El Cafè de Pipa12/12/2016
PREPAREM EL NADAL
A partir del programa d’avui i en les setmanes
següents dedicaré un apartat per destacar d’entre totes, aquelles tradicions que
s’acostumen a desenvolupar-se a les diferents cases del nostre poble.
Contingut:
Contingut:
A hores d'ara, acabem de passar la celebració de la Fira de
Nadal instal·lada a la Plaça de l’Asumpció, on els comerços locals ens han
anunciat que el Nadal està aquí i ben segur que molts de vosaltres ja heu
decorat la casa. Potser heu muntat el betlem o estaran fent-ho, ja que la data que marca el
muntatge és el passat 8 de desembre,
dia de la Puríssima, tal vegada els més joves hauran penjat
una garlanda a la porta o bé heu omplert l'arbre de Nadal de cintes o
serrellets de Nadal. Segurament, sobre la taula descansa una flor de Nadal.
El Nadal Solidari també tindrà un lloc amb la fira solidaria
de Tupay del proper cap de setmana i la dels mateixos començos fent campanyes
solidaries per col·laborar en les diferents ONGs del poble.
Les diferents entitats musicals celebraran els seus festivals
de Nadal.
I com no, les dades claus començant amb el dia 24, la nit de
Nadal, on us reunireu al voltant de la taula tota la família i en acabar els
cristians practicants aniran a l’església a la missa del gall i l'endemà, el
dia de Nadal, seguirem en la taula amb més torrons i pastissos de moniato.
Quan arribi la nit de Cap d'Any, els esportistes correran
pels carrers de La Vall en la Sant Silvestre Vallera, després el gran sopar on repartirem
bosses de cotilló, plenes de serpentines i confeti de colors, i celebrarem la
revetlla de Cap d'Any. Menjarem dotze grans de raïm per donar la benvinguda al
2017 a la plaça de l’Ajuntament.
El dia 5 de gener, anirem a veure els Reis a la cavalcada i
es menjarem el tortell de Reis.
Bon Nadal i feliç any
nou, seran les paraules més utilitzades per desitjar-nos felicitat.
Escoltarem un poema que reflecteix mol bé la il·lusió
nadalenca:
Quan ve
Nadal fem el pessebre
amb rius,
muntanyes de colors,
el caganer,
l'estrella, l'àngel,
el nen, la
mare i els pastors,
cantem
cançons i mengem neules,
també
torrons i altres pastissos,
i per
arrodonir les festes
que omplen
de joia grans i xiquets
ens aboquem
a les finestres
a esperar
els reis que van venint.
El Nadal
És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. En ella, se celebra el naixement de Jesús.
En la mostra llengua, la paraula Nadal ve de natalici,
naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa "missa
de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa s'anomena
Weihnacht (Wainaf), que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord coincideix amb els primers dies d’
hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família.
Dissortadament cada dia més, el Nadal està esdevenint
un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i
símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el betlem, les
nadales, les estrenes, les postals de Nadal, però, sobretot, a la compra de
regals.
La Vall d’Uixó celebra amb intensitat aquestes festes i en totes les famílies es
segueixen les diferents costums i tradicions nadalenques segons les seves
creences.
Com a tots els pobles abans tenia únicament un
caràcter religiós i totes les celebracions eren les pròpies del naixement de
Jesús. Però poc a poc han anat incorporant-se altres costums de tradició
foranea i avui ens combinen totes les que la política consumista ha introduït.
Però vegem que ens diu el refranyer
EXPRESSIONS DEL NADAL
Són més d'un miler els refranys inscrits en valencià els que fan
referència al Nadal, la majoria d'ells relacionats amb la climatologia, la
ramaderia i l'agricultura, és a dir, molt lligats al món rural, no urbanita,
que sempre s'ha guiat en el seu calendari natural i tradicional per les grans
festivitats religioses, com el Nadal.
Cada setmana i fins que passen les festes nadalenques aniré repassant tot
el refranyer de Nadal., que són, en general, fruit de l'experiència i saviesa
humana, en aquest cas de pagesos i ramaders.
El refrany més popular i que millor representa el sentit del Nadal es:
Per Nadal, cada ovella al seu corral
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral)
característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de
compartir. El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el
que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).
Altres variants són:
Per Nadal, cada ovella
al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva.
Una altra variant ben curiosa:
Per Nadal, cada perdiu
al seu niu.
També diuen Per Nadal
i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company, en referència a les
celebracions més importants de les festes de Nadal.
Però com he dit, la preparació del Nadal comença en l’Advent (paraula llatina
"adventus" significa "vinguda". En el llenguatge cristià es
refereix a la vinguda de Jesucrist. La litúrgia de l'Església dóna el nom
d'Advent a les quatre setmanes que precedeixen al Nadal. Sols ho celebren els
valleres i valleres cristians practicants, assistint a les seves parròquies als
diferents cultes programats.
En quant a refranys de l’advent tenim:
· A l'Advent, tanta
pasta com rent
· Bona vista vejam, naps en Advent. (És una expressió humorística d’alegria quan un
troba inesperadament algun conegut)
· Cada
cosa al seu temps: naps i cols per l'advent (Indica que les coses cal fer-les o
abordar-les quan toca)
· De Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent (És el temps previ a l’hivern i
quasi sempre inestable)
· El vent de l'Advent, fins per Nadal se sent o L'Advent, temps de vent, i
Nadal, temps hivernal
· En
Advent, la llebre en el sarment (De fet, la llebre està tot l’any pel camp)
· L'Advent
porta la fruita o bé la pren
· La neu d'Advent dura molt temps [o gela molt fàcilment; o té
queixal i dent; o gela les dents]
· Llaurada
per l'Advent, fa bon fem
· Per l'Advent posa't al sol i guarda't del vent (El vent hivernal no és gens
recomanable, en canvi, el sol suau, sí.)
· Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
· Per
l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
· Per l'advent, pluja o vent o fred coent (És el temps previ a l’hivern i
quasi sempre inestable)
· Per
l'Advent de Nadal, cada sastre amb tres didals
· Per
la Mare de Déu d'Advent, naps i cols, tot ben calent
· Per
Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l’Advent (7 desembre) [Advent = les 4
setmanes anteriors a Nadal] (Així sol ser de manera aproximada, ja que
oficialment la tardor acaba el 21 de desembre)
· Quatre
setmanes abans de Nadal. l'Advent, això ja ho sabem
· Qui
no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d'Advent. (21 setembre)
· Semblar un predicador d'Advent (Ésser molt xerraire)
· Si
l'Advent és mullat, poca anyada de blat (Els dies anteriors a Nadal són clau
per a la futura collita cerealista)
· Si vols all coent, planta'l per l'Advent; si el vols bo i fi sembra'l per
Sant Martí (11
novembre) (La coentor de l’all depèn de la sequedat o de la humitat del
terreny, però es pot plantar durant tot l’any si es rega pel temps calorós)
REFRANYS SOBRE LA DURADA DEL DIA
El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de
refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o
s'allarguen a partir dels solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis
mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici
d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant
terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que
llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que
s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més
llarga de l'any.
Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre)
tenim dues festes ben assenyalades: Sant Joan i Nadal.
Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una
munt de refranys que configuren aquest cicle.
La data central del cicle és Santa Llúcia, demà 13 de
desembre:
Per santa Llúcia, un pas
de puça. Es refereix al fet, gairebé
imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb
uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Doncs bé, amb una colla de refranys semblants,
relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març
(per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen:
tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la
dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet
d'allargar-se el dia.
Repassem alguns:
· Per Santa Llúcia,
s'escurça la nit i s'allarga el dia.
· A Santa Llúcia un pas de
puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix.
· Per Santa Llúcia un pas
de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any
Nou un pas de bou
· Per Santa Llúcia un pas
de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja
hora creix.
· Per Santa Llúcia, llarga
és la nit i curt el dia (13 desembre)
· Per Santa Llúcia,
s'escurça la nit i s'allarga el dia (13 desembre)
· De Tots Sants a Nadal,
les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)
· De Santa Caterina a
Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
· Per Nadal, pas de
pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; | per Sant
Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
· A Nadal, una passa de
gall
· Per Nadal, el dia
s'estira un pam
· El dia creixerà quan
Jesús naixerà
· En nàixer el Jesuset,
creix el dia i creix el fred
· De Sant Tomàs a Nadal,
un pas de gall (21 desembre, 25 desembre)
· Per Sant Tomàs, el dia
més curt de l'any (29 de desembre)
· Per Sant Silvestre, un
pas de destre (31 de desembre). [destre' és una mesura antiga, al voltant dels
vint centímetres]
· Entre Nadal i Reis creix
el dia un peu de rei. (25 desembre, 6 gener)
· Per Any Nou, el dia
s'estira un sou (1 gener)
· El dia no es mou fins
per Ninou (1 de gener)
· Als Reis, el dia creix
(6 gener)
· Pels Reis, un pas de
vell [o vells] [o un pas d'anyells] (6 gener)
· Pels Reis, el dia creix
i el fred neix. (6 de gener)
TRADICIONS
El Betlem
Com he dit, la data que marca el muntatge és el
passat 8 de desembre, dia de la Puríssima.
Són moltes les famílies valleres que preparen
l’arribada del Nadal am una de les tradicions més arrelades d’aquesta
celebració com és la de muntar el Betlem, que no és altra cosa que una
representació amb figures del Naixement del Xiquet Jesús.
Els betlems es munten i es desmunten cada any.
S'aprofiten les figures i als elements dels anys anteriors i se'n van afegint
de nous.
Estructura del Betlem
El Betlem té dos conjunts de figures fonamentals:
·
Representacions
religioses
Representen la tradició evangèlica en les escenes de
la Cova, l'Adoració dels Reis i l'Anunciació dels pastors.
o
La Cova: En un lloc recollit del pessebre,
sovint al peu d'una muntanya, es construeix una cova amb suro, cartró o paper
enguixat i dins es col·loquen les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el Xiquet
Jesús en un bressol. Els acompanyen el bou i la mula i, sobre la cova, es penja
la figura d'un àngel.
o
L'Adoració dels Reis: La formen els Tres Reis d'Orient:
el Rei Blanc o Melcior, el Rei ros o Gaspar i el Rei Negre o Baltasar. Es
representen de 2 maneres: cavalcant sobre camells o cavalls, com si anessin de
camí, i adorant el Xiquet Jesús, a peu davant la Cova. A banda dels Reis,
sovint també els acompanyen tres patges. Els Reis s'acostumen a col·locar al Betlem,
al principi en un punt allunyat a la Cova i cada dia se'ls fa avançar una mica
fins que el dia 6 de gener arriben davant el Xiquet Jesús.
o Anunciació dels pastors: Aquesta escena la
composen 3 pastors reunits al voltant del foc i un àngel que els anuncia el
Naixement.
·
Representacions populars:
Per l'altra, les que formen part de les figures
d'inspiració popular, entre les quals trobem:
o l'Adoració dels Pastors,
o la gent del poble que porta ofrenes i dins d’aquest
grup, destaca la del Caganer.
o les figures de personatges que realitzen una
activitat, la filadora, la bugadera, el pescador, els pastors, etc
o els animals i les figures anecdòtiques. Rucs
carregats, galls i gallines, ànecs, etc.
o També era habitual de col·locar unes cases allunyades
de la Cova que representaven el poble.
o Tampoc pot faltar el riu de paper argentat, amb el seu
pont.
Tota aquesta representació ens portaran a
un racó del menjador la il·lusió d'un mon feliç i un tros de natura a casa.
Muntem el Betlem
Primers passos per muntar el Betlem ...
1. El primer que farem serà preparar tot el material necessari
per dur a terme la nostra tasca.
2. Començarem per saber on anem a situar el nostre
Betlem, sabent que dimensions volem que tingui, la quantitat
de peces que posarem i la temàtica que utilitzarem (desert, muntanya, ribera de
riu ...) així buscarem sorra de platja, pedres naturals o artificials, suro i
un llarg etcètera de material que anirem veient a poc a poc, per intentar
reflectir l'escena com la imaginàvem.
3. La base normalment és un tauler
amb cavallets, el nombre i mida dependran de les nostres pretensions, també pot
valer qualsevol taula o superfície anàloga. Començarem per situar el Betlem en
un lloc que tingui a prop una connexió elèctrica (per endollar llums, bombes
d'aigua ...) també i a ser possible en una zona que no sigui de pas per evitar
cops accidentals.
4. Molsa per la terra, sorra per als camins i
paper d'alumini per als rius.
Per condicionar un Betlem no hi ha res millor que la
molsa. Sigues generós i omple tota la superfície que ocuparà el teu naixement
amb molsa. És molt barat i es troba molt fàcilment en qualsevol viver. No
oblidis que deu haver un camí pel qual aniran els tres Reis Mags d'Orient.
Mantingues la superfície per la qual hagi de discórrer aquest camí lliure de
molsa i cobreix-la amb sorra, graveta o fins i tot sorra per a gats. El paper
d'alumini serà d'enorme utilitat si el que volem és simular un riu.
5. Col·loca els edificis del teu naixement.
El següent pas és col·locar els edificis. Hi ha gent a
qui li agrada posar de tot: les casetes dels pastorets, el castell d'Herodes,
les muralles de Jerusalem, etc. Siguis o no un d'ells, hi ha un edifici que mai
pot faltar: el portal de Betlem. El nostre portal ha d'anar situat al fons del
naixement, és el lloc on més va a destacar. El camí dels Reis Mags de conduir
al portal. Pots comprar o fabricar tu mateix totes aquestes estructures. Si
tries la segona opció, el millor és que utilitzis suro (és barat i es modela
fàcilment), goma d'enganxar i fins i tot pintures si és que vols donar una mica
de color.
6. El torn dels personatges.
Deixa anar la teva imaginació i fes que el naixement
cobri vida amb tot tipus de persones i animals: pastorets, romans, ovelles,
gossos pastors, caminants, etc. Imprescindibles: els Reis Mags pujats en els
seus camells, el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep, el bou i la mula. El Xiquet
Jesús és el centre d'atenció, anirà col·locat al centre del portal estirat
sobre un pessebre. A la seva esquerra la Verge, amb el bou darrere, i a la
dreta Sant Josep, amb la mula darrere.
7. Aporta el teu toc personal.
Ja tens gran part de la feina feta, ara només et falta
donar el toc de gràcia. Pensa en què pots posar al teu Betlem perquè llueixi
més bonic: potser un pou amb unes aiguaderes al costat omplint galledes
d'aigua, o potser uns pastors asseguts al voltant d'una foguera. Una bona idea
és decorar la teva naixement amb les mateixes llums que es fan servir per
decorar els arbres de Nadal. Resulta molt agradable posar una estrella al fons
del naixement, sobre el portal.
El refranyer ho replega en expressions com:
· El foc, el Betlem i la mar sempre
tenen per mirar (Són
coses que engolosinen i que demanen atenció i servitud constants)
· Per Nadal el bon pastor va a adorar
Jesús amb el seu moltó [o el sarró]
· Nadal sense torrons i sense Betlem no
és Nadal
· Ser
de les que balla Betlem en castanyetes de suro
IL·LUMINACIÓ NADALENCA
Des del mes de novembre comença el període en què es
pot engegar a la Vall la il·luminació ornamental nadalenca. Fins el dia de
Reis, l’Ajuntament manté el poble il·luminat.
Els carrers i els interiors de les cases apareixen,
des de l'inici de l'Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de
llums. Aquest conjunt de llums encesos tenen la funció de solemnitzar la festa
i de il·luminar els carrers, especialment les zones comercials
ARBRE DE NADAL
Alguns persones veuen l’arbre de Nadal com pertanyent a una
simbologia pagana que s’ha “infiltrat” entre els costums cristianes. En
realitat es tracta d’un error. És veritat que ha vingut de fora. Neix, sí, a
partir d’unes celebracions paganes, però fa molts segles que van ser
cristianitzades pels Evangelitzadors.
Sembla que el costum de l'arbre de Nadal
va néixer a Alemanya, a la primera meitat del segle VIII. Estava predicant el
missioner britànic Sant Bonifaci un sermó, el dia de Nadal, a uns druides
alemanys per convèncer-los que el roure no era un arbre sagrat. Va tallar un
roure i aquest va tirar a un altre així fins que van caure tots, menys un avet
a qui li van cridar arbre del nen Jesús.
Els bàrbars del nord feien una celebració
de culte als seus Déus i festejaven el solstici d’hivern amb un avet, un arbre
de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a
aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura. Els
cristians que arribaren en aquestes terres llunyanes van adaptar aquesta
tradició a la cultura pròpia, convertint a l’arbre i les seves decoracions en
simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol
del pecat original d’Adam i Eva) i amb espelmes (essent
sinònim de la llum de Jesús a totes les persones). I és per això que
actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de
decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes)
i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses). Aquesta tradició
no va arribar a Espanya fins el 1870 de la mà de Sofia Troubetzkoy, ex cunyada
de Napoleó.
Adorns de l’arbre
Les boles, estrelles o ferradures que
pengen avui dels arbres de Nadal representen les antigues pedres, pomes o
altres coses que adornaven abans el roure. Cada un d'aquests objectes té un
significat. Les bombetes elèctriques que han substituït les espelmes
simbolitzen la llum del món. Diuen que les ferradures que porten bona sort. Les
pinyes són símbol d'immortalitat. Les campanes mostren l'alegria nadalenca. Les
pomes o boles de Nadal representen l'abundància, l'estrella de l'arbre representa
l'estrella de betlem i la forma triangular de l’arbre es relaciona amb la
Santíssima Trinitat.
VESC I GRÈVOL
No està molt arrelada a les cases valleres; però en
algunes portes de famílies joves ens poden veure.
Diuen que el vesc aporta sort i fertilitat i aquesta
és la raó per la qual es col·loquen ramets d'aquestes plantes en els marcs de
les portes i en les finestres. La tradició diu que si dues persones es troben
en una porta sobre la qual hi ha grèvol o vesc s’han besar. Aquesta tradició
procedeix dels països del nord d'Europa. Als Estats Units es va posar de moda
al segle XIX. A Espanya té poca tradició però a Llatinoamèrica té més.
LA FLOR DE NADAL
Un
altre element decoratiu molt típic del Nadal a les nostres cases és la
comunament anomenada planta nadalenca, el nom real és poinsetia o flor
de Pasqua.
La poisentia
s'ha convertit en un element representatiu del Nadal a causa del color vermell
intens de les fulles.
Aquesta
planta també s'ha convertit en un regal nadalenc molt habitual. És d'origen
mexicà i pot arribar a durar diversos anys, encara que en la majoria dels
nostres llars es fa malbé després la florida nadalenca.
LES LOTERIES I LES RIFES
Són la representació més moderna del tradicional
estrenes. Les rifes existeixen des de fa molt de temps i és una altra manera
d'aconseguir diners. A Espanya el 1857 es va decretar que totes les rifes es
sortejaran amb els números premiats a la loteria nacional.
La loteria de Nadal
El seu origen es remunta a l'època de les Corts de
Cadis, quan el ministre de la Cambra d'Índies va pensar en ella com "un
mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense crebant dels
contribuents". El primer sorteig es va celebrar el 18 de desembre de 1812.
Va rebre el nom de 'Loteria Moderna', per
diferenciar-la de la 'Loteria Primitiva' iniciada pel Marquès d'Esquilache.
El nom de 'Sorteig de Nadal' no va arribar fins el 23
de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia
impresa en els bitllets.
Des del primer sorteig, van ser els xiquets
de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins al 1913
estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema
de bombos i boles de fusta que se segueix utilitzant avui.
En l'actualitat, tots els 22 de desembre la il·lusió
irromp a les llars vallers gràcies al sorteig extraordinari de Nadal, el premi
màxim té un valor de 4 milions d'euros.
Però els que acaben el 22 de desembre amb les mans
buides encara tenen una data en la qual confiar: el 6 de gener, quan es juga la
Loteria del Nen. Aquest sorteig va néixer el 1941, encara que no va adoptar
fins a 1966 el nom amb el qual se'l coneix avui en dia, derivat precisament de
la coincidència amb la data de l'adoració al Nen dels Reis Mags d'Orient.
Refranys
Refranys
· Jugar a la loteria (Arriscar diners en joc d'atzar)
· No hi ha millor loteria que el treball i l'economia (La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi
esforç)
· Si vols que et toqui la loteria, treballa de nit i de dia (La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi
esforç)
· Tocar-li la loteria (Ésser afortunat per algun motiu)
AGUINALDO
És costum de donar estrenes per Nadal. Les
primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als xiquets i altres
serveis públics (escombriaires, carters, guàrdies, servents, etc.). A canvi
donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. Els forners
obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per a l'escudella.
Una estampa típica era la que es donava a
la plaça de la Creu dels Caiguts, on hi havia uns actors principals durant el
dia 24 de desembre, eren els "polisseros", se'ls regalava com
estrenes productes propis del Nadal, com begudes, cistelles amb fruites i
dolços, menjar, etc. Els productes de regal es dipositaven al voltant del agent
apreciant com anaven augmentant el cèrcol. Els donants eren majoritàriament
automobilistes i veïns del poble. Era tot un símbol d'agraïment cap a aquests
agents que regulaven l'escassa circulació existent i que estaven sacrificats pels seus veïns. El mateix es feia amb els
carters, el repartidor del butà, etc.
Una altra forma de fer el mateix era la
dels xiquets cantant nadales als veïns a canvi d'aliments o monedes.
Però els aguinaldos estrella i que perduren
són: La bossa de Nadal i la paga extra.
La bossa o cistella de Nadal
Regalar cistelles de Nadal, té les seves arrels en la
cultura romana. El nom que adquiria aquesta tradició és el de
"sportula".
La sportula era una cistella de vímet, que tenia la funció
de safata per portar els aliments fins a la taula. Aquesta cistella, acabaria
regalant amb el pas del temps en la Saturnalia, la festa d'honor a Saturn (un
dels seus déus). Aquesta festa era en molts aspectes molt semblant a la nostra
Nadal, ja que se celebrava també al mes de desembre, i es preparaven grans
banquets, amb adorns, decoracions, espelmes i regals
És una tradició molt recent a Espanya, que es va
popularitzar a mitjan segle XX.
Al nostre poble, el qui primer va fer us
de l’entrega de la bossa va ser l’empresa Segarra als seus treballadors. Aquella
bossa, al principi de paper d’estrassa, contenia diferents productes
alimentaris i venia impresa per les dos cares:
En una venia la relació dels productes que
la contenia.
En l’altra la felicitació de l’empresa als
seus treballadors.
Per exemple tenim la del Nadal de l’any
1944. El 23 de desembre d’aquest any els treballadors van passar per l’Economat
a replegar-la.
La relació de productes va ser:
·
2 kg de pomes
·
1 kg d’arròs
·
750 grs d’embotit
·
500 grs de nous
·
500 grs de cigrons
·
Una caixeta de dolços
·
Una botella d’anís
LA PAGA EXTRAORDINÀRIA
|
La felicitació deia:
1944
¡Nochebuena
Navidad!
ESCUT EMPRESA SEGARRA
FELICITA
A sus productores
|
Però aquesta tradició està decaient. I no
només per la crisi econòmica, que només ha acabat amb el 30% de les cistelles
regalades durant aquests mals anys.
La raó principal per eliminar les estrenes
gastronòmiques és la dificultat d'articular distribució i repartiment en
empreses de milers d'empleats, més que amb la despesa que comporta el lot en si
mateix.
Fins i tot, algunes empreses han optat per
altres opcions com targetes de regal o solucions immediates, ràpides, digitals
i online.
Altres empreses destinen el pressupost de
la cistella de l'empleat a fins benèfics
Felicitació sense
cistella, ni el cos engrossa, ni el cor alegra (Els sentiments s’han de demostrar
materialitzant-los)
La paga extra
Aquells que treballen per compte aliè i perceben un salari
mensual (si el corresponent conveni al qual estan acollits així ho indica) quan
arriba el mes de juny i mitjans de desembre reben una paga a la qual se li
coneix popularment com 'l'extra' ( extra d'estiu o extra de Nadal).
L'origen d'aquestes pagues extres es remunten a la
dècada dels anys 40 del passat segle XX. En un moment en què Espanya intentava
sortir del sotrac econòmic que havia suposat la Guerra Civil, i a nivell global
la IIGM, el govern del General Franco va decidir compensar els treballadors per
l'encariment del nivell de vida i la caiguda de salaris que havien sofert. Per
a això es va idear una gratificació extraordinària que significava la
retribució d'una setmana de salari i que percebrien tots els treballadors al
desembre de 1944.
El motiu era commemorar la Nativitat del Senyor i
ajudar així a les despeses extres que es generaven durant els dies d'aquesta
Nadal.
A partir de l'any següent (1945), des del Ministeri de
Treball es va aprovar que aquesta paga tingués un caràcter general i es realitzés
anualment coincidint amb tan assenyalades dates.
Aquesta paga extraordinària va aconseguir tal
popularitat, i era rebuda amb gran alegria per part dels assalariats, que el
1947, des del govern, es va pensar en fer una segona gratificació anual, però
aquesta vegada com a commemoració a un dels dies grans assenyalats en l'
calendari de l'època: 'l'Alçament Nacional' o el que venia a ser el mateix, 'la
paga del 18 de juliol' com es va conèixer al llarg de les següents tres
dècades.
Amb els anys, aquestes dues pagues extraordinàries van
passar de ser el salari d'una setmana de la mensualitat que percebia el
treballador (en alguns casos el del salari mínim i en altres el 100% incloent
els complements, per aquest motiu també es conegués per algunes persones com 'paga doble').
Després de la fi de la dictadura franquista i amb
l'arribada de la democràcia, aquestes gratificacions extraordinàries continuar
realitzant-se, passant de ser la paga del 18 de juliol a la 'extra d'estiu' i
la de la Nativitat del Senyor a la 'extra de Nadal '.
L’any 2012, 67 anys després d’aquell acord, el Govern
del PP, amb motiu de la gran crisi econòmica en la que es troba el país, va
suprimit aquesta paga extra de Nadal als funcionaris públics. Paga que enguany
s’ha restituït.
· A bon servei, paga de rei (Convé tindre contents els qui bé
ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles)
· Qui bé paga, bé li serveixen (Qui paga més que un altre, o
immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors)
· Conforme és la paga, és la feina
· No totes les pagues cauen per sant
Miquel; també en cauen per Nadal
· Per Ninou, tracte nou i paga el sou
· Qui serveix, paga mereix
TARGETES DE NADAL
El 1831, un diari de Barcelona va voler
posar en marxa la tècnica de la litografia felicitant el Nadal als seus
lectors. Ràpidament es va estendre el costum de felicitar les festes mitjançant
una d'aquestes litografies. A partir de 1870 es va introduir el color a les
felicitacions. La confecció del primer Christmas sol atribuir al londinenc sir
Henry Cole, que el 1843, en no tenir temps per escriure les cartes de
felicitació als seus amics, va encarregar a una impremta una targeta amb el
missatge "Bon Nadal i Feliç Any Nou".
Una targeta nadalenca és
una targeta de felicitació que s'adorna d'una manera que
celebri Nadal. El contingut típic s'estén des de símbols veritablement
cristians tals com escenes del Naixement de Jesús i l'estrella de Betlem a
les referències purament seglars, de vegades desenfadades, de vegades estacionals
(paisatges, meteorologia, etc.) O a les activitats comunes de Nadal com a
compres i festejos. Les targetes de Nadal són enviades durant el període
nadalenc (al voltant del 25 de desembre) per molta gent (incloent no
cristians) en la cultura occidental i en Àsia.
A partir de 1870, l'ús d'aquest tipus de targetes es
va generalitzar, amb la imatge del Pare Noel com a protagonista. Actualment
estan sent substituïdes per les targetes virtuals, o correus electrònics i
wassaps.
ELS DOLÇOS TÍPICS DE LES FESTES NADALENQUES
Durant les festes de Nadal no poden faltar la gran
varietat de dolços elaborats per a aquesta celebració. A la Vall el més popular
és el pastisset de moniato i estan acompanyats pels tradicionals torrons,
massapà, polvorons, mantegades, neules, fruites gebrades, Confits i tota classe de coques.
Pastissers de moniato
Els pastissets de moniato és el dolç nadalenc més
tradicional que es consumeix a les taules de les famílies valleres en els
diferents menjades que es preparen per a les celebracions de les festes de
Nadal.
Són una espècie de pastissos en forma de
cresta que conté una massa de moniato en el seu interior.
La recepta de La Vall d’Uixó és la següent:
Ingredients dels pastissets de moniato
Per fer la massa
1 got de vi dolç.
1 got d'anís dolç.
3 gots d'oli d'oliva suau.
1 Kg de farina.
Per a la confitura de moniato
1 kg de moniatos blancs, ja bullits i
pelats.
1 kg de sucre.
2 bastonets petits de canyella.
Ratlladura de llimona.
Elaboració dels pastissets de moniato
Elaboració de la massa
Pastarem bé tots els ingredients de la massa. Quan
agafem una mica de la massa, fem una boleta i no s'enganxi a les mans això
indica que ja no accepta més farina. Deixarem que reposi uns 30 minuts.
Elaboració de la confitura
D'altra banda triturarem els moniatos (encara calents)
i afegirem el sucre, dues bastonets petits de canyella, una cullerada de pell
de llimona ben ratllada i algun tros més gran de pell de llimona.
Cuinarem, a foc lent, tots aquests ingredients uns deu
minuts fins que quedi una mena de melmelada daurada (la confitura) No ha de
quedar caldosa o líquida.
Elaboració dels pastissets de moniato
Farem boletes amb la massa de la mida d'un ou petit.
Posarem sobre la taula uns plàstics petits untats amb
una mica d'oli perquè no s'enganxin al treballar-les.
Les estirarem amb un corró fins que quedin cercles
molt fins.
Al centre de cada un posarem una o dues cullerades
soperes de la confitura.
Doblarem per la meitat, perquè quedin els pastissets o
crestes ben tancats sense que surti el farciment. Apretarem les vores amb els
dits perquè quedin ben segellats.
Posarem els pastissets de moniato al forn ja calent (a
uns 190 graus) uns vint minuts.
El nostre consell
Abans d'enfornar les crestes o pastissets de moniato
les pintarem amb un ou ben batut (perquè prengui un color daurat) A més els
empolvarem amb sucre.
Pensem que la proporció dels ingredients sempre és
relativa ja que hi ha gent que els prefereix molt més dolces i posa el doble de
sucre. Els condiments com la pell de llimona i la canyella o altres ja és
qüestió de gustos o tradició de cada zona.
Massapà
Ja al segle IV a.J.C. Arquestrando citava
que els grecs sentien estima per unes coques elaborades amb ametlles i mel,
l'auster Plató va arribar a considerar poc recomanables per al poble hel·lè.
Però dues ciutats, Venècia i Toledo s'apunten la paternitat de la seva
invenció. D'acord amb la llegenda italiana, el massapà va néixer a Venècia cap
al segle XVI, quan va sorgir la idea de fabricar un tipus diferent de pa per
combatre la fam, triturant ametlles i sucre, que va ser anomenat marzipane o pa
de Sant Marc a
veneració al patró de la ciutat. Una altra història
atribueix la invenció al gremi de forners italians, anomenats en l'Edat Mitjana
germans de Marc. Davant d'aquestes versions, cronistes de Toledo sostenen que
va ser arran de la batalla lliurada contra els àrabs per Alfonso VIII de
Castella en l'any 1212 quan les monges del convent de Sant Climent van començar
a elaborar certa classe de pa a base
d'ametlles i sucre . D'altres s'inclinen per la teoria
que el massapà hauria entrat a Europa a través de la península ibèrica i des de
Xipre, Creta, Sicília i Venècia, sempre de la mà de dos pobles refinats i
llaminers: l'àrab i el jueu.
Polvorons
El polvoró és un producte típic de la
rebosteria nadalenca d'Espanya. De tradició andalusa, tenen el seu naixement en
l'etapa de les matances, ja que en la seva elaboració s'usava el llard del
porc. Antequera (Màlaga) i Estepa (Sevilla), han estat capitals tradicionals
d'aquest dolç.
Generalment se li poden afegir ametlles
mòltes, i poden tenir altres additius com a coco ratllat, sèsam, etc. per crear
diversos tipus segons el gust del consumidor.
Se serveix generalment en un plat acompanyat de
trossos de torró i confits.
Sol vendre's embolicat en un paper i quan se serveix
abans de menjar, a causa de la seva consistència pulverulenta, sol estrènyer-se
a la mà de tal manera que la pasta queda atapeïda i pot obrir-se amb garantia
de no desfer-se.
Mantegades
El mantecat és una pasta típic de la
rebosteria espanyola, caracteritzat per ser pastat amb mantega de porc i
consumit durant tot l'any, especialment per Nadal. El seu origen és andalús,
uns diuen que d'Antequera i altres de Estepa. La seva popularitat s'ha estès a
altres regions d'Espanya, en les quals s'elaboren mantecados de qualitat com a
Toledo o a la província de Valladolid, especialment els de Portillo i
Tordesillas.
Torró
Segons diverses dades i llegendes, hem
d'agrair el torró als àrabs. Tot i així, catalans i alacantins es disputen la
paternitat d'aquestes postres. La tradició alacantina es basa en el fet que en
el llibre Los lacayos ladrones, escrit al segle XVI per Lope de Rueda, ja
s'esmenten els populars torrons d'Alacant. En concret s’hi diu que a la ciutat
de Sexona (més tard Xixona) ja es preparen aquests dolços tradicionals.
Pel que fa als catalans, conviuen dues teories
similars però una mica distants en el temps. La primera explica que l'any 1703,
després de la pesta que va assolar la vila de Barcelona, es va convocar un
concurs de pastissos que poguessin resistir un mes sense fer-se malbé, i que el
guanyador va ser el pastisser Pau Turró o Turrons. Una segona versió explica
que l'any 1714, quan el rei Felip V va assetjar la vila, un pastisser anomenat
Pau Turró va barrejar els darrers aliments que quedaven, la mel i les ametlles,
i que va aconseguir un producte d'un alt valor nutritiu, que es conservava
durant molt de temps i que era fàcil de repartir entre els combatents: el
torró.
Els torrons més tradicionals són el dur i el tou, o el
que és el mateix el d'Alacant i el de Xixona. S'elaboren bàsicament amb els
mateixos ingredients: ametlles, fruita seca, mel i sucre. En els darrers anys
han aparegut moltes variants de torrons: de xocolata, de crema, de cacauets, de
coco, de fruites o de massapà.
Les neules
Les neules, sembla que tenen un origen
molt antic ja que es conserva una disposició dictada pel bisbe de Lleida de
l'any 1168 que ordenava que se servissin a cadascun dels seus familiars 6
neules a l’hora de dinar i 4 per al sopar. També expliquen que el rei En Jaume
en va oferir per postres en un convit al Palau Reial l'any 1267, i se sap que
van costar deu diners el centenar. Tot i que a Catalunya reben el nom de neules
i són molt típiques per Nadal, a la resta d'Espanya també es consumeixen uns
dolços similars que reben el nom de barquillos.
Les neules són dolços lleugers i cruixents
de forma cilíndrica i allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix
gràcies a que la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per
a la seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri especific per a
elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues
planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle.
La pasta queda apretada entre les dues planxes, que es
posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó. Els neulers poden tenir
dibuixos en relleu, que després apareixeran a la neula. Després es couen al
forn, s'enrotllen i es deixen refredar.
En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara
d'ou a temperatura ambient, raspadura de
llimona, vainilla i mantega.
Fruites gebrades
Tradicionalment es diu que l'origen és aragonès i
murcià, tot i que han estat també molt utilitzades a Andalusia i la Manxa per
postres. El seu ús nadalenc és bastant recent. La cobertura del sucre s'usava
per dissimular el mal estat de la fruita.
La fruita gebrada o s'elabora a través
d'un complex i llarg procés natural que consisteix en anar afegint un almívar
de sucre i el suc de cocció a la fruita de manera que es vagi substituint
progressivament l'aigua de la fruita per sucre, la dosi en l'almívar va
augmentant dia a dia, de manera que penetri fins al cor de la fruita perquè
quedi curada i endolcida.
Confits
Els confits són com uns conglomerats
esfèrics de petits grànuls de sucre endurit i de diferents mides, que envolten
un nucli que té una llavoreta d'anís, un bessó d'ametlla o una altra substància
comestible. Els més corrents són els confits menuts, de diferents colors, els
confits petits que solen ser blancs o de color pàl·lid, que es venien a la
menuda i que no solien faltar a les paradetes de les avellaneres i cacaueters
de les fires o festes dels pobles.
Aquests dolços típics, tenen el seu origen en l'antiga
Grècia, on era costum oferir, com a record de casament, ametlles banyades en
mel. El confit anomenat "dragema", significa dolç.
Un altre origen dels confits podria ser romà. Un
pastisser anomenat Dragatus romana el va inventar per a un baptisme, al voltant
de l'any 170 a. C. Al segle XIII, els confits van començar a propagar-se per
Europa, venent-se a les dones embarassades, com calmants i remei per a la
digestió. Els confits es van vendre també com un remei contra l'esterilitat. No
obstant això, va ser en el segle XVII quan els confits es van fer més populars
i comercialitzats, especialment entre els nobles i la cort reial de Versalles.
Les poblacions
de Casinos i Alcoi són els centres més importants
productors de confit al País Valencià comptant amb una tradicional manufactura.
· A
Nadal, coques [o neules]
· Ara
ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons
· Cada
cosa pel seu temps; per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales
· El
forn, per Nadal, no para un instant
· La
fornada de Nadal se n'emporta mig costal
· Les
castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal
· Les
dolçaines de Nadal, solen dur mal de queixal
· Les
prunes nadalenques, tres mesos d'esperar-les, tres mesos de menjar-ne i tres
mesos d'estar-ne satisfets
· Més
ple que el forn per Nadal
· Nadal
sense torrons i sense Betlem no és Nadal
· Pasqua
sense ous, com Nadal sense torrons
· Pasqua
sense truitada, com Nadal sense torronada
· Per
Nadal capons, neules i torrons
· Per
Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi
· Per
Nadal, coques, i per Sant Joan, bacores
· Per
Nadal, torrons; pels Reis, esclopets, i per la Candelera, plorets
· Per
Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
· Torrons
per Nadal, l'endemà mal de queixal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada