Caure un aigua de Maria Santíssima

Caure un aigua de Maria Santíssima

Significat. Pluja
Quan tornava a casa hem vaig xopar de dalt a bais, va caure un aigua de Maria Santísima.

Equivalents:
A gran secada, gran remullada
Aigua, Senyor! que de vi ja en venen
Aixecar una tempesta
Anar amb aigua
Anar les xorreres
Cama d'aranya
Caure aigua per l'amor de Déu
Caure dimonis de punta
Caure un aigua a rolls
Caure una cortina d'aigua
Caure quatre gotes
Caure'n mes que en Zafra
Còrrer un temps
Descarregar els núvol
Descarregar la pluja
Donar aigua per l'amor de Déu
Estar si plou no plou
Fer barralets
Fer brusquina de caragols
Fer quatre gotes
Ploure a barralets
Ploure a borbotons
Ploure a bota canal
Ploure a bots i barrals
Ploure a canalades
Ploure a canteres
Ploure a cànters
Ploure a ram i a vela
Ploure a rejo
Ploure a semalades
Ploure a semals

Callar i fer la seua

Callar i fer la seua

Significat: Voluntat.
No se immuta de res, prefereix callar i fer la seua.

Equivalents:
A arbitri
A coneguda [d'algú]
A contrapèl
A contratemps
A criteri ([d'algú]
A despit de
A judici [d'algú]
A l'albir
A la discreció [d'algú]
A la força
A la valenta
A lloure
A mercè [d'algú, d'alguna cosa]
A opinió
A parer [d'algú]
A pesar de
A pler
A son lloure
A tota la voluntat [d'algú]
A totes les voluntats] [d'algú]
A voluntat [d'algú]
Abaixar el cap
Adaptar [alguna cosa] al llit de Procrustes
Adorar el sant per la peanya
Agafar-se [alguna cosa] a la brava
Al meu parer
Anar a la seua
Anar amb segones de canvi
Anar més de pressa el cap que les cames
Bona voluntat
De mal grat
De mal gust
De rebufada
Demanar parer
Dir la seua
Donar la gana [a algú, de fer una cosa]
Endavant les atxes¡
Ésser un llepaculs
Fer la santa voluntat
Fer s'escudella
Fer valdre [algú] el seu dret
Fer valdre [algú] la seua autoritat
Fer valdre [algú] la seua opinió
Fer valdre [algú] les seues raons
Fer-li la llei
Fer-li [algú] jurar bandera
Fer-se seu
Fer-se valer
Força de voluntat
Guanyar-se [algú] les voluntats
Mala voluntat
Més fa el que vol que el que pot
Per força
Per nassos
Per obligació
Per pebrots
Posar el dogal al coll
Prendre la bona voluntat
Prendre una cosa a la baioneta
Prendre [qualcú] en comís
Que et donen pel cul
Que sigui el que Déu vulgui
Retre's a discreció
Ser un sant
Ser un titella
Tallar el bacallà
Tallar i cosir
Tenir la pia [a algú]
Tenir [qualcú] en comís
Tindre les mans a la farinera
Tindre punt [a fer una cosa]
Tindre un rei al cos
Tindre-li malícia
Tirar endavant
Untar el carro

Pegar-se bona vida

Pegar-se bona vida

Significat: Viure
Des de que es jubilat es pega una bona vida.

Equivalents:
A càrrec
A coll
A costa de
A despesa
A expenses
A l'hivern de la vida
A la tardor de la vida
Acabar de nàixer
Afanyar-se la vida
Aguantar-se per miracle
Amb vida
Anar llis
Anar coca a caliu
Anar dins s'olla de sa mel
Anar fent
Anar passant
Anar pels racons com les aranyes
Anar tirant
Anar tirant de la rifeta
Arrossegar la cadena
Assegurar el pa [a algú]
Ballar-la magra
Ballar-la prima
Basquejar-se la vida
Camí de roses
Campar-se la vida
Campar-se-la
Conèixer el món
De per vida
Defensar el tupí
Deixar al mig del carrer
Donar-se a la boja
Donar-se a la briva
Donar-se a la mala vida
Donar-se bon temps
Donar-se bon verd
Donar-se bona vida
Dur sempre l'alforja al coll
Durar mes que el cul d'un morter
Durar més que mànecs de cullera
Edat caduca
Edat madura
Edat setena
Eixir a llum
Eixir a la llum
En la flor de l'edat
En vida
Entrar al món
Entrar en anys
Ésser al món
Estar a la darrera edat
Estar a les acaballes
Estar arreglat
Estar cama alta
Estar com Josep i Maria
Estar encantat de la vida
Fer anys
Fer la vida del canot
Fer-la viu-viu
Fer per l'olla
Fer vida de burguès
Fer vida de bandejat
Fer vida de canonge
Fer vida de gos
Fer vida de salvatge
Fer vida de marquès
Fer vida de porc
Fer viure [algú]
Guanyar un tros de pa
Guanyar-se el pa
Guanyar-se la vida
Guanyar-se les garrofes
Guanyar-se les mongetes
Guanyar-se les veces
Home de bona edat
Home de món
L'entrada a la vida
L'entrada al món
La flor de l'edat
La flor de la joventut
La flor de la vida
La primavera de la vida
Lligar els gossos en llonganisses
Major d'edat
Mamar-se un bon verd
Menjar el pa de l'ase
Menjar pa de cony
Menjar-se les ungles
Mitja edat
Morir-se de fam
Mort de fam
Néixer amb el pa sota l'aisella
No fer més que menjar i jeure
No tindre ofici ni benefici
Obrir els ulls a la llum d’est món
Passar la trista vida
Passar la vida
Passar la vida penada
Passar la vida perdurable
Passar la vida trista
Passar per tot
Passar-la estreta
Passar-se-la xalada
Pastar amb poca farina
Pegar-se bona vida
Pelacanyes
Portar [algú] al món
Portar [un xiquet] el pa davall de l'aixella
Portar la seva creu
Portar una vida de gos
Posar [algú] al món
Posar anys
Quedar-li a un poques tallades de pèl
Saber viure
Saber viure a la regalada
Saber-se entendre
Ser al món
Ser un panxacontenta
Ser un perdut
Ser un volantiner
Ser una aranya de forat
Sobre les espatlles [d'algú]
Tallar cupons
Tallar el llombrígol [a algú]
Tenir el cul pelat d'anar per les aules
Tercera edat
Terra de Xauxa
Tindré bon budellet
Tindre set vides, com els gat
Tindre un bon passar
Tirar del tros
Tirar-se a la dula
Treure's el pa de la boca (per algú)
Venir a llum
Venir al món
Vida alegre
Vida de negres o de moros
Viure a cor que desitges
Viure a cor que vols
Viure a cos de rei
Viure a l'esquena dels altres
Viure a la quinta punyeta
Viure al dia
Viure amb l'esquena dreta
Viure bé
Viure com un capità general
Viure com un ós
Viure com un sàtrapa
Viure com una ostra
Viure d'anacoreta
Viure de baldraga
Viure de l'aire
Viure de miracle
Viure de renda
Viure del tros
Viure en l'abundància
Viure en l'estretor
Viure en la contemplació
Viure estret
Viure la vida
Viure sense pena ni glòria
Volar llis
Vore la llum
Xalar-se-la

Anar de camí

Anar de camí

Significat: Viatjar.
El peregrí es va parar quan anava de camí a Santiago.

Equivalents:
Anar de la Seca a la Meca
Cercar món
Conèixer món
Córrer fortuna
Còrrer la mar
Córrer món
Córrer un la seca, la meca i la vall d'Andorra
Descobrir món
Empendre el camí
Fer escala
Fer les Amèriques
Fer les maletes
Fer mes viatges que la barca del peix
Fer mes viatges que un aiguader
Fer mes viatges que mareta al riu
Fer viatges
Preparar l'alforja
Rodar món
Tenir sempre la cama enlaire
Veure món
Viatge d'anada i tornada
Viatge rodó

Anar per damunt com l'oli

Anar per damunt com l'oli

Significat: Vanitat.
De tot el que parles ell sempre és més que la resta, sempre ha d'anat per damunt com l'oli.

Equivalents:
Agafar fums
Alçar el diapasó
Alçar la cresta
Anar amb el coll dret
Anar amb la cua dreta
Bufar en caldo gelat
Deixar [algú] en evidència
Donar-se aires de
Donar-se cera
Donar-se importància
Donar-se olla
Donar-se to
Donar-se-les de
Dret com un rave
Dur molt de vent a sa flauta
Envanit com un paó
Ésser un bufa
El rei li guarda els porcs
El Rei no li és bon criat
El Rei no li és bon mosso
Escopir sang
Esser un poll inflat
Ésser un xulo piscines
Estar més inflat que un calàpat
Estirat com un rave
Estufat com un paó
Fer bocades
Fer bombo [d'alguna cosa]
Fer de porcell curt
Fer el fatxenda
Fer el gall
Fer el maco
Fer el manaia
Fer el mec
Fer el senyor
Fer els gegants
Fer farons
Fer frases
Fer gala [d'alguna cosa]
Fer goma
Fer moltes bufes amb poc vent
Fer ombra [a algú]
Fer ostentació [d'alguna cosa]
Fer paga
Fer plat [d’una cosa]
Fer ufanes [o Fer ufana] [ d'una cosa]
Fer-se bons averanys [d'una cosa]
Fer-se el gran
Fer-se gros [d'alguna cosa]
Fer-se l'interessant
Fer-se veure
Gastar aires
Gastar fums
Més estufat que un indiot
Mestretites
Modèstia a part
No cabre al món
No haver-hi prou estopa per a tapar-li el cul [a algú]
No hi ha prou estopes per tapar totes les boques
No li poden tapar el cul amb set flassades
No se li pot ficar un pinyó al cul
No tenir àvia
Parlar per parlar
Penjar-se una medalla
Pensar-se que és qui sap qui
Pensar-se tocar el cel amb un dit
Pensar-s'ho
Picar molt amunt
Picar per alt
Pixar [molt] alt
Pixar colònia
Portar més merda que un bou
Posar-se gallarets al cap
Posar-se galons
Posar-se una medalla
Pujar els fums al cap
Ser baix de davant
Ser com gallaret de campanar
Ser de cal Pixa-rellisques
Ser un colom de pèl
Ser una mitja punyeta
Taparien pas el cul amb nou matalassos
Tenir fums
Tenir el cap ple de vent
Tibat com un rave
Tindre el cap ple de fum
Tindre el cap ple de grills
Tindre el cap ple de pardal
Tindre un rei en la panxa
Tindre vent en el cap
Tirar la sang
Tirar-se befes
Totes les puces tenen tos

No tenir preu

No tenir preu

Significat: Valuós.
La joia de ma mare no te preu, és un record inesborrable per a mi.

Equivalents:
Al sac, que són femelles
Com una relíquia
D'or
L'ou i el poll
No es paga amb diners
No es paga amb tot l'or del món
No ésser pagat amb diners
No ésser roba de cossari
No poder-se comprar amb diners
Que no es compra ni es ven
Ser un bon element
Valdre la pena
Valdre un imperi
Valdre un món
Valdre un tresor
Valer les cerques
Valer més diners que no pesa
Valer més or que no pesa
Valer més plata que no pesa
Valer sa barba d'un soldat
Valer tant com pesa
Valer tots els diners del món
Valer un Perú
Valer una Índia

Esser un pamparruana

Esser un pamparruana

Significat: Vagar
És un pamparruana de de que s'ha quedat sense feina.

Equivalents:
A l'atzar
A la bona de Déu
A la ventura
Anar a so de bornoi
Anar com un gos perdut
Anar pel món
Anar per aquests mons de Déu
Anar roder
Anar sense nord
Córrer fortuna
Ésser ànima en pena
Estar en la mà de Déu
Estar en les mans de Déu
Fer el manta
Fer la pamparruana
Li agrada més un vagarí que cent retories
Mort de gana
Ocell de pas
Passejar la capa
Per eixos móns de Déu
Recórrer la seca i la Meca
Ser un manta
Tocar-se la pamparruana
Trescar la seca i la Meca
Trescar més que la xinxa
Veure la Xeca i la Meca