LA PARLA DE LA VALL

BELLUGAR  

Paraula que fem servir en compte de moure. Aquest bellugar es produeix en situacion com:

1. Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. 

     - No parava de bellugar les cames.

2. Moure's, no estar quiet. 

     - Deu fer vent, perquè les fulles es belluguen. 

Si ho apliquem a una persona li diem que és molt BELLUGADISSA. 

     - Belluga't, que no arribarem a hora!

I en el cas d’un xiquet-a li diem que és un BELLUGUET

     - Els xiquets no paren de bellugar-se. 

3. Fer passos o diligències per a aconseguir alguna cosa. 

     - Si vols trobar faena, hauràs de començar a bellugar-te.

4. Fer moviments que desplacen lleugerament, ser capaç de moure's per no estar ben fixat, per no estar privat de moviment. 

     - A la cadira, li belluga una pota.