EL CAFÈ DE PIPA
(15/05/2017)
Avui hem continuat amb la 2ª part dedicada a les Festes del Poblet.Si voleu escoltar el programo cliqueu a aquest enllaç:
http://www.ivoox.com/cafe-pipa-dilluns-15-maig-2017-audios-mp3_rf_18694054_1.html
LES FESTES DEL POBLET (2ª Part)
RECORDAR DE LA 1ª PART:
· Inauguració
Poblet: 11 de novembre de 1945 per l’Excel·lentissim Ministre de Treball, D. José
Antonio Girón. S’inauguraren 100
vivendes, la Capella i les Escoles (dos de xics i dos de xiques), la Clínica i
el depòsit d’aigua de La Llosa.
· Primeres festes del Poblet. Al maig de 1946, el primer després
de la inauguració, ja s’organitzaren les primeres festes en honor a la Mare de
Déu dels Desemparats. D’aquells primer actes destacaren:
* Les
conferències i els cursets de formació religiosa
* La novena
* El Rosari de
l’Aurora diari a les 6 del matí
* La celebració
del dia de la Festa amb dues misses. Ales 8 del matí dels xiquets i xiquetes de
la 1ª Comunió i a les 11 la missa Major amb sermó. Al finalitzar vi d’honor. Per la vesprada la processó encapçalada pel dolçainer (Vicente Fas) i
posteriorment acompanyat pel tabal (Manuel Salvador). Tancava la processó la Banda Municipal dirigida aleshores per Vicente Peirats.
* La gran
participació de la Rondalla Segarra
dirigida per Estanislao Marco.
* Actes
musicals populars amb la participació de les veus d’aficionats locals. Per
aquell temps destacava l’orquestra
Mikey
La setmana passada ens quedarem en
l’any 1952. Continuarem doncs en:
· Any
1953.
* “Campeonato Relampago Juvenil de Futbol”
* Funció de teatre pels artistes locals “Pavana”, “Batiste” i companyia representant dos “Juguetes cómicos” (Subgènere dins del Género Chico, eren peces teatrals compostes en un acte de contingut humorístic. Podien ser peces exclusivament dramàtiques o líric-dramàtiques, en el cas que s'intercalaran cançons i balls populars per aquella època (polques, machichas, garrotín, etc.).
* S’amplia els obsequis als residents de l’Auxili Social i Asili d’Ancians.
* Concert de la Banda Municipal davant de la Clínica
· Any
1955.
* S’incorporen a la festa les Dames i xiquetes d’Honor amb el vestit
típic regional.
* Missa de 1ª Comunió i Missa Major
* Vi d'honor
D, Silvestre Segarra i l'alcalde Juan Porcar |
* En la processó
participaren la Banda de Cornetes de Cavalleria de València i dues bandes de
música.
* Partit de futbol entre la “Penya
Desemparados” de la Colònia i “Rompe” d’Alfondeguilla.
* Certàmen Provincial de Bandas de Música en el Estadio Segarra, amb l’obra obligada de
“Certamen Musical” de R. Dorado, amb premis de 3.000, 2.000 i 1.000 ptes.
Participaren les bandes de: Xilxes, Moncofa, Nules i Burriana. El jurat estava
format per: D. Bernabé Sanchís, D. Juán Garcés i D. Vicente Peirats. El resultat
final fos: 1er. Premi l’Artistica Nulense (Replegà el premi el seu Director: D,
José García). 2on Premi, la Banda de Burriana (Replegà el premi el seu
Director: D. Joaquín Pla). 3er Premi, la Banda de Moncofa (replega el premi el
seu Director: D. Eugenio Martí).
Fora de concurs actuà la Banda
Municipal de La Vall que finalitzà el seu repertori amb la interpretació de
l’Himne a La Vall, seguit en peu pel nombrós públic que omplia l’Estadi
Segarra.
Banda de Xilxes |
Banda de Moncofa |
Banda de Moncofa |
Banda de Moncofa |
Banda Artística de Nules |
Banda Artística de Nules |
Banda Artística de Nules |
Banda de Burriana |
Banda de Burriana |
Banda de Burriana |
Banda de Vall de Uxó |
Banda de Vall de Uxó |
Banda de Vall de Uxó |
El jurat estava integrat per: D. Bernabé Sanchís, D. Juán Garcés i D. Vicente Peirats.
El jurat |
El jurat |
El jurat |
Moment de l'entrega de premis:
Primer premi: l’Artistica Nulense (Replegà el premi el seu Director: D, José García) |
2on Premi, la Banda de Burriana (Replegà el premi el seu Director: D. Joaquín Pla) |
3er Premi, la Banda de Moncofa (replega el premi el seu Director: D. Eugenio Martí) |
Al final de l'acte la Banda Municipal de La Vall d'Uixó dirigida per D. Vicente Peirats interpretà l'Himne de La Vall. Autoritats i el gran públic assistent ho seguiren tots en peu.
Presidència del certamen (D. Silvestre Segarra i l'alcalde Juan Porcar) |
La tribuna de l'Estadi Segarra |
Vista de l'estadi i el nombrós públic congregat |
Vista de l'estadi i el nombrós públic congregat |
· Any
1956.
* S’allarguen les celebracions fins el
dimecres.
* A La regina i dames d’honor s’incorporen com acompanyant xiquets amb el vestit típic
regional. Un d’ells sóc jo.
* La Missa Major
* Entrega de recordatoris als xiquets i xiquetes que prengueren la 1ª Comunió.
* Solemne processó.
* Actuació de la Banda comico-taurina-musical “Los Ases” Els números principals
foren:
o
El
Baile Apache
o
Vaya
borrachera
o
La
casita misteriosa
o
La
Familia Donald
o
Los
Siwos musicales
o
El
barco sonoro
* Acte popular amb l’orquestrina Branchadell. Recordar que aquests balls tenien lloc
davant del rellotge de la Clínica.
* Les festes cobreixen per primera
vegada dues setmanes.
* Actuació de la famosa Agrupació “Galas de Arte-Carrusel 1957” presentada
pel genial Rafael Dutrús “Llapisera”
* Inauguració en l’Institut Laboral de
l’Exposició de Pintura, Dibuix, Escultura i Fotografia.
* Torneo de futbol amb els equips
del C.D. Piel, el C.D. Cabanes i la
“Penya Desemparados”
* Actuació de la Coral Polifònica de Castelló dirigida pel prestigiós mestre
Sanmillán, junt a la Masa Coral de E.D. de La vall.
* Homenatge a la Vellea. Dedicada a
tots els ancians de la Colònia majors de 65 anys amb una missa d’acció de
gracies, recitació de poesies per la Masa Coral E.D. i entrega d’obsequis.
· Any
1958
* Se repartiren programes de festes
* El nombre de xiquets i xiquetes que
prenen la 1ª Comunió arriba a 35.
Avui en dia les Festes del Poblet segueixen mantenint el
mateix format. Hi ha una comissió de festes o clavaris que han anat adaptant-se
a l’evolució de la societat, primer mantenint la configuració d’homens sols,
després amb la incorporació de les dones que a més a més es vestien amb el
vestit típic regional, mai com a regina i dames d’honor, durant uns anys fins i
tot va haver una comissió de dones sols. També s’han creat les penyes.
La programació també manté el format de realitzar uns:
· Actes religiosos al voltant de la seva Patrona,
* Es mantenen:
o la novena
o l’ofrena, (amb la variació del dia, passant del dissabte al divendres per donar cabuda als bous
o el rosari de l’aurora s’ha reduït únicament al matí de la festa.
o la missa de la 1ª Comunió i la missa major s’han fusionat en una única missa a les 12h. i els xiquets i xiquetes que prenen la primera Comunió ho són de tot el poble.
o Últimament s’ha recuperat la missa major traslladant-la a la vesprada abans de la processó.
(Enguany ha tingut un acte emotiu ja que ha estat presidida pel capellà Amado Segarra, fill de la Família Segarra, i actualment capellà del Convent. En dita celebració ha fet una eloqüent deserció amb la recuperació del sermó com es feia abans.
Va agrair públicament el que se li hagués convidat i del que segons les seves paraules ha estat molts anys desitjant poder gaudir d’aquest moment i del que es sentia molt orgullós.
Va aprofitar aquest moment per donar a la Capella el calze que avui ha concelebrat la missa i que és el mateix amb el qui es concelebrà la primera missa de la Capella, el 11 de novembre de 1945, en aquell moment presidida pel Pare Mateo Bauzá, el primer capellà i que va regir a la feligresia dels primers anys fins que el va substituir el pare Melecio. En aquell dia de la inauguració el sermó va ser dissertat pel Rvdo. D. Amado Veral, rector de San Andrés de València.
Aquest calze formava part de tot el conjunt litúrgic en el que es va dotar la Capella i és el mateix amb el que ell posteriorment quan va ser ordenat va celebrar la seva primera missa)
o La processó segueix encapçalada pels cabuts acompanyats per la dolçaina i el tabalet i tancada per la banda de musica. Últimament s’han incorporat les regines i dames d’honor de les dues festes patronals i la junta fallera junt amb les representació de les respectives comissions.
Confraria Mare de Déu dels Desemparats |
o Es segueix tirant un castell d’artifici al final de la processó.
* Han desaparegut:
o les conferències i
o la figura del predicador (a excepció d’enguany com acabem d’escoltar)
Com ho pogut comprovar el dia de la festa segueix pràcticament igual des dels seus orígens.
· Actes cívics. Són els que més han variat i han anat basculant en funció de la moda del moment i sobretot del pressupost.
* La diana es limita al llançament de masclets i coets de canya sense l’acompanyament de la Banda de Música.
* El vi d’honor de després de la missa s’ha passat a després de l’Ofrena de Flors amb companyia de bunyols.
* Els sopars populars cobreixen l’apartat gastronòmic que tanta rellevància està tenint últimament totes les festes locals.
* Com no, la incorporació taurina, de poca tradició en aquesta festa, i que degut a l’afició taurina del nostre poble ha acabat arrastrant també al poblet (Recordar que van haver dos moments taurins abans, una primera vegada es va habilitar la zona de darrere de les escoles, on estava l’antic casino, per a fer vaques i en altres ocasions es muntava una plaça portàtil en el que avui és la zona enjardinada entre les dues redones).
Actualment es fan dins del recinte del poblet, al voltant de la Capella, realitzant-se fins i tot en una ocasió un tancament cerril. ???????
* L’apartat musical ha estat intens en l’època dels balls al carrer, celebrant-se davant del rellotge de la Clínica, per a poc a poc va anar decaient i reduint-se a xicotetes amenitzacions pels sopars i de tant en tant l’actuació de la Rondalla Vallera actual hereva de l’antiga Rondalla Segarra.
* Per contra, el que si està tenint èxit és el play bay que es va incorporar l’any 1996 sota el nom de “Nit d’Esteles” (i que malauradament enguany deixarà de celebrar-se després de 20 anys ininterromputs) .
Acabaré llegint les últimes estrofes d’un poema dedicat a les festes del Poblet de Sebastian Aznar, treballador de l’Empresa Segarra i publicat en la revista Escuela de Aprendices de l’any 1957 titulat:
QUAN S’APROXIMA LA FESTA
i que té la particularitat d’estar escrit en Valencià, cosa
inèdita en una publicació tota en castellà.
ELS MALNOMS
Malnoms derivats
d'objectes inanimats.
· Malnoms relacionats en la forma de vestir.
Barret (la seva dona li va fer una gorra
valenciana ("barret d'arborços") i per extemporani del abillament se
li va quedar el malnom)
Capa (Tenia una botiga al carrer Sant
Cristòfol. Quan s'acabava la temporada de la roba d'hivern es guardaven i es
treien les de l'estació següent. Havia fet una adquisició de capes per aquell
hivern que no varen tindre èxit. La dona li digué que podria anar a València
que allí la gent rica se les quedaria. Total que es va posar una i se li va
ocórrer anar al bar amb ella i en veure'l entrar tots se'n van riure i des de llavors
capa es li va quedar )
Caputxino. El tio
Chaleco, Pascual Serrano (Era corredor de
bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarra, en una
de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el
corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peirç era alt i Pascual´, baixet.
Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tin que còrrer". Al que
Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de
guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apelatiu que s'ho
va posar al quadre de la bicicleta.
Chaleco, El tio (era curt de talla)
Colilla (al TBO hi havia un personatge que
s’anomenava així. Un diumenge la seva mare el va vestir d'una manera similar i
als xavals els va faltar temps per "batejar")
Foradat, El (tenia les butxaques foradades)
Gabardina (quan es va posar de moda la
gavardina la portava fins a l'estiu)
Gorretes (solia portar aquesta peça al
cap)
Jupetí-lluent (portava l’armilla molt lluenta,
perquè era de raso negre)
Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta
peça)
Pedac, Vicent Ramon de (possible relació
amb l'ús de peces apedaçades)
Periquillo, Vicent el (portava ulleres de
"periquito")
Pissonitos (portava unes botes molt grans)
Sabata El tio, Viente Fas (era
"dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un
parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època)
Sapatones (portava sempre botins)
Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb
llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir
es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona
encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués)
Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els
tirants ell ja portava)
Ximo Capa, El tio
(es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població).
El tio Sabata (Vicente Fas) i Manuel Salvador |
Capa (Vicente Marco) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada