EL REBOST DE LA VALL (Programa 14)

EL CAFÈ DE PIPA

14/07/2016

El seu contingut és el següent:

      * El bagul de les paraules oblidades (La geladora de mantecaos).

      * Els oficis ambulants. El repartidor de gel i el gelater).

      * Els malnoms masculinitzats.

      * Refranys del casament i el soterrament.

EL BAGUL DE LES PARAULES OBLIDADES

Ara que estem en plena època estiuenca i el calor no ens deixa treva amb no hi ha cosa que més enganxa que els gelats i avui vull treure del bagul aquelles neveres antigues, que segur més d'un recorda, o potser fins algun la tinga en algun racó de casa i perquè no, dels més tradicionals, la continuen usant.

M’estic referint a la:

La Geladora de mantecaos

Quan jo era xicotet, a casa  en tenia una de la marca  "ELMA".

La geladora té un mecanisme molt simple, similar al dels recipients que a l'estiu inunden els bars i no paren de batre orxata o llimona granissat.

Aquesta geladora consisteix en un cub de fusta, en el qual (en posició vertical) s'hi posava un cilindre metàl·lic buit amb tapa, de diàmetre menor que el cub, que quedava fix al centre. Dins del cilindre hi havia un eix amb unes paletes laterals fixes. A la part superior, el cub tenia un mecanisme que fixava el cilindre buit (contenidor del producte a congelar) en posició vertical, i que mitjançant uns engranatges cònics (semblants al pinyó d'atac i la corona del grup hipoide del diferencial d'un cotxe) permetia girar les paletes interiors dins del cilindre, mitjançant una maneta lateral. Dins del cilindre es posava la barreja que es volia gelar, s'hi muntaven les paletes, es tancava el cilindre i s'envoltava de «gel picat amb sal».Després es feia donar voltes a la maneta i al cap d'unes hores, el gelat estava fet.

Després d'aquest esforç, en el que acabaven tots els de casa suant, es recompensava amb un bon got de gelat, que amb el record idíl·lic de la infància no he tornat a provar.

Com he dit, l’element imprescindible per refredar era el gel. Per tal de proveir-se del gel hi havien les fabriques de gel i els repartidors de gel.

Recordem com era aquest ofici ambulant:

OFICIS AMBULANTS

El repartidor de gel.

Avui dia, tots estem acostumats a veure la nevera a la cuina, aquest electrodomèstic ha conviscut amb nosaltres des que tenim memòria. Enrere queden els temps en què els nostres avis i pares eixien a comprar barres de gel per mantenir frescos els aliments.

El repartidor de gel, era l’encarregat de dur les barres de gel, al principi sobre un carret estirat per un home o un animal de tir i més endavant amb un camionet. Repartia gel per a les neveres i també begudes. Cada dia feia una volta per abastir els bars i per servir els domicilis particulars. Per agafar-les tenien una espècie de tenalles molt grans i després les hi carregaven a l'espatlla sobre el qual es posaven un sac d’arpillera o un tros d’hule per no mullar-se.

Moltes neveres d'aquell temps encara no eren electrificades i calia ficar-hi trossos de gel per mantenir-les fresques.

 Aquelles pesades barres de gel d'un metre de llarg recorrien els carrers, perquè les veïnes s'acostessin al repartidor, sol·licitessin un tros d'aquesta barra, que amb una habilitat extraordinària, marcava en el lloc indicat , amb un xerrac d'acer amb unes dents molt grans i saltats, per després amb un precís cop de mà, acabar de tallar-la en la mesura requerida. La embolicava en un tros de fulla de diari i la col·locava en les borses de fil teixit que els compradors portaven gotejant a casa seva.

 El seu destí era una pileta de poc ús on sota es posaven els sifons o begudes, el tros de gel estaven recobertes de panels aïllants que feia més lent el procés de descongelació de les barres i així es conservaven els aliments.

En altres cases, habitades per veïns de més recursos, posseïen les gelateres de fusta amb el seu interior revestit en xapa de zinc. Tenien dues receptacles, un de superior on anava el tros de gel, la tapa s'hauria cap amunt i un altre més gran sota, amb una porta lateral per a les fruites o verdures.

 Curiós veritat ?.

També cabia la possibilitat d’anar als punts de venda (La Garrofera)

El gelater.- Venedor de gelat. 

“Al rico helado”. Així anunciava la seva presència el gelater. Era tot un símbol que anunciava bon temps. El carro dels gelats era present en els passejos o llocs de trànsit, atraient a assaborir el ric producte. Els gelats es venien de forma ambulant a la plaça de l'ajuntament, a la plaça de l'església  o a les cantonades més importants com a punts més freqüents.

Transportaven amb calma aquells emblemàtics carrets de fusta amb dues rodes, pintats de blanc i un tendal amb la retolació de 'Gelats i mantecaos” al front del sostre i penjats del mateix unes tauletes que indicaven els sabors que es podien degustar i empesos pel mateix venedor, darrere dels quals es col·locaven, degudament uniformats, per vendre els saborosos mantecaos. Figurava el nom de l'artesà al frontal del carro. Per contenir els gelats portaven un o varis depòsits encoixinats farcits de gel  i sal per a que es mantingués el fred, dins d'aquests depòsits de llautó i les tapes còniques, sempre brillants, estaven els gelats que podien ser líquids o congelats, ambdós solien tenir sabors de llimó, taronja, fresa, llet merengada i poques varietats més. Els líquids es servien lògicament en un got que tu tenies de dur de ta casa per a que en ell el gelater te'ls posés, els congelats els posava en un motlle proveït d'un moll per baixar-lo cap a baix, segons el mida que demanares previ el seu pagament una "perra xica" o una "perra grossa", que eren les monedes de més circulació aleshores i a les màximes a les que nosaltres podíem tenir accés. 

Entre la base de baix del motlle i la de dalt li posava una mena de galeta que era la que aguantava el gelat, tot això estava riquíssim i els xavals que podíem de tant en tant comprar un d'aquells gelats gaudíem de valent.

Avui dia l'ofici de gelater ambulant va quedar en l'oblit, sent substituït per gelateries modernes més d'acord amb els nostres dies.

D’aquells gelaters cal recordar al Tio Serrano/La tia Serrana i al Tio Pepe.

Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" 

MALNOMS MASCULINITZATS

Generalment no es fa sovint que troben casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina.

· L’anomenat  El Tio Serrano (l'home de La tia Serrana i del qual és el seu origen)

· Beltrano (provinent de Beltrán); 

· Boiro 

· Butaco El 

· Córdulo, El (sa mare era Córdula de nom)

· Maraboto,  El tio  (per  masculinització  es deia al marit de la marabota. La marabota procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota") 

· Martino, Pepe  (el fill de la Martina)

· Marto, El tio  (relacionat amb el nom de Marta)

· Melindo, El

· Esperansa, Sento (/De les Esperances)

· Florentino, El; Florentinos (Se la tia Florentina)

· Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven Jessusa)

· Juliana, Vicent la

· Malaeno, El (home de la Malena. deformació  de Magdalena)

· Marto, El tio (relacionat amb el nom de Marta)

· Palomo El tio (home de la tia paloma)

· Solivo  (sobrenom provinent d'un cognom –Soliva- també desaparegut a la Vall)

REFRANYS DITES I EXPRESSIONS SOBRE LA BODA I L’ENTERRAMENT

· A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment

· Casament i mortalla, del cel baixa (Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes).

· Casar i morir, un sol camí

· En les bodes els cors, en els enterros els plors (Cada situació demana un comportament).

· Ni bodes sense cants, ni mortuori sense planys.

· No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors (Així sol ser).

· No hi ha soterrats sense rialles, ni casament sense plors (En els enterraments se'n riuen, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es veien s’alegren del retrobament, mentre que en alguns casaments se sol plorar d’alegria).

· Més val anar a una boda que a un soterrar (Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies).

· Ni boda pobra ni enterro ric. [No hi ha cap boda pobra ni cap mort rica]