
Deixar [algú] en evidència
Descobrir el marro
Descobrir la sopa d'alls
Descobrir la veta [d'algú]
Descobrir món
Descórrer la cortina
Donar-se a conèixer
Eixir a la llum
El que de nit es fa, de dia es veu
El taló d'Aquil·les [d'algú]
En vista
Ensenyar el llautó
Ensenyar l'orella [a algú]
Ensenyar la ceba
Ensenyar la pota
Ensenyar les cartes
Fer aparès
Fer mentir [algú]
In fraganti
Jugar a cartes vistes
Llevar la bena dels ulls
Llevar-se la careta
Llevar-se la màscara
Menjar-se la partida
Obrir els ulls
Posar al descobert
Posar de manifest
Posar en relleu
Prendre en un mal llatí
Punt feble
Punt flac
Respirar per la ferida
S'atrapa més prompte un mentider que un coixo
Tirar-se la partida
Tocar la cama del mal
Traure la pota
Traure els drapets al sol
Traure els draps al sol
Treure [algú o alguna cosa] de l'oblit
Treure [alguna cosa] a la llum
Treure el vel
Treure la bena dels ulls
Treure's la careta
Treure's la màscara
Trobar el jaç
Trobar qualcú amb sa fusta en ses mans
Trobar [algú] amb les mans a la massa
Trobar [algú] amb les mans a la pasta
Vore les deveres
Vore's el llautó [a alguna cosa]
Amb tot el morro
Significat: Descarat.
Amb tot el morro es presentà al convit sense ser convidat i es va posar a menjar.
Equivalents:
A cara descoberta
A la clara
A la descarada
A la descoberta
A pit descobert
Amb la cara llavada
Amb tot el lleu
Cara de suro
Dir-ne de verdes i de madures
Ésser un cara
Ésser un fresc
Llenguallarga
Mentir de barra a barra
Mentir per la barba
Mentir pel coll
Mentir per la gola
No tenir manies
Pel morro
Per la cara
Per la seua cara bonica
Per la seva bona cara
Ser fluix de molles
Ser llarg de llengua
Ser mes descarat que el cul d'una mona
Ser un barra
Ser un caradura
Ser un galtes
Ser un penques
Tenir bigotis
Tenir la cara gruixuda
Tenir llengua
Tenir molt de tupè
Tenir tanta vergonya com el gos de Poma
Tenir tanta vergonya com una granota pèls
Tenir uns nassos
Tindre barra
Tindre cara
Tindré cara de geneta
Tindre escopetada
Tindre galtes
Tindre la cara més forta que el rei de la Duana
Tindre la llengua llarga
Tindre més cara que el rei de la Duana
Tindre mes cara que esquena
Tindre més cares que un sac de perres
Tindre més cara que un sac de xavos
Tindre molta cara
Tindre molta llengua
Tindre moltes penques
Tindre un morro que se'l xafa
Tindre unes penques
Tu ni tens vergonya ni la coneixes
dilluns, 2 de desembre del 2013
Tirar la pedra i amagar la mà
Significat: Danyar.
Quina mala idea que tens; tires la pedra i amagues la mà i després te'n vas com si res.
Equivalents:
A qui està picat de l'alacrà, sols de la ombra s'assusta ja
Anar a tornes
Arreglar [algú] ben arreglat
Cagar-les totes juntes
Caure a les arpes del llop
Cavar-se la pròpia fossa
Donar què fer al diable
En detriment
En perjudici de
Ferir en el viu
Ésser una mala herba
Estar més amarg que un tramussar
Fer fer la llei
Fer el forat tort [a algú]
Fer la guitza
Fer mal
Fer mal joc [a algú]
Fer més mal que l'eruga
Fer més mal que pedra (o pedregada ) seca
Fer més mal que una tronada d’estiu
Fer parts i quarts
Fer un flac servici [a algú]
Fer un mal servici [a algú]
Fer-se’n set pedres
Fot-li fort que és de Reus
Fregir-li-la
Fum-li fort que és de Reus
Matar es porc en divendres, [a algú]
Obrir el cap
Pagar l'aprenentatge
Pegar en el viu
Posar mal allà on no n'hi ha
Posar mal [entre dos persones o més]
Prendre mal
Quedar-se més amarg que un tramussar
Qui trenca els vidres, els paga
Qui trenca, paga
Redundar en dany [d'algú o d'alguna cosa]
Retre mal per mal
Ser enemic de si mateix
Tallar-se el bastó
Tallar-se la verga
Tirar a ferir
Tirar la pedra i amagar el braç
Tirar pedres al seu terrat
Tirar pedres a la seva teulada
Tirar-se terra als ulls
Tirar-se terra damunt
Tindre la mà pesada [algú]
Tocar la nafra [a algú]
Tocar el rebre
Tocar l'esquena
Tocar l'honor
Tocar la tafarra [a algú ]
Tocar-li el tendre
Tocar-li el viu
Tou com una figa
Vendre cara la vida
Veure's amb la soga al coll
diumenge, 1 de desembre del 2013
Enfilar-se al capdamunt
Significat; Damunt.
Amb gran facilitat va enfilar-se al capdamunt de l'arbre.
Equivalents:
A collibé
A flor de
A l’empèl
A l'ensurada
A l'extrem més alt
A sobre
A xirinxina
Agranar per damunt damunt
Al be
Al capdamunt
Al cim de
Al damunt
Al dessobre
Anar cama ací cama allà
Arribar al capdamunt
Carregar les calces a la mula
Caure-li al damunt
Dalt de
Damunt de
Estar dalt de tot
Fer la figa
Pagar un dobler damunt l'altre
Passar el drap
Passar-ho amb una cama damunt de l'altra
Pegar la passadeta
Per damunt damunt
Per damunt de tot
Per sobre
Posar l'arpa damunt
Punt culminant
Posar-li la cama damunt
A cremadent
Significat: Corrent.
En veure aparèixer la policia va eixir a cremadent.
Equivalents:
A brida abatuda
A camades
A camallades
A corre-corrents
A corre-cuita
A cuita-corrents
A empentes i rodolons
A esperons batuts
A galop tirat
A gambades
A grans passes
A la carrera
A la vela
A més córrer
A tot córrer
A tot drap
A tot estrop
A tota castanya
A tota llet
A tota hòstia
A tota merda
A tota vela
A tota velocitat
A tota virolla
A trentaqueté
Amb les cames al cul
Amb presses
Anar a apagar foc
Anar a buscar foc
Anar a cent per hora
Anar a contrarrellotge
Anar a cremadent
Anar a frau
Anar a preu fet
Anar a regna solta
Anar a tot gas
Anar a tota brida
Anar a tota marxa
Anar a tota paleta
Anar a tota pastilla
Anar al rem i a la vela
Anar amb el foc a la cua
Anar amb un coet al cul
Anar braç sonant i orella fumant
Anar cagant llets
Anar com ànima que se'n porta el diable
Anar com el vent
Anar com un coet
Anar com una fona
Anar com una fotja
Anar de cercar foc
Anar de quatres
Anar envelat
Anar escopetejat
Anar furient
Anar llampat
Anar lleuger com un gínjol
Anar més camí
Anar-se'n com un cavall a la posta
Anar-se'n pitant
Apretar a córrer
Calar-se-li foc [a algú]
Cama!
Cames en valguen
Cames, ajudeu-me!
Com cent mil dimonis
Com un dimoni
Com un gat entre brases
Com una bala
Com una exhalació
Com una fletxa
Corre que correràs
Córrer a carrera oberta
Córrer amb les cames al cul
Córrer com la tramuntana
Córrer com si duguera una pedrera al cul
Córrer com un boig
Córrer com un diable
Córrer com una braga enverinada
Córrer com una fura
Córrer més que el vent
Córrer més que un sisó roín
Córrer més que una llebre
Córrer que se les pela
Córrer com un gínjol
D'arrapa i fuig
D'un vol
De pressa com qui amortalla sogres
De pressa [o depressa]
De tot portar
Deixar el caminar pel còrrer
Deixar endarrere el vent
Disparat com una fletxa
Embalar-se
En un vol
En una corredissa
En una correguda
En una escapada
En una escorribanda
Ensenyar els talons
Fer llegua per hora
Foc a la cua del llop
Fugir com un conill
Fugir com una centella
Fugir com una rata emmetzinada
Parèixer Maria corruixes
Parèixer un rabo d'aire
Paréixer un raio de foc
Pegar a fugir
Picar soleta
Portar el cavall a brida batuda
Posar la directa
Prendre soleta
Rabent
Ràpid com el vent
Ràpid com una bala
Ser més lleuger que una llebre
Tallar el vent
Tirar el lleu
Tocar-se el cul amb els talons
Valer-se de les cames
Venir de cercar foc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)