A L'ESTIU TOT EL MÓN VIU

L'ESTIU

L'estiu és l'estació de l'any que té lloc entre la primavera i la tardor. Es tracta de l'època més calorosa de l'any, amb les marques tèrmiques més elevades. A l'hemisferi septentrional, l'estiu té lloc entre juny, juliol i agost, mentre que en el meridional, correspon a desembre, gener i febrer. Cal destacar que, quan a l'hemisferi nord té lloc l'època estival, a l'hemisferi sud és hivern (i viceversa).

Durant el període estiuenc, els dies s'allarguen (en relació a les altres estacions) i les nits duren menys hores. El solstici (que en l'hemisferi sud es produeix el 21 de desembre, mentre que al nord és el 21 de juny) defineix l'inici de l'estiu, que es perllonga fins al 21 de març (en l'hemisferi sud) o el 21 de setembre (en l'hemisferi nord).

L'estiu està associat, en general, a les vacances i l'oci. Les altes temperatures faciliten la vida a l'aire lliure i conviden a la gent a gaudir de la platja, els parcs o les passejades en general.

La calor és sinònim de diversió per als que ho viuen tres mesos a l'any, però pot ser una condemna per a aquelles persones que es veuen forçades a suportar diàriament, des de gener a desembre, llevat d'excepcions. No és per res a l'època de descans sol anar de la mà de les altes temperatures; l'esgotament corporal és molt més gran, així com la necessitat de descansar i la desgana per treballar.

Refranys de l'estiu (elrefranyer.com)
-- A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar
-- A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat (Vol dir que segons l'època de l'any i en funció de l'oratge convé més un aliment que un altre)
-- A l'estiu filosa no diu [filosa = roca o roda de fer fil /dir = apetir, abellir, atraure, cridar] (Pel bon temps són poc apetibles els treballs manuals)-- A l'estiu la figa busca [o crida] el piu (Això subratlla el fet que s'abstinguin d'efervescència sexual femenina durant la temporada d'estiu)
-- A l'estiu menjar calent no és molt bon aliment (Aconsella que per l'estiu hi ha que menjar aliments frescs i lleugers)
-- A l'estiu per l'ombra i a l'hivern pel sol
-- A l'estiu tot reviu (El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus, com també qualsevol activitat humana a l’aire lliure)-- A l'estiu, el ponent deixa caliu (El vent calent d’estiu dura més que el d’hivern perquè la terra està calenta)-- A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador (Un bon consell, ja siga per a mocar-se, ja per a cobrir-se el cap o torcar-se la suor)-- A la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred (La gent sol queixar-se i rebel·lar-se quan li falta l’aliment més bàsic)
-- A la fresca (Posar-se en un lloc fresc i [o en ombra], sobre tot en els dies calorosos d'estiu)
-- A l’estiu tota cuca viu (Vol dir que en l'estiu és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment)
-- Aigua de primavera, estiu en sequera (Avisa que les primaveres plujoses solen comportar estius secs)-- Aire castellà, en hivern roín, pitjor en estiu (En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella)
-- Al cap i a la fi, estiu és per Sant Joan (24 de juny) (Avisa que no convé fiar-se del bons temps i de la calor transitòria fins aquesta significativa data)
-- Al Juny, l'estiu no és lluny (Ve a dir que comença la calor)
-- Anar d'estiu (Anar vestit de roba prima)-- Anar de cara a l'estiu (Estar pròxim el bon temps)-- Bon temps pel juny, bon estiu segur (Si fa bon oratge a les portes de l’estiu, és un bon auguri)-- Cada estiu té la seua primavera, i cada riu la seua ribera
-- Còlic d'hivern i refredat d'estiu, no l'aguanta home viu-- Darrere d’una roïna primavera, pitjor estiu espera (Si plou poc quan hauria de ploure, el temps de la calor serà infernal)
-- De llana de Sant Joan fes el teu abrigall (24 juny) (Sant Joan, la porta de l'estiu, és quan es tosen les ovelles perquè és quan més llargues tenen les fibres de llana)-- De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
-- De Sant Joan a Nadal, mig any cabal (24 juny) (Són els solsticis d'estiu i d'hivern, respectivament, o siga, el dia més llarg i la nit més llarga de l'any)
-- Del bon estiu el pagés viu
-- Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu (Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent)-- Dia llarg, peix curt (Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix)
-- El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu
-- El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té (Tot té els seus pros i les seves contres. I a l’hora de prendre decisions, hem de sopesar les coses positives i les negatives per poder valorar amb tots els elements damunt la taula)
-- El fred d'estiu mena l'aigua al riu
-- El juny hermós és molt abundós (Els dies lluminosos auguren un estiu calorós i ideal per a la maduració dels cereals)
-- El setembre, o seca les fonts a arranca [ o s’enduu] els ponts (Si no plou al final de l'estiu, algunes fonts s’assequen. Actualment, amb el canvi climàtic, les pluges diluvials es produeixen al final de setembre o en octubre per les nostres terres)
-- El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix (Una gran veritat)
-- Els que ho saben entendre bé fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen [esgarrapar-se = arrapar-se, barallar-se] (Octubre és un mes de transició entre la calor de l’estiu i el fred de l’hivern; és la porta de la primavera d’hivern)
-- En l'estiu la figa és per al piu (En l'arribada del bon temps, la libido pareix surar en l'ambient, sobre tot dels més jóvens)
-- En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó (Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus al suar)
-- En l’hivern i en l’estiu, el foc és agraït-- En temps de melons, curts els sermons [o En temps de melons, ni missa llarga ni sermons] (Es refereix a les funcions o solemnitats que es fan en l'estiu, que solen molestar si no són curtes)
-- En venir els melons, els sastres a rebolcons (Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina)
-- Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar) Estàs més penjat que una figa a l'estiu (Posat en mala situació. Sense diners)
-- Estiu calorós, hivern rigorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- stiu que dura, tardor assegura (L’estiu llarg anuncia bones collites)-- Estiu sec, tardor molla (Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament)
-- Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor fadrinets-aneu-fora-no-deixeu-mocador-hivern-moquilla-estiu-calor
-- Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu (És la climatologia que correspon en un any normal)-- Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
-- Hivern fredós, estiu calorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- Hivern molt assolellat, estiu molt ventat (Això diuen)-- Hivern plujós, estiu abundós (L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals)
-- Hivern plujós, estiu calorós (Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat)
-- Hivern plujós, estiu perillós
-- Hivern plujós, estiu ventós
-- Hivern solejat, estiu ventejat.-- Juny brillant, any abundant (Els dies lluminosos auguren un estiu calorós i ideal per a la maduració dels cereals)
-- Juny comença l'estiu, tot riu i tot viu
-- Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani (Frase que indica les excel·lències del clima mediterrani durant els mesos d'estiu)
-- L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern (La pluja d’estiu sol ser molt fluixa o breu, al contrari de la d'hivern)
-- L'estiu serà prou calent perquè les fruites madurin, es tornin grocs els rostolls i les tempestats no durin-- L'estiu, la formiga surt del niu (Cert, En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern)-- L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat-- L'hivern enrajolat i l'estiu empedrat-- L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
-- La pasta i el xiquet a l’estiu tenen fred (Significa que els infants solen amagrir-se en temps d'estiu)
-- La tardor, porta tristor (Es diu perquè dóna peu a l'acomiadament de l'estiu)
-- La tia Pepa Rita sempre porta un mocador: en hivern per a la moquita i en estiu per a la calor-- Les cametes de perdiu son bones cap l'estiu-- Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor l
-- Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)-- Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer (Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina)-- Nadal nevat estiu regalat-- Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu (Això diuen)-- Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu
-- Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)-- No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat (Desconfia dels oratges impropis de la seua època)
-- No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar
-- Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós (Auguren bones collites)
-- Octubre finit, la fruita ha podrit (La fruita carnosa és d'estiu i en aquesta època no hi queda cap)
-- On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.
-- On hages passat l'hivern, passa l'estiu (Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, més a gust hi estaràs pel bon temps)
-- Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
-- Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.-- Pel maig, la tórtora puja al faig (En primavera i estiu es fa visible aquest colom)
-- Per a la persona malfeinera, a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn
-- Per Sant Mateu, l'estiu adéu (21 setembre) (Cert) Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa [bagassa = ramera, puta] (D’estiu pot ploure intensament, però sempre molt breument, com un plor fingit)
-- Pluja per Santa Anna, ja és tardana (26 juliol) (Ja estem en ple estiu)
-- Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta (Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura)
-- Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu (L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga...)
-- Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
-- Qui l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja (Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses)
-- Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu
-- Qui no té ovelles a l'hivern ni garbes a l'estiu, en gran descans viu
-- Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
-- Qui s'afanya a l'estiu reposa a l'hivern
-- Qui se casa en estiu, se casa dos voltes (S'acosta a la parella en l'estiu per ser jovençans i en l’hivern pel fred)-- Si a l'estiu fa el dia clar, el sol du el vent per la mà-- Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (La poca producció de fruita s’imputa moltes vegades a la sequera de l'estiu)
-- Si el tres d'abril el cu-cut no fa piu-piu, o és pres, o no és viu o bé sent mal estiu
-- Si la tórtora vols caçar, entre les dues Mares de Déu l’has de cercar (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar)
-- Si pel maig el fred és viu, s'espera un bon estiu (Avisa que si el fred s’allarga, l’estiu no serà calorós)-- Si trona a l'abril, bon estiu (Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites)
-- Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Sol d'estiu cou com caliu-- Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent (Certament)
-- Tant d'hivern com d'estiu, si podeu, dormiu, dormiu-- Val més un dia d'estiu, que tot l'hivern sencer.-- Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
-- Vianda d'estiu vol regadiu (D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids)
-- Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu
-- Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu

EL CALOR
Generalment en la majoria dels països, es parla ja de calor quan la temperatura supera els 26 º C a qualsevol hora del dia, encara que varia molt segons l'estació de l'any en què es trobi una persona. Per exemple, 20 ºC a l'estiu és considerat una temperatura fresca, mentre que a l'hivern, aquesta temperatura és considerada temperada o càlida.

El fenomen "onada de calor" es dóna quan les temperatures diürnes superen els 32 ºC i les nocturnes (o l'alba) no baixen dels 23 ºC per tres dies i és comú a gairebé tot tipus de climes en època estiuenca, a excepció de els països prop dels pols, amb clima temperat i polar, quan és molt infreqüent o gairebé nul, i es fa més freqüent quan els països estan més a prop dels tròpics (països amb climes tropical i subtropical). Aquesta denominació d'onada de calor no vol dir necessàriament calor excessiva ni temperatures inusuals per a l'estació; pretén alertar sobre conseqüències perjudicials en persones o col·lectius vulnerables.


L'ésser humà sent més calor quan hi ha més humitat en l'ambient. Per exemple, una temperatura de 30 ºC, però amb humitat ambiental del 10%, se sentirà com si l'ambient fos de només 28 ºC. Però amb humitat ambiental del 90%, se sentirà com si l'ambient fos de 40 ºC.

Refranys de la calor
-- A l'agost, per la calor, cal un barret protector a-l-agost-per-la-calor-cal-un-barret-protector
-- A l’agost, ni dona ni most. (El ple de la calor mitiga la sexualitat i madura els xinglots de raïm, que es colliran al setembre) a-l-agost-ni-dona-ni-most
-- A l’estiu, tavernera; a l’hivern, fornera (Recomana estar a l’ombra quan fa calor i vora del foc quan fa fred)
-- Abelles de juliol, el cap li dol (Per la forta calor que fa)
-- Agost té la culpa i setembre porta la fruita (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)
--Al juliol la cistelleta al maiol (Fa massa calor per a fer altres faenes al camp)
-- Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells))
--Al juliol, bous al sol (En la llaurança, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts)
-- Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol (En la llaurança i en la batuda, la calor forta afecta més als més dèbils que als més forts)
-- Al juliol, ni dona ni col (En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar)
-- Al juliol, tota la roba al vol (Fa tanta calor que abelleix reballar la roba i quedar-se en conill, per això convé vestir poca roba, lleugera i ampla)
-- Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol (Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar)
-- Al porc i al meló, calor
-- Allò que a l'agost madura, al setembre ho assegura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen)
-- Allò que guarda del fred, també guarda de la calor
-- Cop de calor (La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses)
-- Cop de sol (La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses)
-- Coure-s'hi ous (Fer molta calor en un lloc)
-- De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel (23 juny) (29 setembre) (A l’època calorosa de l’any convé evitar coses que donen calor i algunes espècies de peix que ja no estan tendres)
-- Dia covat (Dia en què no corre aire i fa una calor bascosa) dia-covat
-- Dia de basca (Dia de molta calor i humitat) dia-de-basca
-- El dia de sant Joan, el sol cou el pa (24 juny) (Molt exageradament, es refereix a la calor de juny)
-- El dia del sant del Senyor, ni vages a l'era ni tragues llavor (6 d’agost) (S’explica bé per la calor que sol fer)
-- El fred porta prunyons, i la calor suors
-- El més d'agost, per les pastures és el pitjor (La calor marceix l’herbei de muntanya)
-- El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar (Manifesta que el fred ambient fa retirar-se a tothom a casa, mentre que la calor invita a eixir de casa i a menjar del que hi ha, que és molt)
-- El poll de juliol sempre du dol (Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts)
-- El setembre bo és, si no plou en tot el mes (El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes)
-- El setembre és bo si del primer al darrer està serè (El setembre, com el juny, són mesos en què l’oratge és molt tranquil i suau, i la pluja liquida la calor estiuenca i molesta les moltes labors del camp que s’han de fer aquest mes) -- El sol d'agost fa oli i fa most (La calor activa el metabolisme de les plantes)
-- El temps de figues i raïms, eixampla els vestits (Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor)
-- En agost, ni dones ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- En desembre, fred, i en l’estiu calor. (Certament)
-- En juliol, beure i suar, i el fresc, de bades buscar (Significa que la calor és inevitable damunt terra)
-- En juliol, ni dona ni caragol (Fa massa calor per a les dos coses)
-- En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol (En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar)
-- En l’estiu, la molta calor fa estiuejar el renyó (Els renyons treballen poc perquè les toxines del cos s’eliminen pels porus al suar)
-- Esquila el gos per sant Joan, si vols que passe bon any. ( 24 juny ) (A l’inici del temps de la calor és quan gossos i burros aprecien més la frescor, que els dóna vitalitat, i quan les ovelles tenen la llana més llarga)
-- Estar en un rent (o enir les dents suades) (Fer calor, sudar força)
-- Estar enjoliolat (Estar extenuat per l'excés de calor del mes de juliol)
-- Fer basca (Fer una calor forta i feixuga) fer-basca
-- Fer somorda (Fer molta calor)
-- Fer un sol de justicia (Fer molta calor) fer-un-sol-de-justicia
-- Fer un sol que bada les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que bofega (Fer tanta calor que alça la pell)
-- Fer un sol que crema es cul a ses llebres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que esquerda les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor) 
-- Fer un sol que estavella les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fer un sol que rosteix les pedres (Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor)
-- Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
-- Fred en l’hivern i en l’estiu calor, sa és això (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
-- Fred per Nadal i calor per Sant Joan (24 juny) (Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé)
-- Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any (24 juny) (Així és si un se sap cuidar)
-- Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall. ( 24 juny )
-- Haver-hi basca (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
-- Haver-hi fitor (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
-- Juny i juliol, ni col ni cargol (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses)
-- Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses)
-- Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré (L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal)
-- L'agost calent, signe corrent (Manifesta la conformitat que al mes d’agost faça calor, ja que això és un indicador que l’oratge de l’any no està alterat)
-- L'agost els madura, i el setembre els captura (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
 -- L'agost ho eixuga tot, menys el most (Fa molta calor i no plou, però el raïm no es panseix)
-- La calor de juny te la pluja per enemic
-- La setmana de sant Llorenç, molt torrada i poc ventadora (10 agost) (És el ple de la calor, quan les cigales canten de dia i els grills de nit)
-- La tia Pepa Rita sempre porta un mocador: en hivern per a la moquita i en estiu per a la calor
-- L’agost els belluga i el setembre els sopluja [bellugar = moure, madurar / soplujar = resguardar, albergar] (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
-- L’agost els entemena, el setembre se’ls emmena. [entemenar = corcar] (Es refereix a la fruita, que madura al sol i a la calor i es menja al setembre)
-- Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most (Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics)
-- Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)
-- Més val suar que tossir [o que estossegar, o que estornudar, o que tremolar] (Significa que convé més patir un poc de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats)
-- Migdia d'agost emborratxa més que el most (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcohol)
-- Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost) (La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcohol)
-- Ni a l'agost caminar, ni al desembre navegar (Fa massa calor per a cremar energies i massa fred per a estar en ambient humit)
-- Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa. [carabassa = antic recipient per a l’aigua] (Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor)
-- Nit de juliol, tota la roba al vol (Fa calor inclús de nit)
-- Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada (És una expressió de benvinguda a qui anuncia el bon temps i la calor que produirà cereals i fruita)
-- Pel juliol, ni dona ni col, encara que col i dona, tot l’any és bona Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles)
-- Pel juliol, ni porc ni col (Hi ha coses que s’han d’evitar quan més calor fa, unes perquè aporten calories)
-- Pel juliol, pica el sol, la dona i el cargol (Quan fa molta calor, les menges fortes, picants o calentes i la pràctica del sexe fan suar)
-- Pel juny fresc, per la Mare de Deu d'el serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor. (25 juliol)
-- Pel Juny, el bou no és junt al jou [(jou = aparell per a junyir o juntar dos bous] (Aquest joc de paraules indica que pel temps de la calor no convé llaurar)
-- Per l'agost se madura i al setembre, sepultura (Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen) per-l-agost-se-madura-i-al-setembre-sepultura
-- Per l'agost, el bestiar de llana es mor de gana (La calor agosta els prats)
-- Per l’Ascensió, l’ocell no fa nieró [nieró = niuet, niu] (En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius)
-- Per l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró [busca = minúcia, palleta / nieró = niuet, niu] (En la plenitud de la calor, els pardals en general dormen a l’aire lliure fora dels nius)
-- Per Sant Cristòfol, banys de mar (10 juliol) (És temps de calor forta)
-- Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura (24 juny) (Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma i, sobretot, per a la perdiu, que en mostrar-se pels sembrats, és caçada)
-- Per Sant Pere i per Sant Pau, la sargantana ix del cau (29 juny) (La calor revifa els animals de sang freda) per-sant-pere-i-per-sant-pau-la-sargantana-ix-del-cau
-- Poll de juliol, porta dol [o Polls de juliol, el cap els dol; Polls de juliol, el cap o el cul sempre els dol] (Es diu perquè en el juliol, per l'excés de calor, els pollets es crien delicats i se'n solen morir molts)
-- Prendre calentor (Fer-se malbé el blat, etc., per excés de calor) prendre-calentor
-- Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat (Se’n va quan ve la calor)
-- Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada [cogullada = ocell boscà] (Està dient que ja fa calor)
-- Quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut (El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia la calor)
-- Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre (És un indicador que la calor forta s’allarga i que les pluges primaverals es produiran entrada la primavera i hi haurà una collita abundant)
-- Quants es moren de calor per falta de aventaor .
-- Qui no es banya per Sant Joan, no es banya en tot l'any (24 juny) (Aconsella de prendre almenys un bany anual aprofitant la calor; i aquest era el dia propici per ser un dia màgic des de l’antiguitat i que el bany curava les malalties de la pell)
-- Rosades d'agost, bona mel i bon most (La humitat en la plena calor revifa la floració de plantes aromàtiques i les abelles) rosades-d-agost-bona-mel-i-bon-most
-- Sant Bernabé seré, calor al darrer (11 juny) (És un dia reputat calorós)
-- Semblar que hi couen ous (Hom ho diu d'un lloc on hi fa molta calor)
--  Si tens calor acosta't al ponedor.
-- Si tens calor, abriga't millor
-- Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor
-- Tenir fogots (Anar amb poca roba per excés de calor)
-- Val més suar que bufar (Sempre és preferible patir calor que patir fred)
-- València per ser València, quan fa calor, no fa fred; el que és fadrí no és casat, i el que va tort, no va dret