dilluns, 12 de desembre del 2016

EL REBOST DE LA VALL (programa 29)

El Cafè de Pipa12/12/2016
PREPAREM EL NADAL
A partir del programa d’avui i en les setmanes següents dedicaré un apartat per destacar d’entre totes, aquelles tradicions que s’acostumen a desenvolupar-se a les diferents cases del nostre poble.
Contingut:
A hores d'ara, acabem de passar la celebració de la Fira de Nadal instal·lada a la Plaça de l’Asumpció, on els comerços locals ens han anunciat que el Nadal està aquí i ben segur que molts de vosaltres ja heu decorat la casa. Potser heu muntat el betlem o estaran fent-ho, ja que la data que marca el muntatge és el passat 8 de desembre, dia de la Puríssima, tal vegada els més joves hauran penjat una garlanda a la porta o bé heu omplert l'arbre de Nadal de cintes o serrellets de Nadal. Segurament, sobre la taula descansa una flor de Nadal.
El Nadal Solidari també tindrà un lloc amb la fira solidaria de Tupay del proper cap de setmana i la dels mateixos començos fent campanyes solidaries per col·laborar en les diferents ONGs del poble.  
Les diferents entitats musicals celebraran els seus festivals de Nadal.
I com no, les dades claus començant amb el dia 24, la nit de Nadal, on us reunireu al voltant de la taula tota la família i en acabar els cristians practicants aniran a l’església a la missa del gall i l'endemà, el dia de Nadal, seguirem en la taula amb més torrons i pastissos de moniato.
Quan arribi la nit de Cap d'Any, els esportistes correran pels carrers de La Vall en la Sant Silvestre Vallera, després el gran sopar on repartirem bosses de cotilló, plenes de serpentines i confeti de colors, i celebrarem la revetlla de Cap d'Any. Menjarem dotze grans de raïm per donar la benvinguda al 2017 a la plaça de l’Ajuntament.
El dia 5 de gener, anirem a veure els Reis a la cavalcada i es menjarem el tortell de Reis.
Bon Nadal  i feliç any nou, seran les paraules més utilitzades per desitjar-nos felicitat.

Escoltarem un poema que reflecteix mol bé la il·lusió nadalenca:
 Quan ve Nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'àngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem cançons i mengem neules,
també torrons i altres pastissos,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i xiquets
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.
El Nadal
És la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. En ella, se celebra el naixement de Jesús.
En la mostra llengua, la paraula Nadal ve de natalici, naixement. Els anglosaxons usen el terme christmas, que significa "missa de Crist" i en algunes llengües germàniques, com l'alemany, la festa s'anomena Weihnacht (Wainaf), que significa "nit de benedicció".
A l'hemisferi nord coincideix amb els primers dies d’ hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família.
Dissortadament cada dia més, el Nadal està esdevenint un concepte comercial. El Nadal s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el betlem, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, però, sobretot, a la compra de regals.
La Vall d’Uixó celebra amb intensitat aquestes festes i en totes les famílies es segueixen les diferents costums i tradicions nadalenques segons les seves creences.
Com a tots els pobles abans tenia únicament un caràcter religiós i totes les celebracions eren les pròpies del naixement de Jesús. Però poc a poc han anat incorporant-se altres costums de tradició foranea i avui ens combinen totes les que la política consumista ha introduït.

Però vegem que ens diu el refranyer
EXPRESSIONS DEL NADAL
Són més d'un miler els refranys inscrits en valencià els que fan referència al Nadal, la majoria d'ells relacionats amb la climatologia, la ramaderia i l'agricultura, és a dir, molt lligats al món rural, no urbanita, que sempre s'ha guiat en el seu calendari natural i tradicional per les grans festivitats religioses, com el Nadal.
Cada setmana i fins que passen les festes nadalenques aniré repassant tot el refranyer de Nadal., que són, en general, fruit de l'experiència i saviesa humana, en aquest cas de pagesos i ramaders.
El refrany més popular i que millor representa el sentit del Nadal es:
Per Nadal, cada ovella al seu corral
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents (cada ovella).
Altres variants són:
Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva.
Una altra variant ben curiosa:
Per Nadal, cada perdiu al seu niu.
També diuen Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company, en referència a les celebracions més importants de les festes de Nadal.

Però com he dit, la preparació del Nadal comença en l’Advent (paraula llatina "adventus" significa "vinguda". En el llenguatge cristià es refereix a la vinguda de Jesucrist. La litúrgia de l'Església dóna el nom d'Advent a les quatre setmanes que precedeixen al Nadal. Sols ho celebren els valleres i valleres cristians practicants, assistint a les seves parròquies als diferents cultes programats.

En quant a refranys de l’advent tenim:
· A l'Advent, tanta pasta com rent
· Bona vista vejam, naps en Advent. (És una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut)      
· Cada cosa al seu temps: naps i cols per l'advent (Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca) 
· De Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent (És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable)
· El vent de l'Advent, fins per Nadal se sent o L'Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal
· En Advent, la llebre en el sarment (De fet, la llebre està tot l’any pel camp)   
· L'Advent porta la fruita o bé la pren       
· La neu d'Advent dura molt temps [o gela molt fàcilment; o té queixal i dent; o gela les dents]        
· Llaurada per l'Advent, fa bon fem  
· Per l'Advent posa't al sol i guarda't del vent (El vent hivernal no és gens recomanable, en canvi, el sol suau, sí.)   
· Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral       
· Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
· Per l'advent, pluja o vent o fred coent (És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable)   
· Per l'Advent de Nadal, cada sastre amb tres didals
· Per la Mare de Déu d'Advent, naps i cols, tot ben calent     
· Per Sant Sirvent, acaba la tardor i comença l’Advent (7 desembre) [Advent = les 4 setmanes anteriors a Nadal] (Així sol ser de manera aproximada, ja que oficialment la tardor acaba el 21 de desembre)
· Quatre setmanes abans de Nadal. l'Advent, això ja ho sabem
· Qui no sembra per Sant Mateu, sembra pel mes d'Advent. (21 setembre)       
· Semblar un predicador d'Advent (Ésser molt xerraire)        
· Si l'Advent és mullat, poca anyada de blat (Els dies anteriors a Nadal són clau per a la futura collita cerealista)
· Si vols all coent, planta'l per l'Advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí (11 novembre) (La coentor de l’all depèn de la sequedat o de la humitat del terreny, però es pot plantar durant tot l’any si es rega pel temps calorós)

REFRANYS SOBRE LA DURADA DEL DIA
El cicle de l'allargament del dia és tot un cicle de refranys referits al fet constatable que les hores de llum s'escurcen o s'allarguen a partir dels solsticis.
Els solsticis parteixen l’any en dos períodes de sis mesos i meteorològicament ho veiem amb les hores de sol. Així fins al solstici d’estiu (21 de juny), el dia es va allargant i les hores de sol van guanyant terreny a les hores de nit, just fins a la nit del solstici d’estiu, que llavors el procés s’inverteix i els dies es van escurçant enfront les nits que s’allarguen, fins arribar al solstici d'hivern (21 de desembre), la nit més llarga de l'any.

Prop dels solsticis (21 de juny i 21 de desembre) tenim dues festes ben assenyalades: Sant Joan i Nadal.
Doncs al voltant d'aquest fet constatable, hi ha una munt de refranys que configuren aquest cicle.

La data central del cicle és Santa Llúcia, demà 13 de desembre:
Per santa Llúcia, un pas de puça. Es refereix al fet, gairebé imperceptiblement, que a partir d'aquesta data es comença a allargar el dia amb uns minutets més de sol. Per això un salt de puça.
Doncs bé, amb una colla de refranys semblants, relacionats tots amb algun sant o santa entre mitjan desembre i mitjan març (per l'equinocci de primavera, vora Sant Josep, els dies i les nits s'igualen: tantes hores de nit com de dia) i una rima consonant o assonant per cloure la dita, tenim tot un cicle de refranys que ens donen notícia d'aquest fet d'allargar-se el dia.

Repassem alguns:
· Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia.
· A Santa Llúcia un pas de puça, a Nadal un pas de pardal, als Reis bèstia qui no ho coneix.
· Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou
· Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix.
· Per Santa Llúcia, llarga és la nit i curt el dia (13 desembre)
· Per Santa Llúcia, s'escurça la nit i s'allarga el dia (13 desembre)
· De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre)
· De Santa Caterina a Nadal, un pas de pardal. (25 de novembre – 25 de desembre)
· Per Nadal, pas de pardal; | per Sant Esteve, un de llebre; per Any Nou, un de bou; | per Sant Silvestre, per la porta o la finestra; | i pels Reis, ase és qui no ho coneix
· A Nadal, una passa de gall
· Per Nadal, el dia s'estira un pam
· El dia creixerà quan Jesús naixerà
· En nàixer el Jesuset, creix el dia i creix el fred
· De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall (21 desembre, 25 desembre)
· Per Sant Tomàs, el dia més curt de l'any (29 de desembre)
· Per Sant Silvestre, un pas de destre (31 de desembre). [destre' és una mesura antiga, al voltant dels vint centímetres]
· Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei. (25 desembre, 6 gener)
· Per Any Nou, el dia s'estira un sou (1 gener)
· El dia no es mou fins per Ninou (1 de gener)
· Als Reis, el dia creix (6 gener)
· Pels Reis, un pas de vell [o vells] [o un pas d'anyells] (6 gener)
· Pels Reis, el dia creix i el fred neix. (6 de gener)

TRADICIONS
El Betlem
Com he dit, la data que marca el muntatge és el passat 8 de desembre, dia de la Puríssima.
Són moltes les famílies valleres que preparen l’arribada del Nadal am una de les tradicions més arrelades d’aquesta celebració com és la de muntar el Betlem, que no és altra cosa que una representació amb figures del Naixement del Xiquet Jesús.
Els betlems es munten i es desmunten cada any. S'aprofiten les figures i als elements dels anys anteriors i se'n van afegint de nous.
Estructura del Betlem
El Betlem té dos conjunts de figures fonamentals:
·        Representacions religioses
Representen la tradició evangèlica en les escenes de la Cova, l'Adoració dels Reis i l'Anunciació dels pastors.
o   La Cova: En un lloc recollit del pessebre, sovint al peu d'una muntanya, es construeix una cova amb suro, cartró o paper enguixat i dins es col·loquen les figures de la Mare de Déu, Sant Josep i el Xiquet Jesús en un bressol. Els acompanyen el bou i la mula i, sobre la cova, es penja la figura d'un àngel.    

o   L'Adoració dels Reis: La formen els Tres Reis d'Orient: el Rei Blanc o Melcior, el Rei ros o Gaspar i el Rei Negre o Baltasar. Es representen de 2 maneres: cavalcant sobre camells o cavalls, com si anessin de camí, i adorant el Xiquet Jesús, a peu davant la Cova. A banda dels Reis, sovint també els acompanyen tres patges. Els Reis s'acostumen a col·locar al Betlem, al principi en un punt allunyat a la Cova i cada dia se'ls fa avançar una mica fins que el dia 6 de gener arriben davant el Xiquet Jesús.      
o   Anunciació dels pastors: Aquesta escena la composen 3 pastors reunits al voltant del foc i un àngel que els anuncia el Naixement.
·        Representacions populars:
Per l'altra, les que formen part de les figures d'inspiració popular, entre les quals trobem:
o   l'Adoració dels Pastors,
o   la gent del poble que porta ofrenes i dins d’aquest grup, destaca la del Caganer.
o  les figures de personatges que realitzen una activitat, la filadora, la bugadera, el pescador, els pastors, etc
o   els animals i les figures anecdòtiques. Rucs carregats, galls i gallines, ànecs, etc.
o  També era habitual de col·locar unes cases allunyades de la Cova que representaven el poble.        
o   Tampoc pot faltar el riu de paper argentat, amb el seu pont.

Tota aquesta representació ens portaran a un racó del menjador la il·lusió d'un mon feliç i un tros de natura a casa.

Muntem el Betlem
Primers passos per muntar el Betlem ...
1. El primer que farem serà preparar tot el material necessari per dur a terme la nostra tasca.
2. Començarem per saber on anem a situar el nostre Betlem, sabent que dimensions volem que tingui, la quantitat de peces que posarem i la temàtica que utilitzarem (desert, muntanya, ribera de riu ...) així buscarem sorra de platja, pedres naturals o artificials, suro i un llarg etcètera de material que anirem veient a poc a poc, per intentar reflectir l'escena com la imaginàvem.
3. La base normalment és un tauler amb cavallets, el nombre i mida dependran de les nostres pretensions, també pot valer qualsevol taula o superfície anàloga. Començarem per situar el Betlem en un lloc que tingui a prop una connexió elèctrica (per endollar llums, bombes d'aigua ...) també i a ser possible en una zona que no sigui de pas per evitar cops accidentals.
4. Molsa per la terra, sorra per als camins i paper d'alumini per als rius.
Per condicionar un Betlem no hi ha res millor que la molsa. Sigues generós i omple tota la superfície que ocuparà el teu naixement amb molsa. És molt barat i es troba molt fàcilment en qualsevol viver. No oblidis que deu haver un camí pel qual aniran els tres Reis Mags d'Orient. Mantingues la superfície per la qual hagi de discórrer aquest camí lliure de molsa i cobreix-la amb sorra, graveta o fins i tot sorra per a gats. El paper d'alumini serà d'enorme utilitat si el que volem és simular un riu.
5. Col·loca els edificis del teu naixement.
El següent pas és col·locar els edificis. Hi ha gent a qui li agrada posar de tot: les casetes dels pastorets, el castell d'Herodes, les muralles de Jerusalem, etc. Siguis o no un d'ells, hi ha un edifici que mai pot faltar: el portal de Betlem. El nostre portal ha d'anar situat al fons del naixement, és el lloc on més va a destacar. El camí dels Reis Mags de conduir al portal. Pots comprar o fabricar tu mateix totes aquestes estructures. Si tries la segona opció, el millor és que utilitzis suro (és barat i es modela fàcilment), goma d'enganxar i fins i tot pintures si és que vols donar una mica de color.
6. El torn dels personatges.
Deixa anar la teva imaginació i fes que el naixement cobri vida amb tot tipus de persones i animals: pastorets, romans, ovelles, gossos pastors, caminants, etc. Imprescindibles: els Reis Mags pujats en els seus camells, el nen Jesús, la Mare de Déu, Sant Josep, el bou i la mula. El Xiquet Jesús és el centre d'atenció, anirà col·locat al centre del portal estirat sobre un pessebre. A la seva esquerra la Verge, amb el bou darrere, i a la dreta Sant Josep, amb la mula darrere.
7. Aporta el teu toc personal.
Ja tens gran part de la feina feta, ara només et falta donar el toc de gràcia. Pensa en què pots posar al teu Betlem perquè llueixi més bonic: potser un pou amb unes aiguaderes al costat omplint galledes d'aigua, o potser uns pastors asseguts al voltant d'una foguera. Una bona idea és decorar la teva naixement amb les mateixes llums que es fan servir per decorar els arbres de Nadal. Resulta molt agradable posar una estrella al fons del naixement, sobre el portal.

El refranyer ho replega en expressions com:
· El foc, el Betlem i la mar sempre tenen per mirar (Són coses que engolosinen i que demanen atenció i servitud constants)
· Per Nadal el bon pastor va a adorar Jesús amb el seu moltó [o el sarró]
· Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal
· Ser de les que balla Betlem en castanyetes de suro


IL·LUMINACIÓ NADALENCA
Des del mes de novembre comença el període en què es pot engegar a la Vall la il·luminació ornamental nadalenca. Fins el dia de Reis, l’Ajuntament manté el poble il·luminat.
Els carrers i els interiors de les cases apareixen, des de l'inici de l'Advent i fins a final de Nadal il·luminats amb tot tipus de llums. Aquest conjunt de llums encesos tenen la funció de solemnitzar la festa i de il·luminar els carrers, especialment les zones comercials

ARBRE DE NADAL
Alguns persones veuen l’arbre de Nadal com pertanyent a una simbologia pagana que s’ha “infiltrat” entre els costums cristianes. En realitat es tracta d’un error. És veritat que ha vingut de fora. Neix, sí, a partir d’unes celebracions paganes, però fa molts segles que van ser cristianitzades pels Evangelitzadors.
Sembla que el costum de l'arbre de Nadal va néixer a Alemanya, a la primera meitat del segle VIII. Estava predicant el missioner britànic Sant Bonifaci un sermó, el dia de Nadal, a uns druides alemanys per convèncer-los que el roure no era un arbre sagrat. Va tallar un roure i aquest va tirar a un altre així fins que van caure tots, menys un avet a qui li van cridar arbre del nen Jesús.
Els bàrbars del nord feien una celebració de culte als seus Déus i festejaven el solstici d’hivern amb un avet, un arbre de fulla perenne considerat un símbol de la vida eterna i prosperitat per a aquestes cultures, i el decoraven amb fruits i elements de la natura. Els cristians que arribaren en aquestes terres llunyanes van adaptar aquesta tradició a la cultura pròpia, convertint a l’arbre i les seves decoracions en simbologies referents a la fe cristiana. Així, l’arbre es va decorar amb pomes (símbol del pecat original d’Adam i Eva) i amb espelmes (essent sinònim de la llum de Jesús a totes les persones). I és per això que actualment, a part de moltes altres ornamentacions, els elements principals de decoració d’un arbre de Nadal són les boles de colors (com si fossin les pomes) i les tires de llumetes (com si tinguéssim espelmes enceses). Aquesta tradició no va arribar a Espanya fins el 1870 de la mà de Sofia Troubetzkoy, ex cunyada de Napoleó.
Adorns de l’arbre
Les boles, estrelles o ferradures que pengen avui dels arbres de Nadal representen les antigues pedres, pomes o altres coses que adornaven abans el roure. Cada un d'aquests objectes té un significat. Les bombetes elèctriques que han substituït les espelmes simbolitzen la llum del món. Diuen que les ferradures que porten bona sort. Les pinyes són símbol d'immortalitat. Les campanes mostren l'alegria nadalenca. Les pomes o boles de Nadal representen l'abundància, l'estrella de l'arbre representa l'estrella de betlem i la forma triangular de l’arbre es relaciona amb la Santíssima Trinitat.


VESC I GRÈVOL
No està molt arrelada a les cases valleres; però en algunes portes de famílies joves ens poden veure.
Diuen que el vesc aporta sort i fertilitat i aquesta és la raó per la qual es col·loquen ramets d'aquestes plantes en els marcs de les portes i en les finestres. La tradició diu que si dues persones es troben en una porta sobre la qual hi ha grèvol o vesc s’han besar. Aquesta tradició procedeix dels països del nord d'Europa. Als Estats Units es va posar de moda al segle XIX. A Espanya té poca tradició però a Llatinoamèrica té més.      
 LA FLOR DE NADAL
Un altre element decoratiu molt típic del Nadal a les nostres cases és la comunament anomenada planta nadalenca, el nom real és poinsetia o flor de Pasqua.
La poisentia s'ha convertit en un element representatiu del Nadal a causa del color vermell intens de les fulles.
Aquesta planta també s'ha convertit en un regal nadalenc molt habitual. És d'origen mexicà i pot arribar a durar diversos anys, encara que en la majoria dels nostres llars es fa malbé després la florida nadalenca.
LES LOTERIES I LES RIFES
Són la representació més moderna del tradicional estrenes. Les rifes existeixen des de fa molt de temps i és una altra manera d'aconseguir diners. A Espanya el 1857 es va decretar que totes les rifes es sortejaran amb els números premiats a la loteria nacional.
La loteria de Nadal
El seu origen es remunta a l'època de les Corts de Cadis, quan el ministre de la Cambra d'Índies va pensar en ella com "un mitjà per augmentar els ingressos de l'erari públic sense crebant dels contribuents". El primer sorteig es va celebrar el 18 de desembre de 1812.
Va rebre el nom de 'Loteria Moderna', per diferenciar-la de la 'Loteria Primitiva' iniciada pel Marquès d'Esquilache.                          
El nom de 'Sorteig de Nadal' no va arribar fins el 23 de desembre de 1892 i cinc anys després aquesta denominació ja apareixia impresa en els bitllets.
Des del primer sorteig, van ser els xiquets de Sant Ildefons els encarregats de cantar els números, que fins al 1913 estaven impresos en papers. A partir d'aquesta data, es va implantar el sistema de bombos i boles de fusta que se segueix utilitzant avui.
En l'actualitat, tots els 22 de desembre la il·lusió irromp a les llars vallers gràcies al sorteig extraordinari de Nadal, el premi màxim té un valor de 4 milions d'euros.
Però els que acaben el 22 de desembre amb les mans buides encara tenen una data en la qual confiar: el 6 de gener, quan es juga la Loteria del Nen. Aquest sorteig va néixer el 1941, encara que no va adoptar fins a 1966 el nom amb el qual se'l coneix avui en dia, derivat precisament de la coincidència amb la data de l'adoració al Nen dels Reis Mags d'Orient.
Refranys
· Jugar a la loteria (Arriscar diners en joc d'atzar)      
· No hi ha millor loteria que el treball i l'economia (La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi esforç)     
· Si vols que et toqui la loteria, treballa de nit i de dia (La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi esforç)     
· Tocar-li la loteria (Ésser afortunat per algun motiu)

 AGUINALDO
És costum de donar estrenes per Nadal. Les primeres estrenes o regals eren “pa i nous” i ho donaven als xiquets i altres serveis públics (escombriaires, carters, guàrdies, servents, etc.). A canvi donaven unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. Els forners obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per a l'escudella.
Una estampa típica era la que es donava a la plaça de la Creu dels Caiguts, on hi havia uns actors principals durant el dia 24 de desembre, eren els "polisseros", se'ls regalava com estrenes productes propis del Nadal, com begudes, cistelles amb fruites i dolços, menjar, etc. Els productes de regal es dipositaven al voltant del agent apreciant com anaven augmentant el cèrcol. Els donants eren majoritàriament automobilistes i veïns del poble. Era tot un símbol d'agraïment cap a aquests agents que regulaven l'escassa circulació existent i que estaven sacrificats  pels seus veïns. El mateix es feia amb els carters, el repartidor del butà, etc.
Una altra forma de fer el mateix era la dels xiquets cantant nadales als veïns a canvi d'aliments o monedes.
Però els aguinaldos estrella i que perduren són: La bossa de Nadal i la paga extra.
La bossa o cistella de Nadal
Regalar cistelles de Nadal, té les seves arrels en la cultura romana. El nom que adquiria aquesta tradició és el de "sportula".
La sportula era una cistella de vímet, que tenia la funció de safata per portar els aliments fins a la taula. Aquesta cistella, acabaria regalant amb el pas del temps en la Saturnalia, la festa d'honor a Saturn (un dels seus déus). Aquesta festa era en molts aspectes molt semblant a la nostra Nadal, ja que se celebrava també al mes de desembre, i es preparaven grans banquets, amb adorns, decoracions, espelmes i regals
És una tradició molt recent a Espanya, que es va popularitzar a mitjan segle XX.
Al nostre poble, el qui primer va fer us de l’entrega de la bossa va ser l’empresa Segarra als seus treballadors. Aquella bossa, al principi de paper d’estrassa, contenia diferents productes alimentaris i venia impresa per les dos cares:
En una venia la relació dels productes que la contenia.
En l’altra la felicitació de l’empresa als seus treballadors.
Per exemple tenim la del Nadal de l’any 1944. El 23 de desembre d’aquest any els treballadors van passar per l’Economat a replegar-la.
La relació de productes va ser:
·        2 kg de pomes
·        1 kg d’arròs
·        750 grs d’embotit
·        500 grs de nous
·        500 grs de cigrons
·        Una caixeta de dolços
·        Una botella d’anís
LA PAGA EXTRAORDINÀRIA
La felicitació deia:
1944

¡Nochebuena
Navidad!
ESCUT EMPRESA SEGARRA

FELICITA
A sus productores
Les cistelles de Nadal es en l’actualitat la forma que tenen les empreses per obsequiar els seus millors clients i empleats. Aquesta "cistella de Nadal" conté una sèrie de productes, que molts d'ells solen ser ingredients típics dels menjars i sopars típiques del Nadal (torrons, dolços nadalencs , licors, vins, etc)                   .

Però aquesta tradició està decaient. I no només per la crisi econòmica, que només ha acabat amb el 30% de les cistelles regalades durant aquests mals anys.
La raó principal per eliminar les estrenes gastronòmiques és la dificultat d'articular distribució i repartiment en empreses de milers d'empleats, més que amb la despesa que comporta el lot en si mateix.
Fins i tot, algunes empreses han optat per altres opcions com targetes de regal o solucions immediates, ràpides, digitals i online.
Altres empreses destinen el pressupost de la cistella de l'empleat a fins benèfics

Felicitació sense cistella, ni el cos engrossa, ni el cor alegra (Els sentiments s’han de demostrar materialitzant-los)

La paga extra
Aquells que treballen per compte aliè i perceben un salari mensual (si el corresponent conveni al qual estan acollits així ho indica) quan arriba el mes de juny i mitjans de desembre reben una paga a la qual se li coneix popularment com 'l'extra' ( extra d'estiu o extra de Nadal).
L'origen d'aquestes pagues extres es remunten a la dècada dels anys 40 del passat segle XX. En un moment en què Espanya intentava sortir del sotrac econòmic que havia suposat la Guerra Civil, i a nivell global la IIGM, el govern del General Franco va decidir compensar els treballadors per l'encariment del nivell de vida i la caiguda de salaris que havien sofert. Per a això es va idear una gratificació extraordinària que significava la retribució d'una setmana de salari i que percebrien tots els treballadors al desembre de 1944.
El motiu era commemorar la Nativitat del Senyor i ajudar així a les despeses extres que es generaven durant els dies d'aquesta Nadal.
A partir de l'any següent (1945), des del Ministeri de Treball es va aprovar que aquesta paga tingués un caràcter general i es realitzés anualment coincidint amb tan assenyalades dates.
Aquesta paga extraordinària va aconseguir tal popularitat, i era rebuda amb gran alegria per part dels assalariats, que el 1947, des del govern, es va pensar en fer una segona gratificació anual, però aquesta vegada com a commemoració a un dels dies grans assenyalats en l' calendari de l'època: 'l'Alçament Nacional' o el que venia a ser el mateix, 'la paga del 18 de juliol' com es va conèixer al llarg de les següents tres dècades.
Amb els anys, aquestes dues pagues extraordinàries van passar de ser el salari d'una setmana de la mensualitat que percebia el treballador (en alguns casos el del salari mínim i en altres el 100% incloent els complements, per aquest motiu també es conegués per algunes persones com 'paga doble').
Després de la fi de la dictadura franquista i amb l'arribada de la democràcia, aquestes gratificacions extraordinàries continuar realitzant-se, passant de ser la paga del 18 de juliol a la 'extra d'estiu' i la de la Nativitat del Senyor a la 'extra de Nadal '.

L’any 2012, 67 anys després d’aquell acord, el Govern del PP, amb motiu de la gran crisi econòmica en la que es troba el país, va suprimit aquesta paga extra de Nadal als funcionaris públics. Paga que enguany s’ha restituït.

· A bon servei, paga de rei (Convé tindre contents els qui bé ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles)
· Qui bé paga, bé li serveixen (Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors)
· Conforme és la paga, és la feina
· No totes les pagues cauen per sant Miquel; també en cauen per Nadal
· Per Ninou, tracte nou i paga el sou
· Qui serveix, paga mereix

TARGETES DE NADAL
El 1831, un diari de Barcelona va voler posar en marxa la tècnica de la litografia felicitant el Nadal als seus lectors. Ràpidament es va estendre el costum de felicitar les festes mitjançant una d'aquestes litografies. A partir de 1870 es va introduir el color a les felicitacions. La confecció del primer Christmas sol atribuir al londinenc sir Henry Cole, que el 1843, en no tenir temps per escriure les cartes de felicitació als seus amics, va encarregar a una impremta una targeta amb el missatge "Bon Nadal i Feliç Any Nou".
Una targeta nadalenca és una targeta de felicitació que s'adorna d'una manera que celebri Nadal. El contingut típic s'estén des de símbols veritablement cristians tals com escenes del Naixement de Jesús i l'estrella de Betlem a les referències purament seglars, de vegades desenfadades, de vegades estacionals (paisatges, meteorologia, etc.) O a les activitats comunes de Nadal com a compres i festejos. Les targetes de Nadal són enviades durant el període nadalenc (al voltant del 25 de desembre) per molta gent (incloent no cristians) en la cultura occidental i en Àsia.
A partir de 1870, l'ús d'aquest tipus de targetes es va generalitzar, amb la imatge del Pare Noel com a protagonista. Actualment estan sent substituïdes per les targetes virtuals, o correus electrònics i wassaps.

 ELS DOLÇOS TÍPICS DE LES FESTES NADALENQUES
Durant les festes de Nadal no poden faltar la gran varietat de dolços elaborats per a aquesta celebració. A la Vall el més popular és el pastisset de moniato i estan acompanyats pels tradicionals torrons, massapà, polvorons, mantegades, neules, fruites gebrades, Confits  i tota classe de coques.
Pastissers de moniato
Els pastissets de moniato és el dolç nadalenc més tradicional que es consumeix a les taules de les famílies valleres en els diferents menjades que es preparen per a les celebracions de les festes de Nadal.
Són una espècie de pastissos en forma de cresta que conté una massa de moniato en el seu interior.
La recepta de La Vall d’Uixó és la següent:
Ingredients dels pastissets de moniato
    Per fer la massa
    1 got de vi dolç.
    1 got d'anís dolç.
    3 gots d'oli d'oliva suau.
    1 Kg de farina.
    Per a la confitura de moniato
    1 kg de moniatos blancs, ja bullits i pelats.
    1 kg de sucre.
    2 bastonets petits de canyella.
    Ratlladura de llimona.
Elaboració dels pastissets de moniato
Elaboració de la massa
Pastarem bé tots els ingredients de la massa. Quan agafem una mica de la massa, fem una boleta i no s'enganxi a les mans això indica que ja no accepta més farina. Deixarem que reposi uns 30 minuts.
Elaboració de la confitura
D'altra banda triturarem els moniatos (encara calents) i afegirem el sucre, dues bastonets petits de canyella, una cullerada de pell de llimona ben ratllada i algun tros més gran de pell de llimona.
Cuinarem, a foc lent, tots aquests ingredients uns deu minuts fins que quedi una mena de melmelada daurada (la confitura) No ha de quedar caldosa o líquida.
Elaboració dels pastissets de moniato
Farem boletes amb la massa de la mida d'un ou petit.
Posarem sobre la taula uns plàstics petits untats amb una mica d'oli perquè no s'enganxin al treballar-les.
Les estirarem amb un corró fins que quedin cercles molt fins.
Al centre de cada un posarem una o dues cullerades soperes de la confitura.
Doblarem per la meitat, perquè quedin els pastissets o crestes ben tancats sense que surti el farciment. Apretarem les vores amb els dits perquè quedin ben segellats.
Posarem els pastissets de moniato al forn ja calent (a uns 190 graus) uns vint minuts.
El nostre consell
Abans d'enfornar les crestes o pastissets de moniato les pintarem amb un ou ben batut (perquè prengui un color daurat) A més els empolvarem amb sucre.
Pensem que la proporció dels ingredients sempre és relativa ja que hi ha gent que els prefereix molt més dolces i posa el doble de sucre. Els condiments com la pell de llimona i la canyella o altres ja és qüestió de gustos o tradició de cada zona.

Massapà
Ja al segle IV a.J.C. Arquestrando citava que els grecs sentien estima per unes coques elaborades amb ametlles i mel, l'auster Plató va arribar a considerar poc recomanables per al poble hel·lè. Però dues ciutats, Venècia i Toledo s'apunten la paternitat de la seva invenció. D'acord amb la llegenda italiana, el massapà va néixer a Venècia cap al segle XVI, quan va sorgir la idea de fabricar un tipus diferent de pa per combatre la fam, triturant ametlles i sucre, que va ser anomenat marzipane o pa de Sant Marc a
veneració al patró de la ciutat. Una altra història atribueix la invenció al gremi de forners italians, anomenats en l'Edat Mitjana germans de Marc. Davant d'aquestes versions, cronistes de Toledo sostenen que va ser arran de la batalla lliurada contra els àrabs per Alfonso VIII de Castella en l'any 1212 quan les monges del convent de Sant Climent van començar a elaborar certa classe de pa a base
d'ametlles i sucre . D'altres s'inclinen per la teoria que el massapà hauria entrat a Europa a través de la península ibèrica i des de Xipre, Creta, Sicília i Venècia, sempre de la mà de dos pobles refinats i llaminers: l'àrab i el jueu.
Polvorons
El polvoró és un producte típic de la rebosteria nadalenca d'Espanya. De tradició andalusa, tenen el seu naixement en l'etapa de les matances, ja que en la seva elaboració s'usava el llard del porc. Antequera (Màlaga) i Estepa (Sevilla), han estat capitals tradicionals d'aquest dolç.
Generalment se li poden afegir ametlles mòltes, i poden tenir altres additius com a coco ratllat, sèsam, etc. per crear diversos tipus segons el gust del consumidor.
Se serveix generalment en un plat acompanyat de trossos de torró i confits.
Sol vendre's embolicat en un paper i quan se serveix abans de menjar, a causa de la seva consistència pulverulenta, sol estrènyer-se a la mà de tal manera que la pasta queda atapeïda i pot obrir-se amb garantia de no desfer-se.
Mantegades
El mantecat és una pasta típic de la rebosteria espanyola, caracteritzat per ser pastat amb mantega de porc i consumit durant tot l'any, especialment per Nadal. El seu origen és andalús, uns diuen que d'Antequera i altres de Estepa. La seva popularitat s'ha estès a altres regions d'Espanya, en les quals s'elaboren mantecados de qualitat com a Toledo o a la província de Valladolid, especialment els de Portillo i Tordesillas. 
Torró
Segons diverses dades i llegendes, hem d'agrair el torró als àrabs. Tot i així, catalans i alacantins es disputen la paternitat d'aquestes postres. La tradició alacantina es basa en el fet que en el llibre Los lacayos ladrones, escrit al segle XVI per Lope de Rueda, ja s'esmenten els populars torrons d'Alacant. En concret s’hi diu que a la ciutat de Sexona (més tard Xixona) ja es preparen aquests dolços tradicionals.
Pel que fa als catalans, conviuen dues teories similars però una mica distants en el temps. La primera explica que l'any 1703, després de la pesta que va assolar la vila de Barcelona, es va convocar un concurs de pastissos que poguessin resistir un mes sense fer-se malbé, i que el guanyador va ser el pastisser Pau Turró o Turrons. Una segona versió explica que l'any 1714, quan el rei Felip V va assetjar la vila, un pastisser anomenat Pau Turró va barrejar els darrers aliments que quedaven, la mel i les ametlles, i que va aconseguir un producte d'un alt valor nutritiu, que es conservava durant molt de temps i que era fàcil de repartir entre els combatents: el torró.
Els torrons més tradicionals són el dur i el tou, o el que és el mateix el d'Alacant i el de Xixona. S'elaboren bàsicament amb els mateixos ingredients: ametlles, fruita seca, mel i sucre. En els darrers anys han aparegut moltes variants de torrons: de xocolata, de crema, de cacauets, de coco, de fruites o de massapà.
Les neules
Les neules, sembla que tenen un origen molt antic ja que es conserva una disposició dictada pel bisbe de Lleida de l'any 1168 que ordenava que se servissin a cadascun dels seus familiars 6 neules a l’hora de dinar i 4 per al sopar. També expliquen que el rei En Jaume en va oferir per postres en un convit al Palau Reial l'any 1267, i se sap que van costar deu diners el centenar. Tot i que a Catalunya reben el nom de neules i són molt típiques per Nadal, a la resta d'Espanya també es consumeixen uns dolços similars que reben el nom de barquillos.
Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica i allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix gràcies a que la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per a la seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri especific per a elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle.
La pasta queda apretada entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó. Els neulers poden tenir dibuixos en relleu, que després apareixeran a la neula. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar.
En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega.

Fruites gebrades 
Tradicionalment es diu que l'origen és aragonès i murcià, tot i que han estat també molt utilitzades a Andalusia i la Manxa per postres. El seu ús nadalenc és bastant recent. La cobertura del sucre s'usava per dissimular el mal estat de la fruita.
La fruita gebrada o s'elabora a través d'un complex i llarg procés natural que consisteix en anar afegint un almívar de sucre i el suc de cocció a la fruita de manera que es vagi substituint progressivament l'aigua de la fruita per sucre, la dosi en l'almívar va augmentant dia a dia, de manera que penetri fins al cor de la fruita perquè quedi curada i endolcida.
Confits
Els confits són com uns conglomerats esfèrics de petits grànuls de sucre endurit i de diferents mides, que envolten un nucli que té una llavoreta d'anís, un bessó d'ametlla o una altra substància comestible. Els més corrents són els confits menuts, de diferents colors, els confits petits que solen ser blancs o de color pàl·lid, que es venien a la menuda i que no solien faltar a les paradetes de les avellaneres i cacaueters de les fires o festes dels pobles.
Aquests dolços típics, tenen el seu origen en l'antiga Grècia, on era costum oferir, com a record de casament, ametlles banyades en mel. El confit anomenat "dragema", significa dolç.
Un altre origen dels confits podria ser romà. Un pastisser anomenat Dragatus romana el va inventar per a un baptisme, al voltant de l'any 170 a. C. Al segle XIII, els confits van començar a propagar-se per Europa, venent-se a les dones embarassades, com calmants i remei per a la digestió. Els confits es van vendre també com un remei contra l'esterilitat. No obstant això, va ser en el segle XVII quan els confits es van fer més populars i comercialitzats, especialment entre els nobles i la cort reial de Versalles.
Les poblacions de Casinos i Alcoi són els centres més importants productors de confit al País Valencià comptant amb una tradicional manufactura.

Refranys
· A Nadal, coques [o neules]
· Ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons
· Cada cosa pel seu temps; per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales
· El forn, per Nadal, no para un instant
· La fornada de Nadal se n'emporta mig costal
· Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal
· Les dolçaines de Nadal, solen dur mal de queixal
· Les prunes nadalenques, tres mesos d'esperar-les, tres mesos de menjar-ne i tres mesos d'estar-ne satisfets
· Més ple que el forn per Nadal
· Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal
· Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons
· Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada
· Per Nadal capons, neules i torrons
· Per Nadal, ametlles torrades i algun porronet de vi
· Per Nadal, coques, i per Sant Joan, bacores
· Per Nadal, torrons; pels Reis, esclopets, i per la Candelera, plorets
· Per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
· Torrons per Nadal, l'endemà mal de queixal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada