dilluns, 7 de març del 2016

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA -8 de març-

EL REFRANYER DE LA DONA
La dona fa l'home i l'home la dona
REFRANYS
No facis servir refranys sexistes
Els refranys recullen no només la saviesa popular, sinó també nombrosos prejudicis socials relacionats amb el gènere femení. Per això, és interessant conèixer i reflexionar sobre els estereotips i les actituds que aquests difonen en relació a la figura de la dona.
Hi ha expressions quotidianes que reflecteixen la prevalença de creences amb una càrrega sexista que a la vida quotidiana es tradueixen en conductes o pràctiques de desqualificació i exclusió que afecten a les persones. 
Que diu el refranyer sobre la dona
El refranyer d’una cultura és un indicador dels valors que la caracteritzen i del model social que promou que cal tenir en compte. A tot el món són habituals els refranys que reflecteixen la consideració subordinada que històricament ha tingut la dona en relació amb l'home. Per tant, estudiar un refranyer és una manera de conèixer el paper de la dona en una determinada societat i de comprovar, gairebé sempre, com la missogínia ha estat en totes les èpoques i cultures una característica constant.
És cert que hi ha refranys que expressen una actitud positiva cap a la dona. Però la desproporció segueix sent més que significativa. A més a més, gran part dels refranys que a primera vista semblen favorables al sexe femení, en realitat, enalteixen les virtuts d'un paradigma de dona que és reflex del que els homes i la societat patriarcal esperen d'ella.
El refranyer estableix i defineix un prototip ideal de dona acord amb les necessitats i pretensions masculines. Aquest paradigma de dona reuneix trets com docilitat, obediència, dolçor, fidelitat, honestedat, laboriositat, prudència, mutisme, discreció, bellesa, feminitat, etc. Tota desviació de les normes establertes, per tant, es veu censurada o caricaturitzada. Hi ha tot un repertori de defectes femenins que se'ns presenta al refranyer com les imperfeccions en l'ús de la paraula que se li atribueixen a la dona. En les cultures patriarcals és habitual trobar la visió que els dos sexes fan ús de la paraula de manera diferent i, en general, a la dona se li considera per naturalesa xerraire, incapaç de parlar sobre temes substancials, de complir la seva paraula i de guardar un secret, i, també, se l'acusa de entabanadora i manipuladora.
També es detecta una greu contradicció respecte al paper de l'educació de la dona. Se sotmet a crítica el contingut de la conversa femenina per ser insuls, banal, superficial, i al mateix temps a la dona se li nega l'accés a l'educació adequada. La dona diu ximpleries i parla de coses buides i superficials perquè té poques llums i perquè no està instruïda.
La manca de sinceritat de la dona moltes vegades s'associa a la seva única aspiració, la de trobar marit. Per aconseguir-ho, és capaç de recórrer al fingiment, a l'ocultació de la veritat i sobretot, quan es tracta de la seva edat, cosa que tradicionalment es considera inconfessable. I així podríem seguir trobant refranys que les presenten com a malvades, xerraires, mentideres, irracionals i perilloses. 
Quan parlen de la dona ideal les presenten com a casades, discretes, ardents, casolanes i treballadores.
Vegem alguns estereotips discriminatoris mitjançant la següent classificació:

COM SÓN LES DONES?
Desqualificació sistemàtica i desvaloració social. 
Fernández Poncela (2002) va examinar la representació de la dona i el home en el refranyer popular. Va descobrir que els homes són descrits en maneres sobretot positives i que les dones són pintades de dues maneres: com "l'esposa casta, bona mare i treballadora, i la puta" (Fernández Poncela, 2002, pàg. 14). En l'anàlisi dels refranys sobre les dones, va trobar sis estereotips utilitzats per caracteritzar "com són les dones" (2002, pàg. 37-58):
1. Sempre parlen massa i no saben guardar secrets
2. Són mentideres, incoherents, desordenades, mudables i  
    contradictòries
3. Malvades, perilloses i culpables de tot mal
4. Pitjors que el dimoni
5. Iguals als animals
6. Són un mal necessari i mereixen crueltat infinita
Aquests sis estereotips contenen una relació causal sobre la naturalesa malvada de les dones i la violència que mereixen. Els cinc primers impliquen maneres en què les dones són problemàtiques, la qual cosa després justifica la idea en el sisè estereotip, que les dones "mereixen crueltat infinita". el raonament és que si les dones són tan dolentes, després hi ha una necessitat de agredir-les, per a evitar que utilitzin els seus poders perillosos per difondre el mal al món (Fernández Poncela, 2002). Aquesta idea del mal femení s'ha descrit com existent per tot Europa remuntant-des de l'Edat Mitjana (Ehrenreichy English, 1976). Potser no és coincidència llavors que la majoria dels refranys ve d'una cultura medieval (Martínez Garrido, 2001)

Repassem alguns exemples: En ells no es pretén enaltir-los; sinó més bé tot el contrari, manifestar la gran societat masclista que ha imperat al llarga de la història.
Dominant 
-- A casa de dona rica ella mana i ella crida [o A casa de dona rica, ella va a sa processó i ell repica] 
-- A dona de calçons, home de potons 
-- Dona que no tem a l'home, no tem a Déu
-- Dona que parla en llatí, no la vull jo per a mi
-- El que amb la dona es baralla, corre el perill de dormir a la palla
-- El que es casa pel diner, de la dona és jornaler
-- En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca
-- Guardau-vos de dona que parla llatí i de mula que fa iii
-- L'home encomana i la dona mana
-- La casa on governa la muller no sol anar mai bé
-- La casa que la dona hi mana, mal acaba
-- La dona fa l'home
-- Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
-- Portar les calces [o els pantalons]
-- Posar les sinagües [a algú]
-- Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla

El físic, el caràcter, el comportament

La sexualitat

Maltractament
Generalment es compara amb algun animal.

Babaus i ignorants

Indiscretes


Entabanadores

Xerradores

Mandrosa, malfaenera, inútils

Encants femenins

Insegures o variables de caràcter i personalitat

Falses


Acusació d'infidelitat

Dones de mal viure

Nores, sogres i cunyades
-- A la filla, pa i cadira; a la nora, tros de pa i fora
-- Amor de sogra, afalacs de gata [afalac = carícia]
-- Bona és la sogra si no mou guerra, però millor si la cobreix la terra
-- Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba
-- Cunyats i cunyades són anses de caldera mal aferrades
-- D'abrils i de sogres poques de bones
-- De la sogra i del doctor, quant més lluny millor
-- Disputes de sogra i nora porten l'infern abans d'hora
-- El que no llaura sec i moll, porta la sogra al coll
-- Els afectes de sogra són com els dies de Febrer: pocs i freds
-- Encara que de sucre fos la sogra no seria dolça
-- Entre la dona i la sogra, tot se logra
-- Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa
-- Entre sogra i nora, no hi ha hora bona
-- Feren una sogra de fusta i es bellugava, i una de sucre i amargava
-- Gendre i sogra ?: gat i gos
-- La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada
-- La sogra, mal foc la coga
-- L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades [escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic]
-- Les sogres i les cunyades són com les anses mal apegades
-- Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
-- No hi ha millor fusada que la sogra enterrada
-- No m'agrada res de lo que veig..., i mirava a sa sogra
-- Sogra i cunyada, més val morta que enterrada
-- Sogra i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat
-- Sogra i nora, l'una crida i l'altra plora
-- Sogra i nora, llegum de mal coure
-- Sogres, nores i cunyades, són tapaoretes d'olleta mal arrematades
-- Val més una mala filla que cent bones nores
-- Una sogra feren de sucre i encara amargava  
-- Usures, sogres i gats duen mals resultats


COM TENEN QUE SER LES DONES?
En termes generals, el refranyer únicament respecta a la dona en dos aspectes: la mare i la mestressa de casa.
A més a més l'ideal de la dona passa per la bondat, la lleialtat, el decor, l'honradesa, i l'obediència, és a dir, l'estereotip tradicional d'una dona submisa, treballadora, diligent, bona mare i callada, per caure en la crua realitat: la utilització i necessitat de la dona per part de l'home.
En definitiva  com a esposa, està feta per a la casa, la cuina, els treballs del llar i deu obediència per dalt de tot al seu marit.

Submises, lleials

Vinculada a les tasques domèstiques

Callada, discreta i obedient

El silenci i la discreció eren una de les virtuts que s'esperaven d'elles.

Matrimoni - maternitat

Mare, fills i filles

CONCLUSIÓ
Els refranys juguen un paper molt important ja que són creditors de "veritats" que són ensenyades i reproduïdes d'una generació a una altra i moltes vegades no són qüestionades. En el cas de les dones fins i tot porten una càrrega de violència simbòlica.
Quan parlem de violència cap a la dona, el primer que es ve al cap és el maltractament físic ja que és un dels més reconeguts i el qual ha estat font de molts estudis. Amb el passar dels anys es va prendre nota que la dona no només patia d'aquest tipus de violència, també se li discriminava per la seva condició de dona, relegant-la a certs papers com a mare-esposa-mestressa de casa. No hi ha cabuda per a les obreres, les camperoles, les professionals, les venedores ambulants, les treballadores del servei domèstic o caps de família. Aquesta no podia ser part de altres estances com la política i l'economia doncs aquests eren espais exclusivament masculins. A la dona se li educava per ser a la casa i tenir fills, al seu torn elles ajudaven a educar els seus fills, de la mateixa forma, es van crear regles i normes a seguir, la dona havia de ser i comportar-se d'aquesta manera i moltes d'aquestes regles les trobem en les dites i refranys.
Els refranys contenen paràmetres de conducta que les dones han de seguir, en els estudis sobre refrany i dona ens troben que aquests posseeixen una gran càrrega de violència simbòlica ja que discriminen i limiten a la dona a un comportament, són utilitzats de manera que es oprimeix la conducta d'una dona perquè s'ajusti a una societat patriarcal; Van Dijk esmenta que es té poder sobre l'altre si s'obté alguna forma de control (2000, pàg. 40), i controlem si fem que els altres actuïn com volem, i és exactament aquesta la funció del refrany.
En el refrany s'hagin categories en les quals es encasella a la dona, aquesta ha de ser bella, pura, casta; però també s'ensenya que la dones és un ésser perillós, malvat i controlador, els refranys li ensenyen tant a les dona i els homes a comportar-se. 
En l'agrupació dels refranys que hem anomenat trobem diverses categories com: dona i bellesa, dona i maldat, dona i sexe, dona i maternitat i dona i home, les quals donen compte d'altres rols i comportaments que la dona ha de complir en la societat. La dona ha de ser un ésser pur i virginal, però una vegada casada ha de tenir fills i si no els té serà assenyalada ja que no tindrà cap valor, a més, li ensenyen a l'home les precaucions que aquest ha de tenir respecte a la dona i com ha de comportar-se davant elles.

PERÒ LES COSES ESTAN CANVIANT
Història del Dia de la dona
La història més estesa sobre la commemoració del 8 de març fa referència als fets que van succeir en aquesta data de l'any 1908, on van morir calcinades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York en un incendi provocat per les bombes incendiaries que els van llançar davant la negativa d'abandonar el tancament en el qual protestaven pels baixos salaris i les infames condicions de treball que patien. També es reconeix com a antecedent a les manifestacions protagonitzades per obreres tèxtils el 8 de març de 1957, també a Nova York.
El Dia Internacional de la Dona és una data que se celebra a molts països del món. Quan les dones de tots els continents, sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques, s'uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una tradició de no menys de noranta anys de lluita en pro de la igualtat , la justícia, la pau i el desenvolupament.
El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents com a artífexs de la història i té les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peu d'igualtat amb l'home. A l'antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra; en la Revolució Francesa, les parisenques que demanaven «llibertat, igualtat i fraternitat» van marxar cap a Versalles per exigir el sufragi femení.
La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir al final del segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període d'expansió i turbulència, creixement fulgurant de la població i ideologies radicals.

Cronologia
1908 EUA Xicago. El 3 de maig les feministes socialistes realitzen una jornada al teatre Garrick per fer campanya pel sufragi femení i contra l'esclavitud sexual. És el primer Woman’s Day.
1909: De conformitat amb una declaració del Partit Socialista dels Estats Units d'Amèrica el dia 28 de febrer es va celebrar a tots els Estats Units el primer Dia Nacional de la Dona, que aquestes van seguir celebrant l'últim diumenge de febrer fins a 1913.
1910 La Internacional Socialista, reunida a Copenhaguen, va proclamar el Dia de la Dona, de caràcter internacional com a homenatge al moviment en favor dels drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. La proposta va ser aprovada unànimement per la conferència de més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides per al parlament finès. No es va establir una data fixa per a la celebració .
1911 Com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l'any anterior, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada (el 19 de març) a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als quals van assistir més d'1 milió de dones i homes. A més del dret de vot i d'ocupar càrrecs públics, van exigir el dret al treball, a la formació professional ia la no discriminació laboral.
L'incendi a la fàbrica de camises Triangle de Nova York
Article principal: Incendi a la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York.
Menys d'una setmana després, el 25 de març, més de 140 joves treballadores, la majoria immigrants, van morir en el tràgic Incendi a la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York. Aquest succés va tenir grans repercussions en la legislació laboral dels Estats Units, i en les celebracions posteriors del Dia Internacional de la Dona es va fer referència a les condicions laborals que van conduir al desastre.
1913-1914 Rússia. El 17 de febrer (2 de març al calendari occidental), les dones russes celebren per primera vegada el Dia Internacional de la Dona sota la denominació de Dia Internacional de les Obreres. Es produeix una forta repressió de la policia tsarista i algunes de les organitzadores són deportades a Sibèria. Aquesta manifestació es realitza sota les banderes del moviment pacifista en vigílies de la Primera Guerra MundialA la resta d'Europa, les dones van celebrar mítings entorn del 8 de març de l'any següent per protestar per la guerra o per a solidaritzar-se amb les altres dones.
1915 Dinamarca. Oslo. Un gran contingent de dones surt als carrers el 8 de març per repudiar la Primera Guerra Mundial.
1917 Com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra, les dones russes van escollir de nou l'últim diumenge de febrer per declarar-se en vaga en demanda de "pa i pau". Els dirigents polítics van criticar l'oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el Tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països.
A partir de llavors, el 8 de març queda instituït com a Dia Internacional de la Dona Comunista i se celebrarà amb gran desplegament en tots els països de l'òrbita comunista, especialment a partir dels anys vint, amb el nom de Dia Internacional de la Dona . A Occident, seran els partits comunistes els que convoquin a aquesta celebració.
1936 Espanya. Celebra por primera vegada el dia Internacional de la Dona Treballadora.
1975 Nova York. L'Assemblea General de Nacions Unides estableix el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.
Uruguai. El Moviment de Dones i Entitats Uruguaianes, creat per coordinar les activitats de l'Any Internacional de la Dona -per les condicions polítiques imperants-, celebra aquesta data en el mes d'abril al Teatre Solís amb un gran espectacle artístic.
1976 Puerto Rico. Mitjançant una llei, el govern de Puerto Rico oficialitza el Dia Internacional de la Dona.
Bèlgica. Al Palau del Congrés de Brussel·les es realitza, del 4 al 8 de març, el I Tribunal Internacional de Crims contra les Dones, on té part activa la Lliga de Drets de la Dona de Simone de Beauvoir, qui en el seu discurs va destacar la transcendència del Tribunal, considerant-lo com "l'inici de la descolonització de la dona".
1995 Dinamarca. A Copenhaguen, durant la Cimera sobre Desenvolupament Social de Nacions Unides, i en el Dia Internacional de la Dona, organitzacions de dones de diferents països del món llancen la campanya "180 Dies / 180 Vies d'Acció", com a preludi a la IV Conferència Internacional de la Dona a realitzar-se a Beijing, Xina.
Argentina. A Buenos Aires neix la Llibreria de Dones.
2011 Es va celebrar el Centenari del Dia Internacional de la Dona. També va començar a operar l'Entitat de l'ONU per a la Igualtat de Gènere i l'Empoderament de la Dona, també coneguda com ONU Dones.
2014 La 58 Sessió de la Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW58), la reunió anual d'Estats per abordar qüestions relatives a igualtat de gènere, es va centrar en els «Desafiaments i èxits en l'aplicació dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni per a les dones i les nenes ». Les entitats de les Nacions Unides i les organitzacions no governamentals (ONG) acreditades per ECOSOC van debatre sobre els avenços realitzats i els reptes pendents per complir els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

L'ONU i la Igualtat de Gènere
La Carta de les Nacions Unides, signada en 1945, va ser el primer acord internacional per afirmar el principi d'igualtat entre dones i homes. Des de llavors, l'ONU ha ajudat a crear un llegat històric d'estratègies, normes, programes i objectius acordats internacionalment per millorar la condició de les dones a tot el món.
Amb els anys, l'ONU i els seus organismes tècnics han promogut la participació de les dones en condicions d'igualtat amb els homes en l'assoliment del desenvolupament sostenible, la pau, la seguretat i el ple respecte dels drets humans. L'empoderament de la dona segueix sent un element central dels esforços de l'Organització per fer front als desafiaments socials, econòmics i polítics a tot el món.

Sabíeu que…?
1. L'Organització Internacional del Treball (OIT) afirma que hi ha 4 milions i mig de víctimes d'explotació sexual forçada en el món i que el 90% són dones i nenes, segons un recent estudi d'Anesvad.

2. Un terç de les dones són casades abans dels 18 anys. I 1 de cada 9 es casa abans de fer els 15 (Estudi Internacional Child Marriage Facts & Figures).
3. Les adolescents menors de 15 anys tenen 5 vegades més probabilitats de morir en un part que les dones que estan en la vintena (Estudi Internacional Child Marriage Facts & Figures).
4. El 38% de les dones que moren en el món és a causa de la violència de gènere (WHO, Reportatge Violence of Women).
5. Recents estudis asseguren que la bretxa salarial podria trigar més de 75 anys a desaparèixer (Oxfam).
6. Aproximadament el 40-50% de les dones que viuen a la Unió Europea pateixen assetjament a la feina (Amarsanaa Darisuren, UNWomen).
7. Globalment, només el 21% dels llocs directius són ocupats per dones (Internationalbusinessreport.com).
8. En l'actualitat tan sols un 4,6% de dones són CEO i un 19,2% Conselleres, segons dades emeses al X Fòrum sobre Dona i Lideratge.
9. Només 2 dones de color han format part del Senat dels Estats Units (cawp.rutgers.edu).
10. Les dones representen dos terços dels 792 milions d'adults analfabets al món (Unesco).
11. Les dones constitueixen la meitat de la població mundial.
12. Realitzen les dues terceres parts del treball que es fa al món.
13. Guanyen el 10% dels salaris totals.
14. Només disposen d’un 1% de la propietat mundial.

Algunes xifres d'Espanya
Educació
1. En les proves d'accés a la universitat, les dones són majoria i, a més, aconsegueixen més aprovats: 55,7% per 44,3%.
2. El 54,1% dels estudiants universitaris són dones i la seva presència és majoritària en totes les branques, excepte en les tècniques.
3.  El rendiment de les dones en els títols de grau i màster supera en deu punts percentuals al dels homes: el 71,4% enfront al 61,8%.
4.  El 61,1% dels lectors de tesis doctorals amb menys de 34 anys són dones.
5.  Tot i aquestes xifres, les dones només representen el 16,8% del total de catedràtics d'universitat.
6. L'any 2011, el percentatge d'abandonament escolar va ser de 31,0% per als homes i 21,9% per a les dones. L'abandonament educatiu primerenc ha estat sempre superior en els homes. En els últims anys aquesta xifra s'ha anat reduint (37,4% l'any 2009 i 33,5% l'any 2010). En les dones va assolir un valor de 24,7% l'any 2009 i 23,1% l'any 2010.

Ocupació i conciliació
1.  Les dones cobren de salari mitjà anual un 22% menys que els homes: 19.502 euros davant 25.001 euros.
2.  La taxa de risc de pobresa és més gran en el cas de les dones: 21,3% enfront del 20,1% en el cas dels homes.
3.  El 15,2% de les dones té uns ingressos menors o iguals al salari mínim interprofessional, que és de 641,2 euros al mes, mentre que aquest percentatge es redueix al 5,6% en el cas dels homes.
4.  El 97,3% de les persones ocupades a temps parcial per fer-se càrrec de la cura dels fills de menys de 14 anys són dones.
6.  Entre els aturats per fer-se càrrec dels fills el 82,2% són dones.
7.  Per a períodes superiors a un any, un 7,4% d'homes ocupats han deixat de treballar després del naixement del seu fill, una xifra que s'eleva al 38,2% en el cas de les dones.
8.  A mesura que augmenta el nombre de fills de menys de 12 anys disminueix la taxa d'ocupació femenina, però no passa el mateix en el cas dels homes: la taxa en el cas d'elles passa del 68,4 al 62,3 i en ells s'eleva del 79,3 al 82.
9.  Les dones dediquen de mitjana diària quatre hores i 29 minuts a la llar i la família i els homes 2 hores i 32 minuts.
10. Una pensionista percep al mes una mitjana de 597,21 euros, mentre que la pensió mitjana d'un home és de 971,92.

Llocs de responsabilitat
1. Dels 13 ministres del Govern, quatre són dones.
2. Dels 17 presidents autonòmics i dues de les ciutats autonòmiques de Ceuta i Melilla, quatre són dones.
3. Els presidents del Congrés i del Senat són homes.
4. Dels 350 diputats de la cambra baixa, 131 són dones, el 37,4%.
5. A la cambra alta, de 265 senadors, 91 són dones, és a dir, el 34,3%.
6. Només el 11,5% dels consellers en les empreses que cotitzen a l'Ibex-35 són dones.
7. En el Consell General del Poder Judicial les dones ocupen el 35% i al Tribunal de Comptes representen un 7,1%.
8. A les Reials Acadèmies el percentatge de dones és del 9,6 per cent.

1 comentari: