LA PARLA DE LA VALL

NONES

Dormir (en llenguatge infantil)

       - No voleu fer nones, avui? Doncs au, us explicaré un conte.

   • Fer nona [o nones, o non-non] [un infant ]

En el sentit de ‘son; dormir’ (tenir nona, fer nones) en llenguatge infantil, prové d’un ús originari del mot en el sentit de ‘fer migdiada’, hora a què venia a correspondre la nona, del llatí (hora) nona, ‘(hora) novena’, corresponent a les tres de la tarda.

Fes nones reiet,

fes nones fill meu

que ets un angelet,

que m´ha enviat Dèu.

El besa a la cara

el besa al front

petons d´una mare

lo més gran del món.

(Dyango a La mare)

LA PARLA DE LA VALL

MUDAT-ADA

A La Vall, la gent més que elegant se li qualifica de mudat-ada o mudaet a qui va molt ben arreglat o sigui en “roba de diumenge” o si vos sembla “de vint-i-un botó”, o “en punt d'onze”.

- El meu fill va sempre molt mudat.

Fem servir altres expressions:

• Anar vestit com un senyoret.

• Anar mudat com un margalló.

• Anar[ o Estar] mudat de pontifical.

També hi ha una variació que és la:

MUDA.- Conjunt de la roba que es posa neta d'una vegada, especialment la interior. 

- Ja teniu amanida la mudada damunt del llit.

LA PARLA DE LA VALL

MOSTRA.- Aturada que fa el gos quan veu la caça.

LA PARLA DE LA VALL

MOSTÓS-A

És la manera que tenim per indicar que una cosa està bruta i enganxosa a causa de la brutícia.

- La cuina està tota mostosa.

D’aquí ho allarguem a tot allò que està viscós, apegalós.

- Tinc els dits mostosos de mel.

LA PARLA DE LA VALL

MOSSÈN

Manera d’anomenar els sacerdots.

- Hi van convidar mossèn Ricardo, “el Barbas”

LA PARLA DE LA VALL

MOSQUER.

Literalment tots sabem que un mosquer és un conjunt de mosques; però aquí ho traem pel seu sentit figurat i ho diem quan hi ha un grup desordenat de gent al voltant d'algú o d'alguna cosa. 

- Hi havia un mosquer de gent a la platja.

- Hi havia un mosquer de curiosos que volien assabentar-se de tot.

LA PARLA DE LA VALL

MORRO

El que tots coneixem com la part de la cara que correspon als llavis:

- Portava els morros pintats de roig.

També l’utilitzem preferentment per indicar que estem enfadats. I així solem dir expressions com:

• Estar de morros.

• Fer morros.

• Fer morros de pam.

• Fer un pam i mig de morros.

• Tindre el morro tort.

• Un morro com dos castanyes.

Però si es va enfadat. Aleshores diem:

• Anar-se'n amb el morro eixut.

Però a més a més la paraula morro dona peu a altres expressions diverses com:

• Acatxar el morro (Abaixar el cap amb sentit de disgust o de submissió).

• Anar morros per terra (No eixir bé els negocis a algú).

• Beure a morro (Beure agarrant amb els llavis el broc, l'aixeta, etc., per on brolla l'aigua, el vi, etc.).

• Caure de morros (Caure de cara).

• Fluix [o moll] de morro  (Xarrador o també de caràcter feble, babau).

• Ser del morro fort (Tindre caràcter, no deixar-se portar per l'opinió d'una altra persona).

• Ser del morro prim (Ser molt remirat a l'hora de fer certes coses).

• Tindre encara la llet als morros (Ser molt tendre, excessivament jove).

I tenim encara una altra utilització per indicar que una persona es una desvergonyida. I ens trobem expressions com:

• Que morro!

• Amb tot el morro.

• Pel morro.

• Tindre molt de morro.

• Tindre un morro que se'l xafa.

LA PARLA DE LA VALL

MORRANDES

Marca de brutícia que queda al voltant de la boca després d'ingerir alguns aliments líquids o pastosos.

- Torca't les morrandes!

Sempre després de menjar-te algo bo, generalment xocolata, acabes amb morrandes deixant restes de que allò ha valgut la pena. T'ho recordaven seguit, seguit de menut i ho recordes, ja grandet, de tant en tant.

LA PARLA DE LA VALL

MINSO-A.

Preferentment ho diem de qui és fals, hipòcrita; el qui fa el beneit i porta mala intenció.

- Ves espai en Pep, que és molt minso, en que et descuides ja te l’ha pegat.

Però també la fem servir quan una persona està prima, de poc gruix i consistència.

- La Maria està molt minsa, li costa molt agarrar pes.

I si a més a més mostra debilitat i mansuetud li diem:

• Fer-se el minso.

LA PARLA DE LA VALL

MIGRÓS-A.- És una de les moltes maneres que diem per referir-no a la persona que no menja gaire; que només vol segons quines coses.

Perquè també fem servir altres i que s’apliquen a altres àmbits a més a més del menjar com: Meticulós, delicat, escrupolós, maniàtic, curiós i teclós.

• Quina migrosa! Ara diu que no vol pa, que engreixa!

• Abans de començar a menjar ho retria tot d’escrupolós que és. 

• No sigues teclós i pren-te la medecina.

• Quan es muda, en Màxim, és molt meticulós, ho vol tot a punt i ben planxat. 

• Dels dos obrers, Jaume és el més curiós (o el més minuciós).

• És molt delicat en el seu treball.

LA PARLA DE LA VALL

MENGÍVOL-OLA

Ho diem quan algun aliment és agradable de menjar o que es menja fàcilment.

• L’arròs al forn estava molt mengívol. 

• La coca malfeta t’ha eixit ben mengívola.

LA PARLA DE LA VALL

MECAGO'N/MECAÇO’N

Avui trec una de tantes maneres que tenim per a manifestar de manera indecorosa una maledicció; sobre tot quan sofrim un contratemps i més concretament si ens produeix dolor.

A voltes aquest improperi pot anar acompanyada de la mar salada; però es pot recórrer a la família, a elements sagrats (hòstia, copó), sants, la verge, Déu... 

LA PARLA DE LA VALL

MATXOT

Ho diem generalment d’aquell jove valent i predisposat a treballar fent mèrit de la seva força. 

• Ma que és matxot, no s’arruga davant de cap treball.

Però el seu us l’hem ampliat per dirigir-nos a qualsevol xicot com a salutació:

• Hola matxot!

O també si és un jove ben paregut i templat:

• Està fet un matxot

LA PARLA DE LA VALL

MATRACA/CARRANC

Segurament tots reconeixeu aquestes paraules com l'instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant.

Fent referència a aquest instrument solem dir l’expressió:

• Estar fet una matraca ( Estar molt deteriorat físicament).

Fruit d’aquest soroll estrident, utilitzem aquesta paraula per referir-nos a accions molestes amb dues dimensions diferenciades:

1.- Molèstia insistent, sia per burla, sia per enraonament seguit, etc.

2.- Persona molesta, que dóna matraca.

Per això moltes vegades quan estem farts d’algun soroll o conversa molesta escoltem l’expressió:

• Donar la matraca

LA PARLA DE LA VALL

PARAULES DE LLOC

DALT O BAIX

És la manera que tenim per indicar alhora d’arribar o quedar en un lloc el temps aproximat d’arribada. És l’equivalent a més o menys.

- Demà ens vegem a les 9:30 h. Dalt o baix.

Semblant tenim:

MÉS O MENYS

- Ens vegem a mitja nit més o menys.

AL VOLTANT DE

- Al voltant del capvespre encenguérem la llum

També podem usar en el sentit ampli d’aproximadament:

SI FA O NO FA

- La Maria és si fa no fa és de la meva edat 

POC MÉS POC MENYS

- M’ha dit poc més poc menys el mateix que em dius tu.

PAM MÉS PAM MENYS

- Crec que a la festa, pam més pam menys, érem tants com l’any passat, un centenar.

COSA DE 

- No t'encantes; puc esperar-te cosa de deu minuts i prou.

POC O MOLT

- Poc o molt, alguna cosa vaig entendre del seu discurs en anglès.

PROP DE 

• Li ha costat prop de mil euros.

LA PARLA DE LA VALL

MALESMANS

És una de les diferents maneres que els vallers i valleres ens referim a aquelles persones que fan les coses malament perquè és poc destre o hàbil o ho fa amb mala intenció. 

- Mira que ets males mans, cosa que toques cosa que es fa malbé.

En aquest sentit també diem expressions com:

• Eres un desastre.

• Ser un cas o ser un cas com un cabàs.

• No fer cosa bona.

• Ser una calamitat.

• Ser un zero a l’esquerra.

• No saber fer la “o” amb un canut.

• Tindre grapes en comptes de mans.

• No tirar-ne una en el solc.

LA PARLA DE LA VALL

MAMPRENDRE

Aquesta paraula la fem servir en dos situacions:

1.- Començar (una cosa, especialment una faena que implique dificultats o que supose un esforç). 

- Mamprendre una campanya contra la droga. 

O simplement iniciar una activitat. 

- Han mamprès a treballar de bon matí.

En aquest sentim solem dir expressions com:

• Ja hi estem anant (Expressió que invita a mamprendre alguna acció immediatament).

• Posar mà a l'obra [o mans a l'obra ] (Mamprendre un treball, una activitat, etc.).

• Posar-se a la faena (Mamprendre decididament alguna cosa).

3.Escometre (a algú) per a fer-li retrets o reprendre'l. 

- De veritat ha dit això? Ja el mamprendré jo quan el veja!

Fem us d'unes expressions que diuen:

• Mamprendre per davant davant (a algú) (Fer-li retrets, reprendre'l).

• Dir tres i tres quant fan (Mamprendre a una persona i aclarir-li quatre coses).

LA PARLA DE LA VALL

MATINAR/MATINER

Matinar.- Aixecar-se aviat al matí.

• Si vols ser el primer en la cua deuràs matinar.

Hi ha un refrany que ens diu:

• Qui matina, fa farina (Matinant s'aprofita més el dia)

O la més coneguda:

• A qui matina, Déu l'ajuda ( Moltes vegades l’èxit depèn de la rapidesa).

I un consell:

• Qui vetla no matina (Qui fa vida noctàmbula, difícilment podrà alçar-se enjorn, perquè el cos necessita el seu temps de descans)

També solem escoltar allò de:

• A on vas tan de matí?, Si en encara no lloguen [o contracten] (Es refereix a la gent que matina sense raó)

Matiner.- Que matineja o que comença a obrar molt de matí.

• Avui has estat ben matinera alhora de treballar.

I és que:

• Al matiner tot li surt bé 

• D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner

• L'home matiner un bon faener

I un bon consell si no has d'anar a treballar:

• Pel gener, no siguis matiner (Aconsella no tindre molta peresa en deixar el llit a causa del fred i la foscor regnant)

LA PARLA DE LA VALL

MANIFASSER.- 

Manejar arbitràriament assumptes aliens, especialment d'una col·lectivitat. Que manipula allò que no deu manipular, que fa allò que no deu fer, que toca allò que no deu tocar, que intenta arreglar coses que no sap arreglar i que ningú li ha demanat que arregle, que es clava en assumptes d’altri sense que li ho demanen. 

El que a peu de carrer diem:

• Ficar el nas per tot arreu.

• Ficar-se en tot.

• Ficar-se on no li manen.

• A tu qui t’ha manat que toques el rellotge, borinot? Anava bé i ara l’has desbaratat. Ma que eres manifasser!.

Hi ha un refrany valencià que diu:

• Entre marit i muller no sigues manifasser. o

• Com tot ho sabia fer, li deien manifasser.

LA PARLA DE LA VALL

MANEGUETA

Aquesta paraula per als valers i valleres la fem servir en dos significats ben diferents:

1.- Mànega postissa que es posen les dones per no embrutar-se el vestit en treballar  i que generalment tapa des del canell fins al colze.

2.- Però també és una paraula sinònima del bodí valler. Hem refereix a la persona inclinada a ficar-se en els assumptes d'un altre per curiositat, pel plaer de saber i de transmetre noves, per figurar, etc.