divendres, 4 de gener de 2019

ELS REIS I ELS JOGUETS A LA VALL D'UIXÓ

QUI SÓN ELS REIS MAGS?
Els Reis Mags, Reis d’Orient o simplement els Reis o els Reixos són, segons el Nou Testament, uns mags que guiats per un estel, van portar regals a Jesús. Aquests regals van ser or, encens i mirra.
L’evangeli de Mateu (l’únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (en algunes traduccions en diu savis) i que venien d’orient. Amb el temps, aquests mags van passar a ser tres astròlegs i després reis, que fins hi tot tenen nom: Melcior, Gaspar i Baltasar, que es consideren originaris d’Europa, Àsia i Àfrica respectivament.
El terme mag procedeix del grec “magoi”, que significa: matemàtic, astrònom o astròleg, al capdavall un home de ciència, per això alguns teòlegs diuen que en aquesta tradició es troben la ciència i Déu.
Segons la tradició, els tres Reis són:
Melcior, el rei blanc, té els cabells i la barba llargs i completament blancs, va vestit amb una túnica de color jacint i amb una capa taronja, és d’origen europeu, i va fer ofrena de l’or a Jesús. Tot i ser el més jove dels tres reis té l’aspecte més vell, ja que segons una llegenda el nen Jesús el castigà per fer mostra innecessària de la seva força i joventut.
Gaspar, el rei ros, és jove, bell, té la pell blanca i rosada, i els cabells castanys, com Melcior va vestit segons l’estil gòtic, llueix una túnica taronja i una capa vermella, és d’origen asiàtic, i va fer ofrena de l’encens a Jesús.
Baltasar, el rei negre, vesteix segons l’estil dels àrabs, porta una túnica vermella i una capa blanca jaspiada, és d’origen africà, i la seva ofrena a Jesús va ser la mirra. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.
Or, encens i mirra
El valor dels tres regals que va rebre Jesús dels Reis Mags és més simbòlic que no pas material, així doncs els seus significats són:L’or es relaciona amb la riquesa i el poder, i qui en tenia era el rei. Per tant Jesús aquí és reconegut com a Rei de Reis.L’encens, que ve de l’Orient, és símbol de l’adoració a Déu. De fet, es fa servir en moltes cerimònies religioses. Així doncs s’identifica a Jesús com a Déu.La mirra, un bàlsam molt preuat, representa la condició humana, ja que és vermella, com la sang. El seu missatge és clar: Es reconeix en Jesús l’home que ha de patir per salvar la resta de la humanitat.En resum podem dir que son els símbols de rei, Déu i home, respectivament.A més, un dels motius pels quals es diu que els Reis són tres és precisament pels tres regals, un per cada rei.


Els patges reials
Els patges són uns personatges màgics al servei dels Tres Reis, que tenen la missió d’anunciar la propera arribada de Ses Majestats, recollir les cartes que els nens i nenes els porten per fer-les arribar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, i de vigilar si els xiquets i xiquetes es porten bé.
LA CARTA ALS REIS I L'ENTREGA AL PATGE REIAL.
Arribat el moment precís, els xiquets i xiquetes i també alguns grans, escriuen una carta als seus Majestats els Reis d'Orient, en la qual expliquen, amb més o menys detalls, el seu comportament durant l'any i on reflecteixen les seves il·lusions i anhels per al nou any. També, per descomptat, ja que és el més important, escriuen els regals que volen rebre. Escriure La Carta als Reis Mags representa la il·lusió i innocència dels xiquets i xiquetes, amb l'esperança posada en aconseguir aquells premis, joguines i regals que ambicionen.
Tancada la carta i amb molta il·lusió, és hora de lliurar-la als reis. La Carta als Reis Mags pot arribar a Ses Majestats per diferents camins. El primer és el lliurament en mà al patge reial, una de les més divertides, boniques i il·lusionants. Els patges dels reis reben els xiquets i xiquetes en els lloc habilitats per l’Ajuntament de La Vall (una primera entrega ja s’ha fet en la Fira de Nadal, caldrà estar en compte per veure en quin lloc es tornen a posar) per agafar les seves cartes i escoltar quins regals volen rebre, després d'assegurar-se que s'han portat bé i han estat bons.
Una altra forma de lliurar la Carta als Reis és enviar-la per correu, tenint cura de posar bé la direcció perquè no es perdi, encara que com es tracta d'una cosa màgica, els reis ja es cuiden de no perdre cap.  
NIT DE REIS
Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen amb el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el xiquet Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra. 
Durant els dies previs, els xiquets i xiquetes innocents de La Vall escriuen la carta als reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per por que els Reis no satisfacin els seus desitjos i els porte carbó) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.
Milers de xiquets i xiquetes de La Vall d'Uixó omplen els carrers tot esperant l'arribada dels Reis que acostumen a arribar hores abans de la nit tan especial. Els Reis arriben per les Grues de Sant Josep navegat el riu subterrani muntant en les barques per després accedir a unes fantàstiques carrosses, acompanyats d'una comitiva de patges, quilos de caramels es llancen sobre els infants, llum, color, foc... tot això i molt més enlluerna a tots aquests petits innocents que ansiosos esperen i desitgen l'arribada de l'endemà. Durant el trajecte fan una aturada per a fer l'Adoració en el Betlem vivent situat a la porta de la Parròquia de Ntra. Dra de l'Assumpció. Els Reis finalment accedeixen al balcó de l'Ajuntament on són rebuts per l'Alcaldesa i Corporació Municipal per acabar en un discurs amb un missatge de pau d'un dels Reis a tots els congregat a la plaça del Centre.
A la nit, els reis es dediquen a entrar a les cases dels xiquets i xiquets, i els deixen els regals al costat de les sabatilles (segons la tradició, unes sabatilles velles). També mana la tradició deixar el corresponent àpat per als reis, de manera que puguin menjar alguna cosa i descansar una mica de la seva dura jornada i aigua pels camells.
La Tradició de les Joguines
Sabíeu que no va ser fins a mitjan del segle XIX en que es va representar als Reis Mags com a portadors de joguines per als xiquets i xiquetes?. Fins aleshores, els obsequis es limitaven a necessitats de la vida quotidiana:
· Gaspar proveïa de llepolies, mel o fruits secs.
· Melcior era més pràctic i carregava amb roba o sabates.
· Mentre que Baltasar era l'encarregat de castigar els xiquets i xiquetes que s’havien portat mal durant l'any amb carbó, llenya o pedres (en l'actualitat fabricats amb sucre).
Dites i refranys:
· Els Reis d'Orient porten coses a tota la gent
· Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada
· Tindre més faena que els Reis d'Orient
· Als Reis bèstia qui no ho coneix
DIA DE REIS
En aquesta data els xiquets i xiquetes vallers comproven que els camells dels Reis Mags han begut l'aigua que els havien deixat, que els reis han tastat el torrons i les neules i que els han deixat algun regal, o en el cas pitjor, si s'han portat malament, carbó de sucre. A La Vall des d'un tems ençà aquesta il·lusió d'obrir els regals s'ha avançat a la nit de Reis, tot seguit de la finalització de la cavalcada. El que es conserva durant aquest dia és anar a replegar els regals dels iaios i tios a més d'ensenyar els que ja hi tenen.
Dites i refranys:
· Als Reis bèstia qui no ho coneix
· Als Reis, el dia creix
· El dia de Reis a migdia es veuen els estels
· El dia de Reis, parlen els estels
· Pels Reis un pas dels vells
· Pels Reis, el dia creix i el fred neix

· Per reis el dia creix i ase és qui no ho coneix
Anem a treure del rebost tots aquells elements que ens portaran a reviure tots aquells:
RECORDS DE LA INFANTESA
Ja que hem mencionat aquesta tradició del dia de Reis i ara que estem en plena celebració, he cregut convenient traure del Rebost aquelles coses que formaven part de l’entreteniment dels xiquets i xiquetes de La Vall:

ELS JOGUETS I ELS JOCS
Un any més Papa Noel i els Reis Mags han passat per La Vall d’Uixó, deixant als nostres xiquets i xiquetes la seva il·lusionant càrrega de joguets.
Però, què tenen a veure aquests joguets d'avui, amb els d'antany, amb els que jugaven els seus avis i, en alguns casos, encara els seus propis pares ?
Estic per assegurar que, a excepció de la nina, que és una joguina eterna, que existeix des dels temps més remots, i en totes les cultures, els altres joguets d'ara res, o molt poc, tenen a veure amb els les de temps passats.
Tot i que es em catalogueu de nostàlgic, avui vull recordar alguns d'aquells joguets i jocs dels xiquets i xiquetes de La Vall. Perquè durant la meva infantesa pocs eren els xiquets i xiquetes de La Vall que es demanaven joguets, entre altres raons perquè eren cars i hi havia moltes economies familiars que no s'ho podien permetre.
Els joguets eren substituïts per caramels a moltes cases. Eren temps en què els xiquets i xiquetes passaven més temps al carrer i jugaven a jocs que no requerien joguets.
Entre els joguets de llavors, més simples i més econòmics, per descomptat, que els d'ara, el centre s'ho portava, sense cap dubte la trompa, amb el qual els xiquets jugaven lligant a una corda i fent-ho ballar, fins i tot sobre el palmell de la mà.
I no diguem res de les boletes de fang cuit, pintats de colors, amb els quals jugàvem al gua, sempre sobre terreny de terra (després s’introduïren els de cristall, tot un luxe). Sense oblidar-nos d’altres com el fendri, el bòlit, bote..., o el meu preferit,el xurro, tots ells declarats patrimoni dels xiquets vallers.
Perquè el bo que tenien tots aquells jocs és que es jugaven a l'aire lliure, majorment al carrer, on es reunien per jugar els grups d'amics, tots de la mateixa edat i mateix veïnat.
Els jocs i joguets estaven ben diferenciats. Hi havia per a xics i per a xiques
Un altre que m’agradava era el de guanyar terreny, estaves esperat que ploguera per aprofitar aquells carrers de terra mullats (encara no hi havia arribat l’asfalt). Amb un clau, un tros de fulla de ganivet o navalla, o qualsevol tros de ferro prou dur per a clavar-se en el sòl reblanit per la pluja anterior, era l'únic instrument necessari per a passar hores jugant. 
Hi havia jocs de grup propis de les xiquetes, com botar la cordala goma elàstica (feta habitualment amb un tros de goma plana folrada de la que es gastava per a fer elàstics en la roba), o a vegades els mateixos que els xiquets però sense ajuntar-se amb ells.
O el mateix sambori. la gallineta cega, l’amagatall etc.
Aquests eren alguns dels jocs de carrer de la postguerra.
Els joguets industrials o no eren coneguts encara o resultaven massa cars per a la nostra economia domèstica rural. Així que fabricàvem els joguets amb elements senzills i humils, a més d'abundants: Camions i espases de fustaescopetes de canyaarcs (fet de rames de codonyer bort, la flexibilitat de la qual ens permetia doblegar-la i subjectar l'arc amb el cordell.) i fletxes (del més divers tipus. Les millors, les fetes amb senill de marjal), tirachines (fet amb un creuer de branca de taronger, unes gomes de pneumàtic de bicicleta, un trosset de cuiro i un fil de palomar. Podia ser una arma potent i perillosa, i llançava xicotetes pedres molt lluny i amb gran força), trens de pots,  milotxes de canya i paper de diaripistoles fabricades amb pinces d'estendre la roba, el cèrcol, o aquell rudimentari patinet de coixinets en substitució de l’autèntic patinet (La seva fabricació era artesanal i manual. Tres velles taules clavades amb claus, dues quartes de pal d'escombra rodó, un tros de corda i tres coixinets recollits al taller més proper, conformaven el veloç patí de fusta, amb el qual es podia emular als pilots més destacats de fórmula una a les pendents del carrer. En ell i depenent molt de l'ocasió de vegades vam poder pujar-nos fins a tres, el primer conduïa, amb els peus, el segon romania darrere assegut, i el tercer espentava per agafar impuls i pujava de peu, darrere, mentre baixàvem ràpidament les costes a baix), les xapes, o els cartonets (Recorde aquelles capsetes de mistos. Dels seus cartonets arrancàvem el que hui són els cromos, i amb ells jugàvem als mil i un jocs. A més, estava allò dels "repe" que intercanviàvem entre nosaltres fins a arribar a tindre verdaderes col·leccions que hui ens agradaria conservar a més de u) i els que podríem anomenar jocs de taula'(parxis, la oca)...
La que probablement era la diversió més salvatge era la que anomenàvem fer "Harca". Generalment es jugava per grups molt nombrosos, quasi sempre de zones diferents del poble, i amb extrema rivalitat. No era més que una ¿simple? guerra a pedrades. Quasi sempre acabava més d'un amb un trinxo en el cap o un trau en el front, amb la corresponent cura mèdica i embenat en el cap. Amb tal condecoració, l'heroi ferit en combat era nomenat "coronel" i anava amb el cap ben alt.
 El joguet per excel·lència de les xiquetes era la nina. S'aprofitava qualsevol cosa per a construir una, amb retalls de tela, restes vegetals, trossos de fusta, qualsevol cosa era bona per a fabricar-la amb una dosi adequada d'imaginació i creativitat.
Si els pares podien comprar una, encara que fóra de tela o de cartó, l'afortunada criatura la consideraria una autèntica joia. Jugaven a fer-li vestits, a imitar als majors, a donar-li de menjar, a pentinar-la, i jugaven a pares i mares, a metges i a qualsevol altra activitat que els passara pel pensament.
Les pròpies xiquetes es disfressaven de majors amb un mocador en el cap, davantals de cuina, i amb les poques nines que hi havia i qualsevol atifell fet per elles o comprat en la fira, imitaven les seues mares en els treballs habituals de casa, guisar, parar taula empapussar els nadons, o muntaven botigues amb palets, fulles d'herba, plantes pedretes...
 Estaven naturalment altres joguets, dels anomenats cars, que els reis únicament portaven als xiquets i xiquetes de famílies més benestants: el tren elèctriccotxes de carrerescotxes de pedalsbicicletes i triciclespilotes dels anomenats de reglament, i casetes de nines , cuinetes, entre d'altres.
Com eren anys de penúria, mentre els xiquets rics podien gaudir de la seva pilota de reglament, els més pobres s'acontentaven amb fer-ho amb una pilota de drap, farcida de paper de diaris, bé cosida amb una espessa xarxa de guita fina.
Però quins partits es jugaven a cada carrer, a la caiguda de la vesprada!

Ara recordarem una cançó popular vallera pel joc de corro cantada per Rosa Montesinos, una gran col·laboradora del club de lectura intergeracional.

Relació d’altres joguines d’abans més populars
Segurament cadascú de vosaltres si es poseu a fer-ne una llista resultaria completament diferent a la meua; perquè a cadascú de vosaltres vos vindran a la memòria aquells que ho jugat més; però per nomenar alguns he fet aquest llistat.
Els dels anys 60
· NINES I BEBÈS: de cartró pedra, cap de ceramica, cap de plàstic, poliestireno i cap en moño: MARIQUITA PÉREZ, NANCY, BARBIE, PEPA DE FAMOSA, NINA ANDADORA, DE FAMOSA, BARRIGUITAS, MALETINS DE LA SENYORA PEPINS
· ARQUITECTURA DE FUSTA
· BITLLES
· CARRACA
· CAVALL DE CARTRÓ AMB RODES
· CUINETES I UTENCILIS DE CUINA
· COMPTES I COMICS
· COTXE DE PEDALS
· COTXES, MOTOS, AMBULÀNCIES, ETC DE CORDA
· CROMOS
· DIFERENTS JOGUETS DE LLAUNA,METÀLICS I DE PLÀSTIC (preferentment cotxes, motos, camions, tractors, etc)
· DIOBOLO
· HULA HOP
· INDIS I VAQUERS, FORTY, FORT COMANSI, DILIGÈNCIA COMANSI, PISTOLES DE L’OEST AMB RODA DE PETARDS. AUTOMÀTICA, . RIFLE ARCS I FLETXES
· JOCS DE CARTES
· JUEGOS REUNIDOS GEYPER
· LOTERIA
· MECANO
· PATINS
· PISTOLES D’AIGUA
· PRIMER BALÓ DE CUIRO O DE REGLAMENT
· PROYECTORS DE CINE (CINEXIN)
· TRENCACLOSQUES
· TRENS DE CORDA I ELECTRIC (IBERTREN)
· TRICICLE
· XILOFON, GUITARRA DE FUSTA, TAMBOR, ACORDEÓ DORREMÍ
· YO-YO
O més moderns d’allà pels anys 70
· AIRGAM BOYS
· AUTOCROS
· CLICS DE FAMOBIL
· CONNECTA 4
· EXIN CASTILLOS
· FUTBOLÍ
· GEYPERMAN
· GRAND PRIX
· MADELMAN
· MAGIA BORRAS
· SCALESTRIC
· TENTE
EXPRESSIONS DEL JOC
· A amagatons [ o a magatalles] (Ocult, amagat. en referència al joc infantil)
· A mal joc, mala cara
· Ara t'agarraré, cagó! (Ho diuen els adults per a jugar a acaçar els xiquets menuts. També per a expressar sorpresa o incredulitat davant d'una informació o d'un propòsit ingenu o amb poc trellat)
· De mentiretes (Es diu en un joc, quan no s'hi juga res)
· Divertir-se com un gos amb un joc de bitlles (No divertir-se gens)
· Fer bitlles (Encertar a fer caure amb un cop totes les bitlles del joc)
· Més xalat que un joc de bitlles (Molt alegre)
· Donar la llengua al gat (Donar-se per vençut en un joc d'endevinalles)
· El bon jugador ha de saber perdre
· Els jocs solen acabar en plors
· Fa de bon jugar quan es guanya
· Joc brut [o jugar brut] (Actuació poc correcta)
· Jugar al gat i la rata (No acabar de decidir-se)
· Jugar més que un gat amb una veta (Jugar molt, ser molt jugador)
· No hi ha joc de mans, sense trampa [o paranys] (Vol dir que els jocs solen tenir algun defecte que permet d'obrar fraudulentament)
· Peça tocada, peça jugada
· Per un punt se perd el joc
· Ser un joc de xics (Ésser una cosa poc seriosa, mancada de formalitat)
· Traces i manyes (Astúcia. Joc brut)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada