La Setmana Santa és una observació religiosa que s'enfoca en la mort i resurrecció de Jesucrist. Aquesta celebració cristiana passa durant la temporada de la pasqua.
La Setmana Santa no té una data fixa en el calendari gregorià. Diumenge de resurrecció cau entre el 22 de març i el 25 d'abril de cada any.
Usualment Setmana Santa cau el primer diumenge després de la primera lluna plena que es produeix en o després del dia de l'equinocci de primavera. Per aquesta raó la data canvia cada any i per següent, també canvien les dates d'altres observacions relacionades amb Setmana Santa.
Significat de Setmana Santa:
La Setmana Santa, en l'any litúrgic cristià, és la setmana prèvia a la Pasqua que comença amb el Diumenge de Rams. Se celebren ritus solemnes per commemorar la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.
Diumenge de Rams. L'entrada a Jerusalem
La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams. En aquest dia se celebra l'entrada de Crist a Jerusalem muntat en un ruc petit i aclamat pel poble com a rei amb rams i crits.
Això passa pocs dies abans del seu arrest, judici, condemna i crucifixió. Durant la celebració a la missa es llegeix el text complet del relat de la passió i els fidels assisteixen amb rams i palmes per aclamar a Crist.
Palmó de Rams
Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.
Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al final de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort.
El Dilluns Sant en quant a la celebració litúrgica catòlica recorda el passatge de la unció a Betània, i la història dels esdeveniments que es van succeir en Dilluns Sant així com l'expulsió dels mercaders del Temple de Jerusalem. Tal com ho reflecteix l'Evangeli de Sant Joan.
Dimarts Sant es caracteritza la seva litúrgia per l'exaltació de la Creu i per això en molts llocs el protagonista de les processons d'aquest dia és el Crucifix.
Pel que fa a la litúrgia cristiana en aquest dia es commemora la traïció de Judes.
El Dimecres Sant és el dia en què es reuneix el Sanedrí, el tribunal religiós jueu, per condemnar Jesús.
El Dijous Sant és juntament amb el Corpus Christi i l'Ascensió, el primer dels Tres dijous de l'any més importants en la religió catòlica. És el dia en què se celebra l'últim sopar en què Crist va instituir l'Eucaristia. També s'escenifica el Lavatori dels peus.
El Divendres Sant es rememora la mort de Crist crucificat. Es recorda el viacrucis, així es diu al camí que Jesús va haver de recórrer portant sobre les seves espatlles la fusta en el qual anava a ser crucificat. La seva mort a la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa.
El dissabte Sant és el dia de la Setmana Santa en què els cristians rememoren a Jesucrist en el sepulcre. Un cop és de nit, se celebra la principal celebració cristiana que és el que s'anomena la Vetlla Pasqual, que en la seva primera part (benedicció el foc nou i de l'aigua, lectures, lletanies, professió de fe i Batejos) correspon pròpiament al Dissabte Sant; però la Missa de Glòria, molt solemne, amb volteig de campanes i plena de auques, correspon a la celebració pasqual de la Resurrecció.
El Diumenge de Resurrecció, és el dia en què Jesucrist ressuscita després de la crucifixió, va a la trobada amb els seus apòstols i després puja cap al cel, també és la finalització de la Setmana Santa.
La mona de Pasqua. La Pasqua és la festa que la mainada espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Característiques i transformacions de la mona
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".
Símbols religiosos:
Rams de palmes: Quan va arribar a Jerusalem, el poble va rebre Jesús amb alegria, lloances i alçant palmes en honor seu.
El ruc: Jesús va entrar a Jerusalem en un ruc.
L'ovella: Com els anyells que els jueus oferien a sacrifici durant la celebracions de la Pasqua, Jesús va ser el nostre xai, ofert en canvi pel perdó dels nostres pecats.
La creu: La creu representa el sacrifici de Jesús i la sang que va vessar.
Corona d'espina: Com burla, els soldats van col·locar una corona d'espines sobre el cap de Jesús. Aquesta corona ha arribat a simbolitzar la tortura que Jesús suportà i el rebuig de molts cap a la seva majestat divina.
Tomba buida: La tomba buida és el motiu de celebració durant el diumenge de resurrecció.
Els lliris: El blanc dels lliris representa la puresa de Jesús i la vida nova.
El color morat: Representa la majestat de Jesús.
El color vermell: Representa la sang de Jesús.
El Sant Sopar: El pa representa el cos de Jesús i el vi la seva sang.La mona de Pasqua. La Pasqua és la festa que la mainada espera amb il·lusió per a rebre el present de la tradicional "Mona" amb què els compares o padrins obsequien els fillols, costum d'origen força antic. L'obsequi consisteix en una pasta elaborada en formes diverses on, com a complement, s'hi posen ous durs.
Es dóna el nom de "Mona" a aquest present alimentós, perquè, segons es diu, els pastissers, en confeccionar-lo, li donaven la forma d'aquest animal, però el cert és al contrari. Els pastissers li donaven aquesta forma o hi posaven la figura d'aquest animal perquè el poble l'anomenava així.
El costum de posar-hi ous prové de que, en quasi tots els països de l'antiguitat, l'ou era símbol del creador o sigui d'aquell que resumeix en ell mateix tot el que ha estat creat. Els grecs i els romans en feien ofrena a llurs divinitats, quan desitjaven purificar-se, i a l'ensems eren servits als àgapes funeraris amb l'intent de purificar les ànimes dels difunts.
En els primers temps del cristianisme, en establir-se el període quaresmal amb la seva disciplina eclesiàstica, va prohibir-se menjar, no solament carn i llet, sinó també ous. A causa de tal abstinència, durant aquest període, es feia una extraordinària provisió d'ous i per a obtenir que es conservessin millor els coïen o bé recobrien la closca amb guix perquè no es fessin malbé.
Els cristians continuaren mantenint el concepte de donar a l'ou el caràcter simbòlic de la divinitat per representar la resurrecció de Jesucrist i, per a ennoblir-los, els decoraven amb diversitat de color. El més usat era el roig en record de la sang vessada pel Redemptor a la creu. Una vegada arribat el Dissabte Sant, els portaven a beneir i en feien present en grans quantitats als parents i amics.
Característiques i transformacions de la mona
Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada, al tems que es dia la cançó: "Ací em pica, ací em cou i el dia de Pasqua et trenque l'ou".
La Setmana Santa a La Vall d'Uixó
Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a FrançaPer Setmana Santa, pluja; o vent altrament, no és santa
Semblar una processó
Ara no puc fumar, estic fent una quaresma
Bacallà, que som quaresma
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]
El darrer dia
Els amors que en Quaresma comencen, duradors són
Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
Fins la quaresma és curta per qui està endeudat
La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit
La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma
Més lleig que la Quaresma
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma
No pot eixir març sense quaresma
Per als pobres tot l’any és Quaresma
Presó i Quaresma per als pobres són festa
Quan la Quaresma entra seca, surt seca
Bacallà, que som quaresma
Carnestoltes moltes voltes, Pasqua de mes a més, Nadal cada dos dies, Quaresma, no tornes més
Dia de cendra, [o Dia de la cendra]
El darrer dia
Els amors que en Quaresma comencen, duradors són
Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
Fins la quaresma és curta per qui està endeudat
La Quaresma té un delit: que en sopar ves-te'n al llit
La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa, fan l'era granellosa
Lluna nova de febrer, primer diumenge de quaresma
Més lleig que la Quaresma
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma
No pot eixir març sense quaresma
Per als pobres tot l’any és Quaresma
Presó i Quaresma per als pobres són festa
Quan la Quaresma entra seca, surt seca
Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra
Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era
Quaresma ventolera, pocs cavallons a l'era
CELEBRACIONS:
La Tamborada
Nombroses confraries de la província de Castelló, amb les seves seccions de bombos i tambors, participen cada any en la Tamborada de la Vall d'Uixó, organitzada per la Junta Coordinadora de Confraries de la ciutat. l'acte arranca a les 22.00 hores, des de la rotonda en la qual conflueixen les avingudes Sud-Oest i Jaume I.Es tracta d'un dels actes previstos en la programació de la Setmana Santa vallera, que concentra a centenars de confrares i a una vintena de germandats, la desfilada inicial discorre pel vial Jaume I fins arribar a la plaça de l'Ajuntament, on van concorrent cada una de les seccions assistents.
Un cop tots reunits en aquest emplaçament, arriba el moment més esperat, el del toc conjunt, en la qual tots els implicats, a l'uníson, realitzen el ja tradicional cop a la vegada, el primer d'ells, protagonitzat per l'alcalde, i la presidenta de la Junta Coordinadora de Confraries local.
Després d'aquesta sonora parada, els confrares es desplacen fins a la plaça Ismael Llopis, on se'ls serveix un reconfortant xocolatà, passant abans per Benigafull i la plaça El Peral.
 |
| Desfilada des de l'Av. Jaume I |
 |
| L'alcalde de la ciutat i presidenta de la Junta Coordinadora de Confraries local donant el cop de l'inici de la tamborada |
 |
| Tots els tambors i bombos a l'uníson |
 |
| Les confraries desfilen cap a la plaça Ismael Llopis, on se'ls serveix un reconfortant xocolatà |
Presentació de la revista Confrares i el cartell anunciador de la Setmana Santa.
Amb la presentació de la revista Confrares, la Junta Coordinadora de Confraries de la Vall d'Uixó inicia els actes de Setmana Santa. La casa abadia de la parròquia del Sant Àngel Custodi acull cada any a les presentacions de la nova edició de la revista i del cartell anunciador dels actes de la Setmana Santa
L'acte compta amb la presència del president-a de la Junta Coordinadora de Confraries de la Vall, el rector del Sant Àngel Custodi, l'alcalde-essa de la ciutat, així com alguns regidors de la corporació municipal.
Cada any l'autor del cartell és diferent i en tots ells destaca la imatge que anuncia les activitats de la Setmana Santa per tota la ciutat.
En la revista apareixen els actes en què participaran les sis confraries de la Vall d'Uixó, des de la processó dels Dolors fins al diumenge de Pasqua, amb la programació de la coneguda processó de la Trobada, que atrau nombrosos veïns i visitants.
Així mateix, Confrares compta amb articles de totes les germandats i imatges de la Setmana Santa de l'any anterior.
 |
Eloy Tárraga
dissenyador del cartell anunciador de la Setmana Santa 2014
|
Pregó d'inici de la Setmana Santa
El pregó és l'acte que dona inici a la celebració de la Setmana Santa. Té lloc en una de les parròquies de la ciutat. Per a la seva lectura es compta cada any amb un convidat. Per a la cloenda es compta amb la col·laboració d'algun grup musical.
 |
| Pregó 2009 Parròquia del Sant Àngel Custodi |
 |
| Lectura del pregó 2009 a càrrec del vicepresident de la Diputació i diputat provincial de Cultura, Miguel Ángel Mulet |
 |
| El pregoner 2009 Miguel Ángel Mulet |
Divendres de Dolors o Divendres de Passió, és el divendres anterior al Diumenge de Rams, comprès dins l'última setmana de Quaresma. A la Vall, es dóna inici a la Setmana Santa amb la processó que organitza la Confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" la processó de Maria al Peu de la Creu, on Ntra. Sra. dels Dolors, es representa davant de la Creu amb la corona d'espines a les seves mans recordant els dolors de Maria durant la Setmana de Passió. En la processó particepen més de 300 dones anomenades les “dolorides” i acompanyades cadascuna d’elles per una representació d’homes.
 |
| Les dolorides en la processó dels Dolors |
 |
| La Mare de Déu dels Dolors |
Diumenge de Rams, es commemora l'entrada de Crist a Jerusalem amb un acte principal com és la benedicció dels rams, d'olivera o de llorer, les palmes i els palmons. A aquest acte, calia anar-hi ben mudat, i estrenar roba, una tradició ben vigent fins fa uns anys.
Els rams, palmes i palmons beneïts aquest dia es guarden a casa com a elements de protecció. Per exemple, les fulles de llorer beneïdes s'empren a la cuina o es guarden per cremar quan hi ha tempesta i les palmes i palmons es posen al balcó com a mesura de protecció de les cases. Algunes palmes s’utilitzen en l’ornament del monument i que després es cremaran per obtenir la cendra que s’usarà en el dimecres de cendra de la Setmana Santa del proper any.
 |
| Benedicció dels rams (Parròquia del Crist) |
Aplegar a rams de beneir
Dilluns sant
El barri Toledo de la Vall d'Uixó celebra el "Via Crucis de Torxes" en què es porta la Creu envoltada d'espelmes. Des de fa uns anys es va recuperar la tradició d'aquest Via Crucis nocturn per l'exterior i de fet s'ha constituït una "petita" confraria del Crist de l'Agonia i de la Verge dels Dolors. Així dues dones acompanyen vestides de negre amb teula i mantellina a la Creu, mentre que els homes són els que en tenen. Per davant, es porta una petita imatge de la Dolorosa. Així es recorren els carrers del Barri, rememorant les estacions del Via Crucis
 |
| Via Crucis de Torxes |
Dimarts sant. En aquest dia la confraria de "Ecce-homo" de La Vall realitza el trasllat del pas de l’Ecce-homo des de la seua seu a l’avinguda Cor de Jesús, fins a la Parròquia del Sant Àngel Custodi per tal d’estar disponible per a la participació de la Processó General de Confraries del dimecres sant.
 |
| Trasllat del pas de l’Ecce-homo |
Dimecres sant. El Dimecres Sant marca el final de la Quaresma i el començament de la Pasqua. En aquest dia es celebra la solemne Processó General de totes les Confraries de La Vall d’Uixó on participen els passos del Ecce Homo, de Jesús Natzaré i la Santa Faç, la Mare de Déu al Peu de la Creu, amb la confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre, així com la Dolorosa, representada per les confraries de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors i Mare de Déu dels Dolors, amb les seves respectives Bandes de Bombos i Tambors.
En algunes ocasions, un cop arribada la processó a la plaça de l'Ajuntament es canten unes sagetes (els últims anys a càrrec del cantador Sebastià Orzaez). |
| Confraria de l'Ecce-Homo |
 |
| Confraria de Jesús Natzaré i la Santa Faç |
 |
| Confraria de la Mare de Déu al Peu de la Creu |
 |
| Confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre |
 |
| Confraria de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors |
Dijous Sant. Commemora l'últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat, l'anomenat Sant Sopar. Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres (durant les misses d’algunes esglésies de la Vall, 12 feligresos homes rememoren aquest fet on el capellà els renta els peus).
Antuvi el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte (en el seu lloc es feien servir de les MATRAQUES (Instrument sonor format per una roda de taules en forma d'aspa que en girar són colpejades per petits malls produint un soroll sec i intens) i CARRAUS ( instrument de fusta usat pels infants per fer soroll. Es composa d'una rosca de fusta, encara que també pot ser de llauna, al voltant de la qual giren unes llengüetes, que en moure la rosca de dent en dent produeixen un soroll considerable.
En aquest dia totes les esglésies de la Vall programen actes litúrgics i es munten els MONUMENTS ( lloc on es reserva el Sagrament per l'endemà que no hi haurà missa. Per la commemoració de la institució de l'Eucaristia davant seu es fa oració i s'ornamenta segons el pontifical amb flors i llums. Aquesta devoció porta a visitar els monuments de les diferents esglésies del poble. Els sagraris apareixen ornamentats amb les palmes del Diumenge de Rams i il·luminats especialment).
Divendres Sant recorda la Crucifixió. En la Vall comença amb un VIACRUCIS (expressió llatina que significa "Camí de la creu"). És una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).
Als moments del Via Crucis se'ls anomena "estacions" i tradicionalment són 14:
- Primera estació: Pregària a l'Hort de Getsemaní
- Segona estació: Jesús és arrestat
- Tercera estació: Jesús és condemnat pel Senedrí
- Quarta estació: Sant Pere nega Jesús
- Cinquena estació: Jesús és condemnat a mort per Pilat
- Sisena estació: Jesús és fuetejat i coronat d'espines
- Setena estació: Jesús carrega la creu
- Vuitena estació: El Cirineu ajuda Jesús a portar la creu
- Novena estació: Jesús consola les dones de Jerusalem
- Desena estació: Jesús és clavat a la creu
- Onzena estació: Jesús promet el Paradís al lladre bo
- Dotzena estació: Jesús parla a Joan i Maria
- Tretzena estació: Jesús mor a la creu
- Catorzena estació: Jesús és col·locat en el sepulcre
A la tarda té lloc la funció litúrgica i altres actes de dol, amb els sermons de les Set Paraules.
També es celebra la processó del Sant Enterrament.
 |
| Banda de tambors i cornetes |
 |
| Confraria de l'Ecce-Homo |
 |
| Confraria de Jesús Natzaré i la Santa Faç |
 |
| Confraria de la Puríssima Sang i Sant Sepulcre |
 |
| Confraria de Granaders de la Mare de Deu dels Dolors |
Dissabte Sant o de Glòria. S'hi celebra la Vetlla Pasqual ( vol dir "la tarda i nit anteriors a una festa."). En aquesta celebració s'acostuma beneir l'aigua i encendre les espelmes en senyal de la Resurrecció de Crist, la gran festa dels catòlics.
Comencen els oficis amb el temple a les fosques, encenent i beneint un foc a l'atri, en un lloc fora del temple. D'aquest foc s'encén el Ciri Pasqual, una enorme vela que simbolitza el Crist Ressuscitat. Tot seguit, s'inicia la processó del sacerdot i els ministres, i els fidels que esperen dins del Temple encenen els seus ciris pròpies de la flama del Ciri, a mesura que el diaca avança amb el ciri en alt per la nau central del Temple. El diaca s'atura en tres oportunitats per cantar: "Llum de Crist", al que els fidels responen: "Donem gràcies a Déu". Cada vegada aquest cant es fa un to més alt.
Arribats al presbiteri, es col·loca al centre del mateix, al costat del altar o al costat de l’ ambó, i el sacerdot l'encén tres vegades. S'encenen algunes llums del Temple (quedant a mitja llum), i tot seguit, el diaca, el sacerdot celebrant o un cantor entona el Pregó pasqual, antic himne al·lusiu a la nit de Pasqua que parla de la glòria de la Resurrecció de Crist, que envoltarà tota la litúrgia d'aquesta nit.
Un moment important de la celebració és quan el sacerdot celebrant inicia l'entonació del Glòria que no s'havia cantat des que va començar la Quaresma, juntament amb repic de les campanes de la torre de l'església i les campanetes de mà. Segueixen el cant del Glòria el cor, acompanyat d'instruments musicals, i al seu costat els fidels. S'encenen les restants llums del Temple i els escolans encenen els ciris de l'altar prenent foc del Ciri Pasqual.
Després de l’homilia té lloc la Litúrgia Baptismal, en la qual s'administra el baptisme als nous cristians d'aquest any (Alguns vallers aprofiten per batejar els seus fills i dilles). Es beneeix l'aigua de la pica baptismal amb un ritu d'exorcisme especial i es canten les Lletanies dels Sants. També, els fidels presents renoven les seves promeses baptismals, prenent de nou la llum del ciri pasqual, i se'ls asperja amb aigua beneïda.
Finalment, es continua la Missa amb la litúrgia eucarística de la manera acostumada.
Diumenge de Resurrecció Es celebra la Resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Es commemora amb la processó de l’encontre amb la Mare de Déu, en la que participen les confraries de la localitat amb els passos de Jesús Ressuscitat i de la Immaculada Concepció. Com de costum, primer les confraries van acompanyar pel recorregut anomenat "A" al pas de Jesús Ressuscitat sortint des de l'Església de l'Àngel en direcció a la Plaça del Centre, per a continuació dirigir-se al carrer Cova Santa. Tot seguit, acompanyada pels Granaders, ix la imatge de la Verge, que fa el recorregut "B", en direcció a la Plaça Silvestre Segarra. Ambdues processons es van ajuntar just a la cruïlla on es troba la imatge de la Cova Santa. Allà s’entona el cant del Regina Coeli en el moment que es troben la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat. A més, es descobrixen les cares dels confrares, i comencen a tirar-se caramels.
 |
| Pas de Jesús Ressuscitat |
 |
| Jesús Ressuscitat |
 |
| Jesús Ressuscitat en la plaça de la Cova Santa |
 |
| Pas de la Verge de l'Immaculada |
 |
| Verge de l'Immaculada |
 |
| Trobada de Jesús ressuscitat i la Verde de l'Immaculada |
 |
| Tirant caramels |
Amb la música solemne de tambors, bombos i de la banda de música, interpretant ritmes alegres i pasdobles acompanyen a les dues imatges de retorn a l'Església del Sant Àngel Custodi.
 |
| Tornada a l'església de l'Àngel Custodi |
Una tradició perduda al poble de la Vall era la celebració del "dia de les Masses". De bon matí, armats amb "Masses de fusta", de diferents mides, iniciàvem el recorregut pels diferents carrers del poble. Les dones, temoroses que trencaren o ferent malbé alguna porta, s'oposaven, algunes amb totes les seves forces, als "cops de porra". Al temps es cantava la "cançó de picar a glòria"
Ratetes, ratetes
Eixiu del forat
Que el Nostre sinyor
Ja ha resusitat
Amb aquest dia també s’inicia La Pasqua, un cicle de 50 dies de duració que va des de la Pasqua Florida (o Pasqua de Resurrecció) a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Es tracta d'un període de joia i alegria generalitzada: els cristians celebren que Jesucrist ha ressuscitat i els que no ho són inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i la renovació de la natura després de l'hivern.
La Pasqua Florida es celebra diumenge, dilluns i dimarts de Pasqua
Recepta de la mona:
Amb motiu de la finalització de la Setmana Santa es sol celebrar el fi de l’abstinència amb l’elaboració de la tradicional MONA DE PASQUA, un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
El nom prové de munus-eris, que significa regal, obligació, servei, en llatí. Altres estudiosos afirmen que el seu origen pot provenir del terme àrab munna que significa "provisió de boca", regal que els moriscs feien als seus senyors.
Recepta de la mona:
INGREDIENTS
500 grs de farina de força
200 gr. de sucre
2 sobres de llevat de fleca
3 ous
125 ml de llet
1 pell de llimona
3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Anisitos, panses, i ous durs de colors per adornar.
PREPARACIÓ
Bullir la llet amb l'escorça de llimona, i deixar refredar fins que estigui tèbia. Retirar l'escorça de la llimona, afegir el sucre i desfer llevat en la llet. Afegir els dos ous i el rovell i reservem la clara per muntar-la i adornar. Afegir la farina i les tres cullerades d'oli i pastar fins que quedi una massa llisa i elàstica.
Deixar en repòs tapada amb un drap en un lloc fosquet i temperat fins que doblin el seu tamany (aproximadament una hora), Pots posar el forn a 60 º una estoneta, apagar i ficar-lo allà dins.
Després, separar la massa en porcions d'uns 80 grs. i formar les mones. Poden ser en forma de cistellet, de serp, de cargol, etc. Posar ara l'ou pintat i aguantar-lo amb tiretes de massa o bé a la boca de la serp. Pintar amb el rovell, posar anisitos i per als ulls de la serp dues passes.
Després, posar les mones sobre paper de forn i deixar-les portar, de nou fins que dupliquin el seu volum. (D'1 a 3 hores).
Enfornar durant 15/20 minuts fins que estiguin ben daurades.
Es clar, ara hi ha que menjar-se-la i que millor que ixir fora del poble. Molt ha canviat aquesta celebració al llarg dels anys a La Vall, des de eixir pels voltants del poble (Sant Josep, els Poalets, qualsevol lloc del terme), per a més avant extendre’s fins als pobles del costats, preferentment a les platges de Moncofa i Xiles en un principi en carro i poc a poc amb els cotxes, situació aquesta que ha provocat que en l’actualitat les distàncies no existeixen i ja es desplacen a qualsevol lloc de la geografia espanyola o estrangera, sobretot en el cas dels més joves. Molts s’arrimen amb els vehicles particulars, amb destinació a les nombroses cases que existeixen avui dia en els camps, on els berenars es gaudeixen amb tota mena de begudes i aperitius, i potser en taules amb estovalles. Però en dècades anteriors, la gent anava caminant mentre portava les viandes ("al camp vas, del que portis menjaràs") ficades en un cabàs de margalló, ja que ni tan sols existien les bosses de plàstic. Llavors tothom es dispersava per les fonts i per les faldilles de les muntanyes. Per allà, persones de totes les edats, assegudes a terra informaven d'embotits o de qualsevol truita o una altra delícia gastronòmica ficada en una carmanyola. Al final, res quedava que pogués contaminar la natura, ja que els embolcalls eren de paper d'estrassa i les begudes anaven en vidre retornable.
Fent una mica de historia podem recordar allò de: Hui és dia d'empinar el catxerulo, botar a la corda, berenar la mona i cantar la Tarara:
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.
El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.
El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxerulo
no se li empinava.
Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.
O l’altra que diu:
“Ací em pica,
ací em cou
i el dia de pasqua
et trenque l´ou”
Per Pasqua també era temps d'estrenar uns texans i unes pasqüeres, que eren unes sabatilles de lona que la iaia ens comprava cada any.
ACTES DE LA SETMANA SANTA
Nom de l’acte
|
Tipus d’acte
|
Lloc
|
Presentació de la revista Confrares
|
Cultural
|
Itinerant
|
Processó dels Dolors
|
Religiòs
|
Parròquia del Sant Àngel
|
Pregó de Setmana Santa
|
Religiòs
|
Parròquia (itinerant)
|
Diumenge de Rams
|
Religios
|
Totes les Parròquies
|
Trasllat processional del Pas de l'Ecce Homo (dimarts)
|
Religiòs
|
Recorregut de costum
|
Via Crucis de torxes
|
Religiòs
|
Esglèsia Santiago Apostol
|
Processó General de Confraries (dimecres)
-La confraria de “Granaderos de la Virgen de los Dolores" (des de 1952)
-La confraria de la "Puríssima Sang i Sant Sepulcre" (anys 1698 i 1757)
-La confraria de "Ecce-homo" (des de 1952)
-La confraria de "Jesús Nazareno y Santa Faz" (des de 1950)
-La confraria de la "Mare de Déu del peu de la Creu 2 (des de 1977
|
Religiòs
|
Recorregut de costum
|
Processó de l’enterrament (divendres)
|
Religiòs
|
Recorregut de costum
|
Trencada de l’Hora (Amb els tambors dels confrares)
|
Musical
|
Plaça del Centre
|
Via Crucis
|
Religiòs
|
Totes les Parròquies
|
Vigilia Pasqual
|
Religiòs
|
Totes les Parròquies
|
Processó de l’Encontre
|
Religiòs
|
Recorregut de costum
|
ACTES DIUMENGE I DILLUNS DE PASQUA
Nom de l’acte
|
Tipus d’acte
|
Lloc
|
Menjar-se la mona (feta amb pasta i rematada amb un o dos ous i adornada amb anisets)
|
Lúdic
|
Qualsevol lloc
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada