dimecres, 12 de desembre de 2018

EL REBOST DE LA VALL (Programa 2-3ª Temporada_2018)

EL CAFÈ DE PIPA
El rebost de La Vall
PROGRAMA 2_3ª Temporada
(12/12/2018)
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç:

PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL

Amb aquest refrany donem la benvinguda a les ja properes festes nadalenques.

Que bonic és! No et sembla Vicent!
Expressa la joia d'estar amb els de casa per aquesta festa tan assenyalada.
I ens recorda aquesta tradició tan arrelada al nostre país.
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir.
El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).
La metàfora funciona perfectament entre les parelles corral/casa i ovella/persona.
La vida i els costums van canviant molt ràpidament.
En aquests dies prenadalencs comences a fer trucades i gestions per saber amb qui tindràs la sort de trobar i passar unes hores felices gaudint de la companyia de la família i dels amics i algú et respon amb aquella dita, ja antiga que:
Per nadal cada ovella al seu corral” manifestant la seva opció de tornar a casa a passar aquests dies tan especials.
·        Però. D’on ve aquesta dita?
·        Per què ara sona tan poc?
·        Continua mantenint el significat d’abans?
·        Què és el “Corral”?
Són algunes preguntes que ens fem i que no tothom té les mateixes respostes.
Respecte d’on ve la dita, cal remuntar-se a temps molt antics, de quan la tradició de tornar a casa dels pares, “el corral” en aquesta data tan senyalada i de caràcter familiar que tenia i encara manté la festa de Nadal.
Volia dir que per aquesta data del 25 de desembre, calia tornar a casa dels pares per passar unes hores junts amb els familiars que per les raons que fossin no veia.
Era la data escollida per trobar-se de nou tots al voltant dels éssers estimats i també allunyats per raons laborals i socials.
Aquesta tradició s’ha mantingut llargament en la nostra cultura i no és negatiu mantenir una dita i una tradició tan exemplars.
Els temps canvien i les modes també, i ara sembla com més difícil intentar recuperar la força i magnitud d’aquesta tradició.
· Està enfrontada la tradició amb la societat tecnològica i freda actual?
No hi ha arguments que justifiquin la desaparició de la filosofia que engloba aquesta dita.
És veritat que ara no sona gaire aquesta frase, però això no vol dir que no continuï amb la filosofia que comporta la frase.
Són pocs els que no utilitzen la dita, però són molts els que tenen present el contingut i intenten complir-lo.
Si preguntes a la gent tots coincidim que tornarem al “corral” per Nadal.
Sí, sí, tornarem a casa dels pares i,
· menjarem els plats típics,
· tastarem els torrons,
· continuarem parlant de la vida, de la situació personal de cadascú i dels projectes de futur i dels problemes que no ens deixen avançar com voldríem i
· molts acabarem la jornada cantant belles nadales que coneixem des de la nostra infància.
· Mirarem i comentarem el pessebre que l’avi ha fet amb tant d’estima i que anima el menjador i la casa amb les aportacions i canvis que els menuts de la casa fan amb altres criteris més moderns.
Sí, tornarem per Nadal a casa dels pares i ens sentirem més família i més units.
Aquest ha sigut i continua sent l’objectiu de la festa de Nadal.

Però tot allò que té de bonic ho pot tenir de dur per aquells que no poden fer-ho realitat.
· Potser perquè s'han quedat sense corral,
· potser perquè estan en el corral però hi falta algú que no hi tornarà a ser.
I aleshores aquest feliç refrany es converteix en el record punxegut d'allò que no serà probablement mai més.

Doncs d’aci em proposo, i us proposo, que aquest Nadal fem arribar un gest senzill però càlid a algunes d’aquelles persones que s'hagin quedat sense corral o que, tot i ser-hi, notin l'absència d'algú estimat.
I Nadal serà més Nadal! 

Doncs, feta aquesta introducció.
PARLEM DEL NADAL
Cada vegada que ve Nadal al carrer s’obri el debat de
      · que res és ara de com era abans i
      · quin és el tipus de celebració que hem de fer 
      · i a qui atenem, 
              o   a les nostres tradicions
              o   seguim les noves tendències.
Aquest programa té com a missió el deixar viu totes les nostres tradicions; per tant faré un anàlisi de com ho celebràvem i la situació actual sense oblidar el missatge del respecte als nostres arrels i dels esforços que hem de fer per evitar la pèrdua de tantes i tantes tradicions i costum que formen part de la nostra identitat com a poble.

Tradicions nadalenques
Doncs bé, com tots els anys, quan arriba l’hivern, arriben les festes de Nadal, on el consumisme i la il·luminació tipus Las Vegas es fan presents.

Els dies de Nadal, se’ns presenten com una parafernàlia que transcendeix els actes religiosos.

Aquestes festes com ens ha indicat la dita d’abans, estan plenes de reunions entranyables amb familiars i amics i estan envoltades d’un ambient especial d’alegria i felicitat.
· La gastronomia nadalenca (torró de Xixona, peladilles, cava…),
· les cançonetes de Nadal,
· les innocentades,
· les celebracions festives,
· els regals…
formen part indissociable del Nadal.
Però la globalització ha fet del Nadal una víctima més, perquè castiga les cultures mil·lenàries i substitueix els trets específics dels diferents pobles amb personalitat diferenciada per altres trets universals, vulgars, uniformes i idèntics arreu del món. 

Així, el Nadal també ha sucumbit a la globalització, i mostra d’això són les tradicions nòrdiques:
· Pare Noel,
· arbre de Nadal,
· ninot de neu…

que s’han instal·lat definitivament en la nostra cultura i que es barregen amb les nostres tradicions cristianes:
· Betlem,
· Reis Mags d’Orient,…
d’una manera sorprenentment compatible.
Així, cal analitzar com els valencians en general i els vallers en particular, com a poble xicotet i desprotegit que som dins del món, hem perdut part de la nostra cultura nadalenca en el procés de globalització.

Per a començar, en la tradició de les nostres cases, durant centenars d’anys, la nit del 24 de desembre, sempre l’hem anomenat la nit de Nadal (ara molts l’anomenen amb el castellaníssim i innecessari Nochebuena o la mala traducció “Nitbona”), perquè és la nit en què es celebra el naixement de Jesucrist.

En aquesta nit es feia un sopar senzill, i es diferenciava de la resta, en que per a postres, es menjava fruita seca, com ara:
       · ametles, avellanes, castanyes, figues seques, panses i els tradicionals panfígol i pastissets de moniato.
Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i gana al dinar del dia de Nadal, on es menjava el típic putxero valencià amb pilotes.

Però a partir dels anys seixanta amb  l’entrada de la televisió en les nostres llars, els valencians vàrem començar a copiar el que es menjava en altres punts d’Espanya per a la nit de Nadal:
      · angules, gambes, llagostins, percebes, corder rostit…
Així ara, ens peguem dos fartades seguides. I encara sort que el dia 26 de desembre, en què els valencians sempre hem celebrat el segon dia de Nadal amb un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero de Nadal, ara ja no és festa (en alguns pobles sí), perquè sinó podíem acabar amb una indigestió i en l’hospital.

Un altre dia molt celebrat és el 6 de gener, el dia de Reis, en el que molts forns valencians estan intentant recuperar la tradicional casca de Reis, un dolç autòcton valencià realitzat amb ametlla mòlta, sucre i ous i que pot anar farcit de rovell confitat, moniato o carabassa. La seua forma pot variar i pot ser d'anella o de serp. Tradicionalment es regala als més menuts, sobretot per part dels padrins als fillols.
Però la casca de Reis va ser arraconada i posteriorment substituïda pel famós “roscón”, d’origen francés i introduït en Espanya pels borbons, curiosament pel odiat Felipe V. Encara que el “roscón” no es va conèixer en terres valencianes fins als anys seixanta. Tot i així, la casca de Reis encara està molt popularitzada sobretot en les comarques de la Ribera, Safor, Marines… i normalment va acompanyada amb monedes de xocolate i caramels per als xiquets.
Per un altra banda, també cal recordar algunes dites tradicionals valencianes que es diuen per Nadal i que s’han quedat en l’oblit:
Recordem per exemple, algunes de referides al fred, com ara
· Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó, o
· El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal.
· “Per Nadal, fred com cal”
D’altres a la feina frenètica que es fa a la cuina per tenir-ho tot a punt:
· El forn, per Nadal, no para un instant, o
· La fornada de Nadal se n’emporta mig costal.
·“El vi de Nadal ni emborratxa ni fa mal”,
I el refranyer també destaca els dies claus:
· La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel o
· La nit de Nadal la més llarga (o la més estelada, o la més clara) de l’any.
· “La missa de Nadal, val per tot l’any”
· “Per Nadal, qui res no estrena res no val”…
Com també entre totes les tradicions nadalenques cal mencionar les esperades
· els Betlems de les cases o
· les estrenes de Nadal,
· Com també el missatge de Rei,
· la tradicional fira de Nadal que enguany es recupera.
· la Cavalcada dels Reis Mags,
· el raïm del Vinalopó per a la nit de Cap d’any o
· la famosa loteria de Nadal i del “Niño” són ja una costum anual.

Continuem amb les cançonetes de Nadal o nadales, les quals, els valencians, durant anys i anys, les hem cantat en la nostra llengua.
I aquestes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar
· “la nit de Nadal és nit d’alegria” o
· “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum”
 i moltes més,
el que havíem de fer és mirar         
·  “cómo beben los peces en el río”
 o veure el
· “chiquirritín dormidito entre pajas”,
que sembla ser d’un nivell intel·lectual més elevat.
Però gràcies al fenomen de globalització fagocitaria cultural, impulsat pels mitjans de comunicació i els altaveus de les grans superfícies, ara el que interessa és
      . “Jingle bells”, o
      . “Merry Christmas”,
i per suposat, amb l’autèntic i inequívoc sabor americà.

Però la part positiva, és que també hi han algunes tradicions valencianes que s’estan recuperant i fomentant, com és el cas del:
· Cant de la Sibil·la, un cant profètic que antigament s’escenificava la nit de Nadal a la Seu de València.
Un altra tradició a destacar, és la del
· Betlem de Tirisiti, d’Alcoi, declarat Bé Immaterial d’Interés cultural per la Generalitat Valenciana.
Una altra festa que ha agafat renom, és la dels
      . “enfarinats” d’Ibi, celebrada el dia dels Sants Innocents

Així, totes aquestes i d’altres accions de recuperació de les nostres tradicions de Nadal són motors que impulsen la nostra cultura i la nostra identitat. Gràcies a la tradició, el Nadal és una època molt especial per a gaudir-la en companyia dels sers més volguts.
I és que, les nostres tradicions de Nadal formen part del nostre patrimoni i per això tenim el deure de fomentar-les i conservar-les, tot i l’adversitat mediàtica i la globalització.
La nostra tradició forma part del nostre ADN i és fonamental per a la nostra supervivència com a poble. Per això, fem del Nadal, un Nadal valencià.

EL BAGUL DELS RECORDS
ELS CALENDARIS D’ABANS
Els calendaris formaven part del cicle de la nostra vida.
Allà per Nadal, acabant l'any, arribava el nou calendari com el pòrtic a un nou temps,  desconegut, però ple d'il·lusions i esperances del que ens oferiria la vida.
No queda molt lluny en què tothom feia calendaris: els havia de
      · butxaca i també
      · de paret.
Responia a aquesta eterna necessitat de:
· controlar el temps,
· aquells xicotets o grans esdeveniments de les nostres vides,
· aquestes dates de caràcter personal o domèstic:
*  un aniversari,
*  un examen,
*  l'inici de les vacances, o
*  com entrava la lluna.
A qualsevol casa, els calendaris ocupaven un lloc preeminent en les parets de la cuina. A La Vall d’Uixó no podien faltar els calendaris de les dues caixes (Sant Vicent i Sant Isidre), amb gairebé sempre belles fotografies acords amb cada estació de l'any.
Els de Sant Vicent malauradament ja han deixat d’editar-se en format personalitzat, es continuen donant però amb motiu generalitzat del grup Cajamar i encara podem aconseguir els de Sant Isidre.
Avui dia sembla que la febre dels calendaris no és la que era i en efecte bé sigui pel seu cost o pel que sigui no es fan tants calendaris però entre la població crec que continua havent cert interès per ells.
Els motius dels calendaris de paret així com els de butxaca eren enormement variats:
      .  artístics,
.  esportius,
.  paisatgístics, etc.
Els primers que recordo eren bastant grans i tenien un motiu únic, sota el qual estaven els mesos (d'un en un o de dos en dos) amb els seus números ben marcats, el sant del dia i el calendari lunar.
Tallàvem els fulls del calendari, llavors, -quan erem menuts o més joves, el temps sembla que corregués més a poc a poc i vèiem passar els mesos, les estacions i els primers anys de les nostres vides.
Al costat dels calendaris de paret recordo especialment els calendaris de tac, hi havia una àmplia varietat d'ells, entre ells estava sobretot el calendari de tac del Cor de Jesús. El vaig veure algun any per casa i sobretot el veia a casa dels avis i pares.
Era una altra manera de veure passar el temps, potser amb un rerefons més poètic doncs
* Hi havia res més ajustat a la fugacitat de les nostres vides a veure arrencar dia a dia els fulls d'un calendari de tac, un full per dia?
Aquests tacs combinaven les informacions d'utilitat immediata a l'anvers
· el dia i el mes,
· dades astronòmiques,
· fases de la lluna,
· el santoral del dia
amb altres temes de cultura i entreteniment en el seu revers.
· frases cèlebres,
· acudits,
· refranys i proverbis,
· poesies,
· temes devots,
· curiositats,
Per cert, avui encara es fan. I a més a més s'acaba de colar a les noves tecnologies.
Ja es pot descarregar en telèfons de sistema apple o androide.


Avui tenim calendaris en els nostres ordinadors, en els nostres mòbils i en les nostres tablets, fins i tot podem disposar d'un calendari permanent que ens indicaria per exemple en quin dia de la setmana caurà el 17 de juliol de 2045 però no és el mateix, aquells calendaris tenien un altre gust.

PARAULES VALLERES QUE NO TENEN TRADUCCIO AL CASTELLA
Desvanit/pagat: És estar extremadament orgullós i satisfet, però en un sentit més ample que el castellà “orgulloso”.
· Jaume està devanit i pagat de la seua filla, i té motius per a estar-ho.
· Mira-la, que devanida que va amb els seus nebots!
· Estar pagat és una locució que representa un ‘sentiment de satisfacció, orgull, complaença (o autocomplaença) per alguna cosa’:
          * Està molt pagat de la seua xiqueta; a més de ser bona estudiant, s’ha apuntat a un programa d’ajuda a discapacitats”,
          * “Estic molt pagada que l’ajuntament haja reconegut el meu treball”.
De vegades és un sentiment desmesurat, sobretot quan va referit als fills o filles (i, no cal dir-ho, als néts o nétes), però si li llevem la tara caldosa o l’exageració pròpia del cas, és una emoció comprensible i un exercici d’autoestima, com en
· Anava tota pagada amb el premi”,
o com un cosí, aficionat al futbol, que diu
· Jo em pague quan veig marcar un gol a Messi”.
Ara bé, quan eixe estat és referit a u mateix, sense que això obeïsca a un motiu o cas concret, pot significar un punt d’altivesa i de supèrbia ridícules.
Eixes persones encantades d’haver-se conegut o que parlen i s’escolten solen estar molt pagades d’elles mateixes. (vanitós, excessivament convençut de la pròpia vàlua).
· Després de rebre el premi, estava ben pagada d’ella mateixa
A partir d’eixa locució tenim també contents i pagats, amb significat semblant, però d’abast més general i de sentit més col·lectiu.
I la distribució de tu content i jo pagat o al revés, amb els corresponents plurals si l’ocasió ho requereix.
Segurament tenim motius per a estar contents i pagats de moltes coses, però ara mateix no podem estar-ho de les repercussions col·lectives i individuals de la maleïda crisi, provocada per la irresponsabilitat i per la desmesurada “gola” d’uns pocs en detriment de la majoria.
Ho estarem quan passe la crisi.
I més encara si qui l’ha feta la paga.

MALNOMS ADQUIRITS PER SITUACIÓ ESPONTANIA
En el programa anterior vam fer menció al Tio Prevenido i a Pepe Soles com a exemple d’aquells malnoms que se’ls va assignar pel fet d’haver dit una exclamació que per la seva curiositat es va fer mereixedor a ser reconegut d’aquesta manera.
Seguiré referint-me a tots aquells que son anomenats per aquesta característica o situacions.
· Agosto, Batiste l’ o la Goto
(Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar).
· Aspirina
(feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era templat i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar).
· Avespa, Santeta l'
(el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i les més lletges les aprofitava per assecar-les als cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes" )

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada