El dilluns 11 d'abril, La Cadena Ser de La Vall d'Uixó, ha encetat un nou programa titulat EL CAFÈ DE PIPA, dirigir per Vicent Arnau en horari de 15h. a 16h.
Per a aquest espai, Vicent Arnau es va posar en contacte amb mi per a requerir-me com a col·laborador del programa.
En saber les seves intencions vaig acceptar la seva proposta i acordarem en fer una secció que la he anomenat el Rebost de La Vall, en la que parlaré de temes que estan recopilats en aquest bloc.
La meva col·laboració serà tots els dijous a partir de les 3:05h.
Aquest dijous 14 d'abril ha estat el primer programa. Per escoltar-ho cliqueu a l'enllaç que hi ha a continuació.
La meva col·laboració serà tots els dijous a partir de les 3:05h.
El rebost de La Vall. Programa 1. Presentació
Aquest dijous 14 d'abril ha estat el primer programa. Per escoltar-ho cliqueu a l'enllaç que hi ha a continuació.
El seu contingut és aquest:
Perquè he elegit aquest títol?
En quan em van oferir que participés en aquest
programa per aportar tot allò que pertany a la vida de la gent de la Vall, i,
que al llarg dels temps, han contribuït a desenvolupar les diferents expressions
culturals mitjançant:
·
les tradicions
·
la parla
·
el vestir
·
l’activitat econòmica (oficis), artística, musicals, etc
Vaig
pensar en la paraula rebost. que com
bé diu el seu significat:
El
"rebost" era una dependència de la casa amb unes característiques físiques
adequades, on a manca d’una nevera, aquest espai era ideal per a la conservació
dels aliments, amb una ventilació i orientació determinades i en on es
guardaven les conserves, els adobs, les confitures, parts del porc després de
la matança, els formatges, licors i tots els productes per a la cuina que
permetien ser emmagatzemats. A més es guardaven els estris necessaris en
l'elaboració i els recipients determinats per poder conservar els productes en
bones condicions, pots, tests, gerres, etc.
Doncs el nostre rebost no estarà ple d’aliments sinó
de coses de la Vall com:
* El
bagul de les paraules oblidades (Cada setmana parlarem d’una paraula
que ha caigut en desús, bé pel que el seu us ha canviat de moda o perquè
desapareix la cosa a la que representa). Avui ja hem començat amb la paraula
rebost.
* La
parla de la Vall (Parlarem del llenguatge de comunicació). Mitjançant
l’ús de:
* Expressions
* Frases Fetes
* Refranys
* Patrimoni
immaterial (Farem un repàs a tot allò que ha format o forma part de la
vida del nostre poble i que representa un tret de la nostra identitat. Com són
les:
* Tradicions i costums
* Els malnoms
Partiré d’allò que és fruit de la convivència dels
vallers i valleres, eixa que abans estava present contínuament, eixa que era tan
estreta i cordial, on els veïns no som
números, éssers anònims que no es coneixem, sinó que tenim nom i fins i tot malnoms
que ens individualitzen.
I aquesta convivència dóna lloc a molts personatges,
situacions, moments i fins i tot expressions curioses i entranyables.
En aquesta sessió
traurem del rebost algunes paraules, frases i expressions utilitzades
per molts vallers i valleres. Eixes que formaven part de la cultura i del dia a
dia dels llauradors en el seu tros, dels treballadors artesanals i fabrils en
els seus llocs de treball, en converses col·loquials del carrer i el mercat i
fins i tot a les mateixes cases.
Potser escoltareu d’algunes que vos sonen (i potser que
les vareu usar o encara useu) i vos despertaran algun record adormit de la vostra
infantesa o de la vostra joventut. Els
més joves segurament les desconegueu; però el principal motiu d’aquest programa
és precisament això, donar-les a conèixer i aconseguir que no es perdin i
puguen perdurar.
Espero que si al llarg d’aquests programes noteu a
faltar d’algunes o fins i tot, si la informació que transmet és errònia,
ampliable i mereixedora de suggeriments, la compartiu amb mi i entre tots i
totes contribuïm a enriquir i completar aquest rebost que avui hem obert.
* Ho podreu fer mitjançant el Correu electrònic: rebostdelavall@gmail.com
* I si voleu accedir a més informació ho podreu fer entrant als
dos llocs webs que tinc oberts:
Bé, sembla que la presentació d’aquesta secció ens ha
ocupat la majoria del programa.
Però
per fer boca he preparat una mescla del seu contingut.
Com a base del tema d’avui he elegit un ofici molt
emblemàtic de La Vall i al que li devem en gran part la identitat del nostre
poble pel fet de ser el gran impulsor del seu desenvolupament econòmic i demogràfic.
Hem
refereix a l’espardenya i posteriorment la sabata.
Ahi va un refrany molt emblemàtic de La Vall i que li
ve molt bé a aquesta sessió del Cafe de Pipa.
Boira en Pipa,
boira al Castell, pica espart i fes cordell
(Indica pluja i aconsella no anar al camp i els llauradors
i filadors que treballaven a l’aire lliure es retiraven, moment que aprofitaven
per enllestir feines pròpies de l’ofici de sogers)
També
hi ha una dita tòpica que ho
acredita:
En Artana són sariers;
en la Vall espardenyers;
en Eslida, taponers,
i en Tales, dolçainers
CURIOSITATS DE LA SEVA HISTORIA
Sabeu quin és el seu origen?
· Va néixer com a conseqüència d'un conflicte social, sent
encara el Duc de Medinaceli amo i senyor de la Vall (1641).
· El motiu va sorgir quan el Duc va pujar l’arrendament als
colons i aquestos es van negar.
· El Duc per castigar la rebel·lia va fer venir unes famílies
de Forcall perquè conreessin les seves terres (si visiteu el museu de Forcall hi
trobareu referència).
· Davant tal determinació dels colons van deposar la seva
actitud i van tornar a conrear la terra.
· Les famílies arribades del Maestrat van haver de buscar una
ocupació; com coneixien l'ofici d'espardenyer, van començar a practicar aquesta
activitat per cobrir les seves pròpies necessitats.
Procés de
transformació
· La Vall passa de ser eminentment agrícola a incorporar la
industria del calcer
· Incorporació del cultiu del cànem (arrancant les moreres).
· Proliferació de l’activitat espardenyera
El gran canvi. Ve donat perquè
· A finals del segle XIX s’inicia en el negoci de l’espardenya
Silvestre Segarra Aragó
· En 1919 la família Segarra va iniciar la fabricació de calçat
de cuir, introduint progressivament maquinària que millorava la productivitat
d'un procés.
· Al 1930 inaugura una gran fàbrica.
· A partir de la Guerra Civil el nombre de fabricants va
disminuir a causa del gran desenvolupament que va assolir la fabricació del
calçat a càrrec de l'empresa Silvestre Segarra e Hijos.
· La fabricació d'espardenyes es va mantenir de
manera artesanal fins a les dècades de 1940-1950.
Nom
d’alguns patrons d’aquest anys eren: Bonig,
Casalamo, el Torero, Juanet de Tecla,
el tio Quiquet…….
Tipus d'espardenyes:
L'espardenya
típica de la Vall era la de careta o
cintes.
La
fabricació de l'espardenya ha tingut dues variacions: d'espart i de cànem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada