divendres, 1 d’abril de 2016

FESTES D'ABRIL LA VALL D'UIXÓ

Festes Patronals Sant Vicent Ferrer
És una de les festes patronals de La Vall d’Uixo i declarada des de l'any 2003 amb el títol de Festa d'Interès Turístic Estatal, atorgat pel Ministeri de Turisme d'Espanya. Aquestes es celebren, any rere any, al voltant de la festivitat de Sant Vicent, que té lloc el segon dilluns de pasqua.
HISTORIA
L'inici d'aquestes festes es situa en el segle XVII, quan els propis vallers van materialitzar la seua devoció pel sant amb la construcció de l'ermita homònima. Però, i d'acord amb els documents guardats a l'Arxiu de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, la primera referència a les festes és del 1775, en què consta que l'organització anava a càrrec dels clavaris.
Fins el segle XX, però, la festa va romandre inalterada. Entre d'altres, el fet més destacable va ser la fundació, el 1973, de la comissió de festes, que garantiria la continuïtat de la festa.
L'ermita
Ermita de Sant Vicent Ferrer (La placeta)
L'ermita del patró de la Vall d'Uixó es troba situada a la plaça de Sant Vicent Ferrer (coneguda popularment com La placeta). La seua construcció data del segle XVII, pels Pares Dominics per venerar el sant valencià de la seva Ordre. Sembla que en aquest emplaçament s'aixecava antigament la mesquita musulmana de Zeneta, sobre la qual s'edificaria l'ermita. Depèn en l'eclesiàstic de la parròquia de l'Assumpció, que es va construir per la mateixa època.
Com es recorda en una làpida ceràmica, va ser en aquest lloc on es va aprovar la Carta de Poblament de 1613 per als nous pobladors de la vila després de l'expulsió dels moriscos.
Adossada pel seu lateral esquerre a habitatges particulars, en el dret mostra la seva fàbrica de maçoneria amb contraforts laterals de teuladell i la coberta a dues aigües. La façana és llisa, excepte per una imposta que la divideix en dues meitats: a la inferior s'obre la porta adovellada, flanquejada per sengles finestres rectangulars baixes i sòcol marró, en la superior el frontó triangular remata en espadanya amb campana i, sobre el teuladell de la mateixa, una creu de forja amb l'anagrama "SVF". Un Retablillo ceràmic amb la clàssica imatge del sant és l'única decoració de la façana.
L'interior, d'una sola nau, es cobreix amb volta de canó amb llunetes i arcs amb decoració floral en escaiola realitzada per l'artista Manuel Marco. Té cor alt als peus, amb balustrada de fusta. Al presbiteri, després de l'altar, una àmplia fornícula amb sòbria decoració alberga la talla de Sant Vicent, flanquejat per la Immaculada i Sant Josep sobre mènsules. Tota la imatgeria és moderna, ja que l'ermita va ser desmantellada durant la Guerra Civil i utilitzada com a escola. En aquesta època va desaparèixer el retaule barroc que la adornava.
Interior de l'ermita Sant Vicent
L'any 2009 va ser restaurada per tal de tornar-li la bellesa que va perdre durant els anys. El 2011 es va rematar la restauració amb la col·locació als exteriors de l’ermita de retaules ceràmics de l’artista Miguel Tolosa Mora
Sant Vicent Ferrer
Biografia
Va néixer el 1350 a València, Espanya. Els seus pares li van inculcar des de molt petit una fervorosa devoció cap a Jesucrist ia la Mare de Déu i un gran amor pels pobres. Li van encarregar repartir les quantioses almoines que la família acostumava a donar. Així ho van anar fent estimar el donar ajudes als necessitats. El van ensenyar a fer una mortificació cada divendres en record de la Passió de Crist, i cada dissabte en honor de la Verge Santíssima. Aquests costums les va exercitar durant tota la seva vida.
Imatge de Sant Vicent Ferrer (ermita)
Vicent estava molt angoixat perquè l'Església Catòlica estava dividida entre dos Papes i havia moltíssima desunió. De tant afany es va emmalaltir i va estar a punt de morir. Però una nit se li va aparèixer Nostre Senyor Jesucrist, acompanyat de Sant Francesc i Sant Domènec de Guzmán i li va donar l'ordre de dedicar-se a predicar per ciutats, pobles, camps i països. I Vicent va recuperar immediatament la seva salutEs va fer religiós en la Comunitat dels Pares Dominics i, per la seva gran intel·ligència, als 21 anys ja era professor de filosofia a la universitat.

Durant la seva joventut el dimoni el va assaltar amb violentes temptacions i, a més, com era extraordinàriament ben semblant, diverses dones de dubtosa conducta es van enamorar d'ell i com no els va fer cas als seus afalacs, li van inventar terribles calúmnies contra la seva bona fama. Tot això ho va anar fent fort per suportar les proves que li arribarien després.
Sent un simple diaca el van enviar a predicar a Barcelona. La ciutat estava passant per un període de fam i els vaixells portadors d'aliments no arribaven. Llavors Vicent en un sermó va anunciar una tarda que aquesta mateixa nit arribarien els vaixells amb els aliments tan desitjats. En tornar al seu convent, el superior el va renyar per dedicar-se a fer profecies de coses que ell no podia estar segur que anaven a succeir. Però aquesta nit van arribar els vaixells, i l'endemà el poble es va dirigir cap al convent a aclamar Vicent, el predicador. Els superiors van haver de traslladar a una altra ciutat per evitar desordres.
D'ara endavant per 30 anys, Vicent recorre el nord d'Espanya, i el sud de França, el nord d'Itàlia, i el país de Suïssa, predicant incansablement, amb enormes fruits espirituals.
Els primers convertits van ser jueus i moros. Diuen que va convertir més de 10,000 jueus i altres tants musulmans o moros a Espanya. I això és admirable perquè no hi ha gent més difícil de convertir-se al catolicisme que un jueu o un musulmà.
Les multituds s'apinyaven per escoltar-lo, allà on ell arribava. Havia de predicar en camps oberts perquè la gent no cabien en els temples. La seva veu sonora, poderosa i plena d'agradables matisos i modulacions i la seva pronunciació summament acurada, permetien sentir-lo i entendre'l a més d'una quadra de distància.
Els seus sermons duraven gairebé sempre més de dues hores (un sermó seu de les Set Paraules en un Divendres Sant va durar sis hores), però els oients no es cansaven ni s'avorrien perquè sabia parlar amb tal emoció i de temes tan propis per aquesta gent, i amb frases tan pròpies de la S. Bíblia, que a cada un li semblava que el sermó havia estat compost per ell mateix en persona.
Abans de predicar resava per cinc o més hores per demanar a Déu l'eficàcia de la paraula, i aconseguir que els seus oients es transformessin en sentir. Dormia en el pur sòl, dejunava freqüentment i es traslladava a peu d'una ciutat a una altra (els últims anys es va emmalaltir d'una cama i es traslladava cavalcant en un ruquet).
En aquell temps hi havia predicadors que el que buscaven era agradar a les orelles i componien sermons ressonants que no convertien a ningú. En canvi a Sant Vicent el que li interessava no era lluir-se sinó convertir els pecadors. I la seva predicació commovia fins als més freds i indiferents. La seva poderosa veu arribava fins al fons de l'ànima. En ple sermó se sentien crits de pecadors demanant perdó a Déu, ia cada estona queien persones desmaiades de tanta emoció. gent que sempre havien odiat, feien les paus i s'abraçaven. Pecadors endurits en els seus vicis demanaven confessors. El sant havia de portar amb si una gran quantitat de sacerdots perquè confessessin als penitents penedits. Fins 15,000 persones es reunien en els camps oberts, per sentir-lo.
Després dels seus predicacions el seguien dos grans processons: una d'homes convertits, resant i plorant, al voltant d'una imatge de Crist Crucificat, i una altra de dones lloant Déu, al voltant d'una imatge de la Santíssima Verge. Aquests dos grups l'acompanyaven fins al pròxim poble a on el sant anava a predicar, i allí li ajudaven a organitzar aquella missió i amb el seu bon exemple commovien als altres.
Com la gent es llançava cap a ell per tocar-lo i llevar-li trossets del seu hàbit per a portar com a relíquies, havia de passar per entre les multituds, envoltat d'un grup d'homes tancant i protegint entre fustes i taules. El sant passava saludant a tots amb el seu somriure franc i la seva mirada penetrant que arribava fins a l'ànima.
La gent es quedaven admirades en veure que després de les seves predicacions es disminuïen enormement les borratxeres i el costum de parlar coses dolentes, i les dones deixaven certes modes escandaloses o adorns que demostraven massa vanitat i gust d'aparèixer. I hi ha una dada curiosa: sent tan forta la seva manera de predicar i atacant tan durament al pecat i al vici, però les multituds l'escoltaven amb gust perquè notaven el gran profit que obtenien en sentir els seus sermons.
Vicente fustigava sense por els mals costums, que són la causa de tants mals. Convidava incessantment a rebre els sants sagraments de la confessió i de la comunió. Parlava de la sublimitat de la Santa Missa. Insistia en la greu obligació de complir el manament de Santificar les festes. Insistia en la gravetat del pecat, en la proximitat de la mort, en la severitat del Judici de Déu, i del cel i de l'infern que ens esperen. I ho feia amb tanta emoció que sovint havia de suspendre per diversos minuts el seu sermó perquè la cridòria del poble demanant perdó a Déu, era immens.
Però el tema en què més insistia aquest sant predicador era el Judici de Déu que espera a tot pecador. La gent l'anomenava "L'àngel de l'Apocalipsi", perquè contínuament recordava a la gent el que el llibre de l'Apocalipsi ensenya sobre el Judici Final que ens espera a tots. El repetia sense cansar aquell avís de Jesús: "Heus aquí que vinc, i porto amb mi el meu salari. I li donaré a cadascú segons hagin estat les seves obres" (Apocalipsi 22,12). Fins als més empecatados i allunyats de la religió es commovien en sentir anunciar el Judici Final, on "Els que han fet el bé, aniran a la glòria eterna i els que es van decidir a fer el mal, aniran a l'eterna condemnació" (Sant Joan 5, 29).
Els miracles van acompanyar Sant Vicent en tota la seva predicació. I un d'ells era el fer-se entendre en altres idiomes, sent que ell només parlava la seva llengua materna i el llatí. I succeïa freqüentment que la gent d'altres països l'entenien perfectament com si els estigués parlant en el seu idioma. Era com la repetició del miracle que va succeir a Jerusalem el dia de Pentecosta, quan en arribar l'Esperit Sant en forma de llengües de foc, la gent de 18 països escoltaven els apòstols cada un en el seu propi idioma, sent que ells només els parlaven en l'idioma d'Israel.
Sant Vicent es va mantenir humil tot i l'enorme fama i de la gran popularitat que l'acompanyaven, i de les moltes lloances que li donaven a tot arreu. Deia que la seva vida no havia estat sinó una cadena interminable de pecats. Repetia: "El meu cos i la meva ànima no són sinó una pura llaga de pecats. Tot en mi té la fetidesa dels meus culpes". Així són els sants. Grans davant la gent de la terra però se senten molt petits davant la presència de Déu que tot ho sap.
Els últims anys, ja ple de malalties, l'havien de ajudar a pujar al lloc on anava a predicar. Però tot just començava la predicació es transformava, se li oblidaven les seves malalties i predicava amb el fervor i l'emoció dels seus primers anys. Era com un miracle. Durant el sermó no semblava vell ni malalt sinó ple de joventut i d'entusiasme. I el seu entusiasme era contagiós. Va morir en plena activitat missionera, el Dimecres de Cendra, 5 d'abril de l'any 1419. Van ser tants els seus miracles i tan gran la seva fama, que el Papa el va declarar sant als 36 anys d'haver mort, el 1455. El seu cos es conserva a Vannes
El sant regalava a les senyores que barallaven molt amb el seu marit, una ampolleta amb aigua beneïda i els recomanava: "Quan el seu espòs comenci a insultar, échese una mica d'aquesta aigua a la boca i no se la passi mentre l'altre no deixi de ofendre ". I aquesta famosa "aigua de Fra Vicent" produïa efectes meravellosos perquè com la dona no li podia contestar el marit, no havia baralles. Tant de bo que en molts de les nostres llars es tornés a aquesta bella costum de callar mentre l'altre ofèn. Perquè el que produeix la baralla no és la paraula ofensiva que se sent, si no la paraula ofensiva que es respon.
PROGRAMA D’ACTES
Els primers actes oficials tenen lloc setmanes abans de l'inici de les festes, entre els quals destaquen la presentació del programa de festes i l'entrega dels Premis Sant Vicent Ferrer. Però, l'acte més important té lloc el dissabte abans de Setmana Santa, ja que es presenten les noves representants de la festa, encapçalades per la Regina de les festes. Aquest acte va acompanyat per la llegida del pregó, que convida a tots els vallers a gaudir de la festa.
D'altra banda, també trobem curses esportives, com la Pujada a Pipa, una dura cursa de muntanya organitzada pel Club d'Atletisme de la Vall, inclosa en el circuit de Curses de Muntanya de la Diputació Provincial i amb el patrocini de la Caixa Rural Sant Vicent Ferrer.
Presentació del lllibret
Escultura del Vicentet de Pere Ribera
Presentació de la Regina i la Cort d’Honor
Inicis de la Pujada a Pipa
Primera setmana
L'inici oficial de les festes té lloc el dilluns de pasqua amb la disparada d'una mascletà i el volteig general de campanes a la plaça de l'Assumpció, que és engegada per la Regina de les festes. Fins l’any 2010, el centre de la festa es desplaçava cap a la veïna plaça dels Xorros, on durant les dues primeres jornades es celebraven les conegudes vesprades de vaques, tradició perduda als anys 60 però recuperada per l'any 2000 amb motiu del nou mil·lenni. Amb motiu de la remodelació d'aquesta plaça les vaques  estigueren varis anys sense celebrar-se per a tornat a recuperar-les l'any 2013; però en aquesta nova etapa a la plaça de la Vilavella i a i a l'esplanada de la llera del barranc junt als antics cinemes (anys 2014 i 2015). A l'any 2016 es recupera el lloc inicial i torna novament a la plaça dels Xorros al temps que es passa al diumenge de Pasqua.
Tancament de vaques pel carrer Barraques
La plaça del Xorros
Esplanada de la llera del barranc
Per la vesprada s'organitzen jocs i tallers pels xiquets a la plaça de Sant Vicent.
Durant la nit es celebra el primer acte popular, el sopar de caldereta, amb l'actuació d'un grup musical.
També té lloc un acte religiós que consisteix en una missa cantada pel cor parroquial en l'ermita i que commemora l'agermanament entre les festes de Sant Vicent i les de Juchitan (Mèxic).
Jocs infantils a la placeta de Sant Vicent
Sopar de caldereta
Cap de setmana
Divendres
El primer divendres és tradicionalment inaugurada la Fira agrícola, comercial i de vehicles FEPAM-FECOV, que roman oberta fins el dilluns de Sant Vicent, i que cada any transforma l'avinguda del Cor de Jesús i els seus carrers adjacents en un formiguer de visitants.  Tot seguit té lloc el lliurament del premis escolars de Cooperativisme impulsat per la Caixa Rural Sant Vicent i adreçat a tots els escolars de la localitat. L'acte és celebra en el seu l'estand de la fira.
Inauguració de Fira agrícola, comercial i de vehicles 
FEPAM-FECOV
Lliurament dels premis de Cooperativisme Juvenil
Exposició dels treballs dels 
12 col·legis públics de La Vall d'Uixó
Sens dubte es tracta de l'esdeveniment comercial més important dels que discorren a la nostra població. Ocupa una superfície aproximada de 9.000 metres quadrats. El seu atractiu es troba en la diversitat de la mostra, ja que es poden trobar: estands d'alimentació, on es poden comprar productes denominació d'origen de tot el territori espanyol; estands de tot tipus de vehicles (camions, turismes, tractors i maquinària agrícola, etc.); estands de productes químics fitosanitaris i tot tipus d'eines que tinguin a veure amb l'agricultura; estands d'electrodomèstics punters; estands de jardineria; estands de fusteria de fusta i metàl·lica; estands d'objectes de decoració en general, estands de fira alternativa ... .Tot una infinitat de possibilitats d'oferta al públic.
Però això no és tot, ja que també hi ha molts estands lúdics, principalment d'Associacions Culturals i Ajuntament de la població, els quals es dediquen a exposicions de fotografia, pintura, dibuix, labors tradicionals, cooperativisme escolar, ecosistemes urbans, tallers de maquillatge, tallers dedicats al medi ambient, jocs populars, titelles ...

L'actuació d'un afamat grup o artista musical a la nit tanca la jornada.
Dissabte
El dissabte comença amb diferents actes esportius destinats a divulgar l'esport entre els més joves. No obstant això, aquest dissabte és famós a la Vall perquè s'inicia la temporada de bous al carrer.
L'expectació que crea el primer dia de bou és inimaginable. L'espectacle comença amb una gran cavalcada de cavalls amb genets que porten les divises, la reina i la seva cort també en carrosses tirades per cavalls, que van recorrent el recinte i tancant les barreres que l'aïllen. A la plaça on ho deixen anar no cap ni una agulla, no cal dir de les terrasses i balcons, i l'emoció es pot fins palpar. Al tercer coet surt el bou per la porta de torils, sent importantíssima la sortida que faci l'animal, provocant l'admiració, i més d'un ensurt, als centenars de persones que allí s'han congregat.
Ja, quan s'estima oportú, el bou és sacrificat i es procedeix a la solta d'un segon, realitzant-se la mateixa operació.

A la nit es realitza l'espectacle del bou "embolat", de gran arrelament a la nostra comarca. El bou surt del toril al tercer coet, però lligat amb una corda, i és arrambat a un piló de fusta amarrat a terra. Al bou el subjecta una multitud, i allí se li col·loquen en el banyam uns ferros acabats en unes boles de material inflamable, compost de cànem, cera i petroli. S'acosta una persona amb una bengala, cala foc a les boles, i mentre altres dos subjecten el bou per la cua, un tercer talla la corda i llavors el bou surt disparat. Igual que a la tarda, quan es creu convenient el toro és sacrificat. 







Els bous tot una tradició a les Festes de Sant Vicent 
on en la Plaçeta es concentren les millors eixides i embolades
Diumenge
A la vespra de la Festa major es produeix un dels actes més esperats i emotius de les festes, l'ofrena de flors a la Mare de Déu de l'Assumpció, en el qual centenars de vallers i valleres deixen el seu ramell de flors a la seua patrona. Les autoritats i la reina i dames van acompanyades en el seu homenatge a la Verge per les reines i dames d'altres anys, així com les representants de les festes patronals de la Sagrada Família i Santíssim Crist que vacompanyen als seus festejos germans de Sant Vicent en un dia tan especial.



Dilluns de Sant Vicent. El dia de la Festa Major
Els actes comencen a les set del matí amb els Càntics de l'Aurora, que conforma un dels actes més antics de les festes a càrrec del grup de Auroreros de la localitat. La Vall d'Uixó és una de les poques localitats on encara perviu aquesta tradició en les jornades de festa local com és l'ocasió.
Es canta una cobla valenciana, la més rica de totes les cobles que es canten. Es coneix com "la llarga" sona a set veus i té tres sortides i cinc respostes. És de les més difícils.
Sant Vicent predicà  l’Evangeli
i obrà grans milacles en poder de Déu
I advertia; Fills meus, prepareu-se,
de cert vindrà un dia que joí tindreu
¡  Fruit de gran valor !
En el ventre de sa Mare estava
ja se manifestava  gran  predicaor
Al so del dolçainer i el tabal i el soroll dels petards comença la despertà i tot seguit la banda de l'Ateneu Musica Schola Cantorum inicia la diana amb una desfilada pels carrers amb l'acompanyament de la Regina i dames de la festa.
Els oficis religiosos comencen a l'ermita de Sant Vicent, amb la celebració de la Santa missa a càrrec del rector de la Parròquia de l'Assumpció i cantada pel Cor de l'Ateneu Musical Schola Cantorum, després de la qual se celebrarà una espectacular mascletà al pati del col·legi Sant Vicent. D'aquí, la comitiva es traslladarà al teatre municipal per participar en el tradicional sorteig del Dia de l'Estalvi de Caixa Sant Vicent, en el qual es sortegen xecs regal i viatges entre les persones que disposen de llibretes a l'entitat bancària, que a més finança els actes de la jornada.
El clergat de La Vall concelebra la Sta Missa

L'ermita es queda menuda davant del fervor popular
Es tradició voltejar la campaneta de l'ermita
La regina pren foc a la traca que dona inici a la mascletà
Sorteig de l’estalvi de Caixa Sant Vicent
Quan el sol comença a pondre's té lloc l'acte més emotiu de les festes, la processó amb la imatge de Sant Vicent Ferrer, on durant dues hores centenars de feligresos acompanyen la imatge pels principals carrers de la ciutat. Un dels grans moments és la salutació que fa la imatge del patró en passar per l'Església de l'Assumpció, mentre totes les campanes de l'església voltegen a ritme de focs d'artifici, moment que incrementa el fervor dels que porten l'esperit vicentí a la sang.
La colla de dolçainers i tabals obri la processó
La creu marca el començament de la processó
El guió
És tradició que algun xiquet vagi en el hàbits de Sant Vicent

L'associació Vicentina
Guió de les Festes de Juchitan (Mèxic)
Regina, Dames i Comissió Festes Sagrada Família
La Regina i la seva Cort precedeixen al Pare Sant Vicent
La peanya amb el Pare Sant Vicent a muscles dels anderos
El bisbe, el rector i el vicari darrere del Sant
La banda de l'Ateneu Musical Schola Cantorum tanca la processó

La imatge de Sant Vicent Ferrer
saluda la Mare de Déu de l'Assumpció
Posteriorment, es clausurarà la Fira de Sant Vicent. El colofó ​​a la jornada ve amb un castell de focs artificials a càrrec de Pirotècnica Peñarroja de la Vall d'Uixó.
Segona setmana
Dimarts. El dia següent, festiu en el calendari escolar, està dedicat plenament als xiquets. Pel matí té lloc les activitats de l'Espor Escolar. Per la vesprada té lloc la Trobada de Jocs tradicionals, que permet als més joves conèixer com jugaven els seus pares i avis. Aquest divertit dia és amenitzat amb teatre, i com no, amb la degustació de xocolata.

Jocs Tradicionals a la Placeta de Sant Vicent

Al acabar xocolatada per a tots
Aquest mateix dia, s'inicia la Novena al Pare Sant Vicent que durant nou dies es celebra a l'ermita.
Amb la nit arriba un dels moments més esperats en aquestes celebracions festives, la "Nit d'albaes". els cantors i versador, juntament amb la "dolçaina" i el "tabalet" són els encarregats d'exalçar aquest cant valencià en què la reina i les seves dames cobren protagonisme, així com els membres de les festes i el mateix sant. El recorregut s'inicia a la plaça de Sant Vicent, on està ubicada l'ermita dedicada al patró. És una nit llarga en la qual la música valenciana recorre els carrers de la localitat passant pel centre històric i els voltants de la parròquia de l'Assumpció.
Dimecres i dijous tornen les exhibicions taurines. En aquesta ocasió els bous estan patrocinats per dues Penyes taurines, La Penya Tendido 7, que treu el bou des del carrer Zeneta, un dels mñes estrets de la localitat i la Penya l'Ermita que exhibeix el bou des del carrer Xilxes o té ubicada la seu.
Bou Penya Tendido 7
Carrer Zeneta
Bou Penya l'Ermita
Carrer Xilxes
El divendres és el torn del gran sopar de festes, en el qual es degusta el plat típic valler per excel·lència, l'Empedrao. Arròs, mongetes blanques, costella i morro de porc són la base del típic plat valler. Els cuiners encarregats comencen ja de matí amb l'ajuda dels membres de la comissió de festes en els preparatius, bullint i preparant les mongetes i la careta de porc. 

Ja per la vesprada és quan comença a cuinar-se preparant la llenya sobre la qual es col·loca la gran cassola. A més es prepara un a un els ingredients necessaris i imprescindibles per a realitzar el empedrao. Després de triturar les mongetes, van preparant la carn, el tomàquet, la sal, l'arròs ... Festers i veïns del barri de Sant Vicent van sent testimonis d'excepció del magnífic treball realitzat pels cuiners.

Mentre en la plaçeta tot està preparat per acollir a les més de 2.000 persones que no volen faltar a la cita per tal de degustar una bona cassoleta d'empedrao. Per endolcir el sopar al final es reparteix les manjovenes, l'altre element gastronòmic exclusiu de La Vall.

La nit continua amb un espectacle musical per tal d'amenitzar la vetllada.
Una gran cassola en l'empedrao està en marxa
Les cassoletes estan a punt per servir
Les més de 2.000 persones degustant l'empedrao
Final de festes

Dissabte. La jornada comença en la concentració dels escolars de la comarca per participar en el Cross Escolar Memorial Jaume Valls que organitza l'Esport Escolar i amb el patrocini de la Caixa Sant Vicent, per la qual cosa, la cursa té l'eixida i la meta davant de la seva sucursal i fent un circuit pels carrers del voltant.

Cross Escolar Memorial Jaume Valls
Com el primer dissabte de festes, el dia té un clar accent taurí. Aquest mateix dia es tanquen les activitats taurines de les festes amb l'exhibició de tres nous bous al carrer. Però no tot són activitats taurines, ja que durant tot el dia n'hi ha una bona oferta cultural alternativa a aquests festejos.
El diumenge, últim dia de festes, comença amb la Matinal motera, en la qual participen motoristes de tot l'Estat. Per la vesprada, l'acte més important és la representació d'un miracle de Sant Vicent Ferrer per part dels xiquets de l'Altar de Russafa, que cada any hi suma més adeptes. En acabar, i com a colofó, es celebra la Cavalcada infantil, en la qual participen les Regines de l'Altar de Russafa i les representants de les festes valleres.
Per la nit té lloc l'últim acte de les festes, el concert de la Banda Simfònica de l'Ateneu Musical Schola Cantorum.
Al finalitzar el concert fi de festa amb focs artificials a càrrec de la pirotècnia Peñarroja.

Matinal motera
Representació d'un miracle de Sant Vicent Ferrer
per part dels xiquets de l'Altar de Russafa


Cavalcada infantil
amb la participació de la Regina i la Cort d’Honor
Concert de la Banda Simfònica de l'Ateneu Musical Schola Cantorum
ACTES FESTIVITAT DE SANT VICENT FERRER
Nom de l’acte
Tipus d’acte
Lloc
Presentació del llibre de festes i el cartell.
Entrega dels premis “Vicentets”
Cultural
Teatre Municipal
Presentació de la Regina i la Cort d’Honor
Presentació
Auditori
XII Pujada a Pipa (Patrocina Caixa Rural S. Vicent)
Esportiu
Pista d’Atletisme
Inauguraciço de  la  Fira Agrícola, Comercial i de Vehicles. Entrega dels premis escolars de Cooperativisme (Estand Caixa Rural Sant Vicent)
Inauguració
Avda. Cor de Jesús i voltants
Bous
Taurí
Recinte de festes
Ofrena de Flors
Religiòs
Esglèsia de l’Assumpció
Actes festius en honor al patro “el Pare S. Vicent)
·         Cant de l’Aurora i despertà
·         Missa cantada
·         Mascletà
·        Sorteig de l’Estalvi (Caixa Rural S.           Vicent)
·         Processó
·         Castell


Religiòs

Pirotècnic
Sorteig
Religiòs
Pirotècnic

Recinte de festes
Ermita S. Vicent

Pati C.P. S. Vicent
Teatre Municipal
Itinerari de costum
Pati C.P. S. Vicent
Empedrao
Gastronòmic
Placeta de Sant Vicent
Representació del miracle de Sant Vicent pels nens de l'altar de Ruzafa
Artístic
Placeta de Sant Vicent
Novena 
Religiòs
Ermita Sant Vicent
La cavalcada i el corretraca
Cercavila
Recinte de festes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada