MAMAT-ADA
1.- Que no costa gaire de fer.
• Aquest treball està mamat, en un punt ho tinc acabat.
2.- Embriac.
• Ha tornat de festa mamat.
dilluns, 16 de març del 2020
LA PARLA DE LA VALL
LLETÓS-OSA
Aquesta és la primera paraula que ens ix de la boca quan algú té molta sort i sobre tot si la resta no ens veiem beneficiat de la mateixa fortuna. Es sol emprar molt en el joc.
-- Mira queés lletós; sempre guanya quan juguem a les cartes.
-- Has aprovat l’examen perquè has tingut molta llet.
També escoltareu i fareu us d’altres paraules d’origen castellà com: “XAMBA”, “POTRA”, “XURRA” i “XIRIPA”
Ara bé, quan volem anunciar la bona sort d’alguna persona no sols en el joc sinó també per tenir bona vida o estar lliure de preocupacions, trobem un fum d’expressions:
• Pondre-li totes (a algú)
• Pondre-se-li el sol al migdia (a algú)
• Mamar-se-les dolces
• Tindre bona estrella,
• Tindre el sant de cara
• Tindre llet
Algunes d’elles es refereix a quan algú neix amb la vida solucionada:
• Néixer amb el pa sota l’aixella.
• Néixer amb la flor al cul.
• Néixer en bona estrella.
LA PARLA DE LA VALL
LLETEROLA.- Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers.
Lleterola fina, repetien mares i àvies per anunciar-nos el menjar en dies comptats a taula, famós pel seu fòsfor. Els més menuts, tan poc donats en general a l'exploració de sabors, la repujàvem fins que en l'edat adulta la busquem amb delir. La lleterola de xai (també pot ser de vedell, cabrit ...) és un mos en veritat finíssim que retrotreu al gust de les costelles de xai de llet: llet, llet, lleterola.
Per cert, que també haureu escoltat que la lleterola és:
• Planta herbàcia o arbustiva (Euphorbia sp), de fulles simples, flors unisexuals disposades en un ciati, fruits capsulars i llavors amb carúncula.
Aquest nom és originat en el fet que segreguen una saba que sembla llet. Però aneu espai que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.
• Bolet del grup dels lactaris, que secreta un làtex blanc, sovint abundant. Aquest bolet es el que es sol confondre en el rovelló.
LA PARLA DE LA VALL
LLESCA
La paraula "llesca" fa referència a una porció prima que es trau d'alguna cosa, especialment de pa, tallant-la de banda a banda. Per extensió, també es pot aplicar a tallades o rodanxes d'altres aliments, o fins i tot a la corfa de la surera.
- Una llesca de pa amb oli i tomata
- Una llesca de meló
Amb esta mateixa paraula també s'ha creat la locució:
Llesca o llesqueta en ou, per a designar un dolç d'origen molt antic. Segurament, va nàixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. Per a fer-lo mengívol es remulla en llet i s'arrebossa després en ou i es fregeix en una paella amb oli abundant. S'endolceix amb sucre o mel, i a vegades s'aromatitza també amb canella. És molt típic consumir-ho tradicionalment durant les festes de Setmana Santa i Pasqua.
En castellà aquest dolç és conegut amb el nom de «torrija».
LA PARLA DE LA VALL
LLEPAR I DERIVATS
La para llepar té molts significats:
1. Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa.
- Es llepava la ferida com si fóra un gosset.
2. Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer.
- Ens va avançar un cotxe llepant, llepant.
3. fig. Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra.
- És llepar a penes la paret i …i, taca!
4. fig. Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment.
- Sempre llepa alguns euros per Nadal.
6.Adular baixament, servilment.
- Llepa ací, llepa allà i sempre trau el que vol.
Dins d’aquests significats els valler i valleres fem servir una sèrie de paraules derivades que repassarem tot seguit.
Els que es refereixen a adular servilment:
LLEPA, LLEPAIRE o LLEPÓ-ONA, LLEPACRESTES i LLEPACULS (en aquest cas més indicat quan és servil envers els seus superiors).
Tenim també el LLEPÓ-ONA al:
• L’esportista a qui li agrada tindre la pilota i no passar-la.
- El migcampista de la UDE és un llepó, sempre porta la pilota i no la solta fins voler xutar.
• Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada
- La bassa dels Ferros estava plena de llepons.
Però si algú és afeccionat al dolç, a les llaminadures li diem que és un LLÉPOL-OLA.
- És molt llépol. Si no li lleves els bombons de davant se'ls menjarà tots.
Parlem del LLEPAT-ADA quan alguna persona va ben mudada.
De fet al nostre poble tenim el malnom EL LLEPAT (Eleuterio el Llepat que era una persona que li agradava anar sempre ben arreglada, ben pentinat, com es diu a La Vall anar en punt d'onze. Quan eixia al carrer fet un pinzell la gent li deia "vas com si t'hagués llepat"). També tenim a Emilio del Llepat (descendent del llepat).
LA PARLA DE LA VALL
LLÀNTIA
Més d’alguna vegada us haureu fet una taca. Però si la teca era d’oli, aleshores podíem escoltar allò de:
- Menuda llàntia que t’has fet.
I té la seva explicació; perquè la llàntia és l’aparell per a fer llum, compost essencialment d'un recipient gran dins el qual n'hi ha un altre que conté líquid combustible (generalment oli) i un ble immergit que s'encén pel cap que sobreïx del líquid, el qual llum, un cop encès, produeix una llum feble.
Actualment en desús com a aparell d’il•luminació, encara és emprat en esglésies, criptes, etc. En l’antiguitat, les llànties eren de terra cuita amb relleus a la part superior. Posteriorment foren fabricades de metall.
LA PARLA DE LA VALL
JOVENÇÀ-ANA
La paraula com esteu pensant te a veure amb jove; però els valleres i valleres quan fem servir la paraula jovençà-ana s’estan referint a aquells que s’acaben de casar o que s’han casat fa poc. Aquest estat sol durar el primer any de matrimoni.
LA PARLA DE LA VALL
IMPEDIT-IDA
Avui una altra paraula nostra que ha estat substituïda per la genèrica minusvàlid –a.
L’impedit-ida és la persona que no pot caminar o que ho fa amb moltes dificultats.
LA PARLA DE LA VALL
GUIPAR
Te relació amb la mirada; però en un significat molt peculiar com:
1.- Veure de lluny.
- Ja l'he guipat.
- Des de l’última fila no guipo la pissarra.
2.- Mirar d’amagat.
- Ei, no em guipis les cartes!
3 Clissar; veure, descobrir, algú o alguna cosa.
- Només vas entrar al poble et varen guipar de seguida.
LA PARLA DE LA VALL
GOLAFRE
Si vos dic que és el mateix que fartó de segur que ho teniu ja clar; però per si de cas, el golafre és el que menja molt; d'un apetit insaciable. que té gola tothora d’ací que també es conegui com a GOLUT
- No siguis tan golafre i deixa ja de menjar paella que els demés també volem tastar-la.
I d’expressions de fartar hi ha unes quantes:
• Atipar-se com un lladre
• Fer forat
• Menjar com un carreter
• Menjar com un ogre
• Menjar com un trabuc
• Menjar mes que una revolta de riu
• Menjar per quatre
• Posar-se com un bou
• Ser un fartó
• Ser més fartó que un llop
• Fartar-se com un porc
LA PARLA DE LA VALL
GIRADA
Així de moment ens ve al cap que la girada ve de girar i per tant és l’acció de girar, i esteu en lo cert.
- Una girada brusca.
I haureu escoltat més d'alguna vegada el patir una:
• Girada de peu. Com a conseqüència d'un torcement (giró) de peu. El que també coneixem com ENTORTILLÓ.
- Quasi es mata d'una girada de peu.
Qui no ha patit aquest tipus d'accident, i més d'una nit se la passada amb el peu embenat amb un emplastre d'arròs bullit per eliminar la inflamació. Al l'endemà el peu amaneixia tot arrugat com un cigró, però sense la inflació tan molesta. El remei funcionava!
Però tal vegada pocs feu us de la paraula GIRADA com:
La colga o doblec que es deixa a la part superior del llençol en fer el llit.
- La girada del llençol
I per extensió a la part de la cara de davall o de dins d'una cosa, que es posa de manifest quan es doblega.
- La girada d'una capa.
LA PARLA DE LA VALL
GENIVA
Seguim amb paraules de parts del nostre cos. En aquest cas cal reivindicar l’us de geniva en lloc de la castellanització d’encía.
La geniva és el teixit carnós que cobreix la part alveolar de les mandíbules i adhereix al coll de les dents. Té com a funció principal aguantar i mantenir les dents al seu lloc.
- Netegeu-vos les dents suaument a partir de la geniva.
LA PARLA DE LA VALL
GARRÓ
Seguim en una altra paraula popular per referir-nos a la part del cos situat al peu. Generalment ho diem per indicar el turmell; però específicament ho diem de la part inferior i posterior de la cama, on s'articula esta amb el taló.
Per extensió ho apliquem als animals:
1.- Part inferior de la pota de darrere d'un quadrúpede, entre la canya i la peüngla.
2.- Esperó de gall.
I dins de la gastronomia, ho diem del pernil, a la part inferior de la cama del porc.
LA PARLA DE LA VALL
I AU!
S’usa per a dir que una cosa s’ha acabat, per a posar punt i final.
- I Au!, fins ací arriba la discussió.
LA PARLA DE LA VALL
HOME!
Aquesta interjecció s’usa com a resposta que es fa quan no s’està ben segur d’una cosa o quan no es veu ben clara.
- Home, això no es fa! (advertència)
- Home! Per això no estic preparat (contrarietat).
- Vaja home! S'ha acabat el pa (disgust).
- Ieee, saluda, home! (cridar l’atenció)
- Sí, home! (desig).
- Vinga home! (com demanant per favor)
- Sí home!; què dius ? (desacord)
LA PARLA DE LA VALL
HARCA.
Aquesta paraula forma part de l’expressió:
* “FER HARCA”, que era la lluita a pedrades entre xiquets o fadrins.
Era una de tantes diversions d’abans quan els xiquets no havien descobert l’informàtica i els videojocs.
El joc consistia en que dues bandes de xiquets, amb rivalitat entre ells es concentraven en un lloc concret, generalment un barranc, com en el cas de La Vall; però que podia ser un altre lloc, com una sèquia, un monticul... La rivalitat de la Vall era entre el poble de dalt i el de baix i la zona de lluita era el barranc que dividia els dos poblats. I a partir d’una senyal establida començaven a llançar-se pedraes d’un banda a l’altra.
El resultat ja us ho podeu imaginar. Més d’algun xicuelo tornava a casa amb un trenc al cap, una moradura, un braç trencat o mellat d’una dent. Però no era prou el mal rebut sinó que a més a més hi havia que aguantar la renya de la mare. Els que havien sobreviscut no quedaven lliures de rebre un sermó i amenaces de que no tornessin a participar en altres.
LA PARLA DE LA VALL
GUISADOR-A
Al nostre poble a la persona que es dedica a elaborar menjar no li diem cuiner; sinó GUISADOR; perquè no es dedica a cuinar sinó a GUISAR.
Aquesta paraula és molt usual entre els caçadors i en concret alhora de guisar el popular empedrao. De fet la majoria de les curruques disposen d’un guisador per preparar el menjar dels caçadors i tenir-ho amanit al regrés de la caça.
Així mateix per guisar es disposa d’un lloc al que també se l’anomena GUISADOR, en lloc de cuina, foguer...
I si el que es guisa és una paella es fa al PAELLER.
LA PARLA DE LA VALL
GUALA
El seu significat genèric és el que correspon al nom de l’ocell gal·linaci migratori, de l'espècie Coturnix communis, semblant a la perdiu, negrós pel cap i per damunt i cendrós clar per la part inferior.
Però fora de l’afició a la caça, la majoria dels vallers i valleres soltem una:
GUALA quan li peguem una bufetada a algú.
O també soltem una GUALA, quan deixem anar una ventositat. I fins i tot una caguerada.
I alguns soltem GUALES en dir mentides.
LA PARLA DE LA VALL
SERÀ PRECÍS?
Aquesta expressió tan usual entre nosaltres no ha estat lliure de polèmica en quant al significat de la paraula precís.
I és que si acudim als orígens, el sentit que tenia el mot llatí praecīsum, del qual deriva l’adjectiu precís, era el de ‘just, exacte’; però amb aquest significat fou molt poc usat pels nostres avantpassats que prompte van veure millor utilitat amb el significat de necessari.
Així els defensor dels seus orígens argumenten en exemples com aquests l’us de just i exacte:
- Al moment precís en què va sonar el xiulet van arrencar a córrer.
- Té un coneixement molt precís del funcionament de l’empresa.
- És necessari que afinis bé la guitarra abans de tocar-la. (I no pas: *És precís que afinis bé la guitarra.)
Però fora de plantejaments filològics, el fet és que les paraules no són patrimoni exclusiu de ningú. No importa qui la digué primer. El que importa realment és com l’han assimilada els parlants de cada llengua. I, si atenem l’ús que en fem els valencians, resulta del tot evident que l’adjectiu precís amb el valor de ‘necessari’ és del tot corrent en la nostra expressió col·loquial.
I així dia a adia diem i escoltem frases com:
- Era precís pegar una mirada a casa.
- És precís crear una ensenyança conforme a la naturalesa del poble.
Feta aquesta introducció ja podem dir que l’expressió:
Serà precís la diem al final d’un fet o situació que ens sembla de tot que no feia falta arribar al punt que s’havia arribat. Per tant representa un significat contrari, com una negació, es a dir “no era necessari”, “no feia falta”.
- Serà precís que li digues tot el que li has dit. No es mereix això.
dilluns, 2 de març del 2020
EL REBOST DE LA VALL (Programa4_4ª Temporada_2019-2020)
PROGRAMA 4_TEMPORADA 4
No estava previst en el dia d’avui fer referència al refranyer climatològic, donat els evidents fracassos dels pronòstics del nostre refranyer, que tampoc entén de que no estem tenint hivern.
Però com tots sabeu hem iniciat el mes de març i aquesta matinada ens hem trobat en un temporal que si es propi del temps que ve i que el refranyer si ens diu molt.
La característica del temps d´aquest moment de l´any és la variabilitat:
* Març marcer, carasser.
Es diu perquè el Sol comença a fer carasses, ix i s'amaga. La prova ho estem tenint avui on fins i tot hem tingut un conat de pluja.
O la variant:
* Març, marcer, sol carasser.
Es diu perquè la gent creu que el sol del mes de març fa sortir molts grans o pigues a la cara.
I el que allarga les inclemències:
* Març, marcer, carasser i ventoler. I com a mostra la passada nit i que sembla continuarà.
Així, es podria complir l'adagi que diu:
* El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies (fesomies = cares, aspecte exterior que mostra una cosa).
A més, hi ha una dita que recomana estar previnguts:
* El març comença com una cordera i acaba com una fera.
O sigui, que és el mes més dolent de tots, un llop vestit amb pell de xai...
Fins i tot s'exclama:
* Si el març es moria, tot el món riuria.
Seguint en la seua variabilitat tenim:
* Març i abril, mudances mil
* Març marcedor, nit freda i dia amb calor
* Març ventós i abril plujós
* Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
Hi ha expressions que es fan ressò d´aquest fet; així, es diu d´algú que varia molt d´opinió a conveniència que:
* Té set cares com el març
O d´algú que té un caràcter molt variable que:
* És més variable que el març o
* És boig com el març
Per contra també el refranyer ens recorda que:
* Si el març no marceja ni l´abril abrileja, tot l´any bogeja
En tot cas, l'expressió que s'acompleix segur és que:
* El març porta mals de cap
Torna a ser una advertència de la dolenteria d'aquest mes i indica que el sol ja pica de valent i provoca cefalees.
EL REFRANER I LA DONA
Les perles masclistes del nostre refranyer
Avui anem a reflexionar sobre les dites i frases fetes més masclistes del nostre refranyer.
Molt sovint he dit ací que el refranyer tradicional és una font inesgotable de saviesa popular, però hi ha casos en què allò que ens explica és totalment desfasat.
N’és un exemple la visió que té de la dona, que en la majoria de dites i refranys va carregada de tòpics i prejudicis, gairebé sempre amb una opinió pejorativa.
De fet, el refranyer parla tothora de les dones com a esposes i des d’un punt de vista molt masculí, talment com si d’escriure la saviesa popular només se n’haguessin encarregat els homes.
Com que els refranys són elements presents des de fa molt de temps a una llengua i tenen un origen popular, és corrent que utilitzin un llenguatge sexista i androcèntric (Sistema de relacions socials centrats en la persona de l’home).
Això es deu a la tradició història de la societat patriarcal. L’actitud sexista i androcèntrica era normal, sobretot a causa de la forta catolització de la població (que té uns valors paternalistes i androcentristes). Però, des de fa uns anys, amb la baixa de la creença catòlica, els progressos socials i el moviments feministes, aquest tipus de llenguatge comença a corregir-se.
Però la misogínia del refranyer no és cap fet aïllat: en el curs de la història hi ha moltes proves escrites que manifesten que la literatura, el pensament i la política s’han dedicat a menystenir les dones.
Si repassem els refranys sobre la dona distingim dos grups de refranys:
Un mostra: la dona submergida al nucli familiar i la relació que té amb la resta de la família.
i, l’altre: Parla sobre la personalitat i el caràcter femení.
També, s’aprecia que el tracte que rep la dona als refranys està molt influenciat per la Bíblia.
La dona ha de sotmetre’s a l’home i es ressalta, sobretot, la seva maldat, així com certes característiques que ha de tenir, com ara ser tranquil·la, reposada, callada, treballadora a casa, etc.
Repassem alguns exemples:
El coneixement que propaga parteix d’un món molt rural i en aquestes societats tradicionals les dones tenien un paper molt definit que no va començar a canviar fins que no va arribar la revolució industrial.
* N’és una bona prova el fet que les dones sovint siguin comparades amb animals i estris propis de les feines del camp:
* Al que té carro i muller, mai li faltarà què fer,
* Dona i cavall, donen treball.
* Del mateix lloc, ni dona ni porc.
Si fem cas del refranyer, la dona és un ser d’una gran inestabilitat emocional, que sempre crida, plora i, en general, complica la plàcida existència dels homes:
* D’home tiple i dona tenor, deslliureu-nos-en Senyor.
* A tothora el gos pixa i la dona plora.
* Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.
A més, segons la saviesa popular, les dones també són terriblement tafaneres:
* Dona finestrera, dona xafardera.
* Cap home savi i discret diu a la dona un secret.
Però les qualitats pejoratives de les dones no s’acaben aquí: el refranyer també dedica molt d’espai a advertir del perill que representen:
* Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs.
* Cartes, daus, dones i vi, el ric fan tornar mesquí.
* Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per a ell.
I tots aquests motius, és clar, justifiquen els abusos i la violència:
* A la dona i a la burra, cada dia una surra.
* Baralles entre muller i marit, de la taula al llit.
* A pica d’aigua beneita i a mossa d’hostal, tothom hi fica mà.
Però si hi ha un apartat en què el refranyer és especialment extens és el que ens parla de la ineptitud de les dones per a exercir el poder. Així es pot sentir:
* Casa on governa la muller, no sol anar bé.
* Allí on manen dones i llauren vaques, mal any assegurat.
I si a més les dones s’han d’entendre entre elles, encara és pitjor:
* Cent ames d’un corral, cada una diu el seu cantar.
* De dones en una casa, amb una n’hi ha poc; amb dues, massa.
Només hi ha una situació que fa que una dona pugui manar i ser respectada: si té diners.
Aleshores es diu:
* A casa de dona rica, ella mana i ella crida.
Segons el refranyer, doncs, com ha de ser una dona virtuosa? A grans trets, prima, jove i fina:
* La dona l’has de jutjar en veure-la caminar.
* Dona i sardina, com més petita, més fina.
* Bèstia xica i dona gran, traieu-me-les del davant.
Això sí, les dones com cal costen molt de trobar:
* Alzina i dona, de cent una de bona
I, per evitar que la dona descarrili, cal que estigui a casa i ben enfeinada:
* Dona ociosa no pot ser virtuosa.
* Dona aficionada als balls, per casa no té treballs.
* Dona brincadissa, ni a casa ni a missa.
Encara que el missatge no és gens gratificant cal recordar-ho i denunciar-ho, doncs s’explica molt bé que en l’origen d’aquest llenguatge estan les conseqüències i els resultats de la violència de gènere i perquè no obstant als grans avanços de la nostra societat, no està ni molt menys aconseguit i encara queda molt per caminar, cada dia tenim exemples que aquesta cultura masclista encara en queda i com a mostra que encara no s'ha aconseguit eradicar aquests estereotips, és que van sorgint noves formes, nous refranys, que responen a aquest tipus de discriminació perquè suposen en la dona la incapacitat per adaptar-se a situacions que fins ara eren pròpies de l'home:
Un exemple i que podem escoltar facilment:
* Dona al volant, perill a l'instant,
És un refrany, sens dubte, recent que deixa clar quin segueix sent la situació de la dona en aquest sentit.
Després d’aquesta reflexió fem un gir i parlarem dels:
MALNOMS DE LES DONES DE LA VALL
Si enllacem la discriminació històrica de la dona amb els malnoms vallers trobem en aquest sentit, que el seu protagonisme alhora de ser batejada, si bé no arriba a la paritat si que trobem un gran nombre.
I es que si l’home tenia l’entorn del treball i les relacions socials, la dona dominava el carrer i com el malnom té l’origen en les relacions col·loquials, quin millor lloc que les converses al carrer.
Fem-li per tant davant de la propera celebració del dia Internacional de les dones l’homenatge a totes aquelles dones valleres que al llarg de la nostra historia local també han segut portadores d’un malnom identificatiu.
Per anomenar-les seguiré la classificació en que les tinc enregistrades i fent una selecció.
Per tant no les anomenaré a totes.
Malnoms acompanyats d'introductors el, la, l’, els, les
— La Escultora, (en la seva família va haver un avantpassat escultor)
— La Prima, (dona del primo, perquè es gastava tots els diners amb els amics)
— La Punxa, (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar).
— La Rulla, (la família tenia els cabells arrissats)
Malnoms acompanyats de La Tia.
— La tia Burromatam, (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!")
— La tia Honrades, (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrades!")
— La tia Mullaora, (era l’esposa del tio mullador que era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los)
— La tia Platera, (venia quincalla - Conjunt d'objectes de metall, generalment d'escàs valor, com tisores, didals, imitacions de joies, etc.)
— La tia Llimera, (possible productor de llimes)
— La tia Pallasa, (Es va disfressar de pallasso. També era coneguda per ser la que arreglava els difunts)
Malnoms professionals
— La Batanera. (Treballava en els batans. Els batans eren una mena de màquines utilitzats en la indústria tèxtil per tal de fer més espessos els teixits. El treball es feia regularment molt a prop als rius, per aprofitar la força de l'aigua i convertir-la en energia hidràulica que posava en funcionament el batan. Els teixits abadanats eren d'una qualitat superior i més compactes, espessos que aquells que no passaven per aquest procés.)
— Pilar de l’Alguasil, (el seu pare era agutzil);
— La Calcetera (cosia mitjanes)
— La Sirucana, (Filla del Sirucano. Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians");
— La Canterera, (descendent de família amb tradició terrissera);
— La Fiela, (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals)
— La Perolera, (tenia indústria de calders, olles i perols)
— La Sariera, (dona del Sariero que tenia indústria de sàrries [saries])
— La tia Botifarra, (fabricava embotit –botifarres-)
— Concheta la Ollera, (tenia industria terrissera)
— La Pintora, (provenia de família de pintors de brotxa grossa)
— La Betuma, (Dona de Betum. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic)
— Blanca la Cordellera, (Feia cordill)
— Fina el Maquiniste, (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir)
— La tia Menaora, (era la filla del "tio menaor")
Malnoms dels aspectes físics o de caràcter
— L’ Abobachics, (era una noia guapa i parlava amb dolçor)
— Amparito la Caragola, (era de complexió menuda)
— Cametes (dona amb les canilles molt primetes)
— La Barca, (dona que tenia la forma d’una barca)
— Rosarito la Popeye, (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye")
— L’Estela, (Era mol guapa i la comparaven amb una estela)
— La Pera, (estava grossa)
— La tia Negreta, (era fosca de pell);
— La tia Rata, (per la semblança amb una rata)
— La Guapa, (en la seva joventut va ser molt guapa);
— La Melga, (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia)
— Santeta la Morena, (l'anomenaven Vicenta i era morena)
— La Nana, (era baixeta)
— La Borrelló, (era xicoteta i molt revoltosa. La seva mare le deia: "pareixes un Borrello", fent referència al "Borrello" [esborra] que arrossegat pel vent no està mai quiet)
— Pepa la Molla, (de caràcter molt suau)
— Perrana (dona mandrosa)
— Roja, Conca la (era pèl-roja)
— Carmen la de Ullets, (tenia els ullets menuts)
— Xupitos (tenia el costum de posar "morrets" com els nadons)
Malnoms procedents de topònims
Diuen l'origen del individu:
— L’Artanera, (era natural d’Artana);
— Paca la Castellonera, (procedia de Castelló)
— Les Catalanes, (procedien de Catalunya)
— La tia Marabota, (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")
— Rosarito Caneta (el tio Nelo Gómez un avanpassat distribuïa vi per tota la població. Periòdicament viatjava amb els seus tres muls i el carro, carregat amb les bots, fins a Canet de Berenguer, punt en el qual se subministrava. D'aquí li va venir el sobrenom de "Caneto" i tots els seus descendents)
— L'Aslidera (Eslida)
— La Fondeguillera, (natural de Fondeguilla)
Malnoms procedents de noms i cognoms
Noms:
• Rosarito de Nasio, (Son pare li deien Ignacio)
• La tia Sergia, (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,, ..)
• La tia Sidora, (per deformació d’Isidora)
• La tia Ciriaca, (per feminització de Ciriaco)
• La Batista, (feminització del nom Batiste que prove de Baptista)
• L’ Asperanca, (per les seues mares i/o àvies)
• La Merequilda, (per deformació de Hermenegilda)
• Amparito de Xochimet, (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-)
• Teresin L'Alberta. (del nom Alberto)
Cognoms:
• La Davita, (la dona i la filla de Joaquín de David)
• La Fonta, (era Font de cognom)
• Presentasion de Font, (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”)
• La tia Porcara, (relacionat amb el cognom Porcar)
• Les Roques, (eren tres germanes, possiblement descendents del cognom Roca)
• La Ganaua, (era Ganau de cognom)
• La tia Rovira, (eixe era el seu cognom)
• Joaquina la Calva, (era Calvo de cognom)
• La Pitarca, (probable feminització del cognom Pitarch)
• Angeleta L’ Armela, (era Almela de cognom)
Malnoms relacionats amb vegetals
Aquesta associació es duria a efecte degut a alguna característica de la persona que la faria identificable amb alguna planta.
• La Cacaurera, (venien cacauets)
• La tia Llimera, (possible productora de llimes)
• Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells)
• Rosarito la Bledana,
• La tia Garrofa,
Malnoms relacionats amb animals
• Afaitagats, La tia (el seu marit era barber i es diu que en una ocasió va rasurar a un gat, pel que ella va adquirir aquest sobrenom pejoratiu)
• Avespa, Santeta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita les venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes")
• Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites)
• Catxapa (filla del Catxapo, dedicat a la cria de conills)
• Gitana (tenia una gossa que es deia així)
• La tia Granota
• La Merla
• Palomossa (per voler semblar-se als coloms)
• Amparo la Rabosa, (Un avantpassat estava sempre en la muntanya i li deien: pareixes una rabosa, sempre estàs en la muntanya)
• La Xicharra, (com a persona parla molt);
• Coloma (una avantpassada en prendre la 1ª comunió era tan bonica que tots l’ha comparaven amb una colometa vinguda del cel)
Malnoms derivats d'objectes inanimats
— Malnoms relacionats en la forma de vestir
• Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta peça)
• Pissonitos (portava unes botes molt grans)
• Sapatones (portava sempre botins)
• Pana, La (Relacionat amb l'ús d'aquest teixit)
— Malnoms relacionats amb llocs
• Barraquera, La (els avantpassats vivien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors)
• Casino, Amparo del; Casino, Matilde del, Casino; Milagros del (propietaris d’un dels casinos de la Vall)
• Eugenia De l’ (Eixe era el nom de la casa)
• Forn, Loleta el (tenia forn)
• Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins")
— Malnoms relacionats amb el menjar
• Colate, La (Afèresi de xocolate)
• Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)
— Malnoms relacionats amb el parament
• Milia la del Comodí, (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar)
• Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer)
• Maceta (li agradava molt el morter per fer all-i-oli)
• Quiquereta (una dona molt pobre que anava a comprar oli amb una quiquereta – tasseta xicoteta estreta, més alta que ampla, que serveix principalment per a prendre xocolata)
• Ramona la Taleca, (en referència a la Taleca, la bossa ampla i curta, de roba basta, per a portar-hi el pa i altres coses).
— Malnoms relacionats amb la música
• Musica, Carmen la de (era professora de música)
Malnoms de qualitats, habilitats i aficcions
— La Beatxe (BH), (dona molt lleugera que rep aquest renom per les facilitats que donava per muntar-la)
Malnoms feminitzats
Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza.
• Galina, La (Dona del tio Galí)
• La Bordila (dona de Bordils)
• La Creixaca, (feminització de Creixach)
• Gila, La (feminització de Gil)
• Travera, La (feminització del cognom Traver)
• Bosca, La (feminització de Bosch)
• La Peterria, (la dona de Peterri)
• La Tafarrera, (dona del Tafarrero)
• L’Aràmbula, (dona de l'Aràmbul)
• La Benita, (Feminització del nom Benito)
Malnoms pluralitzats
Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment quan els malnoms s’apliquen a una família i passen a ser noms de casa, es pluralitzen.
• Corretgeres, Les (feien corretges)
• Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells)
• Les Olleres
• Oueres (venien ous);
• Marietes, Les
• Pepetes, Les
• Sergies, Les
• Tomelleres, Les
• Les Ximes, (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents)
Malnoms compostos
• Miracielos, La (verb + nom). (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel)
• La Medio millón, (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes);
• Ricalbarrio, La (adjectiu + nom). (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques).
Malnoms amb derivacions per sufixació
— Els diminutius –et, -eta, –ico, -ica (d’influència potser murciana o aragonesa, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla).
• Teresa l'Animalico, (possible referència a la utilització habitual del diminutiu)
• La tia Pereta
• La tia Segarreta, (relacionat amb el cognom Segarra)
• La tia Xochimeta.
— Els augmentatius –on –ona; -ot –ota; -ut -uda
• Barretota, La
• Barralona (dona de barralón, aficionat a beure molt)
• La Nassuda, (carregava de nas)
Malnoms relacionats amb la manera de parlar
• La tia Blaveta, (s'explica que sovint deia:"...la roba ben neta, sempre blaveta .. .”)
• La Boatxa, (no sabia dir butxaca i deia boatxa)
• Fina La Melenga, (possible referència a una mala pronunciació de "merengue")
• Angeleta la Recontra (dona de Recontra, en lloc de flastomar deia recontra)
Malnoms relacionat amb la religió
• Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta)
• Amparito les Dominiques, (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics)
• La Mongeta, (dona que quedà soltera)
• Santeta La Resaora,
• L’Ascolana, (dona de l’escolà, que ajudava a missa)
Malnoms d'influència forastera
Es troben al llistat una quantitat nombrosa de malnoms en castellà
— Castellans
• La Gorruma, (dona del gorrumo, ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat)
• La Pareja Felis, (malnom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població).
• Antonia Ranera La Xurra, (procedia de família castellanoparlant)
Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic
• Antonia la Garçon, (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia)
• Santeta el Mapa (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!")
• Josefina Pasamassina, (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ... ara, passam aci ...")
• Leonoreta el Timbre, (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!")
• Rosario La Canya (La canya era per que Rosario tenia una finca de terra prou gran en el "camí canyars", anant a la mar, al costat del camí de cabres)
• La Puça, (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça)
• Mitja-llima (dona que despatxà a un pretendent de males maneres).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)