diumenge, 24 d’abril de 2016

EL REBOST DE LA VALL (Programa 2)

EL CAFÈ DE PIPA 
21/04/2016
Continuant en la meva col·laboració en el programa de radio de la Cadena Ser de La Vall d'Uixó, EL CAFÈ DE PIPA, aquest dijous he desenvolupat el segon programa de la secció del REBOST DE LA VALL.
En aquesta ocasió ha estat una continuació del primer programa.
Podem escoltar-ho en aquest enllaç:


El contingut del programa ho podeu llegir a continuació:
CURIOSITATS SOBRE ELS FILADORS I MENAORS
On es filava?:
* Baix els arcs del Barranc d'Aigualit
* A"l’hort del Soguers", avui c /. Sanchiz Tarazona,
* Al "ranxo", al costat del barranc de "Aigualit", davant l'aqüeducte, i les cases del molí d'arròs. Aquí en aquest emplaçament es van arribar a ajuntar més de cent filadors entre "filaors" i "menaors".
* Els filadors estan repartits per la muntanya, sota els garrofers, des de "el Barranc d'Aigualit fins al Barri Carbonaire".
* Al costat del riu a l'Av. Sud-oest
* També alguns al corral de casa seva.

RECORDEM ELS NOMS D’ALGUNS “FILAORS – MENAORS”
* Paco la Ramona i el seu fill
* El tío Quiquet
* Serenata
* Ernesto Monin
* Enrique Alventosa
* Manolo Marin y Vicente
* El tío Sabata, el “dolçainer”.
* Vicente el Pigós
 Manolo de Angel
* Romaldo i els seus fills

Vegem les expressions que utilitzaven els vallers referides a aquest ofici.
FILAR
·        Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira (Vol dir que si no fan feina, no guanyen res)
·        * Si fora de dia, filària (Es refereix a algú que es excusa per no fer alguna cosa)
·        * Vés i fila (Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres)
·        * El bon filar, de Sant Miquel a Nadal (29 setembre) (Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)
·        * El filar fa cantar
·        * Enviar a filar (Enviar a mal viatge, allà on no hi plou; deixar de tractar-se amb algú)
·        * Fer filar [algú] (Fer-li fer allò que se'n vol, manejar-lo amb facilitat)
·        *  Filar prim (Buscar fins l’últim sentit a una cosa)
·        * No filar bé [una cosa] (No funcionar)
·        * Per Sant Agustí a filar fi. (28 agost)
·        * Per Sant Ramon fila tot el món ( 15 març )
·        * Per Sant Salvador a filar per tot arreu. (6 d'agost)
·        * Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any (Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps)
  
ESPARDENYA
·         * Anar amb una sabata i una espardenya ( Anar de qualsevol manera, descuidat)
·        * Fer córrer l'espardenya (Pegar)
·        * Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya] (Tindre mala sort)
·        * Portar les espardenyes ben cordades (Fer molta i bona feina, o estar ben
·        A la tardor el dia porta espardenyers (Es diu perquè el dia a la tardor ja és curt)
·        * Al mateix preu, donen les espardenyes més llargues (Expressió usada per a indicar preferències entre dos o més possibilitats roïnes, desagradables, etc., una de les quals ha d'ocórrer forçosament)
·        * Companyia d'espardenya (Companyia que es dissol per qualsevol motiu d'egoisme)
·        * El dia porta espardenyes (Es diu per la tardor, quan els dies s'acurcen molt, significant que porten calçat lleuger i fan molt de camí)
·        * Lligar-se bé les espardenyes (Agarrar coratge)
·        * No tocar les espardenyes en terra [o a terra] (Ballar amb molta agilitat)
·        * Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam (24 juny) (Diu ben clarament que és el moment idoni per a fer la sega cerealista, que té les espigues madures, i encara no fa massa calor per a treballar al sol i fer-ne la batuda)

SABATA
·        * Content com un xiquet amb sabates noves (Que està molt content i satisfet)
·        * No arribar-li a la sola de la sabata [a algú] (No ser inferior a algú)
·        * Ser un sabata (Ser un beneitot, de poc seny)
·        * Allargar més el peu que la sabata (Extralimitar-se, fer més del que es pot fer normalment)
·        * Calçar-se bé les sabates (Posar-se amb l’empresa d’una feina dura i difícil)
·        * Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater] (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
·        * Dur com una sola de sabata (Es diu d'una cosa excessivament dura)
·        * Dur les sabates a retaló (Dur-les no acabades de ficar, sense cobrir la part posterior del taló)
·        * Pixar-se a la sabata (Ser molt vell, repapiejar)

CÀNEM
La sembra del cànem es feia a finals de marc tal com diu el refrany:Cánem gentil, sembrat en març i eixit en abril”.
·        *  Passar més que el cànem (Passar peripècies)
·        * Ser com el cànem de les vores (Ser inútil)
·        * Anar en el tren de cànem (Anar calçat amb espardenyes)
·        * Bon pit, bon cànem (Vol dir que un home sà pot fer produir molt a la terra )

ESPART
·        Costar més l’espart que l’escurada (Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa)
·        Ser més aspre que un espart mascle (Ser molt adust o aspre)
·        Ser u més dur que l’espart (De poca intel·ligència, obtús)

CORDELL/CORDA
·        No servir ni per a cordell (No servir per a res)
A on va la corda va el poal (Es diu quan dos van sempre junts)
Mes estira un pel de figa que una corda d'espart (Al·ludeix a la força de l'apetit sexual)

Per acabar anomenaré els
MALNOMS DE PERSONES VINCULADES A AQUEST OFICI
Agosto, Batiste l’/Batiste la Goto (Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jornada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del xiquet i Batiste l'Agosto se li va quedar)
Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló)
Espartero, El (productor d’espart)
MenaorEl tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar)
MenaoraLa tia (era la filla del "tio menaor")
Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat)
Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ... ara, passam aci ...")
Pissonitos (portava unes botes molt grans)
Sabata, El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època) 
Sapatones (portava sempre botins)
Sarabaques (pronunciava mal sabates)
Sabater, Pedro el
Sabatilla

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada