dimecres, 28 de març de 2018

EL REBOST DE LA VALL (Programa 5_3.0)

EL CAFÈ DE PIPA 3.0
PROGRAMA 6_2ª TEMPORADA
(28-03-2018)
En el programa d'avui hem parlat de dues temes:
      1.- La transmissió de les oracions en el Dijous Sant en el curanderisme
      2.- El Pare Ildefonso Mª de Vall de Uxó
Ho podeu escoltar en aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/rebost-vall-dimecres-28-marc-audios-mp3_rf_24920755_1.html
EL DIJOUS SANT ES TRAMET LA CURACIÓ DE LES MALALTIES
El Dijous Sant és una data important per al curanderisme popular en les nostres comarques. Durant aquest dia i segons la tradició, es poden transmetre algunes oracions amb la finalitat de curar les nostres malalties, que van de pares a fills.
Presa o cop d’aire, hepatitis, mal d’ull, enfit, són algunes de les malalties que poden curar-se mitjançant aquestes pràctiques. Són generalment pràctiques basades en el rés d’oracions de caire religiós. I en definitiva tot depèn de la fe que pose el malalt en la seva curació i de la gracia que tinga la persona qui cura. Sabem de persones que, preocupades per l’estat físic o anímic del seu cavall, han buscat remei per mig d’una persona que sabera l’oració contra la presa d’ull. En aquest cas poca fe podia posar l’animal; tot depenia de la gràcia del curandero.
Escoltem doncs d’algunes i els seus remeis:
Cops d’aire.-
El cop d’aire és un dolor a les juntes dels ossos produït per una corrent d’aire fred.
Generalment, el ritual es realitza sense persones al voltant, però el fet que hi hagi algú no serà un impediment en tots els casos, sempre que no interrompi el ritual. Per dur-lo a terme cal un plat de ceràmica, normalment blanc, que s’omple amb aigua de l’aixeta (el color blanc és important perquè ajuda a visibilitzar millor el diagnòstic), un setrill amb oli d’oliva i un ganivet.
El procés que se segueix és el següent: la senyora practicant se senya tres vegades amb la mà dreta i després fa el senyal de la creu amb la mà sobre el plat, també tres vegades, repetint
«En el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Amén».
Seguidament diu:
«En el nom de la Santíssima Trinitat, féu que el cop d’aire de [nom i dos cognoms de la persona que fa la petició] li marxi ben aviat.
Si és matí, valga’m Déu i Sant Martí [i llança la primera gota d’oli al plat que conté aigua];
si és al migdia, valga’m Déu i la Verge Maria [i llança la segona gota d’oli al plat];
i si és al vespre, valga’m Déu i Sant Silvestre [i llança la tercera gota d’oli al plat]».

Si hi ha cop d’aire —aquest és el factor determinant del diagnòstic—, normalment la primera gota es dispersa i no queda sencera. La llàntia d’oli s’obre, com si desaparegués o es dissolgués en l’aigua. Aquest fet diagnòstic succeeix menys sovint en la segona o, estranyament, tercera gota.
Llavors, s’agafa un ganivet i es van fent creus sobre el plat tallant l’aigua i les gotes, dient «en nom de la Santíssima Trinitat, féu que el cop d’aire de [nom i cognoms], li marxi ben aviat». Llavors es resa un parenostre, mentre es continuen fent les creus sobre el plat amb el ganivet fins que acaba el parenostre. Es llença l’aigua per l’aigüera i es resen dos parenostres més.
Una, versió antiga, ja apareix en el Tirant lo Blanch! I coincideix en el principi però continua:
Airada si és pel matí,
valga’m Déu i sant Martí,

si és pel migdia,
valga’m Déu i la Verge Maria,
i si és pel vespre,
valga’m Déu i sant Silvestre.
Maligne, on vas?
A trencar-li els ossos a… (nom del malalt)
Puix no iràs pas
perquè et lligaré amb les cordes del gram
i t’enviaré a la muntanya de sant Julivert
a menjar herbes amargues.
TRENCAR L' ENFIT
L’enfit o empatx és una malaltia típica de la medicina popular valenciana que es caracteritza per pesadesa digestiva, restrenyiment, flatulència, acidesa i, en ocasions, malestar general i fins i tot nàusees, amb o sense vòmits. Com a factor desencadenant se sol assenyalar la ingesta alimentària excessiva o en estat d'ansietat. La malaltia es considera provocada per una detenció dels aliments en el tracte digestiu que convé trencar per restaurar el trànsit.
passar la llista o cinta
Aquest ritual (trencar l'empatx), conegut també com mesurar o passar la llista o cinta, la qual porta a terme una persona experta (habitualment dona) que mesura el nivell del enfit amb l'ajuda d'un mocador o cinta. Per realitzar el mesurament, el pacient subjecta un extrem del mocador gran o cinta a l'altura de l'estómac i la mesuradora, situada a l'extrem oposat, mesura 3 vegades la distància a colzes, alhora que es senya i resa una oració secreta en veu baixa. Aquesta oració només pot ser transmesa en dia sagrat, normalment dijous o Divendres Sant. Si en el primer mesurament la mà de la mesuradora arriba a una alçada superior a l'estómac, queda establert el diagnòstic. En aquest cas, es continuarà mesurant 3 vegades durant 3 dies consecutius fins a resoldre la dolència, el que passa quan el mesurament aconsegueix de nou el punt on el pacient sosté el mocador.
Les oracions són varies. En un principi abans d’aplicar el mocador o la cinta es deien mullant els dits en l’oli del cresol i se li pastava el ventre al pacient (era un massatge):
"la Virgen por el mundo andaba y con aceite de candil todo lo curaba"
Però açò ha caigut en desús. Les oracions es fan igual però ara es fa servir un mocador o cinta.
“Con las manos de Jesús y de María,
después de las dos, la mía.”

Con la túnica de Cristo y el manto de María
dame tus santas manos que yo te daré las mías»

Salve Maria
Salve Madre de Dios
Cuando llegue a tu aposento
Espérame en el Señor

D’hepatitis, coneguda popularment com l’aliacrà, té també un remei en la medicina popular pel mig del rés d’una oració:
Eixos ulls són els que t’han mirat
Tres són els que t’han de defensar
Pare, fill i Espirit Sant
El Nostre Senyor nasqué el dia de Nadal
I morí Divendres Sant
Un parenostre i una ave maría a Sant Gil
perquè aquest alacrà siga secat

Mal d’ull
El mal d’ull o presa d’ull es coneix des de temps remots en totes les cultures, es una malaltia produïda pel poder de la mirada d’algunes persones i que pretén perjudicar especialment a xiquets. Es manifesta per pal·lidesa, color terrós de la pell, fluixesa, aprimament, tristor i pèrdua d’apetit. És una malaltia no- mèdica i per tant no la poden curar els metges, precisa de remeis populars per a evitar-la i combatre-la, com ficar un llaç roig al carret dels xiquets o dir determinades oracions.
Abans de dir les oracions es fan la senyal de lacreu dient el nom del xiquet i preguen, per exemple:
Dos (els ulls) són els qui t’han fet mal,
tres els qui t’han de curar,
pare, fill i esperit sant.
La Mare de Déu és mare del nostre senyor,
la gloriosa santa Isabel, mare del gloriós sant Joan,
aixina com estes paraules són certes i veritat,
en el nom de la Santíssima Trinitat
i de la Verge Maria,
lleveu-li el mal i la malaltia
a… (nom del malalt)
Després es resen tres salves repetint el nom del xiquet. L’oració es repeteix tres vegades i nou si es Dijous o Divendres Sant. S’acaba fent la senyal de la Santa Creu.

FRA ILDEFONSO MARIA DE VALL DE UXÓ
Ara vull donar a conèixer a un fill il·lustre de La Vall d'Uixó, que si bé l'única vinculació que té és la d'haver nascut en el nostre poble, mereix conèixer-lo donat la seva trajectòria.
El parlar d’ell avui es deu a dos circumstàncies:
      · Una és la d’haver nascut en el mes d’abril. Concretament el proper dia 10 d’abril farà tot just 130 anys.
       · I l’altra per anomenar-se Vicente.
Hem refereix al
Pare. Ildefonso, un frare que va pertànyer a l’ordre fundada pel Pare Luis Amigó, la Congregación de los Terciarios Capuchinos de Nuestra Señora de los Dolores el 12 d’abril de 1889 –festivitat de la Verge dels Dolors- en Massamagrell (València).
Luis Amigó va elegir a la Mare de Déu com a Mare dels Amigonianos sota l'advocació de la Mare de Déu dels Dolors. Luis Amigó va triar com arrel de la seva espiritualitat el seguiment de Crist a l'estil de Francesc d’Assis.
Des de l'inici de la Congregació, aquesta comunitat va acollir amb compassió a joves amb problemes de conducta, amb problemes familiars, amb problemes d'addiccions, joves en conflicte amb la justícia, vulnerables per la seva situació social i econòmica, xiquets del carrer, xiquets maltractats i també menors maltractadors.
En un primer moment, la identitat amigoniana abraçava tres àmbits:
      · el de la sanitat,
      · el de l'ensenyament i
      · el de l'atenció d'empresonats.
A partir de 1902, en ser aprovada la Congregació, la missió es va centrar en l'ensenyament i moralització dels acollits a les Escoles de Reforma i Correccionals.
I és en aquest camp on durant el 60 anys que el Pare Ildefonso es va dedicar a la vida religiosa va ocupar diferents càrrecs de rellevància fins arribar a dirigir la Congregació durant dos sexennis (1932-1939 i 1939-1945).
Primer farem un repàs cronològic de la seva vida
CRONOLOGIA DE LA SEVA VIDA RELIGIOSA
10/04/1888. Naix en La Vall d’Uixó Vicente Segarra Segarra que eixe era el seu nom de pila. Els seus pares són Vicente y Josefa.
Però de molt menut es trasllada a la població de Torrent on passa la seva infantesa, cursant els seus estudis primaris en Monte-Sión de Torrent.
Quan Fray Rafael Mª va fundar en el convent “La Real Pia Unión Antoniana”, de San Antonio de Padua. Vicente va figurar entre els seus fundadors, sent un dels primers alumnes que s’integren en ella, pertanyent a la mateixa fins el seu ingrés com a postulant en el Seraficado de Torrent, l’any 1899.
Anys més tard, els antonianos, recordant el fet, el van elegir president honorífic.
11/10/1903. Ingressa en el noviciat de Torrent. Vesteix l’hàbit, canviant el seu nom pel de fray Ildefonso María de Vall de Uxó. Era costum de l’Ordre en afegir al nom escollit el del poble de naixement.
14/10/1905. Realitza la seva primera professió religiosa en Monte-Sión de Torrent. Emet els seus primers vots
19/05-1909. Forma part de la comunitat de Monte–Sión. Cursant, amb gran aprofitament, els estudis de Filosofia i el primer any de Teologia.
07/07/1909. Es trasllada a la Residència San Saturnino de Madrid, habilitada com a casa de família per a alumnes en l'últim període de la seva educació i posteriorment a l’Asilo San Nicolás de Bari on prossegueix amb els seus estudis teològics i conclou la carrera eclesiàstica.
22/07/1910. Es destinat al Asilo San Nicolás de Terol. Allí cursa el tercer de teologia.
15/10/1911. Realitza els vots perpetus en Terol. Fa quart de teologia.
29/09/1912. És ordenat sacerdot en Manises.
09/10/1912. És nomenat vicemestre de novicis de la comunitat de Torrent.
08/09/1913. Desenvolupa el càrrec de Consiliari de la comunitat de Monte-Sión.
A partir d’aqui s’inicia el període del pas pels diferents Cases de la Congregació en les que arriba a ocupar càrrecs de governabilitat.
Va estar en un principi alternant entre:
      · La Colonia San Hermenegildo de Dos Hermanas (Sevilla) i l’Escola Santa Rita de Madrid.
21/04/1914. És nomenat vicesuperior de la Colonia San Hermenegildo de Dos Hermanas.
19/12/1915. És destinat a l’Escola Santa Rita de Madrid.
02/07/1917. Torna com a vicesuperior de San Hermenegildo de Dos Hermanas i desenvolupa el càrrec de Prefecte d'estudis.
06/07/1920. Torna a ser traslladat a l’Escola Santa Rita de Madrid.
En aquest moment entra a formar part de la cúria de la Congregació en els anomenats CAPÍTULOS. Així ho fa per primera vegada el:
14/07/1920. Participant en el IV Capítulo General com vocal de Santa Rita, del que resulta nomenat vicesuperior d’aquesta Comunitat 16/07/1920.
15/10/1920. Passa a ser president de la Casa Tutelar del Buen Pastor de Saragossa.
19/07/1921. És nomenat superior de la casa de San Hermenegildo de Dos Hermanas.
15/07/1923. És confirmat superior de Dos Hermanas “Ad finiendum triennium” (per a tres anys).
14/07/1926. Participa en el V Capítulo General com a superior de Dos Hermanas. És elegit tercer conseller general.
23/07/1926. És confirmat de nou superior de San Hermenegildo.
29/12/1927. Participa en el VI Capítulo General. Passa a ser segon conseller general.
06/03/1929. Va interinament, de superior, a Santa Rita.
16/07/1929. És nomenat de nou superior de Dos Hermanas.
10/07/1932. Participa en el VII Capítulo General. És elegit superior general.
Comença una nova etapa que abarcarà des de (1932-1945).
Durant aquest període es dedicarà a:
     * Potenciar l’Ordre augmentant el nombre de novicis.
     * Inicia l’expansió per Sud-amèrica i Italia.
     * Li va tocar patir la nostra Guerra Civil, on la Congregació va ser seriosament afectada tant en els atacs als convents com als seus membres dels quals molts foren assassinats i que ell ix lliurat a l’exiliar-se a França.
30/12/1945. Participa en el IX Capítulo General. Deixa el càrrec de Superior General i és elegit vicari general.
Comença l’últim període de la seva dedicació a la Congregació.
08/07/1946. És destinat al Colegio-Hogar Sagrado Corazón de Madrid.
11/09/1946. És nomenat superior del Filosofado de La Patilla de Madrid.
24/01/1950. Participa en el X Capítulo General. Deixa de pertànyer a l’equip de govern.
07/02/1950. És nomenat vicesuperior del Reformatorio San Francisco de Asis de Torremolinos.
15/07/1953. És confirmat vicesuperior del Reformatorio San Francisco de Asis de Torremolinos.
20/07/1956. Participa en el XI Capítulo General com ex superior general.
30/07/1956. És nomenat vicesuperior de la Casa Tutelar San Francisco de Paula de Alcala de Guadaira (Sevilla).
24/09/1957. És traslladat a la Colonia San Vicente Ferrer de Burjassot, amb residència en el Santuari de Montiel de Benaguacil com a capellà de les Germanes.
6/04/1962.Participa, com ex superior general, en el I Capítulo Provincial de la Inmaculada.
10/07/1962. Participa en el XII Capítulo General com ex superior general.
09/11/1963 Sent els primers símptomes d'un vessament cerebral. Considerant el seu estat de gravetat, i a fi de que poguera entregar la seva ànima a Déu, junt als seus germans, es traslladat a la Casa de Godella.
14/11/1963. Mor en el Seminari Seráfico San Jose de Godella. Està enterrat en aquesta Casa.

Tenia 75 anys i 60 de vida religiosa en la que va dirigir la Congregació durant dos sexennis consecutius (1932-1939 i 1939-1945). Durant l’exercici del seu elevat càrrec va tenir que afrontar situacions difícils, com les ocasionades per les dues guerres, la civil i la mundial, veient enfonsar-se obres d’anys i sofrint increïbles amargors al contemplar cases arrasades i comunitats totalment aniquilades. La seva salut va quedar des d’aleshores trencada i no van bastar cures i atencions per aconseguir la seva total recuperació.
“El P. Ildefonso Mª de Vall de Uxó va ser un home de forta personalitat.
Va saber unir l'harmonia i bondat del seu caràcter amb una clara i profunda comprensió de les coses i amb una energia i constància de voluntat, que el va portar a aconseguir difícils metes.
Expansiu, jovial i alegre va sintonitzar fàcilment amb els demés, irradiant simpatia, gracia i bon humor dins de l'aire senzill que el caracteritzava.
De gran cor i d’esperit fort, no el van acovardir les dificultats ni els obstacles quan es tractava de servir als germans.
Si notables van ser les seves qualitats humanes, no ho van ser menys les seves virtuts religioses.
Fidel als compromisos adquirits en la professió, va cuidar de manera especial la dimensió contemplativa.
L’oració assídua i fervorosa va constituir diàriament el seu aliment.
Va professar una filial devoció a la Nostra Mare i la va inculcar als que van conviure amb ell.
La seva conversa, que girava a menut al voltant de temes espirituals, va estimular a molts germans en la pròpia vocació.
Com a Superior General va ser, abans de res, un verdader “Pare per als religiosos.
Va saber agermanar la suavitat amb la fortalesa.
Ni la fortalesa va minvar la seva amabilitat, ni aquesta va disminuir la seva energia. Anava sempre davant amb l’exemple, estimulant així als germans al fidel compliment dels deures.
Es va preocupar molt de la promoció vocacional.
Les seves Cartes circulars anaven orientades en la gran majoria a potenciar l’esperit propi de la Congregació”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada