dimarts, 20 d’agost del 2019

20 D'AGOST SANT BARNAT DE CLARAVAL

Sant Bernat de Claraval

SAN BERNAT ABAT PATRÓ DE MONTÁN
La parròquia de Montán està dedicada a Sant Bernat. La seva festa té lloc el 20 d'agost, i està considerada com a festa patronal de la localitat. La imatge del Sant, de grandària natural i d’una gran bellesa escultural, és copia de la que existeix en l’església de la Zaidia en València. Presideix l’altar major. Va ser costejada per subscripció voluntària entre els veïns del poble l’any 1898. Va ser esculpida per l’escultor valencià Josep Burgalat.
L’elecció del Sant com a patró de la Villa de Montán es va fer en l’any 1634, després de constituïda la Carta-Pobla. Aquest Sant pertany al santoral francès, de fet és diu Sant Bernat de Claraval (va néixer el 1091 a Fontaine-lès-Dijon, va crear la comunitat cistercenc de Claraval on va morir el 20 d'agost de 1153). Cal recordar per aquell temps, que D. Miguel Vallterra estava repoblant CastellMontán per francesos provençals i tal vegada aquesta circumstància influís en l’elecció del patró.
Altar major de l'església de Montán amb Sant Bernat
BIOGRAFIA DE SANT BERNAT DE CLARAVAL
Abad i reformador monàstic francès, canonitzat el 1174 (Castell de Fontaines, Dijon, 1091 - Claravall, 1153). Procedent d'una família noble, va seguir des de molt jove la seva vocació religiosa. Va ingressar en 1112 a l'abadia cistercenca de Cîteaux i molt aviat, en 1115, va passar a dirigir el nou monestir de Clairvaux (Claraval).
En tots dos monestirs va imposar l'estil que aviat s'estendria a tot l'Orde del Cister: disciplina, austeritat, oració i simplicitat. Tals ideals li van enfrontar amb Pere el Venerable, abat de Cluny, ja que suposaven un atac directe contra la riquesa dels monestirs, la pompa de la litúrgia i el luxe de les esglésies cluniacienses.
Sant Bernat de Claravall va ser un defensor dels drets polítics i econòmics del papa: la seva mediació en favor d'Inocencio II en el conflicte que l'enfrontava amb l'antipapa Anaclet II (1130-1137) es va veure recompensada amb importants privilegis pontificis per l'ordre cistercenc . La seva influència va créixer encara més en arribar al papat el seu deixeble Eugeni III (1145-1153), antic frare cistercenc.
Bernat va lluitar contra les incipients tendències laïcistes del seu temps, fent condemnar el racionalisme d'Abelardo i les propostes d'Arnaldo de Brescia que l'Església tornés a la pobresa primitiva. No va dubtar de la legitimitat d'usar la força en suport de l'Església, incitant a francesos i alemanys a la segona Croada (1146), o fent reconèixer a l'Orde del Temple com a realització de l'ideal del frare-soldat (1128). La seva teologia, en canvi, insistia sobre la Mare de Déu i sobre la humanitat de Jesucrist amb una tendresa que li va valer el sobrenom de doctor melifluus.
Peanya de Sant Bernat
LA FESTA
Els actes centrals del dia són la plega (la rondalla i la comissió surten a recollir la voluntat per a les festes patronals), missa, processó i actuació d'un grup de jotes. Es complementen al llarg de la setmana amb bingo, discomòbil, i bous embolats i vaquetes. En alguns balcons pengen un penó amb la imatge del Sant.
Processó
La plega

La plega
Actuació grup de jotes
Vesprada de vaques
Bou ferotge
Penó de Sant Bernat
Balcó amb el penó de Sant Bernat








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada