dijous, 3 de gener de 2019

ELS SANTETS DE LA MEVA INFANTESA

ELS CROMOS O SANTETS

En moltes ments avui adultes, el record de la lectura de còmics va unit al del col·leccionisme de cromos, els intercanvis al pati, l'escapada al quiosc per comprar sobres, la satisfacció de tenir un àlbum complet.

Els cromos, igual que ara, es venien en els quioscos dins d'un sobret, i a part es venia l'àlbum. Al principi els cromos eren la majoria didàctics, com eren les col·leccions de 20.000 Leguas de Viaje Submarino, La Isla del Tesoro, Quo Vadis, etc.

Ara ha derivat a qualsevol tema que puguem arribar a imaginar.
Actualment, qualsevol xaval té diners per comprar-se els cromos, o directament se'ls compren els propis pares, que afectuosament gasten els seus diners en veure el somriure dels seus fills, de com gaudeixen d'aquestes xicotets estampilles a color. Però antigament eren pocs els que tenien aquest privilegi, la majoria dels xiquets solien finalitzar-los, a força d'esforç i alguna que una altra paga extra dels avis.
El joc dels cromos es pot resumir en la il·lusió de col·leccionar les estampes d'un àlbum al complet. Afortunat era aquell en el qual queia a les seves mans els cromos més escassos, els menys repetits, els més difícils d'aconseguir, i per tant els que més valor tenien i més cobejats eren. Eren aquells que els fabricants decidien editar en menor quantitat, de manera que era més difícil fer-te amb ells, ja que gairebé sempre tots els xiquets tenien al final repetits els mateixos cromos.
Els seus temes eren variats, des del futbol, ​​sèries de televisió infantil, pel·lícules, exèrcits, soldats, invents de l'home, animals, races humanes, banderes de països, estrenes de pel·lícules; superherois, natura, cotxes, avions, i un sin fi de temes que atreien als xiquets. Fins i tot les cases comercials oferien cromos junt a la compra dels seus productes.
En aquella època, no existien els cromos autoadhesius, feiem servir l’engrut (farina + aigua) o agafaves el pegament Imedio, i no paraves fins que pegaves els cromos que havies aconseguit del dia.
La col·lecció de cromos va arribar a convertir-se en una moda, sobretot aquells que estaven relacionats amb el futbol.
L'aparició dels àlbums de cromos era com les temporades de futbol, ​​sàvies que començaven al setembre i finalitzaven l'any següent si la col·lecció havia tingut èxit.
Cada any, aproximadament un mes abans que comencés la lliga de futbol apareixien nous cromos, amb els jugadors de cada equip.
Lo tengo, lo tengo, no lo tengo (Era la l’expressió que sempre estava en la boca dels xiquets per fer l’intercanvi de cromos).
Una pràctica en tota col·lecció era l’intercanviï dels cromos. Es solien portar en un tac subjecte per una goma, i preguntaves a la resta de xiquets si també tenien cromos, si et canviaven alguns o si se'ls jugaven. L'única forma per aconseguir cromos per completar l'àlbum era comprant-los, canviant-los o apostant-los en els jocs.
En el meu cas, recordo com en eixir de l’escola ens ajuntàvem els amics del carrer i companys de classe, per canviar aquells cromos que teníem repetits. Alguns d'ells, els més difícils d'aconseguir (per la seva escassa presència en els sobres), arribaven a una elevada cotització, que en certs casos arribaven ni més ni menys de 40 cromos per tan sols un a canvi, per aconseguir aquest maleït cromo que et faltava per finalitzar l'àlbum dels teus somnis.
EL JOC DELS CROMOS
Eren molts els jocs als quals es podia jugar amb els cromos, molts han estat jugats per milions de xiquets en diferents llocs, altres inventats per aquells que eren més imaginatius, tenien una necessitat i buscaven una forma de solucionar-la. Eren molts també els que adaptaven altres jocs coneguts als cromos, qualsevol cosa que pogués entrar en la imaginació d'un xiquet era vàlida.
A continuació descriuré alguns dels jocs més típics.

La Pila. Aquí el coneixíem com la “palmada
Es posa un nombre comú de cromos en joc, cada jugador ha de posar el mateix nombre de cromos, llevat que hi hagi algun que sigui més valuós (difícil d'aconseguir) i valgui per més d'un. Aquests cromos s'apilen sobre el sòl deixant el dibuix cap avall.
El joc consisteix a colpejar la pila de cromos amb la mà buidada per intentar donar la volta al major nombre de cromos possible. Els jugadors aniran colpejant la pila en l'ordre preestablert, es pot sortejar qui comença. Aquell que aconsegueixi capgirar algun crom després colpejar la pila es porta aquest crom, o cromos si volteja més d'un.
També estava la variant de posar baix de tota la pila un marcat amb una mossa en un dels seus angles (anomenat "planché" i el que aconseguia girar aquest cromo es portava la resta.



I aprofundint una mica en el tema i rebuscant una mica en els meus records, comentar que ja des de la més tendra infància l'ésser humà desenvolupa tot tipus de picaresca per aconseguir els seus objectius; bé, aquí més que picaresca, parlarem de trucs o tècniques per plomar als teus contrincants i deixar-lo desplumat.



      Humitejar el palmell de la mà

La tècnica més universal i menys controvertida sembla ser aquesta, la de tirar l'alè al palmell de la mà segons abans de la picada de mans. Se suposa que algun que altre crom s'adhereix a causa de la humitat i si hi ha sort arrossega uns quants al pegar-se entre ells. Estic segur que això ho heu fet tots i totes, m'equivoco?

      Fer palanca amb el dit polze
Aquest truc fregava ja l 'il·lícit', perquè era considerat trampa. Però clar, havien de agafar-te. Els més hàbils aconseguíem despistar els contrincants i enganxar més que un copet una urpada amb arpa inclosa que aconseguia capgirar el munt complet.

      Encorbar els cromos
Tècnica tolerada per la majoria de jugadors, donava avantatge a la primera que jugava perquè si ho feia bé es podia portar tots d'un cop.

      Fer un munt inestable
La tendència habitual era col·locar els cromos de major a menor grandària, fent una mena de piràmide estable. Error. Per aconseguir donar la volta al major nombre de cromos possible, el munt havia de ser inestable, però compte, si posaves tots els més grans a dalt, també t'arriscaves
El Munto.
Cada jugador amb els seus cromos, des d'una altura determinada tirava el seu cromo perquè aquest caigués a terra, el següent feia el mateix, però havia d'intentar que el seu cromo caigués damunt de l'altre cromo que l'altre jugador havia deixat caure abans, si ho aconseguia guanyava el cromo, sinó es seguien tirant cromos.
Hi havia dues formes de jugar, o bé si el teu cromo muntava un altre et portaves aquest crom, o també es jugava, que aquell que muntés el cromo es portava tots els que estiguessin a terra
Tirar cromos a la paret. (Variant de l’anterior)
Aquest joc consistia en dibuixar una ratlla a la paret, aquesta havia d'estar a una alçada d'uns 30 cm de terra, i des d'ella s'anaven tirant els cromos a terra. Quan aconseguíem que el teu cromo caigués a sobre d'un altre el guanyàvem. Aquest joc requeria molta punteria si volíem portar-nos els millors cromos de tots. Si per contra el nostre cromo no queia sobre cap el següent jugador es disposava a provar sort i punteria.

 El Allunyar.
Aquest joc consistia a seure a la part alta d'unes escales, un cop allà agafàvem els nostres cromos, aquells que volíem jugar, i ens posàvem un damunt del genoll, llavors li feies un cop per intentar que el crom es fos el més lluny possible. Si eres el que aconseguia que els teus cromos volessin més lluny et portaves tots els cromos que s'havien jugat. No hi havia límit de jugadors, al contrario, a més xiquets juguessin molt millor.
Los Rompes
Aquest joc consistia a fer un cercle a terra. Cada jugador havia de col·locar un cromo dins el cercle. Començava un amb una pedra que fos ben llisa, un tacó de sabata, o un fendri, el que hi havia de tirar-la dins el cercle i intentar treure algun dels cromos. Els cromos que aconseguíem treure eren els que guanyàvem en el joc.
Per decidir qui començava a jugar es feia una ratlla, i a certa distància d'aquesta es tirava la pedra  o fendri per veure qui s'aproximava més a aquesta ratlla. El que més a prop quedava era el que començava a jugar.

REPÀS A LES DIFERENTS COL·LECCIONS DE CROMOS DE LA MEVA INFANTESA
Començarem pels que tots els xics hem col·leccionat, els de futbol:
Un primer pas era adquirir els cromos que venien en sobres i era tota una intriga el moment d’obrir-los per veure si apareixien aquells que no tenies i anar completant la col·lecció.
Escoltem un àudio de com viuen avui els xiquets aquest moment:
La col·lecció d’albúmens de futbol a Espanya va lligat al campionat de la lliga i concretament en la creació de la Lliga de Futbol Professional.
Així el primer àlbum editat fos en la temporada 1942-43 editat per Cisne.
· Diferents han estat els format dels seus albúmens. Unes temporades sols de la 1ª divisió, altres 1ª i 2ª divisió i altres amb les estrelles. ases i figures dels futbolistes o els equips complets. Sense oblidar-nos dels editats per marques comercials (Bollycao, Danone, Phoskitos, Bimbo, cervezas Damm):


 Cal mencionar també els àlbums que apareixen amb motiu de la Eurocopa i els Mundials:
Campionats d’Europa
· El 1964 es va celebrar la segona edició del Campionat d'Europa de Nacions (actual Eurocopa, amb la diferència que es celebrava per eliminatòries a doble partit, igual que l'anterior Copa d'Europa de clubs).
La final va ser disputada a Espanya, Madrid, Santiago Bernabéu, entre la selecció de la Unió Soviètica, campió de l'anterior edició, el 1960, i la Selecció Espanyola. Espanya va guanyar el partit per 2 gols (Pereda i Marcelino) a 1 (Khusainov). D'aquesta manera Espanya va aconseguir la seva primera Eurocopa.
ESPANYA: Iríbar; Rivilla, Olivella, Zoco, Calleja; Fusté, Suárez; Amancio, Pereda, Marcelino y Lapetra.
UNIÓN SOVIÈTICA: Yashin; Shustikov, Shesternev, Voronin, Mudrik; Anichkin, Korneiev; Chislenko, Ivanov, Ponedelnik y Khusainov.
ÀRBITRE: Arthur Holland (Inglaterra).

· El 1968 es va celebrar a Itàlia i els cromos dels seleccionats eren: Iríbar, Sanchis, Gallego, Zoco, Reija, Del Sol, Glaria, Luis Suarez, Amancio, Peiró, Gento, Olivella, Eladio, Adelardo, Fusté, Ufarte, Marcelino, Zaldua i Carlos Lapetra.
Àlbums del Mundial de futbol.
A l’igual que en l’Eurocopa, no hi havia àlbums específics sinó pàgines dedicades a les seleccions.
· Començaré per l’ant 1962 on l’editorial Fher edita l’album del mundial de Xile amb 298 cromos on incluia dues pàgines a la selecció espanyola amb els següents jugadors: Pesudo, Paquito, Mestre, Vergés, Puskas, Piquer, Adelardo, Tejada, Jones, Pachin, Vicente, Sadurni, Segarra, Gracia, Amancio, Reija y Zaldua.
· 1966, celebrat a Anglaterra, novament editat per l’editorial Fher amb 272 cromos. Els futbolistes eren: BETANCORT, SANCHIS, LAPETRA, UFARTE, PEIRO, ADELARDO, FUSTE, GLARIA, REIJA, ELADIO, RIVILLA, AMANCIO, IRIBAR, PIRRI, DEL SOL, GALLEGO, MARCELINO, ZOCO, GENTO, OLIVELLA, SUAREZ y REINA 

 Recordem algunes col·leccions. Hem centraré en la dècada dels 50, 60 i 70.
Anys 50
Títol: LOS DIEZ MANDAMIENTOS
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1959
Tema: Religió
Col·lecció: 210 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Los diez mandamientos”

 Títol: FAMOSAS ESTRELLAS DE LA PANTALLA
Editorial. Bruguera
Any de publicació: 1955
Tema: Cine
Col·lecció: 128 cromos d’actors i actrius de l’època.


Títol: MUJERCITAS
Editorial. Cliper
Any de publicació: 1952
Tema: Cine
Col·lecció: 167 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Mujercitas”


Títol: SISSI EMPERATRIZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1957
Tema: Cine
Col·lecció: Cromos que reproduïen escenes de la pel·lícula “Sissi Emperatriz”
Anys 1960 

Títol: VIDA Y COLOR
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1965
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 380 cromos a color amb il·lustracions sobre les diferents especies d’animals i plantes que poblen la Terra. També les races humanes tenien un espai.
Títol: VIDA Y COLOR 2
Editorial. Albumes Españoles S.A.
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 506 cromos que tracten del naixement de la vida a la terra (l'aparició de la vida, la prehistòria, els animals prehistòrics), les civilitzacions antigues (egipcis, sumeris, assiris, perses, hitites, fenicis, Israel, cretencs, grecs, etruscs, romans, ibers, celtes, bàrbars, musulmans), i de molts dels pobles i races sobre la terra: els maies, l'Índia, la Xina, el Japó, els maoris, els pigmeus, els zulus, els bressols, els berbers, els esquimals, els ainos, els indis de les praderies, els papús, els daiak, els araucans, etc.
Títol: LA NATURALEZA Y EL HOMBRE
Editorial. Maga
Any de publicació: 1967
Tema:
Col·lecció: 336 cromos a color
Títol: AMERICA Y SUS HABITANTES
Editorial. Maga
Any de publicació: 1968
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 252 cromos a color sobre la vida en America
Títol: ZOOLOGIA Y BOTANICA
Editorial. Maga
Any de publicació: 1969
Tema: Naturaleza
Col·lecció: 288 cromos a color dividit en dues parts, una dedicada a la vida animal i l’altra a la vida vegetal.
Títol: BEN-HUREditorial. Buguera
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 216 cromos a color que reproduïen escenes de la pel·lícula “Ben-hur” interpretada por Charlton Heston.

Títol: UN RAYO DE LUZ
Editorial. Fher
Any de publicació: 1960
Tema: Cine
Col·lecció: 144 cromos a color que representen diferents fotogrames de la pel·licula de Marisol “Un rayo de luz”, dirigida per Luis Lúcia.
Títol: EL LLANERO SOLITARIO
Editorial. Fher
Any de publicació: 1963
Tema: Televisió
Col·lecció: 118 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió
Títol: VIAJE AL FONDO DEL MAR
Editorial. Fher
Any de publicació: 1966
Tema: Televisió
Col·lecció: 125 cromos a color amb il·lustracions de la famosa sèrie de televisió.
Títol: FAMOSOS
Editorial. Buguera
Any de publicació: 1963
Tema: Radio i Televisió
Col·lecció: 210 cromos a color amb il·lustracions de famosos de la cançò, la radio i la televisió.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada