EL REBOST DE LA VALL (Programa 4_3.0)

EL CAFÈ DE PIPA 3.0 

(31-01-2018)

FEBRER I EL REFRANYER

Hem entrar en el mes de febrer i cal que recordem que ens depara aquest mes segons ens diu el refranyer.

Cal recordar que febrer és el segon mes de l'any del calendari gregorià. És un mes poca-solta perquè arriba el carnaval i esbojarrat perquè fa tot tipus de temps.

El curiós del cas és que en el seu origen, febrer, no era el segon més de l'any sinó l'últim, el dotzè.

Febrer va ser cridat així en honor a les februa, una festa de purificació que els sabins celebraven anualment.

Febrarius va passar del darrer mes de l'any al segon per una nova organització dels mesos feta l'any 153 aC. Un canvi que ha perdurat fins a l'actualitat.

I no us heu preguntat mai per què el febrer té 28 dies o 29, en anys de traspàs?

No hi ha res fruit de la casualitat, tot té la seva explicació i cal remuntar-se a època romana. Juli Cèsar ja sabia que l'any tenia 365 dies i que calia sumar un dia més cada quatre anys. En la reforma juliana del calendari, tots els mesos tenien 30 dies i els cinc que en sobren els van posar alternats al llarg de l'any: gener, març, maig, juliol i setembre. Com els últim tres mesos es van quedar amb 30 dies, li van treure un dia al febrer i el van afegir al novembre.

Gener: 31; febrer: 29; març: 31; abril: 30; maig: 31; juny: 30; juliol: 31; agost: 30; setembre: 31; octubre 30; novembre: 31; desembre: 30.

La següent reforma arriba poc més després, amb Octavi August, i és la distribució de dies que ens ha arribat fins avui dia. Quan August va demanar al Senat tenir el nom d'un mes es va situar tot just darrere del juliol, nom que prové de Juli Cèsar. Es diu que August no acceptava que el juliol tingués 31 i dies i el seu mes, 30. Aleshores, la solució va ser senzilla: treure un dia del febrer i posar-lo a l'agost. Com coincidien 3 mesos amb 31 dies (juliol, agost i setembre), la solució va ser desplaçar un dia del setembre a l'octubre i un del novembre al desembre.

Així és com el pobre febrer s'ha quedat amb 28 dies. Ara bé, en anys de traspàs és el beneficiat i cada quatre anys té 29 dies.

Vegem doncs que ens diu el febrer segons el refranyer.

Febrer acostuma a ser un mes rabiós poc de fiar; moltes dites d'aquest mes diuen que febrer té un temps canviant, que tant fa bo com mal temps. També, després d'un gener que acostuma a ser tranquil, les batzegades de febrer acostumen a portar grans glopades d'aire fred o, directament, onades de fred.

Febrer té fama de ser un mes boig:

· El febrer, de cap a cua l'ha de fer.

Un mes de temps molt variable i canviant:

· El febrer és traïdor, borrascós i glaçador.

· De febrers, n'hi ha pocs de bons.

· Febrer nou cares té.

 Dites amb el fred com a element primordial:

· Febrer febreret, set capes i un barret.

· Pel febrer, abriga't bé.

· Pel febrer, un dia de sol i l'altre al braser.

· Pel bon febrer, la meva llenya guardaré.

· Pel febrer posa't la bufanda, que fa fred.

Un mes que acostuma a ser fred:

· Febrer assolellat, febrer gelat.

· Fred de febrer, pitjor que el de gener.

· Flor de febrer no va al fruit / no va al graner. Mal auguri si no fa fred.

I ara amb precipitacions:

· Pluja de febrer, comiat de l'hivern

· La neu de febrer marxa com un gos llebrer.

· Si trona pel febrer, molt mal en ve.

I molt de compte, la salut pateix amb tant canvi de temps:

· Qui tus pel febrer, tossirà pel març i per l'abril també.

· Amb les febres de febrer, el metge no hi pot fer res.

En quant a celebracions, en aquest mes de febrer en commemorarem varies i de gran rellevància.

Comencem  sense anar molt llun el proper divendres dia 2 amb la Candelera:

· Quan la Candelera riu, el fred és viu.

· Quan la Candelera plora, el fred és fora; tant si plora com si riu, ja ve l'estiu.

· Per la Candelera ous a la gallinera.

Mare de Déu del Candeler

Segon dia de febrer,

Sant Blai el tercer,

Endevina quin mes és.

Sant Blai (dia 3)

· Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i el mal de tos

· Sant Blai gloriós deixa'm el xiquet i emporta't la tos

· Si per sant Blai fa vent, tot l'any se'n ressent.

· Sembra faves per sant Blai i en menjaràs tot l'any.

Santa Àgata / Àguida (Dia 5)

· A Santa Àgueda, planta l'alfàbega

· Si per Santa Àgueda plou, el blat de moro creix tot sol

Sant Valentí  (Dia 14)

· Per sant Valentí floreix el romaní

· Per Sant Valentí, l’ametller a florir

· Per Sant Valentí trascola ton vi

Però si hi ha una commemoració que destaca sobre totes és

Carnestoltes que enguany comença ben aviet, el dia 8. Perquè així ho deixa clar el refranyer:

· De tard o de primer, carnestoltes pel febrer

Hi ha una dita popular que descriu molt bé quines són les festes més estimades del calendari:

· Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i la Quaresma mai vingués.

Aquesta festa, caracteritzada per la transgressió, l’intercanvi de papers, la gresca i la rauxa també és una de les més estimades del refranyer.

A vegades descriu simplement les característiques de la festa, però,essent com és una bona eina moralitzant, el refranyer també dedica molt d’espai a explicar que les conseqüències de tants excessos poden ser nefastes.

· Carnaval, festa sense llei

Quan és carnestoltes, durant una setmana l’ordre establert es capgira i per això molt sovint es repeteix que:

· Per carnaval tot s’hi val.

Desordre temporal ens pot divertir, però també cal estar alerta perquè el refranyer adverteix que:

· Per carnestoltes, totes les bèsties van soltes.

Carnestoltes també és una festa en què els papers es capgiren i, escudats rere una màscara o una disfressa, tothom pot dir què pensa. Per això:

· Per carnaval tothom és igual’.

Per tant, al carnaval hi participa tothom però no sempre en igualtat de condicions:

· Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit.

En una situació temporal de desordre i gresca, sobretot cal no prendre’s gaire a la valenta allò que passi en aquesta festa:

· Del carnaval, no en facis cabal.

Fins i tot si ens hem deixat anar molt i hem acabat contraient matrimoni però no cal patir perquè

· Casament de Carnaval, casament que res val.

Perquè allò que passa per carnaval només té validesa legal i moral en el marc d’aquesta festa.

Ara, Carnestoltes és una festa que té un principi i un final molt marcats. I quan s’acaba tot torna a la normalitat. Així si continueu fent festa en Quaresma us titllaran de guillats:

· Pel boig, tot l’any és carnestoltes o

· El qui és carcamal, tot l’any fa carnaval.

I si no sabem parar, podem fer

· La fi d’en Carnestoltes, que vol dir acabar molt malament perquè al final del cicle festiu la figura del Rei Carnestoltes acaba cremada.

Per carnaval tot allò que durant la resta de l’any és mal vist o moralment reprovable es pot fer. Per això és fàcil de deixar-se anar als excessos de menjar, de beure, de la carn… Per això es diu:

· Per Carnaval, més vi que pa

· Pel temps de Carnestoltes, molt vi i molts poca-soltes’ o

· La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, és fang.

Però tants excessos festius tenen un preu. I qui l’hagi de pagar segurament estarà trist, farà

· Cara de Dijous Sant però presentarà fets de Carnestoltes (es a dir un hipòcrita)

A vegades aquest preu és econòmic:

· El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit.

I a vegades té forma de problema familiar:

· Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma.

Però hi ha una seqüela on el refranyer posa un èmfasi especial: els embarassos no desitjats. Hi ha un bon reguitzell de dites que adverteixen que les conseqüències no són immediates, però sortiran al cap denou mesos:

· Els pecats de carnaval surten per Tots Sants

· Les ballades de carnaval, surten per Tots Sants’,

· Les bogeries que se sembren per carnestoltes, es cullen per Tots Sants

· Les bromes de carnestoltes per Tots Sants surten a la llum

· Les bromes de carnestoltes són penes de Tots Sants

· Rialles de carnestoltes, ploralles de Tots Sants

A més, antigament les consumacions i els embarassos sempre solien acabar amb un casament forçós:

· Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà

· Amors de carnestoltes, casaments de revoltes

EL REBOST

Paraules valleres que no tenen traducció al castellà

· TRELLAT: Per definir aquest concepte s'ha de tindre molt d'ell, per no enganyar-se, o, la pròpia definició, deixarà de tindre'n. Sense dubte, quan dius o fas alguna cosa ben feta, en tens. Quan dius o fas una destrosa o animalada, no en tens. Paregut al seny quant a concepte, però l’ús és diferent. Perquè pot ser:

      * profit, “no fa res de trellat”. o

      * sentit: “diu coses sense trellat” Així tenim l'expressió: "Sense trellat ni forrellat  (Sense justificació, sense fonament, sense sentit) . "Has actuat sense trellat".

Però el meu concepte favorit és

      * “traure trellat” (Aclarir un assumpte. Arribar a alguna conclusió). Un concepte únic que jo trobe molt difícil de traduir “A eixa no li vas a traure trellat”, i et quedes més ample que llarg.

Destrellatat és la persona que no té trellat, i ja saps, “d’on no hi ha, no és pot traure”.

Per acabar diré que aplicat al temps actual, trellat és el que tanta falta ens fa a l’hora de fer política. Treballar amb trellat o gastar trellat impedix caure en postures dogmàtiques, permet el diàleg i ajuda a consensuar postures comuns en favor de la nostra terra i del futur dels nostres fills.

· MUDAT: Ben vestit, que porta una roba que no és la de feina o dels dies feiners “vestir de diumenge”, jo em mude per a les bodes o les situacions especials. Recorde dir-li a una castellana “que mudada vas hui”, i ella pensar que parlava d’una serp..

      * Expressions:

            -- Mudat com un margalló Molt mudat, molt ben vestit. A mi m’agradaria que en lloc d’eixes camisoles, eixos pantalonots i eixes sabatotes, anares vestit com el teu cosí Josep, que sempre va mudat com un margalló.

            -- Anar més mudat que unes Pasques [o un ginjol o que Pica-sàries]

            -- Anar mudat fins al capdamunt

            -- Anar mudat i tibat

            -- Anar[ o Estar] mudat de pontifical

      * Sinònims:

            -- Anar a les tres pedretes

            -- Anar de vint-i-un botó

            -- Anar de fil de cotó

            -- Anar fet un trenta-sis [o trenta-nou]

            -- Anar planxat com un caragol

            -- Anar fet un figurí [o pinzell]

            -- Anar en punt d'onze

            -- Anar en roba de diumenge

            -- Anar vestit com un senyoret

RECORD ALS NOSTRES AVIS

Frases de les nostre “avies”

Tots aquells que hem tingut o teniu la sort de gaudir dels vostres avis, hem escoltat centenars de vegades les mateixes frases i la mateixa cantarella, especialment de les nostres àvies. I tot i que també hi ha l'Àvia Moderna, aquesta que et diu

* Gaudeix tu que ets jove i ves a donar la volta al món" o

* Jo si tingués la teva edat tindria tres o quatre núvies per no avorrir-me",

el normal és tenir àvies més conservadores. Avui em disposo a rescatar un compendi de les frases més gastades, repetides, disparades i trepades per les nostres estimades àvies.

Qui no ha escoltat allò de:

· “Tapa’t, que te constiparàs”, ja pots anar tapat en ple mes d'agost que a la teva àvia li semblarà que portes poca roba. Segur que no tens fred?

 i abans d’eixir de casa 

· ¿Què no agarres una jaqueta, o al menys un jersei?” 

· “No vas molt curta/fresca”. Aquesta frase es la diuen a les nétes, i podia anar acompanyada de: 

o “vestint així cap xic te pendrà en serio” o 

o “no vas a trobar mai un nuvi decent”. 

o “Una senyoreta seria no va besant-se en públic”. 

És la que avui també s'oposa que et tatúes o et posis pírcings, i ni se't passi vestir-te amb cuirs i transparències davant d'ella que li preguntarà d'amagat a la teva mare:

· “la nostra xica no serà una pilingui?” i si eres home “

· “el nostre Vicent es droga?”. 

Però si en alguna cosa es fan pesades és en el menjar:

· “No vols un poquet més, no vols un poc de formatge/pernil/xorís....

· “Et prepari  una truita de 12 ous en un tres i no res”

· “vinga una altra culleradeta” 

· "T’has quedat en  fam?

· Te fregeix un ou?

Això ho diuen mentre t'estan omplint el plat amb la tercera ració d'olla.

És l'àvia que sempre vol que mengis fins al cansament.

La seva obsessió amb la nutrició seguia en frases com:

· “Que prima/prim estàs”

· “no menges res”

· “a saber el que et donen de menjar en el treball/ universitat...”. 

· “Menja més, estàs en els ossos”.

És igual on menges i tant és que et posis fins a les celles de llenties davant d'ella, sempre li semblarà que estàs més desnodrit.

Però l'obsessió pel menjar abundant o perquè estiguis més plenet no és res comparada amb la mania que tenen amb el pentinat. 

· “Mira que pels portes nena, has eixit així al carrer?

· “deuries anar a la perruqueria”. 

La versió masculina era:

· “eixa barba es de bruts, a veure si t’afaites”. 

I abans d’eixir de casa teniem que escoltar frases com:

· “On vas? amb la que està caient ni se t’ocorre eixir de casa, si fa vent, plou, o neva, la teva àvia considera que eixir de casa no és una opció, encara que la seva vida depengui d'això.

I es posa en pla agorera: 

· “Te vas a xopar”; o

· si vas a agarrar la bici “te vas a caure”; o

· si no te poses la servilleta “te vas a tacar”…

i el pitjor és que els seus superpoders visionaris fan que normalment encerti en les seves prediccions.

I quan vas a veure-la tens que escoltar frases com:

· “No vens mai a veure a t’agüela,

· no sé res de tu,

· a veure si recordes que tens una agüela que te vol des de que vas nàixer y et canviava els bolquers cagats quan els teus pares se n’anaven de picos pardos”.

Ja pots visitar la teva àvia amb una freqüència 150 vegades superior a la del teu cosí, aquell que veus cada dos anys, doncs que la del cosí el recorda durant mesos, mentre que les teves visites setmanals passen desapercebudes.

I quan esposava en assumptes comparatius:

· “Jo a la teva edat ja… tenia dos fills

· portava 5 anys treballant

· sabia cuinar un putxero sense mirar la recepta”. 

· “En el ball del poble tenia cua per a ballar un pasdoble, però t’agüelo…” i la història podia seguir diverses hores.

Les àvies també tenen el seu costat presumit, ho demostren amb frases com: 

· “No em facis una foto que estic molt lletja”,

· “Amb lo guapa i fina que jo era, y ara mira en el que m’he quedat” o 

· “Es nota que he anat a la perruqueria?” 

I quan es posava en assumptes de nuvis:

· “Doncs la veïna ja coneix a la núvia del seu net, a veure quan em portes la núvia a casa” 

o la versió més casamentera:

· “Coneixes a la filla de María la de la tenda de Ramón, que es neta de la Antonia y son pare es l’Anselmo, eixe que fa cases, doncs és monísima, deuries prendre algo amb ella que m’han dit que no té nuvi”.

Algunes a més ho diuen davant de la teva actual parella, i solen afegir: 

· “A mi m’agradava més el teu núvi/núvia d’abans, era millor partit, els seus pares tenien més fanecades”. Era l’agüela Celestina.

També podíem trobar l’àvia condescendent:

· Jas cinc duros y que no te’ls veja ta mare"

La contestació a totes aquestes frases per part teva era un ¡¡¡AAABBBUUUEEELLLAAA!!! (amb cara de pòquer inclosa) i ella responia “

·        ¡Ay, no he dit res, aquest cap meu!” o millor encara “Total pel cas que hem feu”.

Segurament a molts vos vindrà al cap algunes versions més de frases de les vostres estimades, venerades, i entranyables àvies.

Espero humilment haver contribuït que hagueu recordat algun moment viscut al costat dels vostres avis, ja que sempre són, almenys per a mi, moments especials de les nostres vides. Perquè totes aquestes frases, ens les diuen perquè ens volen, i sabem que algun dia acabarem dient moltes d'aquestes frases als nostres néts.