RELACIÓ ENTRE LA CELEBRACIÓ DEL DIA DEL LLIBRE I LA DIADA DE SANT JORDI
La tradició: Per Sant Jordi, una rosa i un llibre
Cada 23 d'abril, les roses i els llibres agarren protagonisme entre els enamorats del nostre país.
Origen
Cada 23 d'abril se celebra a tot el planeta el 'Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor' des que es va acordar en 28a reunió de la UNESCO, celebrada a París entre el 25 d'octubre i 16 de novembre de 1995, que així fora. Els arguments aportats per l'organització dedicada al foment de l'Educació, la Ciència i la Cultura, pertanyent a l'ONU va ser (segons dicta el punt 3.18 de la resolució allà acordada) perquè el 23 d'abril de 1616 van coincidir els decessos de Miguel de Cervantes , William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega.
Però curiosament, el creure que en aquesta data exacta van morir tres dels literats més insignes i universals tant de la llengua espanyola com de l'anglesa, ha estat un error que es porta cometent des de fa moltíssim temps.
D'una banda, demostrat ha quedat que Miguel de Cervantes Saavedra no va morir un 23 d'abril, sinó el dia anterior, però durant molt de temps va figurar aquesta data a causa de que per aquella època era costum de consignar com a data de la defunció la de l'enterrament, en aquest cas el dia després d'haver expirat. I així figura en el registre del 'llibre de difunts' a l'arxiu parroquial de l'església de Sant Sebastià al madrileny carrer d'Atocha (llibre 4t foli 270).
D'altra banda també ens trobem amb el reiterat error de situar la mort de William Shakespeare en el 23 d'abril de 1616, però aquesta és una veritat a mitges, a causa de que aquesta data estava regida pel calendari julià, utilitzat en aquell temps en Anglaterra i si haguéssim de quadrar amb el nostre calendari (calendari gregorià) resulta que l'escriptor anglès hauria mort onze dies més tard: el 3 de maig.
Finalment ens queda l'escriptor d'origen peruà Inca Garcilaso de la Vega de qui també es diu que va morir el 23 d'abril de 1616, però són molts els experts i historiadors que indiquen que no es pot saber la data exacta, a causa que hi inscripcions en el qual apareix la data 22 d'abril, unes altres el 23 i fins i tot alguna del 24, per la qual cosa és molt difícil constatar quin va ser el dia exacte (possiblement, de la mateixa manera que el cas de Cervantes, mort el 22 i enterrat el 23 o fins i tot mort el 23 i enterrat el 24).
De totes maneres, i tot i no coincidir realment les dates, es va decidir que el 23 d'abril havia de seguir sent el declarat 'Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor' que se celebra anualment.
Cal destacar que, molt abans de ser declarat per la UNESCO a nivell mundial, el 23 d'abril ja es celebrava a Espanya el Dia del Llibre, des que comencés a realitzar-se a Barcelona gràcies a una iniciativa duta a terme per l'escriptor Vicent Clavel Andrés qui ho va proposar a la Cambra Oficial del llibre de Barcelona, donant la Cambra el vistiplau i després portar-lo a consulta del rei Alfons XIII i del president Miguel Primo de Rivera, aquests van donar el seu beneplàcit perquè es celebrés a Barcelona la primera Fira del llibre el 7 d'octubre de 1926.
Es va escollir aquesta data com a commemoració al dia en què va néixer un dels més il·lustres representants de les lletres castellanes: Miguel de Cervantes.
Va ser quatre anys més tard, el 1930, quan es va decidir traslladar la data de la Fira del Llibre de Barcelona al 23 d'abril per dues importants raons:
* Lla primera per motius meteorològics, ja que durant la primavera la temperatura per realitzar aquest tipus d'esdeveniments era molt més propícia que a la tardor.
* El segon motiu, i no menys important, era perquè (aleshores) es tenia el convenciment sobre la coincidència en la data de la mort tant de Cervantes com la d'un altre gran escriptor universal: William Shakespeare.
La Fira del Llibre en la seva nova data de celebració va començar a adquirir moltíssima més rellevància, ja que coincidia que a Barcelona (i tot Catalunya) el 23 d'abril ja era un dia molt especial en el qual en se celebrava d'una manera molt destacada la Diada de Sant Jordi, patró de la comunitat i en la qual existia la tradició de regalar en aquesta jornada una rosa a totes les dones. Va ser llavors quan es va introduir el costum de regalar als homes un llibre, la qual s'ha mantingut fins als nostres dies.
La llegenda
La llegenda més difosa de Sant Jordi és sens dubte la del drac, en la quin se'ns presenta al nostre sant com un soldat o cavaller que lluita contra un ésser monstruós que vivia en un llac i que tenia atemorida a tota una població. Aquest animal exigia dos bens diaris per alimentar-se a fi de no aproximar-se a la ciutat. Al final va ocórrer que els ramaders es van quedar gairebé sense ovelles i van decidir que se li lliurés cada dia una persona viva, que seria escollida sota un sorteig. Però va succeir que l'atzar va triar a la filla del rei. Quan el monstre anava a menjar-, el cavaller Sant Jordi la va salvar, matant el drac amb la seva llança.
Segles enrere, en l'època medieval, en el Dia de Sant Jordi, els nobles organitzaven tornejos en el que ara és el barri del Born, al centre de la capital catalana, en el transcurs dels quals les dames eren obsequiades amb roses i flors.
El refranyer
Sant Jordi
A Sant Jordiet, creix el dia i el fred.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig. ( 23 abril) (25 abril)
De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. ( 23 abril) (29 setembre)
Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar (23 abril) (25 abril) (Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles)
Entre Sant Jordi i Sant Marc, un dia d'hivern hi cap. (23 d'abril, 25 d'abril) (Comença l'època de les bones temperatures)
L'ordi de Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat (23 abril) (24 juny) ((És el període del seu procés)l-ordi-de-sant-jordi-s-espigat-per-sant-joan-s-madurat
No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (El 23 d’abril és una data prou significativa en la mesura del fred)
Per sant Jordi carabasses.
Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard . ( 23 abril) (29 abril) (28 abril)
Per Sant Jordi espiga d'ordi (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc, espiga el blat. ( 23 abril) (25 abril) (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per Sant Jordi garbes d'ordi; per Sant Just i Pastor, tenen les nous ja sabor. ( 23 abril) (6 d'agost)
Per Sant Jordi s'han de treure les unces al sol i el que no les trau és perquè no n'hau.
Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, ves-te'n a casa que prou ordi hi haurà. (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per Sant Jordi, a l'abril llibres i roses a mil (La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses)
Per Sant Jordi, cava ton ordi, que per Sant Marc ja faràs tard (23 abril) (25 abril) (El 23 i el 25 d’abril ja es pot calcular el volum de cereals)
Per Sant Jordi, garbes d'ordi (Si plou el 23 d’abril o els dies següents, podem dir que estan assegurades certes collites d’estiu, sobretot de cereals)
Per Sant Jordi, la piula a l’ordi (S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats)
Per Sant Jordi, la piula pica l’ordi (S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats)
Per Sant Jordi, mira l’ordi (El 23 d’abril ja es pot calcular el volum de cereals)
Per Sant Jordi, Santa Creu, hi havia vi per tot arreu. ( 23 abril) (3 maig)
Per sant Jordiet es sembra l'ordiet, i per sant Marquet, ja és tardet. ( 23 abril) (25 abril)
Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats. ( 23 abril) (25 abril)
Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres. ( 23 abril)
Sant Jordi arribat surt la cuca del forat. (Indica que la primavera revifa la vida en genera)
Si no plou per Sant Jordi, tururut l'ordi [tururut = adéu, no esperes] (El 23 d’abril és una data clau per a les pluges de primavera i les collites cerealistes de l’estiu)
Si plou per Sant Jordi les cireres en orris.
Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi.
Si trona Sant Jordi, torna el blat i l'ordi
La rosa
A la rosa, l’amor s’hi posa; al clavell, fa com aquell
Color de rosa, l’amor s’hi posa o [Color de rosa, qui no té amor en posa] (Es diu per lloança dels vestits color de rosa)
Conservar-se com una rosa en remull (Conservar-se molt bé una persona, encara que tingui molta edat)
D'una espina neix una rosa (Significa que moltes vegades, de pares dolents surten fills bons)
D’un esbarzer ix una rosa (A vegades resulten bones coses o persones admirables d’on esperàvem tot el contrari. Les branques del roser són punxegudes com les de l’esbarzer)
Eixir amb rosa (Sortir triomfant, tenir bon èxit)
Ésser fresc com una rosa (Que no s'immuta fàcilment)
Estar fresc com una rosa (D'aspecte sa, juvenil)
Ja sap bé la rosa en quina mà es posa.
La nena rossa té una rosa roja
La rosa d'abril, en val mil
La rosa més bella, és plena d'espines (Totes les bones coses tenen un cost o necessiten un esforç o se’n paga alguna conseqüència)
La rosa per ser rosa ja és prou hermosa
Estar més fresc que una rosa (Molt fresc)
No hi ha rosa sense espina, encara que ella siga fina (Expressió per a indicar que no hi ha plaer o felicitat que no porti aparellada alguna pena)
No hi ha rosa sense espines (Significa que no hi ha felicitat completa o que no hi ha cap cosa perfecta)
No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor (Qui estima de veritat pateix per les persones estimades, o ha de sofrir desenganys, desavinences o disgustos que la vida i la convivència ens deparen)
Tenir una rosa a cada galta (Tenir cara rosada)
Tindre cara de rosa (Estar jove i sa)
Abril encapolla les roses, i maig les cria obertes i oloroses (La floració abrilera es cull en la plenitud al mes següent)
Camí de roses (Camí o vida plaent)
Estar sobre un llit de roses (Estar en una situació molt agradable)
Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors (Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia)
A vegades te creus que hi ha un roser i trobes un escambroner
Al roser, l’amor hi ve
D’un esbarzer ix una rosa (A vegades resulten bones coses o persones admirables d’on esperàvem tot el contrari. Les branques del roser són punxegudes com les de l’esbarzer)
El roser de maig, el més gentil de l'any
El roser de maig, fa olor tot l'any
El roser engendra afecte
Haver-hi voltes que es pense agarrar un roser i s’agarre un abarser
El llibre
A qui llegeix molts llibres, el
cap se li torna fum (És una crítica que es fa als grans lectors, potser per
enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat alguns rars casos de
desconnexió de la realitat)
Amics i llibres, pocs i bons (Les bones coses escassegen; per
tant, convé triar el bo i millor)
Anar [o Estar] en llibres de rei (Estar encausat o processat )
Cada mestre té el seu llibre (Cada persona sigueix unes premises
particulars)
Caure un llibre de les mans (Cansar la seva lectura)
De llibres i de gàbies, no se’n tornen gaires (Podem perdre-ho per
abús de confiança)
De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més.
Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix
materialment, i a l’inrevés)
De llibres i paraigües no se’n tornen molts (Podem perdre-ho per
abús de confiança)
De llibres i paraigües, no en deixes gaires (Podem perdre-ho per
abús de confiança)
De tot hi ha
lladres menys de llibres
Deixar els llibres (Abandonar els estudis)
Del llibre vell, el bon consell (Els clàssics solen ser font de
saviesa, encara que moltes obres modernes, també)
Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé (Convé
elegir sempre el més convenient entre el bo i millor)
Després de menjar, ni llibres ni estimar (La digestió vol repós)
Déu ens lliure d'un estudiant que sols estudia en un llibre (Cal
evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar
aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa)
Dona, escopeta i llibres, a ningú ho deixes (Podem perdre-ho per
abús de confiança)
D'un mal llibre els senyor ens lliure
El bon estudiant aprén de tots els llibres (El saber, com la
veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions)
El llibre que miren més ulls és el de quaranta-vuit fulls (Els
escrits breus són més atractius i fàcilment llegibles que els llargs)
El millor amic és un llibre (El llibre ensenya, entreté, no
consumeix i no et traeix)
El que els llibres afirmen, les eines ho confirmen
Els llibres fan molts savis, però pocs rics (Generalment, qui
dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a
l’inrevés)
Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits (Ben cert)
Els llibres petits fan els gans savis
Els llibres reprenen i no castiguen
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
(S’explica molt bé)
Els llibres, val més pocs i bons que molts i dolents (S’explica
molt bé)
En el llibre dels sepells, tants n’hi ha de joves com de vells
[sepell = sepel·li, registre de cementeri] (És un toc d’atenció a la gent jove,
normalment impetuosa i confiada que té tota la vida per davant)
En el llibre petit hi ha la bona sentència
En mans de un lector prudent el llibre és gran instrument: però
mai el deus copiar sense abans reflexionar
Esser de llibre verd (Esser de costum, de rúbrica)
Explicar-se com un llibre sense fulles
Fer llibre nou (Canviar de vida, de conducta)
Ficar-se en llibres de cavalleries (Posar en coses inconvenients o
perilloses)
Home de molts llibres, ximple segur (Critica els que han invertit
tot el seu temps a saber molt però s’han descuidat l’aprenentatge de les coses
pràctiques de la vida)
Llegir molts llibres fa tornar boig (És una crítica que es fa als
grans lectors, potser per enveja del seu saber, si bé és cert que s’han donat
alguns rars casos de desconnexió de la realitat)
Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit
Llibre al calaix i guitarra en un racó, no fan bon so (La peresa
duu a la ignorància)
Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat
(Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no
és de la professió)
Llibre deixat: perdut o estripat (Podem perdre-ho per abús de
confiança)
Llibre estripat acredita l’estudiant
Llibre llegit, consell pres
Llibre massa nou, poc llegit (Ben cert, perquè l’ús desgasta les
coses)
Llibre que deixaràs, llibre que perdràs (Podem perdre-ho per abús
de confiança)
Llibre tancat no fa lletrat (La peresa duu a la ignorància)
Llibre tancat, mestre callat (Si es tenen els mitjans però no hi
ha voluntat, és com si no es tingueren)
Llibreria ben arreglada, llibreria poc consultada.
Llibres deixats pocs són tornats (Els perdem per abús de
confiança)
Llibres i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta [closca =
crani, testa, cap / xaveta = seny, enteniment] (Cal saber interpretar allò que
es llegeix per a extraure’n la lliçó, la veritat o la cosa positiva)
Llibres
i una closca estreta, pocs diners i poca xaveta.
Llibres i vins, els més antics (Podem confiar en allò que coneixem
de temps)
Llibres i vins, els més vells són els més fins (Podem confiar en
allò que coneixem de temps)
Llibres, camins i dies porten saviesa (S’adquireix molt
coneixement llegint i viatjant i aprenent de les bones i males experiències de
la vida)
Llibres,
camins i dies porten saviesa.
Llibres, canyes, escopetes i
sacs, no en deixis, que no se’n torna cap (Podem perdre-ho per abús de
confiança)
Llibres, dones i gossos fan bona companyia (Certament)
Molt més s’aprén mirant que els llibres decorant (L’observació és
el primer pas de l’aprenentatge)
Ni el soldat sens armes pot pelear ni l’estudiant sens llibres
estudiar (Sense els mitjans adequats no es pot fer gran cosa encara que es
tinga molta voluntat)
No ha llegit [o ha vist] cap llibre més que per les tapes
Parlar [o explicar-se] com un llibre obert (Parlar molt clar)
Parlar com els llibres (Parlar doctament)
Per al qui sap ben llegir, un bon llibre cura una malaltia (De
tota lectura es pot traure algun ensenyament)
Poc sabem, però ensenyant aprenem (Aprenem teoria dels llibres i
deprenem la pràctica de qui sap més, i la nostra pràctica personal amb les
seues equivocacions ens acaba fent mestres)
Portar [o Dur] els llibres (Estar encarregat de registrar aquelles
operacions, dades o actes en els llibres respectius)
Posar en el llibre dels negres (Difamar)
Posar en el llibre verd (Prendre nota d'algú per a tenir-lo
present, especialment amb mal fi)
Posar una cosa en el llibre dels perduts (Donar-la per perduda, o
per incobrable)
Quan vages a menjar, ni lletres ni llibres vulgues mirar (La
digestió vol repós)
Què entèn l'ase de llibres, si mai no ha anat a escola?
Qui crema llibres, tard o d’hora crema persones (Quan es manifesta
alguna idea repressora dels altres, és indicatiu que empitjorarà si obté poder)
Qui deixa un llibre, perd un llibre i un amic (Ensenya que no
convé deixar coses a ningú, perquè generalment no es tornen)
Qui llibres llegeix, respecte mereix (Qui té més cultura que un
altre és més digne, més admirat o més temut que qui és incult)
Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó (Com que la
veritat absoluta no la té ningú, com més teories i versions coneguem, millor
podrem aproximar-nos a ella)
Qui per molt temps deixa un llibre, ve que perd l’amic i el llibre
(Ensenya que no convé deixar coses a ningú, perquè generalment no es tornen)
Qui savi es vulga dir, molts llibres ha de llegir (De tota lectura
es pot traure algun ensenyament)
Qui té llibres té manies (Critica els intel·lectuals perquè solen
allunyar-se de la realitat i la materialitat i fer-se un món particular)
Quin llibre gasta més ulls?: el de quaranta-vuit fulls (Els
llibres més breus són més llegits que els grossos, per facilitat i economia)
Saber més que el llibre de les set sivelles (Saber molt; ser
experimentat)
Sigui gros o petit, el llibre, un bon amic
Tenidor de llibres (Estar encarregat de registrar aquelles
operacions, dades o actes en els llibres respectius)
Tin bon llibre de cultiu mes no faces tot quant diu (Tota teoria
és il·lustrativa, però inclús quan es base en l’experiència d’algú, pot
fallar-li a un altre)
Tinguda de llibres (Estar encarregat de registrar aquelles
operacions, dades o actes en els llibres respectius)
Un llibre bo no fa dolents (Els llibres, en general, ensenyen,
eduquen i eleven l’esperit)
Un llibre bo no fa dolents (Els llibres, en general, ensenyen,
eduquen i eleven l’esperit)
Val més llegir mil vegades un llibre que mil llibres una vegada
(És una manera de dir que la reflexió il·lustra més que la lectura superficial)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada