EL CAFÈ DE PIPA 3.0
(27-09-2017)
Avuí hem encetat la participació en el Cafè de Pipa 3.0 en el que serà la 3ª temporada.
El programa ha girat en torn a la presentació del que serà el seu contingut.
Cal recordar que aquest programa té el nom del Rebost de La Vall per la similitud al seu significat. Molt ho sabreu; però ho recordarem.
El "rebost" era una dependència de la casa amb unes característiques físiques adequades, on a manca d’una nevera, aquest espai era ideal per a la conservació dels aliments, amb una ventilació i orientació determinades i en on es guardaven les conserves, els adobs, les confitures, parts del porc després de la matança, els formatges, licors i tots els productes per a la cuina que permetien ser emmagatzemats. A més es guardaven els estris necessaris en l'elaboració i els recipients determinats per poder conservar els productes en bones condicions, pots, tests, gerres, etc.
Doncs el nostre rebost no estarà ple d’aliments sinó de coses relacionades de la Vall.
Anem dons a fer un repàs a les diferents sessions en que he dividit aquest rebost:
1. EL CALENDARI. Mitjançant la seva organització cronològica i sistematitzada anirem introduint:
· Dites i refranys. Tots ells relacionats a la climatologia, el santoral, etc.
· Festes i tradicions
· Fets històrics
Dins d’aquest apartat podem parlar per el que tenim més a prop. La recent entrada de la tardor.
La Tardor
Hem passat, segur, un estiu fantàstic però la tardor ja ha arribat, exactament el 22 de setembre a les 22 hores i 2 minuts, hora oficial peninsular.
La tardor és una estació que no cau molt bé. I és que a la pobre li toca arribar just després de l'estiu. La temporada del sol, la caloreta, les llargues vesprades de canyes amb els amics i, per als que treballen, el temps en què gaudeixen de les vacances. Però a més, arriba escurçant els dies, deslligant al vent i descarregant precipitacions. És lògic que el tingui complicat a l'hora de fer amics. Encara que enguany no està sent així. Pel temps que està fent diríem que encara estem en estiu. És el que alguns han batejat com el “veroño” Però precisament aquesta setmana no deuria de ser una novetat ja que justament per aquestes dies diu la tradició que es produeix un fenomen meteorològic que tenim aquí mateix i que és:
L’ESTIUET DE SANT MIQUEL
Tots els anys, cap a finals de setembre, i sent fidel a la seva cita, es presenta el que és conegut com l'estiuet de Sant Miquel, un d'aquests fenòmens meteorològics als quals estem tan acostumats.
Se li diu així ja que és un període de dies (no més d'una setmana) en què, ja entrats en els primers dies de la tardor, fa la mateixa calor que unes setmanes enrere i s'assoleixen valors d'uns 30 ºC.
El 29 de setembre se celebra l'onomàstica de Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel (els tres Arcàngels) per la qual cosa també se li denomina a aquests dies com l'estiuet dels Arcàngels o l'estiuet del codonat.
El codony és una fruita en que l’època de recol·lecció és justament en aquests dies. A la Grècia antiga els codonyers estaven consagrats a Afrodita, la deessa de l'amor. Aquest fruit era el símbol de l'amor i la fecunditat, i els nuvis havien de menjar un abans d'entrar a l'habitació nupcial.
Un refrany típic d'aquestes dates és:
· Per l'estiuet de Sant Miquel hi ha els fruits com la mel
Una altres ens diuen:
· Per sant Miqueló, torna a fer calor
· A la novena de Sant Miquel, lo que no hi vindrà no tindrà mel.
· A Sant Miquel, les figues vendràs (Ja és temps de collir-les)
· Per Sant Miquel, la figa és per a l’ocell (A les acaballes de setembre, les figues estan en el punt idoni de maduresa, moment que els ocells aprofiten per a picar les millors)
· Les perdiuades per St. Miquel
· Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel.
· Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel.
· Per Sant Miquel, el raïm té gust de mel.
· Per Sant Miquel, els camps [o els ceps] esperen l'aigua del cel (Després de la sequedat estiuenca es produeixen les pluges de tardor, que a l'octubre poden ser perilloses per excés de precipitació en poques hores)
· Per Sant Miquel, la figa ja no té pèl ( De fet, a la figuera ja li han caigut molts dels fruits madurs que tenia. És una fruita que fa pelets tendres per dins) .
· Per St. Miquel el rossinyol travessa el cel (Cap al 29 de setembre baixa el rossinyol a cantar vora riu)
· Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i seré [o s'emporta l'aigua del cel] (Li estaràs agraït i esperaràs que es repeteix-se la pluja)
Però, a més, a més, és en aquesta estació, concretament de la nit del dissabte 28 al diumenge 29 d’octubre, últim diumenge del mes, quan es produeix el canvi de l'hora, i es recupera l'horari propi de l'hivern a l'endarrerir el rellotge de les 3 de la matinada a les 2.
No devem tenir motius per entrar en cap trauma postvacacional. La tardor ens ofereix moltes coses interessants.
* Així, en un poble com el nostre entrem en la recta final de les festes. Per davant encara tenim:
o Les festes (Sant Francesc d’Asís, Mare de Déu del Roser, Sagrada Família i Santíssim Crist, Santíssim Crist del Carbonaire, La Pilarica, Sant Roc, Santa Cecilia i el nouvingut Halloween) i
o els ponts (9 i 12 d’octubre; 6 i 8 de desembre)
* Encara podrem aprofitar, al començament de l’estació, algunes fruites com les móres, les prunes, els préssecs, el meló i el meló d’alger.
* Estem en el temps de les figues, el raïm, la pera i la poma, l’ametlla, les nous...
* Però com en aquest programa es tracta de recuperar allò que ha format part de la nostra historia i que malauradament ha anant desapareixent, vaig a parlar d’aquelles fruites perdudes:
 |
| Fruits de la tardor |
o EL CODONY Si hem de parlar d’una fruita típica de la tardor és el ja anomenat abans, codony.
El codony és el fruit del codonyer, Cydonia oblonga.
Els codonys són d’un bell color groc en madurar.
Una volta collits en el seu punt, exhalen una flaire ben grat, raó per la qual era costum conservar-los entre la roba, que així olorava més bé, o bé a l’armari o al rebost com aromatitzant natural.
La polpa, tot i que comestible para molt aspra. Es per açò que, el codony es pot transformar en un aliment més agradable, es cou al forn o es bull amb aigua i sucre per fer codonyat. Aquest dolç temps enrere no faltava en cap casa vallera i avui encara continua elaborant-se en algunes cases.
* Les fases d’elaboració del codonyat que fan a les cases són:
o Primer es bullen els codonys, per a després pelar-los i passar-los pel passapuré.
o Quan els codonys ja estan preparats, es fa el almíbar amb el sucre. Quan ja està el filet, es posen els codonys al foc.
o Es va removent mentres es cou durant 1 hora.
o Es posa el codonyat en una cassola per a què estiga més tendre. Després ja es posa en tarrines. O inclòs en platerets com recorde veure'l en ma casa.
* Les mesures emprades són per cada kg de codony pelat un kg de sucre i 1 got d’aigua.
* Els ingredients que la dona utilitza són codonys,sucre i aigua.
Inclús forma par dels nostres malnoms on podem trobar a un “Tio Codony” en referir-se a una persona que tenia un caràcter molt aspre.
Tant la polpa crua com el codonyat són notablement astringents, per la qual cosa s’han usat per a tallar les diarrees.
Vegem alguns refrany i expressions:
* Figues i raïm per l'agost, i pel setembre codonys
* Quan el codonyer floreix i madura, el dia i la nit són d'una mesura
* Sol setembrer madura el codonyer
* En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa
* Aspre com un codony (Molt aspre o esquerp; de caràcter eixut)
* Estar fet un codony (Ser molt beneitot)
* Més verd que un codony (Molt verd)
o L’ATZEROLA, serola o sorolla és el fruit de l’atzeroler, Crataegus azarolus.
El fruit és menut (d’uns 5 cm de diàmetre), de color vermell o groc i de sabor dolç un poc àcid.
Aquesta fruita dona origen al cognom Sorolla, per exemple. i també a cançons, com la que diu:
Morena, si jo et pillara
en un barranc que està a soles
t’havia de fer passar
d’arboços i de seroles
o LES SERVES o sèvies provenen de la servera, Sorbus domestica.
Els fruits són de polpa aspra fins i tot quan madura.
Per fer-los més palatables convé sobremadurar-les (en cambres, sobre llits de palla o canyís) i que s’hi encete un procés de fermentació, cosa que origina una textura més farinosa i relativament dolça, malgrat que una mica fada o insípida.
Al nostre poble dona origen a un topònim geogràfic, com és la coneguda font de la Cervera. I al cognom Cervera.
* Any de serves, mai lo veges (Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar)
* A mal de cagar no hi valen serves [o Contra el mal de cul no hi valen serves.] (Cada cosa vol el seu remei i no valen succedanis. (La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble)
o LES NESPRES o nyespres provenen del nesprer, Mespilus germanica, un arbret espinós sovint naturalitzat en boscos més o menys humits.
D’uns 5 cm de diàmetre, són esferoïdals, de color bru, cobertes d’una fina pilositat i coronades per les restes del calze floral, la qual cosa ha originat la popular endevinalla que diu:
En l’horta es cria
en l’horta està
duu coroneta
i no és capellà.
Més aspres que les serves, necessiten una sobremaduració en cambra per a fer-se agradables al gust, la qual cosa n’ha dificultat la comercialització.
Per això mateix, no tan sols han perdut l’estima de la gent, sinó que fins i tot li han segrestat el nom.
En efecte, des que a finals del segle XVIII (1784) es va introduir, provinent de l’Extrem Orient, una altra fruita de forma similar però de gust més agradable i sucós, l’Eriobotrya japonica, a poc a poc se li va anar aplicant el nom de l’altra, primer com a nesprer del Japó, i ara ja, simplement, nesprer (el fruit, nespro o nispro).
* La saó de novembre és bona pels nespres
* Per Nadal, maduren les nespres
* Per Sant Lluc, la nespra al palluc. (18 d'octubre)
* Qui menja nespres, beu cervesa i besa una vella; ni menja, ni beu ni besa
o LES MORES són els fruits compostos de l’albarzer o esbarzer, Rubus ulmifolius, liana molt intricada i arrapadora de temibles agullons corbats cap enrera i que produeix nombroses tiges llargues i escampades en totes direccions; tiges que, en arribar la tardor, es corben cap a terra on s’amorgonen i arrelen per un extrem originant-hi una nova planta.
Les flors, blanques o lleugerament rosades, donen pas als fruits, les móres, en finalitzar l’estiu i cara a la tardor; són comestibles i de sabor agradable, i se’n poden preparar delicioses confitures.
* Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora (La fruita de l’esbarzer madura a mitjan agost, igual que el raïm)
o ARBORÇOS o les cireres d’arboç, o alborços són els fruits de l’arboç o arbocer (Arbutus unedo), arbre de branquillons vermellosos i sovint d’aparença arbustiva, amb fulles enteres i persistents, que recorden les del llorer, tot i que d’un verd més clar i lluent.
Les flors, tardorals, són d’un bell color blanc o rosat, tenen forma de perolet i s’agrupen en ramells a l’extrem de les rames. Una volta fecundades, tarden un any a donar el fruit, que és de color vermell i forma globosa amb la superfície tota eriçada de granets i relativament rics en sucres; a mesura que maduren, els sucres fermenten i formen alcohols, per la qual cosa arriben a emborratxar quan es mengen molt madurs.
o ELS GÍNJOLS són els fruits del ginjoler (Ziziphus jujuba). L’arbre, espinescent, estava lligat originalment als ambients humits en el domini del desert saharoaràbic; portat pels àrabs, es va estendre per les terres més àrides però regades del migjorn valencià, on es cultivava com a ornamental, com a tanca i també pels fruits, comestibles i de sabor agradable.
Tan estimat devia ser aquest arbre pels àrabs, que Mahoma arriba a situar-lo al paradís, tal i com llegim a la sura 53:13-15, de l’Alcorà:
Ja l’havia vist (Mahoma a l’arcàngel Gabriel)
descendir en una altra ocasió
junt al ginjoler del confí (el setè cel)
on s’hi troba el jardí del paradís.
Una evocació no tan sacra la trobem a la nostra tradició més casolana, com és el cas del sainet de Paco Hernández Pare vosté la burra, amic!, on el personatge central, en assabentar-se que van a descobrir l’engany en què ha tingut a un parent que ara torna d’Amèrica, clama a crits per un ginjoler, per a penjar-se.
* Anar més mudat que un gínjol (Anar molt ben vestit)
* Com ara plouen gínjols (De cap manera)
* Córrer [o anar lleuger] com un gínjol (Córrer molt de presa)
* Eixerit com un gínjol (Llest, espavilat)
* Més content que un gínjol (Alegre)
* Més rodó que un gínjol (Gros)
* Trempat com un gínjol (Content)
o ELS LLEDONS són els fruits del lledoner (Celtis australis) arbre esvelt molt ramificat, d’escorça llisa i grisenca i molt estimat com a ornamental.
Tot i que possiblement siga d’origen oriental, la seua presència a les nostres terres és ben antiga, amb un arrelament notable tant físic i cultural com econòmic, a causa de la qualitat de la seua fusta, molt resistent i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes d’aplicació agrícola.
El fruit és de la grandària d’un pèsol i comestible, encara que té més pinyol que no pas polpa; aquesta és de sabor dolç i lleugerament farinosa.
El procés de maduració dels fruits és molt interessant des d’un punt de vista cromàtic, ja que passen de verd a groc i vermell fins arribar, ja a la tardor, al color negre definitiu.
El nom del fruit, lledó, és l’origen de topònims i d’antropònims, com el cognom Lledó. I fins i tot la patrona de Castelló duu per nom la Mare de Déu del Lledó.
* D'un lledó fer un sermó (Treure conclusions exagerades d'uns principis insignificants)
o LES FIGUES DE PALA és la fruita d’un arbust provinent de Mèxic, la palera (Opuntia fi cus-indica). Són baies comestibles de 5-9 cm, en forma de tonell i de color groc que passa a rogenc en madurar, en començar la tardor. La polpa, agradablement dolça, envolta nombroses llavors que la fan un poc astringent (produeix estrenyiment si se’n mengen moltes). Com que és rica en pigments vermells (carotenoides i betaxantines, principalment), de vegades poden alarmar els seus consumidors, en tenyir de vermell l’orina.
De fa uns pocs anys, una malaltia està acabant en totes elles i la resposta a la seva recuperació és que està considerada com una planta invasora i per tant no hi ha cap intenció d’actuar.
* Cosí germà de "figa de pala" (Es refereix a una persona que no és de la nostra simpatia)
* Ser més mal de pelar que una figa de pala
Per últim tancaré en dos fruit que no es perdran perquè han passat ha ser els substituts de les taronges i han començar a comercialitzar-se. M’estic referint als caquis i les magranes.
o EL CAQUI és el fruit del caquier (Diospyros kaki) arbre originàriament japonès que s’ha aclimatat molt bé a les nostres terres i que aporta un fruit molt estimat. Les fulles, grans, adquireixen una bella coloració verdosa-rogenca en arribar la tardor, alhora que exposen al gaudi dels comensals el fort cromatisme vermell dels fruits madurs.
o LA MAGRANA. Fruit rodó, de la mida d'una poma i proveït d'una pell gruixuda i forta d'uns 5 mm de gruix, que va del torrat al vermellós. El calze pansit és el que li dóna forma de ceba. Les llavors blanques, de sabor agredolç, es mengen amb la polpa vermella que les embolcalla.
* Carregat i vora camí? Agres són les magranes [o Magraner fi / a vora camí, / tirori] (Vol dir que es bord o que anem en conte en lo que pareix bo i fàcil)
* Dels colors la grana i de fruites la magrana
* Dones i magranes, d’Alcora són les més preciades
* Fer cara de mangranetes agres (Fer cara de pocs amics. Irritat)
* Per sant Francesc, les magranes (4 octubre) (Vol dir que a principis d'octubre les magranes són madures)
* Perdre l'ase i les magranes (Perdre el temps i la feina, no fer res de profit)
* Per sant Jaume i santa Anna pinta el raïm i la magrana. (25 juliol) (26 juliol)
* Ja vorem si ix prunera o magraner (Es diu per tal d'expressar la incertesa o o la poca confiança que se sent davant determinats fets o situacions)
* Ple com una magrana
* Roig com un badoc de magraner
* Si et vols morir, menja magrana i ves-te'n a dormir
* Si vols agarrar gana, menja magrana
* Tenir un cap com una magrana (Tenir mal cap, poc enteniment)
* Val més taronja i magrana que passar gana
* Vermell com una magrana (Molt vermell)
* Xafar com una magrana (Deixar una cosa ben deformada)
Dades històriques
· L’Auxili Social (21 setembre 1947). Ara ha fet 70 anys.
Inauguració de l'Auxili Social. El diumenge 21 de setembre de 1947 tingué lloc la inauguració de la nova institució, l'Obra d'Auxili Social, amb un Centre d'Alimentació Infantil (metge, consulta i Registre), Guarderia (per als més menuts), Jardí Maternal (per a més majors) i Cuina de germandat (pels ancians). A aquesta inauguració assistí tota la població escolar encapçalada per l'Inspector D. Joan Capó, les Autoritats local, Provincial, formada pel Governador Civil, Luis Julve i el Delegat Provincial d'Auxili Social, José Ferrandis. i Nacional, representada pel Delegat Nacional d'Auxili Social, Sr, Martínez de Tena, acompanyat per la seva dona Sra, Etelvina Rodríguez i el seu fill, Manolo Martínez. Per part de l'Empresa Segarra acudiren tots els seus gerents; D. Silvestre, D. Amado, D, Ernesto, D. José i D. Silvestre Segarra Garcia, amb les seves respectives dones. I com no tot el veïnat de La Vall d'Uixó.
Açò ha estat una mostra del que serà el contingut de la secció del CALENDARI
Una altra secció que tractarem és la que he anomenat:
2.- EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES I DELS OBJECTES QUE DESAPAREGUEREN SENSE DEIXAR RASTRE
Per exemple anirem recuperant paraules com la d’avui:
2.1Paraules
*Coentor ". A Espanya, hi ha pijos, horteres, i rancis. Però a més, aquí tenim "coents". La "coentor" podria traduir-se literalment per "picant" (La coentor del pebre).
Encara que aquí vol dir "molesta cursileria adinerada, ostentosa en regionalismes i totalment fora de lloc". Fer el ridícul.
· Que coenta vas xica¡- (Es refereix a que va vestida estrambòticament)
· O aquella altra senyora coenta que quan eixia de pilates en xandall, es calçava els tacons i el visó, i així que se n’anava al mercat.
També traurem aquells objectes que han entrat en l’oblit o estan a punt. Com per exemple ha estat el cas de:
2.2 Objectes
* L’Orinal sota el llit: "Ja se sap, les migdiades, de pijama i orinal", deia Camilo José Cela. Ocorria quan estàvem malalts. O quan viatjàvem al poble per vacances, on les cases estaven menys condicionades i feia fred. L’orinal estava sota el llit. Al costat de les sabatilles, de totes maneres, hi havia cases en què l'orinal amb dibuixos o de color blau cel estava també en les alcoves. Era per abreujar. També a la gent gran els facilitava molt la vida, és clar.
Has vist molts orinals en l'actualitat? Probablement el fet ha de buidar-lo al matí següent espanti a més d'un ... Encara que els que avui tenen el costum de comprar o llogar una d’eixes autocaravanes, i que porten el vàter incorporat, cal buscar un lloc on buidar-lo.
Un altra secció que formarà part del programa seran les:
3.- EXPRESSIONS VALLERES. En elles farem un repàs a aquelles maneres de dir que els vallers i valleres utilitzavem i utilitzem en les converses del dia a dia.
Ja que abans hem anomenat la paraula coentor, vegem algunes expressions relacionades amb fer el ridícul
De coentor
* Ser coent com un all [o més coent que un all] (Tindre mal gust, ser cursi).
Mira’t, vas més coenta que un all¡
* La coentor s’apega (Les persones solem imitar, com els nostres parents els simis, els usos, els costums i les modes, encara que no ens afavoreixin gens o, inclús, ens perjudiquen)
Altres expressions de fer el ridícul:
* Cobrir-se de gloria [o de merda ]
* De riure (A més de ridícul, resulta graciòs)
* Fer el mico [o el mono]
* Fer el paperina
* Fer el primo
* Fer l'ànec
* Fer un paper d'estrassa
Una altra secció molt apreciada per l'audiència serà la dels:
4.- MALNOMS.
Continuarem traient la resta de malnoms del nostre poble
atenent a les seves.
Característiques.-
Si observem els malnoms vallers, descobrim
com hi ha una sèrie d'observacions molt simples.Per exemple, un fet prou clar és el que els
vallers es coneixien pels seus malnoms. A més, es coneix el nom propi, que de
vegades es col·loca junt al renom (Paco
el Cabrero ). En altres ocasions el que apareix com
acompanyament és l'apel·latiu "Tio ó El Tio", tan de moda hui
dia (Tio Farra, El tio Lligona, La tia Paloma ). Si l'hereu és dona, es femenitzarà el renom afegint-li una "a" final ("El Corretger " La Corretgera" ). I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural ("Les Corretgeres" ).
Però el que sol aparèixer poc és el
cognom dels individus. Diaga, La
Altra característica notable és
la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills
encara que en aquests no es donen les característiques que feren
aplicar-los als seus avantpassats. D'ahí que de vegades els malnoms no siguen
els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o
en els descriptius. Per exemple, coneixem a un "Paeller" o
un «Rotxil» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun
avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient. Aquesta norma general
d'herència té les seues excepcions: en el cas que un fill presente «alguna
cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el
fons seguirà conservant el de la seua família. Mut, Paco el / El
Torero
De tota manera cal tenir en compte
que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un
fill comporta el diminutiu del malnom ("Betum", "Betumet").
Per últim caldria indicar que llevat
de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula ("La
Blanca", "Bocana". A més, hi ha una gran quantitat
d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes "El
tio Chaleco" (al marge d'aquells completament
castellans "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan
que era molt agarrat).
Aquests fets són proves clares de la
degradació i castellanització sofrida pel llenguatge local ja que els renoms no
estan creats amb paraules estranyes sinó emprant sempre els mots d'ús quotidià.
Per altra banda és clara l'existència
de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar,
foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el
nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta ("Manyet"
"El tio Branquitas".
Classificació
Per tal d'aconseguir un mínim d'interés, hem fet una
classificació dels malnoms vallers, ja que tan sols una llista, per molt llarga
que fóra, no deixaria de ser pesada i avorrida.
·
Malnoms acompanyats d'introductors (els articles EL, LA i L'; la
preposició de, del)
o
El Bessonet, La Borrasa L’Abobachics, Pilar
de l’ Alguasil.
·
Malnoms acompanyats de el Tio ó La
Tia.
S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, en els casos següents:
a) Si es tracta d'un individu
especial, per la seus personalitat i ascendent en el poble. Molt freqüentment,
inclús després de mort, se segueix introduint el seu malnom amb "el
tio...".
b) Si ens referim a la persona més
vella, com a més representativa de la família que portà el malnom en
qüestió.
c) Quan els que parlen es refereixen
a un individu que pertany a les generacions anteriors, o siga, a la dels seus
pares o avis.
o
El tio
Bandera, La tia botifarra
Malnoms professionals. Ens serveixen per recordar
aquells oficis que avui ja no perviuen.
o
La calcetera, Joaquín l’esquilador
Malnoms dels aspectes físics o
de caràcter. En la
motivació dels malnoms, en destaquen un gran nombre originats pel físic de
l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una
figura, bé destaquen el comportament de l'individu pel seu comportamen o
relació social.
o
Ramon el curret, La miracielos
Malnoms procedents de topònims. Diuen l'origen del individu:
o
Les catalanes, Manyet
Malnoms procedents de noms i cognoms.
* Noms:
o
La Davita, Joanet de Tecla
* Cognoms:
o
La Marca, Paco l’Esbrina
Malnoms relacionats amb vegetals. Aquesta associació es duria a
efecte degut a alguna característica de la persona que la faria identificable
amb alguna planta.
o
Figa negra, Fulleta
Malnoms relacionats amb animals.
Un dels mètodes més productius en l'elaboració de
malnoms consisteix a identificar a un individu amb un animal. Aquest
procés d'animalització, sota el qual s'inclouen caracteritzacions tant
físiques com conductuals, es mostra en sobrenoms com:
o
Catxapo, Amparo la Rabosa
Malnoms derivats d'objectes inanimats.
* Malnoms relacionats en la forma de
vestir.
o
Capa, El tio sabata
* Malnoms relacionats amb llocs
o
Milagros del casino, El fondero
* Malnoms relacionats amb el menjar.
o
Barrets, Palilo
* Malnoms relacionats amb el parament.
o
Ferrot, Panera
* Malnoms relacionats amb la música.
o
El gallo, El tio Miserenobis
* Malnoms de qualitats, habilitats i aficions
o
El caçaoret, Pavana
Malnoms feminitzats. Trobem molts casos en els
quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona
es feminitza.
o
La Creixaca, La Bordila
Malnoms masculinitzats. Contràriament a la
feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix
d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. Generalment no es
fa sovint.
o
El Cordulo, El tio Serrano
Malnoms pluralitzats. Són els casos en el quals el
malnom adopta la forma plural. Generalment quan els malnoms s’apliquen a una
família i passen a ser noms de casa, es pluralitzen.
o
Les pesadores, Els meleros
Malnoms compostos. Encara que normalment els
malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan
formats per diversos mots:
o
Maicalles, La Ricalbarrio
Malnoms amb derivacions per sufixació.
Altra manifestació apreciable en els
malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos.
* Els més corrents són els diminutius –et, -eta, –ico,
-ica d’influència potser murciana o aragonesa, aplicats generalment en el
pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla.
o
El paludet, Juanico el Pintorico
* Però també es troben
els augmentatius, de menys habituals, -ot, -ota.
o
Pascualot, La Barretota
* Es podrien incloure en este apartat
els sufixos que indiquen oficis : –aor, -er, -ero-era. Són molts els malnoms
derivats d’oficis ja indicats anteriorment.
o
El botiguer, El menaor
Malnoms relacionats amb la manera de
parlar.
o
Melengue, Vayavaya
Malnoms relacionat amb la religió
o
Nelo Corrent, L’Escolà
Malnoms relacionat amb l'aristocràcia.
o
El Governador, La Fiela
Malnoms
d'anècdotes de caire humorístic o irònic. En aquest cas els malnoms
estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no
professional. Alguns fets passats, curiosos o graciosos, havien esdevingut
motiu de conversa i, fins i tot, havien arribat a proporcionar alguns malnoms.
o
Pepe Soles, El tio Prevenido, La Rosquilla, Leonoreta el Timbre
Per últim
continuarem en la secció de:
5.- EL BALL DE CARRERS
Amb aquest títol no vaig a fer referència de les berbenes
populars que es feien antigament a La Vall d’Uixó. Vaig a referir-me a eixa obsessió
de les Corporacions Municipals, en mans de polítics, que han estat canviant la
nomenclatura dels nostres carrers i places en funcions de criteris partidistes.
Anteriorment
|
La Republica/ 36-39
|
Franquisme
|
Actual
|
Plaza de
los Forques
(S. XVIII)
Plaza de
la Fuente de los Cuatro Chorros (hasta
1876)
Plaza
Constitución de 1876
|
Plaça de La República (1931)
|
Plaza de
la Fuente de los Cuatro Chorros (1939)
Plaza del 18 de Julio
(1954)
|
Plaça dels
Xorros
|
Plaza del
Centro
|
Plaza
Emilio Castelar (1899)
|
Plaza del
Caudillo
(1/4/1940)
|
Plaça del
Centre
|
Calle
Preciados
(S. XVIII)
|
Calle
Preciados
|
Calle
Ibáñez Martín
(1954)
|
Carrer
Xacó
|
Sanchis
Banús
(1932) II
Republica
|
Calle
Calvo Sotelo
(1954)
|
Calle
Blasco Ibáñez
|
|
Calle
Almacen
|
Vicente
Barrio
|
Calle
General Aranda (1954)
|
Carrer
Magatzen
|
Carretera
Chilches
|
Avda.
Pablo Iglesias
|
Avda. José
Antonio
|
Avda.
Jaume I
|
Carrer
Conills
|
Mariana
Almela
|
General
Sanjurjo
|
Carrer
Conills
|
Espero que si al
llarg d’aquests programes, si la informació que transmet és errònia, ampliable
i mereixedora de suggeriments, la compartiu amb mi i entre tots i totes
contribuïm a enriquir i completar aquest rebost.
Ho podreu fer
mitjançant el Correu electrònic: rebostdelavall@gmail.com
I si voleu accedir a més informació ho podreu fer entrant
als dos llocs webs que tinc oberts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada