MALNOMS/RENOMS DE LA VALL D'UIXÓ

MALNOMS/RENOMS DE LA VALL D’UIXÓ

1.- Introducció
2.- Definició, origen i característiques
3.- Classificació
       3.1.-   Malnoms acompanyats d'introductors.
      3.2.-   Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia.
      3.3.-   Malnoms professionals.
      3.4.-   Malnoms dels aspectes físics o de caràcter.
      3.5.-   Malnoms procedents de topònims.
      3.6.-   Malnoms procedents de noms i cognoms.
      3.7.-   Malnoms relacionats amb vegetals.
      3.8.-   Malnoms relacionats amb animals.
      3.9.-   Malnoms derivats d'objectes inanimats. 
      3.10.- Malnoms de qualitats, habilitats i aficions.
      3.11.- Malnoms feminitzats.
      3.12.- Malnoms masculinitzats.
      3.13.- Malnoms pluralitzats.
      3.14.- Malnoms compostos.
      3.15.- Malnoms amb derivacions per sufixació.
      3.16.- Malnoms relacionats amb la manera de parlar.
       3.17.- Malnoms relacionat amb la religió. 
      3.18.- Malnoms relacionat amb l'aristocràcia. 
      3.19.- Malnoms d'influència forastera.
      3.20.- Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic.

      3.21.- Malnoms que venen de la repetició de paraules, frases o que són onomatopeics 

4.- Llistat de tots els malnoms per ordre alfabètic.

6.- Els malnoms en el cançoner valler

INTRODUCCIÓ.- 

És un fet cert que les nostres societats s'estan tornant cada vegada més fredes, que la convivència cada vegada té menys d'humana i entranyable, que ens estem convertint gairebé en autòmats que circulem pels carrers sense mirar ni tan sols a aquells amb qui ens creuem.

Però, per sort, aquesta situació, molt comú a les nostres ciutats tan poblades, encara no es viu als pobles. Viure en un poble és relacionar-se, contactar, comunicar, tractar diàriament uns als altres i, per què no, conèixer-nos pels malnoms.

Generalment, per a ningú és un problema el portar el malnom (jo estic molt orgullós de ser net de Joaquin de Rotxil i Dolores la Pistola, fill de José el Xurro, nebot de Pepe Mineta i el Nadalo i casat  en la neta de Miguel de Patas i Paco el Rullo) encara que hi ha gent que no accepta de bon grau el malnom que arrossega i per a alguns és un insult el que se li digui amb ell; això ha donat lloc a més d'una discussió o fins i tot a la ruptura de relacions en més d'una ocasió.

Els malnoms, formen part de la història del poble. Quan parlem o sentim parlar de "L’Abobachics”, “Barrac”, “L’Esperança”, “El tio Lligona” , La Pera, del Xicote... en són els protagonistes.

Gloria La Pera i Joaquin del Chicote

Els malnoms formen part del patrimoni. Perquè els malnoms que a continuació anomenarem, són, sens dubte, un retrat de la societat del moment; el reflex de la vida de un poble, d’una comunitat de gent que hi conviu, que necessita identificar-se d’alguna manera i que ve transmetent-se de pares a fills des de generacions molt llunyanes i que nosaltres hem d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a què no desapareguin.

Perquè el malnom neix en el fons d'una necessitat de comunicar-nos, de contactar amb l'altre, de referir a l'altre i per això ens acosta i estreta més els llaços que en un poble petit, com una teranyina, ens uneixen a uns amb altres.

Qui no s'ha creuat alguna vegada amb un iaio caminant pel poble i recolzat sobre el seu gaiato després de la precisa revisió ocular, de sobte diu...
Xiquet... i tu de qui eres?

Els que no heu tingut la sort de conviure en un poble, o sou massa joves, pot ser no es reconegueu en una situació així, però molts altres tindreu un mig somriure pensant que vos ha passat moltíssimes vegades quan algú hi ha intentat escodrinyar el vostre llinatge.

El senyor o senyora que t'interroga no espera que li digues el teu nom, ni el de ta mare, ni el de ton pare, això no li val de res, no és una informació rellevant per reconèixer a les persones. No vol sentir un cognom com a resposta. En els pobles la majoria d'habitants comparteixen tres o quatre cognoms que es repeteixen constantment en diverses combinacions i no serveixen per diferenciar uns d'altres. Ja se sap, diu el refrany popular... Joseps, Joans i ases n'hi ha en totes les cases.

Eixa persona que t'observa per damunt les ulleres vol conèixer el malnom amb el qual es coneguda la teua família en el poble amb la fi de poder ubicar-te dins del retrat familiar. Quan li contestes, de Jose el Xurro, l’encarregat dels camions de Segarra... automàticament diu... aaaahhh ja està clar mante!!! i de seguida t'ubica més ràpid que el Google Maps.

Els malnoms ha estat el mitjà d’informació que la gent ha fet servir quan volia parlar d’alguna persona (Conxeta l’Ollera) o d’alguna casa del poble (Casa La Jesussa).
El malnom era la forma ràpida de saber de qui es parlava o de qui es volia parlar.

FINS A L'ARRIBADA DE LA RÀDIO I DE LA TELEVISIÓ, els temes de conversa de la gent del poble sempre giraven a l'entorn de la vida local. Normalment, es parlava de la feina, dels veïns, de si hi hauria bona o mala collita, de si Teresín la Morra s'havia trencat una cama, de si Pepe l' Hort havia collit una carabassa de 5 kg, de si a, Paco l’ Herbero se li havia mort l’Haca, de si Sento Esperansa anava al darrere de la pubilla de La Cacaurera , de si Pepe Traca, era un malparit, de si el diumenge feien ball al Casino del Noy, de si el Pigós havia estat el més votat de les eleccions municipals, entre d'altres.

L'ús del renom pràcticament formava part de qualsevol conversa que dues o més persones tinguessin. Això feia que fa uns 100 anys, quan la Vall tenia uns 5000 hab., tothom o la majoria de gent es conegués. Per tant, el malnom en aquelles èpoques era necessari per comunicar-se i per estar al corrent de qualsevol esdeveniment que afectés els vallers.


L'ARRIBADA DE LA RÀDIO, primer, i de la televisió, després, va fer que la gent es tornés més individualista i es quedés més tancada a casa, i que els temes de conversa anessin canviant. La gent, a poc a poc, va anar deixant de parlar dels afers de la vida local per parlar de les notícies que arribaven d'arreu del món. Aquest canvi d'hàbits en els temes de conversa va propiciar que els malnoms s'anessin deixant d'utilitzar i que el seu ús quedés relegat a les persones grans. Així, doncs, quan aquestes persones hagin marxat, haurà desaparegut una cultura que ha format part de la nostra vida quotidiana durant un bon grapat de segles.

Avui dia, com que ja no s'utilitzen tant els malnoms i tampoc no sabem el nom i el cognom de la majoria de la gent del carrer i del barri, quan volem parlar d'algun d'ells a una altra persona és tot un poema. Després d'una bona estona d'intentar explicar a l'altre qui és la persona en concret, com a últim recurs acabem dient: "si aquell que té un cotxe blanc i que la seva dona va tenyida de ros...

Exemple del caràcter identificador del malnom en aquesta fitxa d'un treballador de la fàbrica de Segarra on en les seves dades personals hi té un apartat dedicat al seu malnom. 

El coneixement dels malnoms d’una comunitat és alguna cosa més que una simple enumeració de curiositats.

Els malnoms són un fet lingüístic existent, popular i que analitzant-los expliquen molt, no sols de les persones que el porten sinó del lloc d’on són.L’estudi dels malnoms ens aporta :
· coneixement sobre la vida i la dinàmica dels pobles
· ens ajuda a aprendre a conèixer i tractar els membres de la comunitat des de dins.
· Els malnoms que es refereixen a oficis expliquen quins treballs existien al poble, alguns desapareguts, d’altres no.· Analitzant-los es pot fer un esbós de la base econòmica que imperava en un temps en concret i que amb els anys de segur ha evolucionat i canviat.

Dels malnoms es pot deduir:
· la qualitat lingüística en la parla de la gent del poble
· el grau de castellanització que té el poble, atès que els malnoms sorgeixen del llenguatge col·loquial.· A més a més, entre altres coses, el recompte deixa entreveure moltes vegades el percentatge aproximat de gent forastera que el poble té, perquè la majoria de les vegades a la persona de fora se li posava el malnom del poble d’on procedia.· També amb els malnoms es descobreixen un grapat d’històries i anècdotes que al capdavall han estat els motius que han portat a inventar el malnom.

Aquest treball és una petita contribució a un dels aspectes més interessants de la vida d’un poble, la forma d’anomenar-se del seus veïns.

Mirant al futur, és una realitat que aquest tipus de vida i societat en la qual van néixer aquests apel·latius ja és molt diferent a l'actual i que la forma de relacionar-se dels nostres joves, de les generacions que ens succeeixen, va per altres camins. Tot i això, encara que alguns d'aquests apel·latius ja no són usats per ells, també és cert que van sorgint altres que, com malnoms en principi, van servint perquè es bategin els uns als altres, encara que segurament aquests apel·latius tindran una vida molt més curta que aquests malnoms que s'han anat transmetent generació rere generació, configurant una part de la identitat d'una comunitat i contribuint a aquest encant tan particular, tan suggerent, i per a alguns tan desconegut, com té viure en un poble.

Aquest és un treball de recopilació fruit de la meva inquietud, que com a docent que sóc, de intentar transmetre als meus alumnes la cultura i tradicions del nostre poble. A més a més, mitjançant aquest bloc, pose a l'abast del professorat una eina de treball que els permeti donar tot l'ús que consideri oportú.

Actualment, són en camí de desaparèixer què, d'una manera o altra, donaven certa personalitat al nostre poble i, per a què en allò que siga possible, es perpetuen, els dediqui aquest espai del meu bloc.

Definició de malnom.
Segons el  DCVB (Diccionari Català-Valencià-Balear) un malnom és: «nom popular aplicat a una persona, i, per extensió, a tota una família o grup de gent més o menys nombrós, que sol tenir com a origen una referència a un lloc, a un altre nom de persona, a un ofici o càrrec, a una simple qualitat física o moral, a una anècdota de caire ironicohumorístic, etc».

Un malnom és, per tant, una manera d‘identificar algú per un motiu o per un tret determinat. El malnom sorgeix d‘un fet puntual que permet individualitzar molt més la identitat d‘una persona, per damunt del nom i del cognom oficials heretats per tradició familiar. És ben constatat com en ocasions els informadors consultats coneixien perfectament el sobrenom del veí, però en desconeixien per complet el cognom. 

Origen dels malnoms

Els malnoms es crearen en un ambient col·loquial, sense seguir les regles de la llengua culta i que tendeixen a fer curt el nom o a transformar-lo sense haver d’utilitzar el nom i el cognom. Antigament, era quasi obligat per poder conèixer i designar les persones utilitzar el seu malnom. Sorgiren per poder diferenciar els noms i cognoms que sovint es repetien a una localitat. El que si es pot dir és que els motius bàsics que porten a la creació dels malnoms en cada persona són fonamentalment de tres tipus: culturals, de caràcter i anecdòtics. 
Els motius culturals són els que pretenen establir un vincle amb la tradició i amb els costums, treballs o hàbits de les persones. 
Els motius de caràcter s’instauren basant-se en els aspectes físics o morals de qui es parla. 
Els malnoms anecdòtics són els més nombrosos, qualsevol cosa dita, qualsevol succeït és motiu suficient per a l’elaboració d’un malnom que, tal volta, es transmeta de generació en generació.

Malauradament no sabem l’origen de tots els malnoms, en molts casos perquè han estat heretats d’algun avantpassat llunyà i la circumstància en concret que va portar a la creació del malnom, s’ha perdut en el temps i no ha estat transmesa oralment.

Característiques.- 
Si observem els malnoms vallers, descobrim com hi ha una sèrie d'observacions molt simples.
Per exemple, un fet prou clar és el que els vallers es coneixien pels seus malnoms. A més, es coneix el nom propi, que de vegades es col·loca junt al renom (Paco el Cabrero ). 
En altres ocasions el que apareix com acompanyament és l'apel·latiu "Tio ó El Tio", tan de moda hui dia (Tio Farra, El tio Lligona ). 
Però el que sol aparèixer poc és el cognom dels individus.  Diaga, La

Altra característica notable és la transmissió hereditària dels malnoms; passen de pares a fills encara que en aquests no es donen les característiques que feren aplicar-los als seus avantpassats. D'ahí que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els descriptius. Per exemple, coneixem a un "Paeller" o un «Rotxil» que no ho són, perquè heretaren el malnom d'algun avantpassat a qui, segurament, sí els seria escaient. Aquesta norma general d'herència té les seues excepcions: en el cas que un fill presente «alguna cosa» que el faça destacar, es guanyarà un malnom propi tot i que en el fons seguirà conservant el de la seua família. Mut, Paco el / El Torero

De tota manera cal tenir en compte que l'herència es fa de manera molt peculiar: el pas d'un pare a un fill comporta el diminutiu del malnom ("Betum", "Betumet"). 
Si l'hereu és dona, es femenitzarà el renom afegint-li una "a" final ("El Corretger " La Corretgera" ). I quan, al cap del temps, siga de tota una família, es formarà el plural ("Les Corretgeres" ). ; 
Per últim caldria indicar que llevat de rares excepcions, tots els malnoms consten d'una sola paraula ("La Blanca", "Bocana". A més, hi ha una gran quantitat d'ells que són castellanismes, que no són paraules netament valencianes "El tio Chaleco" (al marge d'aquells completament castellans "Gorrumo" ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat). 
Aquests fets són proves clares de la degradació i castellanització sofrida pel llenguatge local ja que els renoms no estan creats amb paraules estranyes sinó emprant sempre els mots d'ús quotidià.
Per altra banda és clara l'existència de malnoms castellans, els quals, en alguns casos, segons hem pogut comprovar, foren donats a persones forasteres, castellanoparlants, que s'integraren en el nostre poble i que foren plenament acceptades per aquesta ("Manyet" "El tio Branquitas".

Classificació

Per tal d'aconseguir un mínim d'interés, hem fet una classificació dels malnoms vallers, ja que tan sols una llista, per molt llarga que fóra, no deixaria de ser pesada i avorrida. Com és sabut, tota classificació per ella mateixa es incompleta i subjectiva. En el present cas cal afegir el fet de desconèixer l'origen de la majoria dels renoms, i sols ens podem basar en el significat de la paraula, freda i de vegades carent de sentit per a nosaltres al ser llevada de les circumstàncies que l'originaren, que forma el malnom en sí. Per eixe motiu hem fet els apartats de la classificació tan elàstics com ha estat necessari. Una major precisió requeriria estudiar exhaustivament cas per cas amb una minuciositat pròpia d'una tesi doctoral.

* Malnoms acompanyats d'introductors (els articles EL, LA i L'; la preposició de, del)

Els introductors són un element sovint utilitzat en els malnoms, bé siga de procedència adjectiva, bé siga referits a tots els elements d’una família o quan es refereixen a oficis, càrrecs...: 

Abobachics (era una noia molt maca i parlava amb dolçor); L'; Aiguader, L; El Alcorino; Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil); La Colate (aferèsis de xocolate); Amanit, L’; Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"); Andrea, L’; Andresa, L’; Andriano; L’/Andriana; L’, Animalico; Teresa l' (possible referència a la utilització habitual del diminutiu); Anna-Maria, L’; Anossera, L’; Anouero, Paco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-); Anquero, L’; Aràmbula, L’; Arenos, L’; Armela, Angeleta L’ (era Almela de cognom); Arrancador de queixals, L’; Arrossero, L'  (conreava arròs, arribant  a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada); Artanera, L’ (era natural d’Artana); Artillero, Pepe l'; Ascolana, L’; Aslidera, L’ (era natural d’Eslida); Astella, L’; Avespa, Santeta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes"); Badio, El; Badora, La; Bala, Asunsion la; Baldat, Pepe el  (té minusvalidesa); Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú); Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber); Barca, Joaquina La; Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca); Barcelona, La; Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vicien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors); Barretota, La; Barretotes, Les; Bartola, La; Bastera, Chimo La; Bastera, La; Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista); Bato, El; Beatxe (BH), La (dona molt lleugera que rep aquest renom per les facilitats que donava per muntar-la); Benita, La; Bessola, La; Bessona, La; Bessonet, El (era bessó); Betuma, La; Bicho, El (la seva mare tenia per costum el repetir-li: "estàs fet un bicho!"); Blanca, La; Blanco grinlló, El; Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset); Blanquet, El (era rosset); Bledana, La; Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa); Boeta, Tereseta la; Bogueta, La; Bola, La; Boles, Vicentica de; Bombo, El/Bomba, La; Bonico, El (era molt lleig); Bordila, La; Boretes, La; Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió); Borrassa, La; Botero, El (fabricava botes i tonells de vi); Bubú, La (dona en forma de globus); Bunyola, La (feminització de Bunyol); Burreta, La; Butaca, La; Butaco, El; Cabrero,  Paco el; Cabrero, El/Cabrera, La; Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca); Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets); Cachapo, El; Caga, La; Caide, Silvestre El; Cairera, La; Caje, Paulina El; Cala, La; Calcetera, La (cosia mitjanes); Calconetes, Pepeta la; Calela, La; Califa, El/ Calila, La; Callava, La; Calo, De; Calva, Joaquina la (era Calvo de cognom); Cama, Tarsila La; Caminero, El/Caminera, La; Camió, La; Campana, La; Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera); Canya, Ramón de; Canyeta, La; Cap de barca (tenia el cap gran); Cap de diamant (tenia el cap gran); Capellano, El; Capetina, La; Capullo, El (li agradava d'exhibir el seu membre viril); Carabina, Rosa La; Caraca, La; Caragola, Amparito la (era de complexió menuda); Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carboner, El; Cardaora, La; Carlina, La; Carrasca, La; Carreter, El (feia o arreglava carros); Cartero, El; Cartero, Miguel el (son pare era carter); 

Carusso, El (era aficionat al "bel canto". Quan actuava al teatre del poble el sector més entremaliat del públic li llançava grans de blat de moro i ell, amb gran sentit de l'humor, els deia: "¡¡¡no em tireu més llavors d'or! !! "); Casanova, La; Case, El; Casino, Amparo del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Casino, Fedrico del (propietari d’un dels casinos de la Vall amb deformació del nom Federico); Casino, Matilde del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Casino, Milagros del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Cassoles, La; Castellonera, Paca la (procedia de Castelló); Catalanes, Les  (procedien de Catalunya); Catarrillo, Joaquin de; Catxo, De (era la dona de Catxo); Ceguet, Vicent el (era cec); Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Clara, Amparito la; Clara, La; Coeter, El (fabricava i tirava els coets); Coixo Colau, El (estava coix); Coixo Mateu, El (estava coix); Cola, La; Colassa, La; Colate, La (Afèresi de xocolate); Colchos, Manolo els  (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell); Coll de faca (tenia el coll llarg); Comodi, Milia la del (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar); Concorio, La; Cordovés, El/Cordovesa, La (provenien de Còrdova); Corduleta, La; Córdulo, El (sa mare era Córdula de nom); Corma, La; Correa, La; Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència); Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges); Coteta, La; Creixaca, La (feminització de Creixach); Cuchichí, La (era baixeta i molt presumida); Cul de tórtola; Cuquello, El/Cuquella, La; Curret, Ramon del (li mancava un braç); Curreta, La; Currutraca, Amparo La; Cutxola, La; Davita, La (la dona de David); Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat); Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics); Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada); Dotze, Els (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills); Dovina, La; Esbrina, L’; Esbrina, Paco l'  (relacionat amb el cognom Esbrí); Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili); Esclafat, L’; Escolà, L’; Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor); Espartero, El (productor d’espart); Esperança, L’/ Asperanca, L’ (per llurs mares i/o àvies); Esquilaor, Joaquin l'; Estamero, L’/Astamera, L’, Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc); Estanquer, L’; Estela, De l’; Estela, La; Estivillero, L’/Estevillera, La  (naturals d’Estivella –València-); Eugènia, De l’ (nom  de  casa); Farina, Quico la; Farra, Santeta la; Felicia, La; Ferrer, El (era ferrer de professió); Fideuer, Pepe el (fabricava fideus); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); Figueret, El; Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues); Fil d’Or, La; Florentino, El; Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga); Fondeguillera, La (natural de Fondeguilla); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”); Fonta, La (era Font de cognom); Foradat, El (tenia les butxaques foradades); Formala, La; Forn, Loleta el  (tenia forn); Fornera, La; Francés, El  (nasqué a França); Fuster, El; Gala, La; Galgo, El; Galina, La (Dona del tio Galí); Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor)/Gallo, Del (la seva dona); Ganaua, La (era Ganau de cognom); Ganga, La; Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia); Garrinya, La; Gato, El; General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Gepana, La; Gerra, La; Gila, La (feminització de Gil); Gipona, La; Gobernador, El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador); Golondrina, El (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar); Gonçala, La; Gorrera, La; Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat); Gota, La; Gran Capitán, El; Granerer, El (fabricava graneres); Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer); Grinyons, Els; Groc, El; Groc, Leopoldo El; Grosa, Arcadio la; Guana, La/Guano, El; Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca); Guapetó, El (era molt lleig); Haca, De l’; Herbero, L’; Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral); Hort, De l’; Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la); Hostia, Enrique de; Hostia, Vicente de; Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort); Jano, El/Jana, La (procedia de La Jana); Jessusa, La; Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven  Jessusa); Juliana, Vicent la;  Jusepo, El; Lechera, La; Llarg, Sento el (era alt); Llepat, Emilio El; Llimeros, Els; Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses); Llisa, La; Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet); Llop, El (possible cognom); Llossero, El  (és natural de La Llosa); Llucia, La; Lluent, El; Lluentet, El; Lluisa, La; Luriana, La; Lusa, Elvira La; Macareno, El; Maces, De; Mainesa, Rosarito la (prové del cognom "main "); Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena); Malés, La; Malia, La; Mamó, Pepe El; Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací); Mansaneta, La; Manualeta, La; Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!"); Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir); Marca, La; Marco, De; Marietes, Les; Marrama La, Marramo, El; Marramo, De; Martella, Pilar de la; Martina, La (del cognom Martín); Mascarellero, El/Mascarellera, La; Maseta, La; Masonera, La; Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); Meleros, Els (elaboraven mel); Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia); Melindo, El; Mellana, La/ Mellano, El; Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero"); Menut, El (era el més jove dels germans); Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda); Merla, La; Merlo, Del; Mestre, Pepe el; Micaleta, La; Millonari, El (convidava molt sovint a paella a tothom)

Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers); Mina, El de la; Mio, El; Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel); Misa, Miguel de; Moco, De; Molí, Del; Molí, El; Moliner, El/Molinera, La; Moll, Concha el ; Molla, Pepa la (de caràcter molt suau); Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos); Mona, Blay de; Moncofí, El/Moncofina, La  (originaris de Moncofa); Mongeta, La; Monina, La; Monjo, Del; Mora, Santet de; Morena, La; Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena); Moreno, El; Morra, La; Morra, Teresín la; Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit); Morro, Del; Morrut, El (carregava de llavis); Mosca, La; Muda, Doloretes  la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes); Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia); Musica, Carmen la  de (era professora de música); Nana, La (era baixeta); Nano, Pepe el (era baixet); Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes); Nassuda, La; Negre, Paco el; Nena, La; 

Neno, El; Ninlloll, De; Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); 

Nofra, La; Norata, La (possible deformació d’Honorata); Norda, La (pel seu estrabisme); Nostre Senyor, El; Notari, Manolo el; Notaria, La; Nouera, La; Novata, La; Noy, Vicent el (procedia Catalunya); Nulero, El/Nulera, La (naturals de Nules); Nyinyorra, La; Obrer, Paquito l'; Oficial, Pilar de l'; Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca); Olla, Blay de; Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera); Ollera, L’; Olleres, Les; Ondera, L’ (natural d’Onda); Oro, L’/Ora, L’; ro, Pepe l'; Oro, Ramon del; Ouetera, L’; Palamosa, La (natural de Palamós –Barcelona-); Pallardona, La; Palola, La; Paloma, La; Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans); Pana, La; Pandillo, El (Fill de la tia Pandilla); Panxeta, La; Panyero, El  (venia teles i draps); Pañuelitos, La  (possible usuària habitual d'aquesta peça); Papelines, Ursuleta de; Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població); Parisso, El/Parissa, La; Paro, El; Pastor, Pepe el; Patas, De; Pati, Del; Pato, De (criava ànecs); Pato, El; Patrisio, Isabel de; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Peixet, El (fill del peix); Pelà, La; Pelaet, El/Pelaeta, La; Pellera, La; Pelona, La; Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis); 

Pera, La (estava grossa); Perdiuo, El/Perdiua, La; Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo); Pere Vicent el alt  (inclou el qualificatiu per distingir de l'anterior); Pere, Tereseta de; Perero, El/Perera, La; Periquillo, La; Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito"); Perlo, El; Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols); Perragordaperrot, Ismael el; Pesadores, Les (pesaven els productes que venien); Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Peterria, La; Petra, Carmen la; Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara); Pigosa, La; Pigues, La; Pilara, La; Pilaro, El; Pinocho, La; Pinos, De; Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa); 

Pintorico, Juanico el (era pintor); Pinyeta, La; Pinyol, De; Pipopa, La; Pistolera, La; Pitarro, La; Pitarrota, La (por feminització, l’esposa de "el pitarrot"); Pixona, La; Poero, El/Poera, La; Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Poll, De la; Poll, La; Pollastra, La; Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye"); Porro, El/Porra, La; Potí, Amparo la; Pou, Del (a casa seva tenia un pou); Pouero, El; Prima, La

Primo, El (perquè es gastava tots els diners amb els amics); Prunera, La; Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça); Puceta

Puço, El (xicotet com una puça); Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); Punxa, La  (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar); Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria); Quiqueta, La; Rabassa, La (sobrenom provinent del cognom "Rabaza”', desaparegut a la Vall.); Rabosa, La; 

Raboseta, La; Racó, Del; Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins"); Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles); Rata, El/Rata, La; Rateta, La; Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós); Recontra, Angeleta la; Redimoni, La; Reineta, La; Rejolar, Del; Rejolera, La; Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord); Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici); Remigia, La; Requino, Pascual el; Revenedora, La; Rey, Enrique el (possible referència a un cognom); Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Ricatxa. La; Ripa, La; Ritx/Ritx, De; Rodaorets, Dels; Rogeta, La; Roglana, La; Roig de Centano, El; Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat); Roig de Pússies, El; Roig, Del; Roig, Sento el; Roja, Conca la (era pèl-roja); Roja, De la; Roja, La; Romano, Pepe el; Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca); Ros, El (possible cognom); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Rossera, La; Rotxil, De; Ruala, La; Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats); Sabater, Pedro el; Sabatera, La; Salsera, La;  Saragosseta, La; Sare, El; Sare, Paco el; Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona); Sebet, Manolo el; Senc, El; Seno, El (era sereno i deis: “seeee…noo”); Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués); Serelló, El; Sereno, El; Sereno, Rosarito el; Serera, La; Sergies, Les; Serraor, El/Serraora, La; Serrello, El/Serrella, La; Sevina, La/Sevino, El; Sigarreta, Pepa la; Sirucano,  El  (Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians"); Siso, El (renom impúdic amb reminiscències sexuals); Siuena, De; Sorella, La; Sorella, Rosario La; Suria, La; Suseno, El; Tafarrera, La (dona del Tafarrero); Tano, El; Tasta, Blay de; Tasta, Pepa la; Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla); Tejero, El (tenia industria de teules); Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil); Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca; Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!"); Tintorer, El (fabricant de tints); Tintorer, Severino el (té tintoreria); Tirolana, La; Tolla, La; Tomate, La; Tomellera, La; Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Torera, La/Torero, El; Tortet de Caragola, El (estaca tort); Tortillero, El (feia i venia truites); Traveres, Les /Travera, La  (feminització del cognom Traver); Trinitaria, La; Turmona, La; Tururu, Joaquin de; Tururuna, La; Uanos, Els (venien “guano”); Ueca, La; Uisa, La; Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts); Ullota, Andres de la; Uriano, L'; Valenciana, La; /Vallesseta, La; Vayo, El; Vedrino, Vicentico el; Vespa, La; Vetera, La/Vetero, El; Vicaja, La; Vilavellero, El  (era de La Vilavella); Vives, Amparito la (relacionat amb el cognom Vives); Xano, El, Xana, La; Xata, La

Xatet  de  Múrcia; Xato Carabases, El; Xato Pòlit, El; Xavale, Juan de; Xavo, La; Xicharra, La (com a persona parla molt); Xicot, La; Xicot, Patrosinio El; Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”); Xicuets, Amparito La; Xilxero, El/Xilxera, La (eren naturals de Xilxes); Ximet, De David; Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del; Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals); Xiquillo, La; Xiquillo, Lola El; Xispa, La; Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-); Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata); Xolvi/Xolvia, La; Xoro, El/Xora, La; Xorrera, La/Xorrero, El (vivien a la plaça dels Xorros); Xorrereta, La; Xorrito, El/ Xorrito, La; Xoverico, El (procedia de Xóvar); Xovero, El/Xovera, La (naturals de Xovar); Xula, La; Xulos, Els; Xupana, La; Xurra, José la  (procedia de família castellanoparlant); Xurra, La; Xurro, Ángel el  (originari de Mosqueruela –Teruel-).

L'ARROSSERO, Joaquín

La Ramona (Avia i neta)

* Malnoms acompanyats de el Tio ó La Tia. S'usa el tio, la tia. davant d'un malnom, sia de procedència substantiva, sia de procedència adjectiva, en els casos següents: 

a) Si es tracta d'un individu especial, per la seus personalitat i ascendent en el poble. Molt freqüentment, inclús després de mort, entraen la mitologia local i se segueix introduint el seu malnom amb "el tio...".

b) Si ens referim a la persona més vella, com a més representativa de la família que portà el malnom en qüestió. 

c) Quan els que parlen es refereixen a un individu que pertany a les generacions anteriors, o siga, a la dels seus pares o avis. 

Afaitagats La tia; Avellana El tio; Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!"); Bandera, El tio (sobrenom adquirit davant el manifest i repetit desig d'aconseguir una bandera per a la banda de música); Bienpaga, La tia; Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil); Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas); Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”); Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!"); Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda); Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”); Boro, El tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Borretes, El tio; Borriol, El tio (procedia de Borriol); Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-); Botifarro, El tio; Braguetola, La tia;

Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Bretón, El tio; Bruteta, La tia; Bunyol, El tio (procedia de Bunyol); Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); Burromatam, La tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!"); Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema); Cabota, El tio (tenia el cap gran); Cabra, El tio; Cabreta, El tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir); Cacariqui, El tio; Cadenas, El tio; Cadirer, El tio (fabricava cadires); Cagacamins, El tio; Cagaeta, La tia; Cagallonet, El tio; Cagarrites, El tio; Cague El tio; Cairesa, La tia; Callauet, El tio; Calo, El tio (de Pascual o "pascualo"); Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil); Canario, El tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Candau, El tio/ Candaua, La tia; Caputxino,  El tio; Caraca, El tio; Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia); Carchofa, La tia; Cardaor, El tio; Carruana, El tio; Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom); Cassoles, El Tio (quan eren festes al carrer i havia àpat col·lectiu era el primer que acabava la seva ració per reclamar de seguida que li ompliran de nou la "cassola"); Castanyo, El tio; Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç); Chaleco, El tio (era curt de talla); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas); Cola, El tio; Colau, El tio; Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!); Conill, El tio (tenia unes dents prominents); Cototri, El tio; Cuca, El tio; Dominic, El tio;  Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava); Fadri, El tio (quan no era més que un jove adolescent ja volia ser home); Fandanguero, El tio; Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima); Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc); Farra, Tio (boig que portava moltes medalles penjades a la jaqueta); Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Figuero, El tio; Figura,El tio; Florentina, La tia; Fondeguilla, El tio  (es crià en la població veïna); Forada, La tia; Fosco, El tio; Fuersa, El tio; Fusaes, El tio; Galan, El tio; Galí, El ti; Garrofa, La tia; Gat, El tio/ Gata, La tia; Gaya, La tia; Granota, La tia; Grasias, El tio; Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dia li preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?); Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Hueca, La tia; Jueves, La tia; León, El tio  (el de león li venia de Leopoldo); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."); Llarga, La tia; Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs); Lligona, El tio (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona); Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes); Llosera, La tia  (procedia de La Llosa); Machaca, La tia/Machaco, El tio; Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes"); Manilla, El tio; Manjovena, El tio; Marabota, La tia  (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")/Maraboto,  El tio  (per  masculinització  es deia al marit de la marabota); Marto, El tio  (relacionat amb el nom de Marta); Melenya, El  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Melic, El tio; Melinda, La tia; Meliquero,  El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Melons, El tio (possible productor de melons); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Menaor, El tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar); Menaora, La tia (era la filla del "tio menaor"); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla); Mèrit, El tio; Meu, El tio; Miau, El tio; Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics); Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles"); Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Miseria, El tio; Molinero, El tio (tenia un molí d’oli), Monaita, La tia; Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom); Morena, La tia; Mullaor El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los)/Mullaora, La tia (era l’esposa); Navajera, La tia; Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies); Negreta, La tia (era fosca de pell); Notari, El tio; Oro, El tio; Pa de Blat, El tio; Pacho, El tio; Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles); Pallasa, La tia; Paloma, La tia; Palomo El tio; Pandilla, La tia; Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”); Panis, El tio (era pèl-roig); Panxo, El tio; Papelitos, El tio; Papeta, El tio; Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”); Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pastorillo, El tio; Pata, La tia; Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes); Pedrenyo, El tio; Peliua, La tia; Pepeto, El tio; Pereta, La tia; Pesaora, La tia; Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt); Piruli, El tio; Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva); Planchaor, El tio; Poma, El tio; Porcara, La tia (relacionat amb el cognom Porcar); Porra, El tio; Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure malnoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!), Puça, La tia; Rabosa, El tio; Radio, El tio (era molt parlador); Rancapinos, El tio; Rata, La tia (per la semblança amb una rata); Raya, La tia; Redimonia, La tia; Relonja, La tia; Risos, El tio (tenia els cabells arrissats); Riuets, El tio; Rompetechos, El tio; Rosca, El tio (era Forner); Roseto, El tio; Rovira, La tia (eixe era el seu cognom); Rullo, El tio; Sabata, El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època); Salinera, La tia; Salsera, La tia/Salsero, El tio; Santroqueta, La tia; Sastre, El tio (era sastre); Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau); Sec, El tio  (rferència a un personatge molt seriós i molt prim); Sellena, La tia; Sergia, La tia  (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,, ..); Serrana, La tia; Sidora, La tia (per deformació d’Isidora); Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra); Sindinero, El tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes); Siriaca, La tia (per feminització de Ciriaco); Sisquet, El tio (era Francisco de nom); Siuá, El tio; Soneja, El tio  (Els seus pares eren de Soneja); Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos); Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Taco, El tio; Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia); Tirole, El tio; Tito, El tio; Tolitro, El tio; Tollina, El tio; Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs); Torrillo, El tio; Tort, El tio; Tos, El tio; Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família); Vicari, El tio;  Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així); Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població); Xochimeta, La tia; Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació).

El tio Lligona

El tio Cocot

El tio Pepe el granerer

El tio Tecla

* Malnoms professionals. Ens serveixen per recordar aquells oficis que avui ja no perviuen.

Aiguader, L, Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil),  L’, Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"), Arrancador de queixals, L'Arrossero; Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú); Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber); Bastero;  Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil); Borreguer, El/Borreguera, La; Botero, El (fabricava botes i tonells de vi); Boti  (fabricava embotit –botifarres-); Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-); Botifarreta  fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu); Botiguer, El (tenia tenda de roba); Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”); Cabrero,  Paco el; Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets);  cadirer, El tio (fabricava cadires); Calcetera, La (cosia mitjanes); Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil); Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera); Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carboner, El; Cardaor, El tio/ Cardaora, La; Carreter, El (feia o arreglava carros); Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom); Cartero, El; Cartero Miguel el; Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Coeter, El (fabricava i tirava els coets); Colchos, Manolo els (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell); Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges); Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra); Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor); Espartero, El (productor d’espart); Esquilaor, Joaquin l'; Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc); Estanquer, L’; Fandanguero, El tio; Farina, Quico la; Ferrer, El (era ferrer de professió); Fideuer, Pepe el (fabricava fideus); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Forn, Loleta el  (tenia forn); Fornera, La; Fusta, Pepe (possible referència a l’ofici de Fuster); Fuster, El; Granerer, El (fabricava graneres); Herbero, L’; Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral); Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la); Lechera, La; Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca); Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes); Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses); Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes"); Manyà (per tenir aquest ofici); Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir); Melenya, El  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Meleros, Els (elaboraven mel); Melons, El tio (possible productor de melons); Menaor, El tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar); Menaora, La tia (era la filla del "tio menaor"); Mestre, Pepe el; Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Moliner, El/Molinera, La; Mullaor, El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los), Musica, Carmen la de (era professora de música); Navajera, La tia; Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); Notari, Manolo el; Obrer, Paquito l'; Oficial, Pilar de l'; Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca); Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera); Ollera, L’; Olleres, Les; Oueres (venien ous); Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles), Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy"); Panyero, El  (venia teles i draps), Pastes, Paco  (regentava negoci de pastisseria); Pastor, Pepe el; Pastorillo, El tio; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Pellera, La; Perero, El; Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols); Pesaora, La tia, Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa); Pintorico, Juanico el (era pintor); Piquer (fabricava piques per als rentadors públics); Planchaor, El tio; Platera, La tia (venia quincalla); Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Pouero, El; Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles); Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici); Rosca, El tio (era Forner); Sabater, Pedro el; Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona); Sastre, El tio (era sastre), Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Sereno, El; Sereno, Rosarito el; Serraor, El/Serraora, La; Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes); Sirucano,  El  (Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians"); Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia); Tejero, El (tenia industria de teules); Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil); Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca); Tintorer, El (fabricant de tints); Tintorer, Severino el (té tintoreria); Torera, La/Torero, El; Tortillero, El (feia i venia truites); Uanos, Els (venien “guano”); Varilla (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro); Vetera, La/Vetero, El; Xiringa, Manolo  (possible relació amb la professió de practicant); Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata)

El paeller, Antonio Lluch

El Canterer, José Moliner Palasí

El llimonero, Jaime

El carreter, Santiago

Manolo Capeta i José El coeter

El pintor, Juanito

La Tolla, Teresa Rangel;  La ferrera, Pepa Roig  i Otilia

Varilla (Pepe Frias Abad)_1934

* Malnoms dels aspectes físics o de caràcter. En la motivació dels malnoms, en destaquen un gran nombre originats pel físic de l'individu, bé assenyalant directament la descripció física, bé mitjançant una figura, bé destaquen el comportament de l'individu pel seu comportamen o relació social. 

Abobachics, L’ (era una noia maca i parlava amb dolçor); Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); Baldat, Pepe el (té minusvalidesa); Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca); Bessonet, El (era bessó); Bigote (tenia traces de presumit, portava bigoti però no era precisament guapo); Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset); Blanquet, El (era rosset); Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas); Bocana (tots els familiar tenien la boca gran però el menut a més a més li deia a son pare que ell la volia tenir com un cocodril); Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda); Bonico, El (era molt lleig); Borrelló, La (era xicoteta i molt revoltosa. La seva mare le deia: "pareixes un Borrello", fent referència al "Borrello" [esborra] que arrossegat pel vent no està mai quiet); Bubú, La (dona en forma de globus); Cabota, El tio (tenia el cap gran); Cabut, El (tenia el cap gran); Calconetes, Pepeta la; Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig); Cames de ferro (apassionat del ciclisme. Era de caràcter una mica apocat, de manera que els companys d'esport es sorprenien quan els deixava enrere anant amb bicicleta); Cametes (dona amb les canilles molt primetes); Cap de Barca; Cap de diamant (tenia el cap gran); Capitan tomello  (era baixet i es creia "mil hòmens"); Carabonita (Tenia certa semblança amb Clark Gabble i ell era alt i presumit); Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Caragola, Amparito la (era de complexió menuda); Careta (feia cara d’espavilat); Ceguet, Vicent el (era cec); Celles de boga (tenia les celles blanques); Chaleco, El tio (era curt de talla); Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!); Coixo Colau, El (estava coix); Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas); Coixo Mateu, El (estava coix); Codony, El tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas), Coll de faca (tenia el coll llarg); Conguito (era moreno, baixet i greixonet); Conill, El tio (tenia unes dents prominents); Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència); Corrent, Nelo  (escolà de l'Àngel, caminava lleuger i a pressa, i en els enterraments i processons sempre encoratjava als fidels perquè s'apressessin); Cuchichí, La (era baixeta i molt presumida); Culagre; Curret, Ramon del (li mancava un braç); Curreta, La; Danone (era baixet i greixonet); Dolsura (possibie referència a persona de tracte molt agradable o parla molt suau); Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada); Escarrit (era baixet, lleig i no estava bé del cap. Ho tenia tot, de manera que deien que la seva mare el va parir d'un "escarrit" -paraula vallera que descriu una ventositat llarga, fluixa i sostinguda-); Esclafat, L’; Estela, La (Era mol guapa i la comparaven amb una estela); Fadri, El tio (quan no era més que un jove adolescent ja volia ser home); Farol (perquè estava al mig de totes les conversacions); Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima); Farolet; Formal (per tot el contrari, era un informal); Formala, La; Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues); Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia); Grosa, Arcadio la; Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca); Guapetó, El (era molt lleig); Hilet (era molt prim); Litri, Paco (era prim, alt i de gran nas com el torero "El Litri"); Llapiasero/ Llapissera (eren prims i alts); Llarg, Sento el (era alt); Llarga, La tia; Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs); Maicalles (era molt parlador); Mandonga (sempre estava furgant-se el nas); Mangrana  (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!"); Manitas (tenia unes mans molt grans); Media manta (per ser molt mandrós); Mediokilo (era petit i pesava molt poc); Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia); Melic, El tio; Meliquero, El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Menut, El (era el més jove dels germans); Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics), Milhomens (sent d'aparença feble era molt fanfarró); Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel); Mitja-burra; Molla, Pepa la (de caràcter molt suau); Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos); Monín (per se molt lleig); Morena, La; Morena, La tia; Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena); Moreno, El; Morret (tenia el llavi inferior una mica girat); Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit); Morrut, El (carregava de llavis); Muda, Doloretes la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes); Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia); Muralla (creia ser un gran defensa jugant a futbol però no ho era, de manera que de broma van començar a cridar-lo d'aquesta manera); Musculitos (tenia uns braços musculosos i l’agradava de exhibir-los); Nana, La (era baixeta); Nano, Pepe el (era baixet); Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes); Nassuda, La; Negre, Paco el; Negreta, La tia (era fosca de pell); Netol (tenia un cap que recordava al ninot d'aquesta marca publicitària); Norda, La (pel seu estrabisme); Ojitos; Pallasso, El (tenia uns trets que recordaven els d'un pallasso); Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans); Panera (era baixet i gros); Panis, El tio (era pèl-roig); Panolla (era pèl-roig); Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells); Panolleta (fill de Paanolla); Panteon (h odien perquè era tan lladre que seria capaç de furtar un panteó); Panxa, Sento; Panxeta (fill de Panxa); Panxeta, La; Panxo, El tio; Pardal-Lluent; Pelà, La; Pelaet, El/Pelaeta, La; Pelats (per tenir poc o gens de monyo); Pelona, La; Pelonet; Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis); Pera, La (estava grossa); Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito"); Perrana (dona mandrosa); Piga; Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara); Pigosa, La; Pigues, La; Pinet El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt); Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça); Puça, La tia; Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria); Radio, El tio (era molt parlador); Rata, La tia (per la semblança amb una rata); Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós); Rebuig (tots els seus germans eren alts però ell era baixet); Risos, El tio (tenia els cabells arrissats); Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye"); Sec, El tio (En referència a un personatge molt seriós i molt prim); Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat); Roja, Conca la (era pèl-roja); Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats); Rullo, El tio;  Sabut (era el més llest de l'escola); Sebet, Manolo el; Sec, El tio (referència a un personatge molt seriós i molt prim); Sesà, El tio (Tenia cara de “sesà” –possible menció o l’òrgan sexual femení “ses”- paraula aquesta molt típica vallera); Soca (de moltes conveniències); Soqueta  (fill del tio soca); Sorra (molt lladre); Sort, Braulio el (era sord); Sort, Manolo el (era sord); Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos); Sueños (tenia els ullets menuts i semblava que dormia sempre); Tabalet,  El tio (Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Terra-gos (que era molt mandrós i sempre anava tirat per terra com un gos); Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs); Tort, El tio; Tortet de Caragola, El (estaca tort); Tos, El tio; Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts); Ullota, Andres de la; Ulls de Piripiu (tenia els ullets menuts); Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física. Altra versió explica que veient una fotografia al diari comentà: "ha voltat un vaixell!", al que algú li contestà: "Cha, fica be el periòdic que l'estàs mirant del reves! "); Xata, La; Xato Carabases, El; Xato Pòlit, El; Xicharra, La (com a persona parla molt); Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals); Xupitos  (tenia el costum de posar "morrets" com els nadons).

El Pigós, Joaquín Marco Tur

El Moreno, José Mangriñán

Sento el mamó

El generós, Nelo Marrama

* Malnoms procedents de topònims. Diuen l'origen del individu:

Alboraya, Sento (procedia d’Alboraia); Alcorino, El (procedia d’Alcora); Almenara, Emilio (procedia d’Almenara); L'Aslidera (Eslida);  Benassal; Borriol, El tio (Borriol); Bunyol, El tio (procedia de Bunyol); Caneto  (el tio Nelo Gómez distribuïa vi per tota la població. periòdicament viatjava amb els seus tres muls i el carro, carregat amb les bots, fins a Canet de Berenguer, punt en el qual se subministrava.  D'aquí li va venir el sobrenom de "Caneto"); Castellonera, Paca la (procedia de Castelló); Catalanes, Les  (procedien de Catalunya); Cordovés, El/Cordovesa, La (provenien de Còrdova); Daroca (natural d’allí);  Estivillero, L’/Estevillera, La  (naturals d’Estivella –València-); Fondeguilla, El tio  (es crià en la població veïna); Fondeguillera, La (natural de Fondeguilla); Francés, El  (nasqué a França); Jano, El/Jana, La (procedia de La Jana); Llosera, La tia  (procedia de La Llosa); Llossero, El   (és natural de La Llosa); Manyet (originari de l'Aragó o zona castellanoparlant pròxima);  Manyo, El (perquè procedia de Ojos Negros, localitat de Terol); Marabota, La tia  (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")/Maraboto, El tio (per masculinització es deia al marit de la marabota); Moncofí, El (Moncofa); Moncofí, Elvireta (originària de Moncofa);  Nulero, El /Nulera, La (naturals de Nules); Ondera, L’ (natural d’Onda); Palamosa, La (natural de Palamós –Barcelona-); Soneja, El tio  (Els seus pares eren de Soneja), Valenciana, La tia (natural de València),  Vilavellera, La tia/Vilavellero, El  (eren de La Vilavella);  Xilxero, El/ Xilxera, La (eren naturals de Xilxes); Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació); Xurra,   José la  (procedia de família castellanoparlant);  Xurro, Ángel el (Mosqueruela-Teruel).

El moncofí, Jaume Valls Canós

Caneta, Rosarito (esquerra)

* Malnoms procedents de noms i cognoms. 

-- Noms:

Amadeos, Els; Andrea, L’; Andresa, L’; Anna-Maria, L’ ; Antón, Pepe (son pare s’anomenava Antonio); Antoniet de Mersedes  (nom del subjecte i de la seva progenitora); Aquilino (era el seu nom); Baltesar (deformació de Baltasar); Bartola, La; Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista); Batistot (augmentatiu de Batiste);  Benita, La; Blai; Calo, El tio (de Pascual o "pascualo"); Carloy/ Carloya; Catalina  (la  besàvia  era  Caterina); Córdulo, El  (sa mare era Córdula de nom); Davita, La (la dona de David); Dominic, El tio; Esperança, L’/ Asperanca, L’  (per llurs mares i/o àvies); Esperansa, Sento; Juanito Felip (son pare era Felipe); Florentina, La tia; Florentino, El; Florentinos;; Fonta, La (era Font de cognom); Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”); Gayetano (deformació de Cayetano); Jessusa, La; Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven Jessusa); Juanes, Pepica es; Juliana, Vicent la; León, El tio  (el de león li venia de Leopoldo); Lluisa, La; Luriana, La; Luriano; Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena); Manualeta, La; Margalita; Marietes, Les; Marto, El tio (relacionat amb el nom de Marta); Mateu, Nelo  (son pare era Mateo de nom);  Mercé;  Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda); Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom); Nelet, Pepe; Norata, La (possible deformació d’Honorata); Pacot; Patricio; Patrisio, Isabel de; Pere Vicent (eixe és el seu nom); Pere, Tereseta de; Petra, Carmen la; Romaldo  (possible deformació de Romualdo); Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca); Sergia, La tia  (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,,..); Sidora, La tia (per deformació d’Isidora); Siriaco (deformació de Ciriaco); Sirila (deformació de Cirila); Sisquet, El tio (era Francisco de nom); Társil  (sobrenom provinent del nom "Társilo"); Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla); Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població); Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Trabusia, La tia  (per deformació del nom Tiburcia); Ximes, Les (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents); Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-); Xochimeta, La tia.

La Ramona, Francisco Pallarés Sanpedro

De Nasio, Rosarito Arnau Mollar

-- Cognoms

Armela, Angeleta L’ (era Almela de cognom); Beltrano (provinent de Beltrán)/ Beltrana (femnització de Beltran); Borrassós (podria ésser una derivació dels cognom Borràs); Bretón, El tio; Calva, Joaquina la (era Calvo de cognom); Callau; Callauet, El tio; Callauo/Callaua; Candau, El tio/ Candaua, La tia; Casanova, La; Clara, Amparito la; Clau, Manolo  (és cognom); Colau, El tio; Cunyanyes  (possible deformació del cognom "Culiáñez" o similar); Esbrina, Paco l' (relacionat amb el cognom Esbrí); Farinyes  (sobrenom que prové d'aquest cognom ostentat per l'avantpassat); Ferriol  (nom d’origen francès); Fonta, La (era Font de cognom); Ganaua, La (era Ganau de cognom); Gaya, La tia; Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet); Llop, El (possible cognom); Lluch,  (eixe era el seu cognom); Lluciano  (venia d'avantpassats italians); Mainés; Mainesa, Rosarito la (prové del cognom "main "); Mansaneta, La; Mansano; Marca, La; Marco, De; Marina, Magendia la els seus avantpassats eren “Marin” de cognom); Marrama La, Marramo, El; Martella, Pilar de la; Martina, La (del cognom Martín); Martino, Pepe  (el fill de la Martina); Mata; Mora, Santet de; Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies), Palau (prové d’un cognom); Paloma, La tia, Palomo El tio; Pitarca, La (probable feminització del cognom Pitarch); Porcara, La tia (relacionat amb el cognom Porcar), Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); Rabassa, La (sobrenom provinent del cognom "Rabaza”', desaparegut a la Vall); Rey, Enrique el (possible referència a un cognom); Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca); Ros, El (possible cognom); Rovira, La tia (eixe era el seu cognom), Samarra  (procedeix de cognom italià, donant-se el cas que el mateix donarà nom extraoficial a una plaça de la població); Segarreta, La tia (relacionat amb el cognom Segarra); Soliva /Solivo  (sobrenom provinent d'un cognom –Soliva- també desaparegut a la Vall); Ventura; Vives, Amparito la (relacionat amb el cognom Vives)

Del Poero, Amparín

Olvido Melchor, Pepe Pacoc, Roberto La Callaua.

* Malnoms relacionats amb vegetals. Aquesta associació es duria a efecte degut a alguna característica de la persona que la faria identificable amb alguna planta. Anouero, Paco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-); Avellana El tio; Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!"); Bledana, La; Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir);  Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets); Café; Carabasses; Carchofa, La tia; Carrasca, La; Castanyo, El tio; Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç); Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas); Figa negra; Figuero, El/ Figuera, La (possible referència al productor de figues); Figuero, El tio; Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Fulla; Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta); Fusta, Pepe (Tenia la cara roja i era aficionat a la pilota, activitat que practicava en el Roser i que quan jugava els espectadors l'animaven a que pegara fort al temps que li deien que et poses més roig que la fusta del ginjoler" ); Garrofa, La tia; Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes); Mangrana  (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!"); Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes"); Melons, El tio (possible productor de melons); Melons, Paco (possible productor de melons); Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues); Mijafiga; Mijallima, Poldo; Panolla (era pèl-roig); Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells); Panolleta (fill de Panolla); Parra (al seu carrer hi havia una parra); Peberroig, El tio; Pebrera, La tia; Pereta, La tia; Pinyol, De; Poma, El tio; Prunera, La; Rancapinos, El tio; Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat); Safanoria; Tomaqueta/ Tomaqueto; Tomate, La; Tomelleres, Les; Tomellero/Tomellera, La

El tio Bajoca

Cercavila de Sant Antoni a 1946 
A llom del cavall Rosarito Miquel i Paco la punxa. A peu del ramalillo Pepe la motxilla.

La tia Pera

* Malnoms relacionats amb animals. 

Un dels mètodes més productius en l'elaboració de malnoms consisteix a identificar a un individu amb un animal. Aquest procés d'animalització, sota el qual s'inclouen caracteritzacions tant físiques com conductuals, es mostra en sobrenoms com: 

Aca blanca (utilitzava un carro al que arrossegava una egua blanca); Aca, Pascual del; Afaitagats, La tia (el seu marit era barber i es diu que en una ocasió va rasurar a un gat, pel que ella va adquirir aquest sobrenom pejoratiu); Avespa, Santeta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes"); Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); Burreta, La; Burromatam, La tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!"); Cabreta, El tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir); Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig); Canario, El tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Caragolero, El(es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom); Catxapo (dedicat a la cria de conills); Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!); Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!); Conill, El tio (tenia unes dents prominents); Cul de tórtola; Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues); Formigueta (anava guardant i amuntonant tota classe de coses); Fuersa, El tio; Galgo, El; Gat, El tio/ Gata, La tia; Gatita (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Gatita  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Catalina" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50); Gatitón; Gato, El; Gitana (tenia una gossa que es deia així); Golondrina, El (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar); Grillos; Granota, La tia; Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Merla, La; Merlo/Merlo, Del; Mijaburra; Mona, Blay de; Mosca, El/Mosca, La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca.); Paloma, La; Paloma, La tia; Palomo El tio; Palomet; Palomossa  (per voler semblar-se als coloms); Pardalo; Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pata, La tia; Pato, De (criava ànecs); Pato, El; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Peixet, El (fill del peix); Perdiuo, El/Perdiua, Poll, De la; Poll, La; Pollastra, La; La; Puça, Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); La tia; Rabosa, El tio; Rabosa, La; Raboseta, Rata, El/Rata, La; La; Rata, La tia (per la semblança amb una rata); Rateta, La; Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Sardina; Sombrerero (de vegades li agafaven rampells d'enuig, de manera que el sobrenom li ve d'un brau i famós bou de l'època que es deia "sombrerero")/Sombrerera (per feminització de sombrerero); Tollina, El tio/Tollina, La; Vineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa); Vaca, Pepe (era molt aficionat a les vaques de can); Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així); Xicharra, La (com a persona parla molt).

La Catxapa, Carmen Tur

El Mosca, Eduardo Castelló

Pardalo (Home major, Primer de la fila de la dreta)

* Malnoms derivats d'objectes inanimats. 

-- Malnoms relacionats en la forma de vestir.  Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços") i per extemporani del abillament se li va quedar el malnom); Caputxino.  El tio; Chaleco; Chaleco, El tio (era curt de talla); Colilla (al TBO hi havia un personatge que s’anomenava així. Un diumenge la seva mare el va vestir d'una manera similar i als xavals els va faltar temps per "batejar"); Foradat, El (tenia les butxaques foradades); Gabardina (quan es va posar de moda la gavardina la portava fins a l'estiu); Gorretes (solia portar aquesta peça al cap);  Jopetí-lluent (portava l’armilla molt lluenta, perquè era de raso negre); Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta peça): Pedac, Vicent Ramon de (possible relació amb l'ús de peces apedaçades); Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito"); Pissonitos (portava unes botes molt grans); Sabata El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època);  Sapatones (portava sempre botins); Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués); Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava); Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població).

El tio sabata, Vicente Fas Meliá

Capa o Capeta, Vicente Marco

-- Malnoms relacionats amb llocs 

Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vivien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors); Casino, Amparo del; Casino, Fedrico; Casino, Matilde del, Casino; Milagros del (propietaris d’un dels casinos de la Vall); Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili); Eugènia, De l’ (nom  de  casa); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Forn, Loleta el  (tenia forn); Mina, El de la; Molí, Del; Molí, El; Molinero, El tio (tenia un molí d’oli); Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo); Pou, Del (a casa seva tenia un pou); Pouero, El; Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins"); Reixa; Rejolar, Del; Rellotge (tenia un rellotge de sol a la façana de casa); Rosca, El tio (era Forner); Trinquet (a casa tenia un trinquet)

El Chorrero, Vicente Buils

Casino de Corbin (dreta)

Casino del Noy

Hort família d'Amper

La Perla (bar)

-- Malnoms relacionats amb el menjar. 

Barquillo; Barrets (perquè sols volia menjar barrets dolç típic del poble); Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda); Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels); Cassoles, El Tio (quan eren festes al carrer i havia àpat col·lectiu era el primer que acabava la seva ració per reclamar de seguida que li ompliran de nou la "cassola"); Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca); Colate, La (Afèresi de xocolate); Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava);  Farina, Quico la; Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc); Fava; Fogasso (menjava moltes fogasses); Manjovena, El tio; Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací); Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla), Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Pa de Blat, El tio; Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel); Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo); Panoli; Pansolo; Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”); Pastissos; Semoleta; Tasta (era molt menjador); Tortillero, El (feia i venia truites); Viena (sinònim de barra de pa i aplicat perquè de menut volia menjar-se’n una); Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-).

Cassoles, Pepe

Fill del tio Guiso

-- Malnoms relacionats amb el parament.

Cassoles, La;  Cassoles, El Tio (quan eren festes al carrer i havia àpat col·lectiu era el primer que acabava la seva ració per reclamar de seguida que li ompliran de nou la "cassola"); Ferrot (la ferrada és una caldera feta de terrissa que té un ansa a cada costat i un bequelló al bell mig); Gerra, La; Got; Maceta (li agradava molt el morter per fer all-i-oli); Olla, Blay de; Panera (era baixet i gros); Percha, Pepe; Quiquereta (una dona molt pobre que anava a comprar oli amb una quiquereta = taceta de xocolata).

Panera, Vicente

Paco Got (Francisco Esbri) i Cocot (Miguel Paulo )

-- Malnoms relacionats amb la música. 

Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial); Bombo, El; Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor); Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Musica, Carmen la de (era professora de música): Tabal; Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')

Banda dels Benigualets. El seu nom oficial era La Lira Nou Centre

-- Altres

Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); Avespa (el besavi era menut i quan anava a treballar anava tan lleuger i corria tant que l’ha comparaven amb una vespa); Bala (molt avar que sempre donava una bala quan algú li demanava alguna cosa); Bala Asunsion la; Barba  de  Falca; Barca, Joaquina La; Basquet (es diu que "tenia les mans molt llargues" i "ho recollia tot"); Betúm (antic sobrenom. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic); Betuma, La; Betumet; Birla; Boira; Boiro; Bola, La; Boles, Vicentica de; Bufa; Butaca, La; Butaco, El; Cadenas, El tio: Camió, La; Canya, La; Canya, Ramón de; Canyeta, La; Canyeto; Centeno; Cèntima; Cocó (sinònim d’embasament xicotet d’aigua); Cola, El tio; Cola, La; Correa/Correa, La; Corriola; Fil d’Or, La; Gota, La; Maset; Maseta, La; Oro, El tio; Oro, L’/Ora, L’; Oro, Pepe l'; Oro, Ramon del; Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Xavo, La.

L'Oro, Manuel Miquel Garcia

* Malnoms de qualitats, habilitats i aficions 

Bombeta  (es diu que era aficionat als toros i el torero "bombeta", d'aquí el sobrenom); Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir); Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca); Cames de ferro (apassionat del ciclisme. Era de caràcter una mica apocat, de manera que els companys d'esport es sorprenien quan els deixava enrere anant amb bicicleta); Caragolero, El(es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carusso, El (era aficionat al "bel canto"); Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència); Fuersa, El tio; Pavana (un avantpassat era l’únic del poble que sabia ballar aquest ball); Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós); Serenata, Vicent (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”); Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”); Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-)

El caçaoret, Vicente Valls Diago

Campana, Vicente Segarra Salvador 

Perero, Vicente Talamantes  (futbolista) i l'alcalde Pota, Eleuterio Abad

* Malnoms feminitzats. Trobem molts casos en els quals originàriament el malnom era en masculí i al passar el malnom a una dona es feminitza. El canvi afecta tant al nucli com a l’introductor, si el té. 
Bartola, La (feminització de Bartolo); Batista, La (feminitza­ció del nom Batiste que prove de Baptista); Benita, La; Bordila La (dona de Bordils); Borrera La (dona del Borrero); Beltrana (femnització de Beltran); Bunyola, La (feminització de Bunyol); Catalina (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Catalina  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Gateta" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50); Creixaca, La (feminització de Creixach); Davita, La (la dona de David); Florentina, La tia (dona de Florentino); Galina, La (Dona del tio Galí); Gallo, Del (dona del Gallo); Gila, La  (feminització de Gil); Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet); Manualeta, La; Martina, La (del cognom Martín); Pallardona, La (la dona de Pallardó); Peterria, La (la dona de Peterri); Pitarca, La (probable feminització del cognom Pitarch); Pitarrota, La (per feminització, l’esposa de "el pitarrot"); Remigia, La; Siriaca, La tia (per feminització de Ciriaco); Tafarrera, La (dona del Tafarrero); Travera, La  (feminització del cognom Traver)

La Bosca (la mestra)

* Malnoms masculinitzats. Contràriament a la feminització, s’hi troben els casos en què originàriament el malnom procedeix d’una dona i al passar a un home adopta la forma masculina. Generalment no es fa sovint. 

Beltrano (provinent de Beltrán); Boiro; Butaco El; Córdulo, El (sa mare era Córdula de nom); Maraboto,  El tio  (per  masculinització  es deia al marit de la marabota); Martino, Pepe  (el fill de la Martina); Marto, El tio  (relacionat amb el nom de Marta); Melindo, El; Serrano, El tio (l'home de La tia Serrana)

El tio Serrano

* Malnoms pluralitzats. Són els casos en el quals el malnom adopta la forma plural. Generalment quan els malnoms s’apliquen a una família i passen a ser noms de casa, es pluralitzen. 

Amadeos; Els; Antaneus; Barates;  Barretotes, Les; Barruntes; Borrassós (podria ésser una derivació dels cognom Borràs); Catalanes, Les  (procedien de Catalunya); Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Corretgeres, Les (feien corretges); Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics); Dotze, Els (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills); Estelos; Florentinos; Grinyons, Els; Llimeros, Els; Marietes, Les; Meleros, Els (elaboraven mel); Olleres, Les; Oueres (venien ous); Pepetes, Les; Pesadores, Les (pesaven els productes que venien); Roques, Les (eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca); Sergies, Les; Tomelleres, Les; Traveres, Les; Uanos, Els (venien “guano”); Ximes, Les (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents)

Els coeters

Els gallos

* Malnoms compostos. Encara que normalment els malnoms vallers consten d'una sola paraula, n'hi ha alguns, pocs, que estan formats per diversos mots: 

Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló); Bufanugols; Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema); Cagacamins, El tio; Cagaplaces; Caga-suecs (li agradava vendre a les soques dels arbres); Cap de barca (tenia el cap gran); Cap de diamant (tenia el cap gran); Dotzecagueraes (tenia costum de fer les seves necessitats al carrer, de petit, se suposa); Furta-carabasses (perquè l’havien pillat furtant carabasses al mercat); General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs); Maicalles (era molt parlador); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); Mediokilo (era petit i pesava molt poc); Mediolitro (de nen, després de la guerra utilitzava per beure, els envasos que els seus pares tenien al bar per les mesures de líquids); Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues); Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla), Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel); Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Panoli; Pansolo; Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Pardal-Lluent; Pardalpuja; Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis); Perragordaperrot, Ismael el; Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Rancapinos, El tio, Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Rompetechos, El tio; Xafacharcos; Xafamerdes; Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera).

Panoli, Manolo i Tollina

* Malnoms amb derivacions per sufixació. Altra manifestació apreciable en els malnoms són les derivacions realitzades amb l’afegiment de diversos sufixos. Els més corrents són els diminutius –et, -eta, –ico, -ica d’influència potser murciana o aragonesa, aplicats generalment en el pas hereditari del malnom, és a dir en el pas del pare al fill o filla. 
Animalico, Teresa l'; Botifarreta  (fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu); Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Peret; Pereta, La tia; Pintorico, Juanico el (era pintor); Pistoleta; Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada); Puceta; Ramundeta; Ranquet; Romanet; Sabatilla; Semoleta; Soqueta (fill del tio soca); Tafolet; Tomaqueta/Tomaqueto; Tomassín; Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Xochimeta, La tia.

Santet de morret
La xurra, Antonia Ranera

Però també es troben els augmentatius, de menys habituals, -ot, -ota.

Barretota, La,  Pacot; Pasqualot; Ullota, Andres de la

CLAVARIS DEL ROSER
Baix i de peu: el de la dreta amb boina és José el del corralot
Cavallistes: Paianda (home de joaquineta la diaga), en el centro Tomas d’Aràmbul i a la dreta Jesús el xurro. 

Es podrien incloure en este apartat els sufixos que indiquen oficis : –aor, -er, -ero-era. Són molts els malnoms derivats d’oficis ja indicats anteriorment.
Aiguader; L, Arrossero, L'; Botiguer, El. Pistolera, La; Pistolero, Enrique... 

* Malnoms relacionats amb la manera de parlar.

Bava, Ernesto (no vocalitzava bé en parlar o, com vulgarment es diu, "el feia amb la botifarra a la boca"); Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”); Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa); Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!"); Boro, El tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol); Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar); Comú (persona molt malparlada que enviava la gen a la comuna); Fillmeu, Manolo (tenia costum de repetir contínuament el de "fill meu"); Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga); Grasias, El tio; Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Huit, Pepe (continuament tenia el costum d'exclamar amb la paraula "huit"); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."); Melengue (possible referència a una mala pronunciació de "merengue"); Meliquero,  El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Melitón (de xicotet volia insultar, i en lloc de “maricón” deia: “melitón, melitón”); Melonà (era natural de Villarrobledo (Albacete). Sent aficionat al ciclisme, un dia va caure de la bicicleta i en comentar l’esdeveniment deia: "me he pegado una melonà". I Melonà se li va quedar); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" ); Navajá (espantava els xiquets dient-los:"mira que vos traure la navaja"); Ofes, Pepe (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica); Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”); Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque); Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”); Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ...ara, passam aci ..."); Pilolo (de menut parlava molt malament); Pitarrot (era aragonès i solia anar a la muntanya, on recol·lectava una herba que en valencià es diu "socarrot". Com no ho pronunciava bé deia:"me voy ha hacer pitarrot" i així se li va quedar); Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. ..!"); Redell (eufemisme per redéu); Sarabaques (pronunciava mal sabates); Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano); Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra); Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya"); Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera); Xapa, El tio (repetia molt aquesta paraula a manera d'exclamació); Xavalet (saludava amb aquesta paraula); Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació).

Roget de Catarrillo, Joaquín Orenga Fenollosa

Pitarrot, Miguel

Cercavila del Roser. 
Carrossa de Buda d'esquerra a dreta tenim a Ramoneta Carmen La melenga Rosita Elvira La Foradà Paca del Corralot 
Angelita Vicentica Esperança Antonia i Pepito

* Malnoms relacionat amb la religió. 

Ascolana, L’; Capellano, El; Corrent, Nelo  (escolà de l'Àngel, caminava lleuger i a pressa, i en els enterraments i processons sempre encoratjava als fidels perquè s'apressessin); Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta); Custodio (perquè es deia Àngel); Escolà, L’;  Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics); Misa, Miguel de; Mongeta, La (dona que quedà soltera); Monjo, Del; Nostre Senyor, El; Vicari, El tio.

L'escolà, Ernesto (Capella dels Desemparats)

* Malnoms relacionat amb l'aristocràcia. 

Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Gobernador, El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador); Gran Capitán, El; Oficial, Pilar de l'; Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil).

Aquilino, El pilotari; Manolo El vicari, El tio Varó, Vicente del Pandillo (hermano del Gobernador) i Antonio Siu

* Malnoms d'influència forastera. Es troben al llistat una quantitat nombrosa de malnoms en castellà. 

Bienpaga, La tia; Caminero, El/Caminera, La; Chaleco; Chaleco, El tio (era curt de talla), Enjabonao; Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat); Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments); Pinturero; Pissonitos (portava unes botes molt grans); Rancapinos, El tio; Rompetechos, El tio; Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano)

També se’n troben alguns que barregen valencià i castellà, la qual cosa denota la parla col·loquial d’on procedeixen. 
Branquicas,  El tio  (era natur al de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Grasias, El tio; Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població).

La xurra, Antonia Ranera

* Malnoms d'anècdotes de caire humorístic o irònic. En aquest cas els malnoms estarien relacionats amb un fet episòdic o anecdòtic o una dedicació no professional. Alguns fets passats, curiosos o graciosos, havien esdevingut motiu de conversa i, fins i tot, havien arribat a proporcionar alguns malnoms.

Agosto, Batiste l’ (Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar); Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar); Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!"); Bandera, El tio (sobrenom adquirit davant el manifest i repetit desig d'aconseguir una bandera per a la banda de música); Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”); Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló); Boca-oli (vomitava un líquid molt semblant a l’oli); Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”); Boro, El tio (sobrenom que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar); Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió); Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar); Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir); Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar); Canario, El tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé); Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia); Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels); Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç); Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net"); Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!); Comodi, Milia la del (l'nomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar); Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar); Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia); Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer); Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dia li preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?); Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honrad!"); Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca); Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ..."), Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!"); Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); Melenya, El  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Meliquero,  El tio (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”); Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos...."); Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles"), Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers); Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom); Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia);  Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat); Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”), Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy"); Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població); Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”); Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar); Pepe Soles (aquest es el sobrenom atrubuït a la persona que en la Vall es dedicava a treure els sobrenoms de la majoria de la gent i ell sempre deia que per a ell no li tragueren cap. Ell solia dir: “A mi, Pepe a soles”. Doncs dit i fet, amb PEPE SOLES es quedaria); Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva), Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada); Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure sobrenoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!), Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça); Punxa, La (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar); Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria); Quinielo, Sento (limitat i entranyable personatge valler que es passejava pels carrers del poble amb una butlleta de travesses a les mans i barruntant en veu alta els possibles resultats dels partits de futbol. En ser interrogat per un partit de diumenge sempre mostrava amb èmfasi la seua "experta opinió); Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Recontra (en lloc de flastomar deia recontra); Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord); Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Sapatones (portava sempre botins); Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau), Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra), Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”);; Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes), Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos), Tarbena, Pepe (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre); Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!"); Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava); Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous '); Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca i d'aquí el sobrenom); Turmó (Els xiquets es posaven amb ell d’aquesta manera: “eixe tormó”, fent referencia, tal vegada als òrgans sexuals); Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família); Vineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa); Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física. Altra versió explica que veient una fotografia al diari comentà: "ha voltat un vaixell!", al que algú li contestà: "Cha, fica be el periòdic que l'estàs mirant del reves! "); Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del; Xulitos (al TBO hi havia un personatge representat per un nen amb aquest nom i que, segons diuen, es semblava a ell. Existeix una altra versió que explica que els "Xulitos" procedeixen de Borriana, poble on els habitants tenien fama de fanfarrons. La matriarca presumia que allí tots la coneixien per "la senyora Laura", i d'aquí el de "Xulitos"); Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-)

El tio Pastoreta (darrere en ulleres)La Perera (de negre i al costat)Pastoreta (la filla davant)

Voltabarcos i El Porro

El tio clarinet

* Malnoms que venen de la repetició de paraules, frases o que són onomatopeics. Una reiteració excessiva de paraules o expressions, la clàssica «mulelilla», poden dur de seguida la creació d'un malnom. 

Cacariquí; Cacariqui, El tio; Meu, El tio; Miau, El tio; Miau; Nyeu (home bàrbar que renyint amb un gitano el matà. La gitana muller del difunt es va assabentar del renom del señor: -nyeu, la veu del gat- i en donà part a la guàrdia civil: “un hombre que le llaman gato… ha matado mi marido); Nyinyorra, La; Sanborombom, El tio; Tirolà (paleta molt manyós i aficionat a la música. Mentre treballava cantava Tirolà, tirolà…); Tururu, Joaquin de;  Tururuna, La; Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya").

LLISTAT ALFABÈTIC DELS MALNOMS DE LA VALL

Abobachics, L’ (era una noia maca i parlava amb dolçor)

Aca blanca (utilitzava un carro al que arrossegava una egua blanca)

Aca, Pascual del

Afaitagats, La tia (el seu marit era barber i es diu que en una ocasió va rasurar a un gat, pel que ella va adquirir aquest sobrenom  pejoratiu)

Agosto, Batiste l’ (Batiste era un xiquet molt rebel. El dia de la Verge d'Agost es trobava a la partida del molí menant per a un "filaor". Quan van passar els seus pares, que es dirigien cap al paratge de Sant Josep a gaudir de la clàssica jomada festiva , el van saludar i li van dir que quan acabés la feina l'esperaven allà per menjar, acomiadant-se del nen. Tot seguit. en sentir allò Batiste, excitat i fart d'aquella feina, va començar a menar cada vegada més de pressa fins que va acabar per trencar el fil. Che fill de puta! [que has fet li va dir "el filaor" (en l'època era habitual aquest tracte verbal entre "filaor" i xiquet-ajudant). Al que Batiste, tornant el cap mentre fugia corrent cap a Sant Josep, li va respondre: Aquí et quedis cabró, que hui és "l'Agosto", referint l'esmentat dia festiu del 15 d'agost. El "filaor" es moria de riure davant la reacció del noi i Batiste l'Agosto se li va quedar)

Aiguader, L
Alberta. Teresin L'

Alboraya, Sento (procedia d’Alboraia)

Alcorino, El (procedia d’Alcora)

Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil)

Almenara, Emilio (procedia d’Almenara)

Amadeos, Els

Amanit, L’
Ambrosio, Mercedes d'

Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero")

Andrea, L’

Andresa, L’

Andriano, L’/Andriana, L’

Animalico, Teresa l' (possible referència a la utilització habitual del diminutiu)

Anna-Maria, L’  

Anossera, L’

Anouero, Paco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-)

Anquero, L’

Antaneus

Antón, Pepe (son pare s’anomenava Antonio)

Antoniet de Mersedes  (nom del subjecte i de la seva progenitora)

Aquilino (eixe és el seu nom)
Aràmbul, Tomás d'

Aràmbula, L’

Arenos, L’

Armela, Angeleta L’ (era Almela de cognom)

Arrancador de queixals, L’

Arrossero, L'  (conreava arròs, arribant  a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada)

Artanera, L’ (era natural d’Artana)

Artillero, Pepe l'

Ascolana, L’

Aslidera, L’ (era natural d’Eslida)

Aspirina  (feia la "mili" a les milícies universitàries com a oficial, era guapo i alt, de manera que quan venia al poble vestit d'uniforme les noies es deien "que aspirina!", fent referència a la "calma" que, com una aspirina, els podria proporcionar)

Astella, L’

Autovilla

Avellana El tio

Avespa (el besavi era menut i quan anava a treballar anava tan lleuger i corria tant que l’ha comparaven amb una vespa)

Avespa, Santeta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes" )

Bacli

Badio, El

Badora, La

Bagau,

Bajoca, El tio (el seu avi li deia constantment: "estàs més verd que una bajoca!")

Bala (molt avar que sempre donava una bala quan algú li demanava alguna cosa)

Bala, Asunsion la

Baldat, Pepe el  (té minusvalidesa)

Ball de merdot

Baltesar (deformació de Baltasar)

Bandera, El tio (sobrenom adquirit davant el manifest i repetit desig d'aconseguir una bandera per a la banda de música)

Barates

Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú)

Barba  de  Falca
Barber, Daniel el

Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber)

Barca, Joaquina La

Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca)

Barcelona, La
Barquillera, Paquita La

Barquillo

Barra

Barrac

Barrac, Enrique

Barralon (era aficionat a la beguda)/Barralona, La

Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vicien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors)

Barret (la seva dona li va fer una gorra valenciana ("barret d'arborços") i per extemporani del abillament se li va quedar el sobrenom)
Barretes, Batiste

Barretot

Barretota, La

Barretotes, Les

Barrets (perquè sols volia menjar barrets dolç típic del poble)

Barros /Barrosa

Barruntes

Bartola, La

Basora

Basquet (es diu que "tenia les mans molt llargues" i "ho recollia tot")

Bastera, Chimo La

Bastera, La

Bastero (fabricava el "Bast" per posar la càrrega de l'animal (mascles i rucs). El seu nom deriva de bast, la muntura de les cavalleries per implicar càrregues de llenya, sacs per portar al molí etc.)
Batanera. La

Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista)

Batistot  (de nom Batiste, l'augmentatiu li venia per ser gran i corpulent)

Bato, El

Bava, Ernesto (no vocalitzava bé en parlar o, com vulgarment es diu, "el feia amb la botifarra a la boca")

Beatxe (BH), La (dona molt lleugera que rep aquest renom per les facilitats que donava per muntar-la)

Beixinenc (natural de Betxí)

Belam

Beltrano (provinent de Beltrán)/Beltrana (femnització de Beltran)

Benassal

Benicloc (molt borratxo)

Benigualets (el mestre Badal era el director de la banda de música la Lira Nou Centre, que tenia la seva seu, abans de la guerra, al Nou Centre Republicà i després, en el franquisme, a la Sessió Femenina, a hores d'ara hi ha la Caixa Sant Vicent. Doncs el mestre Badal volia que tots els músics anaren conjuntats. Sempre deia: -Toqueu ben igualets, toqueu ben igualets. I com ho deia moltes vegades a la fi li tragueres el malnom de Benigualets i la banda acabà coneixen-se més per la banda Els Benigualets i oblidaren el nom oficial)

Benita, La

Bessola, La

Bessona, La

Bessonet, El (era bessó)

Betúm (antic sobrenom. Se sospita certa relació onomatopeica amb l'ofici del portador, ja que era pirotècnic)

Betuma, La

Betumet

Bicho, El (la seva mare tenia per costum el repetir-li: "estàs fet un bicho!")

Bidet (era un "fadrí vell" que no tenia altre desig de tenir dones sobre els seus genolls, al que algun bromista li va dir "doncs fes-te bidet!", i amb aquest malnom es va quedar)

Bienpaga, La tia

Bigote (tenia traces de presumit, portava bigoti però no era precisament guapo)

Birieta

Birla

Blai

Blanca, La

Blanco grinlló, El

Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset)

Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil)
Blanquet de Canya

Blanquet de la Generosa

Blanquet, El (era rosset)

Blavet, El tio (eren visibles molts capil·lars blaus per la cara i el nas)

Blaveta, La tia (s'explica que sovint deia:"...la  roba  ben  neta,  sempre blaveta .. .”)

Bledana, La

Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa)

Bobo-mora (filador de cànem que anà a comprar-ne i va veure que hi havien melons i en comprà. Però després se li va òcorrer que robar-los seria un guany més profitós. Els posà als fardells on havia de posar el cànem i li tocà pagar el cànem a preu de meló)

Bocana (tots els familiar tenien la boca gran però el menut a més a més li deia a son pare que ell la volia tenir com un cocodril)

Boca-oli (vomitava un líquid molt semblant a l’oli)

Boeta, Tereseta la

Bogueta, La

Boira

Boiro

Bola, La

Bolea, El tio (escolà de l'Assumpció, tenia el costum d'amenaçar els acoliquets amb un: "te pegaré una bolea!")

Boles, Vicentica de

Bolinches

Bollo, El tio (era gros i amb cara rabassuda)

Bolo, El tio (l’avi treballava en una mina i quan arrencava una pedra grossa deia “bolo va!”)

Bombeta  (es diu que era aficionat als toros i el torero "bombeta", d'aquí el sobrenom)

Bombo, El/Bomba, La

Bonico, El (era molt lleig)

Bordila, La

Boretes, La

Boro, El tio (sobrenom que li va posar l'amo Ernesto Segarra, que es va portar des de la mili, doncs havent-la complert en Melilla, pronunciava malament la paraula "moro", truncant-la per irregularitat en la direcció per la de "boro", i, amb el sobrenom es va quedar)

Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió)

Borrassa, La

Borrassós (podria ésser una derivació dels cognom Borràs)

Borreguer, El/Borreguera, La

Borrelló, La (era xicoteta i molt revoltosa. La seva mare le deia: "pareixes un Borrello", fent referència al "Borrello" [esborra] que arrossegat pel vent no està mai quiet)

Borrero, El/Borrera, La (Personatge que baixava d'Eslida a vendre borra per a omplir els matalassos. Borra= Llana de poc valor que s'utilitza per omplir, matalassos, coixins, balons...) 

Borretes, El tio

Borriol, El tio (procedia de Borriol)

Botero, El (fabricava botes i tonells de vi)

Boti  (fabricava embotit –botifarres-)

Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-)

Botifarreta  fill  de  la  tia  botifarra,  que  per  adaptació  del sobrenom  va adquirir  el dininutiu)

Botifarro, El tio

Botiguer, El (tenia tenda de roba)

Braguetola, La tia

Branquicas,  El tio  (era natural de Xóvar i portava llenya a la Vall. "ya te traeré branquicas!", deia, i d'aquesta manera se li va cridar)

Bretón, El tio

Breva (tenia el costum de ser molt puntual: "fas prompte a tots els llocs, ets mes primerenc que una, breva!" li solien dir)

Bruteta, La tia

Bubú, La (dona en forma de globus)

Bufa

Bufanugols

Bunyol, El tio (procedia de Bunyol)

Bunyola, La (feminització de Bunyol)

Buriti, Pepe

Burra, El tio (s'explica que un dia va passar un “burro” amb el seu òrgan sexual dret i tots van riure en comentar el succés dient "aguaita quin burro!!", al que ell innocentment va contestar: "¡aixó no és un “burro”, és una “burra!! " i amb el malnom es va quedar)

Burreta, La

Burromatam, La tia (es diu que en una arrencada tragicòmica, es va posar als peus del ruc perquè el trepitgés perquè el seu marit no la volia: "burro, matam que Manuelet no em vol!!")

Busca-lios

Buscalios, El tio (era molt fanfarró, el que li portava més d'un problema)

Butaca, La

Butaco, El

Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”)

Cabota, El tio (tenia el cap gran)

Cabra, El tio

Cabrero,  Paco el

Cabrero, El/Cabrera, La

Cabreta, El tio (una vegada el van veure quan anava a enterrar una cabra que se li va morir)

Cabut , El(tenia el cap gran)

Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca)

Cacariquí

Cacariqui, El tio

Cacau (en lloc de dir Pascual en deia cacau)

Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets)

Cachapo, El

Caco

Cadenas, El tio

Cadirer, El tio (fabricava cadires)

Café

Caga, La

Cagacamins, El tio

Cagaeta, La tia

Cagallonet, El tio

Cagapa

Cagaplaces

Cagarrí (per sel molt poca cosa l’acomparaven amb una cagarrina)

Cagarrites, El tio
Cagarrites, Joaquin de

Caga-suecs (li agradava vendre a les soques dels arbres)

Cague El tio

Caguetes, Juanito

Caide, Silvestre El

Cairera, La

Cairesa, La tia

Caje, Paulina El

Cala, La

Calcetera, La (cosia mitjanes)

Calconetes, Pepeta la

Calela, La

Calele

Calets, Paco

Califa, El/Calila, La

Calistro/Calistra

Calite

Callau

Callauet, El tio

Callauo/Callaua

Callava, La

Calo, De

Calo, El tio (de Pascual o "pascualo")

Calva, Joaquina la (era Calvo de cognom)

Cama, Tarsila La

Camaró, Paco (era ros tirant a pèl-roig)

Cames de ferro (apassionat del ciclisme. Era de caràcter una mica apocat, de manera que els companys d'esport es sorprenien quan els deixava enrere anant amb bicicleta)

Cametes (dona amb les canilles molt primetes)

Caminero, El/Caminera, La

Camió, La

Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil)

Campana (era molt hàbil donat les seves condicions atlètiques)

Campana, La

Campaneta, Sento

Canari (de menut tenia la pell blanca i els cabells vermells)

Canario, El tio (sempre anava xiulant pel carrer i ho feia molt bé)

Candau, El tio/ Candaua, La tia

Caneto  (el tio Nelo Gómez distribuïa vi per tota la població. periòdicament viatjava amb els seus tres muls i el carro, carregat amb les bots, fins a Canet de Berenguer, punt en el qual se subministrava.  D'aquí li va venir el sobrenom de "Caneto")

Canterer, el/Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera)

Canya, La

Canya, Ramón de/ la tia Rosario de

Canyeta, La

Canyeto

Cap de barca (tenia el cap gran)

Cap de diamant (tenia el cap gran)

Capa (l’avi tenia costum de portar capa)

Capellano, El

Capetino/Capetina, La

Capitan tomello  (era baixet i es creia "mil hòmens")

Capocapona

Capullo, El (li agradava d'exhibir el seu membre viril)

Caputxino.  El tio

Cará, Pepe
Carabassa, Conxeta la

Carabasses

Carabina, Rosa La

Carabonita (Tenia certa semblança amb Clark Gabble i ell era alt i presumit)

Caraca, El tio/Caraca, La

Caracetes, El tio (feia moltes ganyotes quan parlava)

Caragola, Amparito la (era de complexió menuda)

Caragolero, El(es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa)

Carajillo, El tio (solia prendre set o vuit “carajillos” cada dia)

Caramelo (perquè una vegada aquest xicot li va comprar a la nuvia caramels i des d’aleshores sempre el comparava amb els caramels)

Carboner, El

Carchofa, La tia

Cardaor, El tio/Cardaora, La

Careta (feia cara d’espavilat)

Carlets

Carlina, La  
Carnissera, Lolita la

Carloy/ Carloya

Carrasco/ Carrasca, La

Carreter, El (feia o arreglava carros)

Carruana

Carruana, El tio

Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom)

Cartero, El

Cartero, Miguel el (son pare era carter)

Carusso, El (era aficionat al "bel canto". Quan actuava al teatre del poble el sector més entremaliat del públic li llançava grans de blat de moro i ell, amb gran sentit de l'humor, els deia: "¡¡¡no em tireu més llavors d'or! !! ")

Casalama/ Casalamo

Casanova, La

Casco, El tio (relacionat amb el casc de les cavalleries en clara referència a la rudesa del titular del sobrenom)

Case, El

Casino, Amparo del  (propietària d’un dels casinos de la Vall)

Casino, Fedrico del (propietari d’un dels casinos de la Vall amb deformació del nom Federico)

Casino, Matilde del (propietària d’un dels casinos de la Vall)

Casino, Milagros del (propietària d’un dels casinos de la Vall)

Caso

Cassoles, El Tio (quan eren festes al carrer i havia àpat col·lectiu era el primer que acabava la seva ració per reclamar de seguida que li ompliran de nou la "cassola")

Cassoles, La
Castanyo, El tio

Castellonera, Paca la (procedia de Castelló)

Casto, El tio
Català, Jaume del

Catalanes, Les  (procedien de Catalunya)

Catalina  (la  besàvia  era  Caterina)

Catalina (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Catalina  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Gatita" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)

Catarrillo. El tio  / Roque de Catarrillo (Roque Orenga Segarra- por una infecció de la gola parlava amb veu acatarrada)
Catarrillo, Roget de (Joaquin Orenga Fenollosa- hereta el malnom del germ+a major al morir aquest)
Catarrillo, Roget de (Vivente Orenga Fenollosa- pels cabells i per l'avi)
Catarrillo, Roque de (Vicente Roque Orenga Martín- Fill del Tio Catarrillo

Catarrillo, Silverio de (o Silverio de Roque) Era sastre..Va tenir la sastreria al centre i després molts anys al carrer Regiment Tetuan, la casa on van néixer tots els germans.
Catxapo (dedicat a la cria de conills)

Catxo (portava el cap cot)/Catxo, De (era la dona)
Cava, Paco

Ceba, El tio  (quan era tot just un nadó era molt rosset i blanc. El seu avi solia comentar: "mira quina cebeta tinc". És l'exemple del sobrenom més precoç)

Ceguet, Vicent el (era cec)

Celles de boga (tenia les celles blanques)

Centeno

Cèntima
Chaleco, Pascual Serrano (Era corredor de bicicleta i en una de les competicions ciclistes al velòdrom de Segarra, en una de les probes, concretament en la de meta partida tenia que competir amb el corredor Peiró. En trobar-se els dos, Peirç era alt i Pascual´, baixet. Aleshores Peiró diu:"Amb aquest chaleco tin que còrrer". Al que Pascual li respongué, "tu corre tot el que pugues que a l'esprint te de guanyar i els diners seran per mi). Tan li va agradar aquest apelatiu que s'ho va posar al quadre de la bicicleta.
Chaleco, El tio (era curt de talla)
Chilabert, Juan
Ciriet, Vicente

Cistella, Pepe

Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells)

Clara, Amparito la

Clara, La

Clarinet, El tio (tenia el costum de dir: "s'ha de parlar clar i net")

Clau, Manolo  (és cognom)

Coca (s'explica que quan era xicotet no volia pa, sempre li demanava a la seva mare coca

Cocó (sinònim d’embasament xicotet d’aigua)

Cocodrilo (era lleig i amb la boca gran. s'explica que banyant-se a la mar li va dir a la seva mare: "a què nedi com un cocodril?", al que ella va respondre amb sorna: "si fill, no mes et falta la cua!)

Cocot

Cocotrí

Codony,  El  tio ("codony" és paraula típicament vallera que a més del fruit (codony), designa una persona amb un caràcter difícil, pesat o antipàtic, com sembla era el cas)

Coeter, El (fabricava i tirava els coets)

Coixo Colau, El  (estava coix)

Coixo, Nelo Mateu, El (estava coix)

Cojones, Juan (jugava a futbol de porter i deia aquesta paraula sempre que li marcaven gol)

Cola, El tio

Cola, La

Colassa, La

Colate,, La (Afèresi de xocolate)

Colau, El tio/ de Colau, Isabel

Colchos, Manolo els  (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell)

Colibri

Colicany/Colicanya

Colilla (al TBO hi havia un personatge que s’anomenava així. Un diumenge la seva mare el va vestir d'una manera similar i als xavals els va faltar temps per "batejar")
Colinca, Rosario la

Coll de faca (tenia el coll llarg)

Colom

Coloma (una avantpassada en prendre la 1ª comunió era tan bonica que tots l’ha comparaven amb una colometa vinguda del cel)

Comi, Joaquin (sent pèl-roig, el petit Joaquin va anar amb la seva mare a Castelló. Allí va veure a un altre xiquet pèl-roig i sorprès li va dir a la seva mare: [mira mare, un altre com "mi"!!] i així se li va quedar)

Comodi, Milia la del (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar)

Comú (persona molt malparlada que enviava la gen a la comuna)

Comuniste (netejava les comunes)
Concòrdia, La

Concorio, La

Conejo, El tio tenia la costum de dir a tots:"¡eh, conejo"!

Conguito (era moreno, baixet i greixonet)

Conill, El tio (tenia unes dents prominents)

Cordovés, El/Cordovesa, La (provenien de Còrdova)

Corduleta, La

Córdulo, El  (sa mare era Córdula de nom)

Corfes, Vicentico

Corma, La
Corralot, José el del

Correa/Correa, La

Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència)

Correguícorrellí

Corrent, Nelo  (escolà de l'Àngel, caminava lleuger i a pressa, i en els enterraments i processons sempre encoratjava als fidels perquè s'apressessin)

Corretger, El/Corretgera, La

Corretgeres, Les (feien corretges)

Corriola

Cosine

Coteta, La

Cototri, El tio

Covasantetes (cuidaven i vestien a la Verge de la Covasanta)

Creixaca, La (feminització de Creixach)

Cuca, El tio

Cucala

Cuchichí, La (era baixeta i molt presumida)

Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra)

Cul de tórtola

Culagre (possible referència a una persona de mal geni)

Cunyanyes  (possible deformació del cognom "Culiáñez" o similar)

Cuquello, El/Cuquella, La

Curret, Ramon del (li mancava un braç)

Curreta, La

Currutraca, Amparo La

Custodio (perquè es deia Àngel)

Cutxola, La

Dalip

Danone (era baixet i greixonet)

Daroca (natural d’allí)

Davita, La (la dona de David)

Delaida
Diaga, La

Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat)

Doceta

Dolsura (possibie referència a persona de tracte molt agradable o parla molt suau)
Domingo, Carmen de

Dominic, El tio

Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics)

Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada)

Doseta (molt sovint comparava a la seca filla amb una doseta –moneda de coure, equivalent al xavet. També és la quantitat de vi que es podia comprar amb aquesta moneda.)

Dotze, Els (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills)

Dotzecagueraes (tenia costum de fer les seves necessitats al carrer, de petit, se suposa)

Dovina, La

Empedrao (en la postguerra, quan es patia fam, va fer un menjar a base de figues seques, arròs i mongetes seques)

Empedrao, El tio (li agradava cuinar aquest plat típic i el cuinava per encàrrec per a qui l'hi demanava)

Enjabonao (home castellà, que en lloc de dir, jo em rento, deia jo m’enjabono)

Esbrina, L’

Esbrina, Paco l'  (relacionat amb el cognom Esbrí)

Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili)

Escarrit (era baixet, lleig i no estava bé del cap. Ho tenia tot, de manera que deien que la seva mare el va parir d'un "escarrit" -paraula vallera que descriu una ventositat llarga, fluixa i sostinguda-)

Esclafat, L’

Escolà, L’

Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor)

Espartero, El (productor d’espart)

Esperança, L’/ Asperanca, L’ (per llurs mares i/o àvies)

Esperansa, Sento

Esquilaor, Joaquin l'

Estamero, L’/Astamera, L’

Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc)

Estanquer, L’

Estela, De l’

Estela, La (Era mol guapa i la comparaven amb una estela)

Estelos

Estivillero, L’/Estevillera, La  (naturals d’Estivella –València-)

Eugènia, De l’ (nom  de  casa)

Fadri, El tio (quan no era més que un jove adolescent ja volia ser home)

Fandanguero, El tio

Farand

Farina, Quico la

Farinyes  (sobrenom que prové d'aquest cognom ostentat per l'avantpassat)

Farol (perquè estava al mig de totes les conversacions)

Farol, El tio (possible referència a una persona alta i prima)

Farolet

Farra, El tio (afèresi de botifarra. Feia moltes botifarres a l’època de la matança del porc)

Farra, Santeta la

Farra, Tio (boig que portava moltes medalles penjades a la jaqueta)

Fartes, Manolo (caçador que a l’hora de menjar li deia al seu company: “si que fartes!”)

Fartes, Nelo

Farum

Fava, Isabeleta la
Fava, Sento
Felia, Pepa la

Felicia, La

Felip, Juanito  (son pare s’anomenava Felipe)

Fenicolí

Ferrer, El (era ferrer de professió)

Ferriol  (nom d’origen francès)

Ferrot (la ferrada és una caldera feta de terrissa que té un ansa a cada costat i un bequelló al bell mig)

Fetge

Fideuer, Pepe el (fabricava fideus)

Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals)

Figa negra

Figueret, El

Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero)

Figuero, El tio

Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues)

Figura,El tio

Figura-colau

Fil d’Or, La

Fillmeu, Manolo (tenia costum de repetir contínuament el de "fill meu")

Fina, La

Florentina, La tia

Florentino, El

Florentinos

Fogasso (menjava moltes fogasses)

Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga)

Fondeguilla, El tio  (es crià en la població veïna)

Fondeguillera, La (natural de Fondeguilla)

Fondero, El (era l'amo de la fonda)

Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”)

Fonta, La (era Font de cognom)

Forada, La tia

Foradat, El (tenia les butxaques foradades)

Foradat, Niseto
Forma, La

Formal (per tot el contrari, era un informal)

Formala, La

Formiga (tenia la boca ampla i molla o inflada com les formigues)

Formigueta (anava guardant i amuntonant tota classe de coses)

Forn, Del

Forn, Loleta el  (tenia forn)
Forn, Vicentica la del

Fornera, La

Fosco, El tio

Francés, El  (nasqué a França)

Fuersa, El tio

Fulla

Fulleta (Era mol prim i poc menjador i sa mare li deia que menjara que sinó es quedaria igual que una fulleta)

Furta-carabasses (perquè l’havien pillat furtant carabasses al mercat)

Fusaes, El tio

Fusaetes

Fusta, Pepe (Tenia la cara roja i era aficionat a la pilota, activitat que practicava en el Roser i que quan jugava els espectadors l'animaven a que pegara fort al temps que li deien que et poses més roig que la fusta del ginjoler" )

Fuster, El

Gabardina (quan es va posar de moda la gavardina la portava fins a l'estiu)

Gala, La

Galan, El tio

Galgo, El

Galí, El tio/ Galina, La

Gallardo

Gallatano

Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor)/Gallo, Del (la seva dona)

Ganaua, La (era Ganau de cognom)

Ganga, La

Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia)

Garibaldi

Garri (de petit li deien "Garribaldi", deformació del cognom del famós patriota italià)

Garrinya, La

Garro

Garrofa, La tia

Garsio

Gat, El tio/Gata, La tia

Gatita ( Gatita  juntament amb Ortiz (boxejador), "Guerra" i "Catalina" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)

Gatitón

Gato, El

Gaya, La tia

Gayetano  (deformació de Cayetano)

General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra)
Generós, El (Nelo Marrama)

Gepana, La/Gepano, El
Geroní, El tio

Gerra, La

Gila, La (feminització de Gil)

Gipona, La

Gitana (tenia una gossa que es deia així)

Gobernador, El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador)

Golondrina, El (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar)

Gonçala, La (Del nom Gonzalo)

Gorrera, La

Gorretes (solia portar aquesta peça al cap)

Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat)

Got

Gota, La
Goto, Batiste La

Gran Capitán, El

Granerer, El (fabricava graneres)

Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer)
Granja, Manolo de la (Estava al càrrec dels animals de l'economat de Segarra)

Granota

Granota, La tia

Grasias, El tio

Grave, El tio (un dia es va encendre el cotxe de línia i un tal Nelo el Blanco, que anava a la vaca, va caure i es va trencar la columna. Cada dial i preguntava un amic seu: com estàs?, què estàs grave?)

Grega

Grillos

Grinyons, Els

Groc, El

Groc, Leopoldo El

Grosa, Arcadio la

Guana, La/Guano, El

Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca)

Guapetó, El (era molt lleig)
Guarda, Juan el

Guerra (sobrenom feminitzat però que igualment correspon a un home. Guerra  juntament amb Ortiz (boxejador), "Catalina" i "Gateta" formaven el grup de "roders" (facinerosos, murris o brivalls) de la Vall al llarg dels anys 40 -50)
Guiso, El tio

Gumbaua

Haca, De l’

Herbera

Herbero, L’

Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral)

Hilet (era molt prim)

Honrades, La tia (solia dir: "xiquetes, el principal és la honradez!")

Hort, De l’

Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la)

Hostia, Enrique de

Hostia, Vicente de

Hueca, La tia

Huit, Pepe (continuament tenia el costum d'exclamar amb la paraula "huit")

Huitena
Ilet (Derivacio de Manualet. Pronunciava mal Manualet). Manuel Jover

Igualada

Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort)

Jano, El/Jana, La (procedia de La Jana)

Jessusa, La

Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven  Jessusa)

Joe

Jopetí-lluent (portava l’armilla molt lluenta, perquè era de raso negre)

Juanes, Pepica es

Jueves, La tia

Juliana, Vicent la

Jusepo, El

Lalipa

Lechera, La

León, El tio  (el de león li venia de Leopoldo)

Letricas, El tio (procedent de la província de Terol, vingué endollat ​​per un ministre de Franco a treballar com cobrador per al Banc de València. Quan presentava les lletres de canvi en els domicilis tenia costum de dir: "li traigo una letrica ...")

Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca)

Liosera (natural de La Llosa),

Liser, Elisa

Litri, Paco (era prim, alt i de gran nas com el torero "El Litri")

Llansola, Latia

Llapiasero/ Llapissera (eren prims i alts)

Llarg, Sento el (era alt)

Llarga, La tia

Llargo

Llepamocs, El tio (de xicotet es llepava els mocs)

Llepat, Emilio El

Lligona, El tio (corredor de finques. Tenia jornalers i tots volia que portaren lligona)

Llimera, La tia - El tio llimero  (possible productor de llimes)

Llimeros, Els

Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses)
Llimoner, Juanito

Llisa, La

Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet)

Llop, El (possible cognom)

Llor

Llosera, La tia  (procedia de La Llosa)

Llossero, El  (és natural de La Llosa)

Lluch,  (eixe era el seu cognom)

Llucia, La

Lluciano  (venia d'avantpassats italians)

Lluent, El

Lluentet, El

Lluisa, La

Llussiano

Luriana, La

Luriano

Lusa, Elvira La

Macareno, El

Maces, De

Maceta (li agradava molt el morter per fer all-i-oli)

Machaca, La tia/Machaco, El tio
Madriles

Maicalles (era molt parlador)

Mainés

Mainesa, Rosarito la (prové del cognom "main ")

Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena)

Malés, La

Malia, La
Mambret (Vicente Dupla)

Mamó, Pepe El

Mandel

Mandonga (sempre estava furgant-se el nas)

Mangrana  (era molt prim i algú li solia dir: "tens mes ossos que una mangrana!")

Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes")

Manilla, El tio

Manitas (tenia unes mans molt grans)

Manjovena, El tio

Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací)

Mansaneta, La

Mansano
Mantequero, Pepe el

Manualeta, La

Manyà (per tenir aquest ofici)

Manyet

Manyo, El (perquè procedia de Ojos Negros, localitat de Terol)
Maollos. Els (Deformació de lo millor, que era el que sempre es portaven del mercat, el millor peix, la millor fruita,etc. Només menjaven el que es entrava pels ulls, igual es donava anar mal vestits; però en el menjar eren especials)

Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!")

Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir)

Marabota, La tia  (procedia de la comarca lleonesa de la Maragateria, en la Vall era coneguda per la deformació d’aquest gentilici; es a dir, de maragata a "marabota")/Maraboto,  El tio  (per  masculinització  es deia al marit de la marabota)

Marca, La

Marco, De

Margalita

Marietes, Les

Marina, Magendia i Santeta la els seus avantpassats eren “Marin” de cognom)

Marrama La, Marramo, El

Marramo, De

Martella, Pilar de la

Martina, La (del cognom Martín)

Martino, Pepe  (el fill de la Martina)

Marto, El tio  (relacionat amb el nom de Marta)
Masa, Rosarito la

Mascarellero, El/Mascarellera, La
Maset, Santet de

Maseta, La

Masonera, La
Massa, Manolo

Mata

Matagatos (uns diuen que perquè caçava gats, altres que els menjava en època de falta d'aliments)

Mateu, Nelo i Tomaseta de  (son pare era Mateo de nom)

Media manta (per ser molt mandrós)

Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes)

Mediokilo (era petit i pesava molt poc)

Mediolitro (de nen, després de la guerra utilitzava per beure, els envasos que els seus pares tenien al bar per les mesures de líquids)

Melengue (possible referència a una mala pronunciació de "merengue"); Melenga, La

Melenya, El  tio  (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”)

Meleros, Els (elaboraven mel)

Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia)

Melic, El tio

Melinda, La tia/ Melindo, El

Melins

Meliquero,  El tio/Meliquera, La (quan era petit tenia el costum de tocar-se el melic, repetint sense parar: “el melico, el melico”)

Melitón (de xicotet volia insultar, i en lloc de “maricón” deia: “melitón, melitón”)

Mellana, La/ Mellano, El

Melonà (era natural de Villarrobledo (Albacete). Sent aficionat al ciclisme, un dia va caure de la bicicleta i en comentar l’esdeveniment deia: "me he pegado una melonà". I Melonà se li va quedar)

Melons, El tio (possible productor de melons)

Melons, Paco (possible productor de melons)

Menangulo, El tio (Cap d'una família que provenia de Benicarló i amb la parla característica del nord de la nostra província, quan menjava figues deia:" M'en angulo una, m'en angulo dos....")

Menaor, El tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar)

Menaora, La tia (era la filla del "tio menaor")

Menjafigues (personatge al que li agraden molt les figues)

Menjaolla, El tio (li agradava molt menjar la típica olla)

Meno

Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero" )

Menut, El (era el més jove dels germans)

Mercé
Merdot. Tafolet de

Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda)
Mèrit, El tio

Merla, La
Merlet

Merlo/Merlo, Del

Mestre, Pepe el

Metitet

Meu, El tio

Miau, El tio

Micaleta, La

Michelín, El tio (Estava molt gros com el ninot de la famosa marca de pneumàtics)

Mijaburra

Mijafiga

Mijallima, Poldo

Miles, El tio (tenia fàbrica de lleixiu i presumia de tenir diners "a miles")

Milhomens (sent d'aparença feble era molt fanfarró)

Millonari, El (convidava molt sovint a paella a tothom)

Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers)

Mina, El de la

Minchi

Mineta Vicente i Pepe (de xiquets es dedicaven a explotar minetes)

Mio, El

Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel)

Misa, Miguel de

Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció)

Miseria, El tio

Mitja-burra (tenia molt mal geni, i un dia d’un cop de destral va partir la burra en dues parts)

Mitja-llima (dona que despatxà a un pretendent de males maneres)

Moco, De

Molí, Del

Molí, El

Moliner, El/Molinera, La

Molinero, El tio (tenia un molí d’oli)

Moll, Concha el

Molla, Pepa la (de caràcter molt suau)

Momblet

Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos)

Mona, Blay de

Monaita, La tia

Moncofí, El/Moncofina, La  (originaris de Moncofa)

Moncofí, Elvireta (originària de Moncofa)

Mongeta, La (dona que quedà soltera)

Monín (per se molt lleig)

Monina, La

Monjo, Del

Montenegro,  El tio  (va estar durant el segle XIX a la guerra de Cuba. Alli va ser assistent d'un general amb el cognom Montenegro. Gràcies a aquest endoll va ser llicenciat molt aviat i a l'arribada a La Vall, contà la sort que va tenir gràcies al susdit general Montenegro per quedar-se definitivament amb aquest sobrenom)

Mora, Santet de

Morena, La

Morena, La tia

Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena)
Morenet, Vicente el

Moreno, El

Morra, La

Morra, Teresín la

Morret  (tenia el llavi inferior una mica girat)

Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit)

Morro, Del

Morrut, El (carregava de llavis)

Mosca (per la rapidesa en fer les coses)

Mosca, El/Mosca, La (Aquest malnom ve del tems de la inquisició. En aquells tems hi havia un personatge extremadament religiós que servia als inquisidors de delator, i com sempre estava en tots els llocs per escoltar i era apegalós com una mosca, l'hi van traure de malnom El Mosca.)
Mosqueta (Diminutiu de La Mosca)

Moto
Motxilla, La Pepe

Muda, Doloretes  la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes)

Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia)

Muixarro

Mullaor, El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los)/Mullaora, La tia (era l’esposa)

Muralla (creia ser un gran defensa jugant a futbol però no ho era, de manera que de broma van començar a cridar-lo d'aquesta manera)

Musculitos (tenia uns braços musculosos i l’agradava de exhibir-los)

Musica, Carmen la de (era professora de música)
Mut, Paco el

Nana, La (era baixeta)

Nano, Pepe el (era baixet)
Nasio, Rosarito de (Son pare li deien Ignacio)

Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes)

Nassuda, La

Navajá (espantava els xiquets dient-los:"mira que vos traure la navaja")

Navajera, La tia

Navarro, El tio (un altre cas de cognom convertit en sobrenom o àlies)

Negre, Paco el

Negreta, La tia (era fosca de pell)

Nelet, Pepe (Manuel García Segarra, director  Banda Artística Musical)

Nena, La

Neno, El

Netol (tenia un cap que recordava al ninot d'aquesta marca publicitària)

Nicolasso (Del nom Nicolàs)

Ninlloll, De

Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat)
Niñorra

Nofra, La

Norata, La (possible deformació d’Honorata)

Norda, La (pel seu estrabisme)

Nostre Senyor, El

Notari, El tio

Notari, Manolo el

Notaria, La

Nouera, La

Novata, La

Noy, Vicent el (procedia Catalunya)

Nulero, El/Nulera, La (naturals de Nules)

Nyeu (home bàrbar que renyint amb un gitano el matà. La gitana muller del difunt es va assabentar del renom del señor: -nyeu, la veu del gat- i en donà part a la guàrdia civil: “un hombre que le llaman gato… ha matado mi marido)

Nyinyorra, La

Obrer, Paquito l'

Ofes, Pepe (tenia cert defecte en la pronunciació de la "r" i quan pronunciava "garrofes" remarcava el final de la paraula d'una manera característica)

Oficial, Pilar de l'

Ojitos

Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca)

Olla, Blay de

Ollancansalá (s'explica que li agradava tant l'olla amb cansalada que es volia separar de la seva dona perquè ella no li feia mai aquest guisat)

Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera)

Ollera, L’

Olleres, Les

Ondera, L’ (natural d’Onda).

Oro, El tio

Oro, L’/Ora, L’

Oro, Pepe l'

Oro, Ramon del

Oueres (venien ous)

Ouetera, L’

Pa de Blat, El tio

Pachanga

Pacho, El tio
Pacoc

Pacot

Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles)

Paianda (En l'època de la fam, demanava per a menjar i li donaven una ruga de pa dient-li "Ahi tens pa i anda")

Paimel, Vicentico (el seu sogre era rusquer i per al berenar solia menjar pa amb mel)

Palamosa, La (natural de Palamós –Barcelona-)

Palau (prové d’un cognom)
Pelegrí, Joaquín de

Paleto

Palilo (a la cullera gran de menjar-se l’empedrao, en deia palilo en lloc de pelilo)

Pallardó/Pallardona, La

Pallasa, La tia

Pallasso, El (tenia uns trets que recordaven els d'un pallasso)

Palola, La

Paloma, La

Paloma, La tia, Palomo El tio/ Palomo, Julio

Palomet

Palomossa (per voler semblar-se als coloms)

Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu)

Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans)

Pana, La
Panader, Domingo del

Pandilla, La tia
Pandillo, El (Fill de la tia Pandilla)

Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy")

Panera (era baixet i gros)

Panet, El tio (es diu que tenia costum de dir: "fer la de panet, lo de hui deixar ho per demà”)

Panis, El tio (era pèl-roig)

Panoli

Panolla (era pèl-roig)

Panolles (tota la descendència es caracteritza pel color apanollat dels cabells)

Panolleta (fill de Paanolla)

Pansolo (En l'epoca de la fam i quan no hi havia queviures el pa era el poc al que es podia accedir i açò és el que li deuria passar a aquest,sols menjava pa).

Pansuque (xiquet que no sabia dir pa en sucre i deia pansuque)

Panteon (h odien perquè era tan lladre que seria capaç de furtar un panteó)

Panxa, Sento

Panxeta (fill de Panxa)

Panxeta, La

Panxo, El tio

Panyero, El  (venia teles i draps)

Pañuelitos, La (possible usuària habitual d'aquesta peça)

Papai (expressió que usava de menut per demanar de menjar: “jo vull papai”)

Papelines, Paco

Papelines, Ursuleta de

Papelitos, El tio

Papeta, El tio

Pardal-Lluent (senyor llarg i mandrós)
Pardals (Forma d'anomenar els vallers)

Pardalo

Pardalpuja

Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població)

Paressido, El tio (tenia una gossa que havia de parir. Quan ho notificà a casa d’uns amics castellanoparlants va dir que la gossa havia “paressido”

Parissi

Parisso, El/Parissa, La

Parra (al seu carrer hi havia una parra)

Parro, El

Pasamassina, Josefina (l'esposa d'un "filaor" que en el seu treball tenia el costum de dir contínuament al seu xiquet ajudant: "pasam aci ... pasam aci" (el fil). Una segona versió compta, com pel dia de Sant Pere (29 de juny), molta gent tenia per costum passar un parell de dies a Sant Josep acampant sota els garrofers (encara no havia xalets). En travessar el barranc, i carregada amb el xiquet en braços, Josefina reclamava l'ajuda del seu marit dient: "passam aci ... ara, passam aci ...")

Pasensia

Pasqualot

Pastes, Paco  (regentava negoci de pastisseria)

Pastissos

Pastor, Pepe el

Pastoreta, El tio (tenia el caminar d'una "pastoreta", denominació que a la Vall rep la bugadera blanca -Motacilla Alba-, un ocell migratori amb un caminar molt ràpid i peculiar)

Pastorillo, El tio

Pata, La tia

Patas, El tio (comptava a les ovelles per les potes)/Patas, De

Patet (nét de Pato, home honorable que per no blasfemar quan realitzava les seves tasques al camp, achuchava als animals amb la paraula "repato")

Pati, Del

Pato, De (criava ànecs)

Pato, El

Patricio

Patrisio, Isabel de
Paula, Joaquín de

Paulina Elcaje, La tia

Pavana (un avantpassat era l’únic del poble que sabia ballar aquest ball)

Peberroig, El tio

Pebrera, La tia

Pedac, Vicent Ramon de (possible relació amb l'ús de peces apedaçades)

Pedrenyo, El tio

Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro)

Peixet, El (fill del peix)

Pelà, La

Pelaet, El/Pelaeta, La

Pelats (per tenir poc o gens de monyo)

Pelegri

Peliua, La tia

Pellera, La

Pelona, La

Pelonet
Pena, Rosarito la

Peno

Pepe Soles (aquest es el sobrenom atrubuït a la persona que en la Vall es dedicava a treure els sobrenoms de la majoria de la gent i ell sempre deia que per a ell no li tragueren cap. Ell solia dir: “A mi, Pepe a soles”. Doncs dit i fet, amb PEPE SOLES es quedaria)
Pepete, El tio

Pepetes, Les

Pepeto, El tio/Pepeto, De

Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis)

Pera, La (estava grossa)

Peranso
Perera, La

Percha, Pepe

Perdino

Perdiuo, El/Perdiua, La

Pere Vicent (eixe és el seu nom)

Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo)

Pere Vicent el alt  (inclou el qualificatiu per distingir de l'anterior)

Pere, Tereseta de

Perero, El/Perera, La

Peret

Pereta, La tia

Periquillo, La

Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito")

Perlo, El

Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols)

Perragordaperrot, Ismael el

Perrana (dona mandrosa)

Pesadores, Les (pesaven els productes que venien)

Pesaora, La tia

Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino)

Peterri/Peterria, La

Petra, Carmen la

Picoli

Piga

Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara)

Pigosa, La

Pigues, La

Pilara, La

Pilaro, El

Pilolo (de menut parlava molt malament)
Pilotari, Aquilino el

Pinchiu

Pinet, El tio (era d'estatura normal però volia ser més alt)
Pina. Amparo la

Pinocho, La

Pinos, De
Pintor, pepe el

Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa)

Pintorico, Juanico el (era pintor)

Pinturero
Pinxiu, Carmen la

Pinyeta, La

Pinyol, De

Pipopa, La

Piquer (fabricava piques per als rentadors públics)

Pirla, La tia

Piru

Piruli, El tio

Pissonitos (portava unes botes molt grans)

Pistola

Pistolera, La

Pistolero, Enrique

Pistoleta

Pitarca, La (probable feminització del cognom Pitarch)

Pitarro, La

Pitarrot (era aragonès i solia anar a la muntanya, on recol·lectava una herba que en valencià es diu "socarrot". Com no ho pronunciava bé deia:"me voy ha hacer pitarrot" i així se li va quedar)

Pitarrota, La (por feminització, l’esposa de "el pitarrot")

Pito, El tio (s'explica que li agradava molt cantar, i entre estrofa i estrofa repetia moltes vegades la paraula "pito" com una mania seva)

Pituso
Piua, Dolors la

Pixiclit

Pixona, La

Planchaor, El tio

Platera, La tia (venia quincalla)

Pobret, Amparito el

Pocho

Poero, El/Poera, La

Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia)
Polit (Deformació del nom Hipòlit)

Poll, De la

Poll, La

Pollastra, La

Poma, El tio

Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye")

Porcara, La tia  (relacionat amb el cognom Porcar)

Porra, El tio

Porro, El/Porra, La  (Era molt aficionat a jugar a la porra en companyia del Noy, possiblement al casino d’aquest)

Porro, La tia

Pota

Potetes

Potí, Amparo la

Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!")

Pou, Del (a casa seva tenia un pou)

Pouero, El

Prenyadoret (perquè s’havia casat en una embarassada)

Prevenido, El tio (compta la historia que arribà a l’estació de Nules un passatger que venia a treballar a l’Ajuntament de La Vall. En el camí d’anada a La Vall va preguntar a un llaurador però on arribar a la població veïna i quan li restava. El llaurador li va indicar la direcció al temps que l’alertà de que anara en compte que en aquell poble eren amants de treure sobrenoms. Ell li respongué: “Muchas gracias, ya iré PREVENIDO” Quan arribà a La Vall es va dirigir a la fonda per trobar allotjament i es va dirigir a la fondera que estava darrere el taulell: “Buenas tardes. Mire, yo vengo a trabajar en el Ayuntamiento y necesito alojarme aquí durante unos dias hasta que encuentre una casa donde poder vivir” La fondera, efectuada la presentació per part del foraster, li respongué espontea i amb tota familiaritat, més bé amb to desvergonyiment: -Ah, si'.. . Usted es el TIO PREVENIDO!!)

Prima, La

Primo, El (perquè es gastava tots els diners amb els amics)

Prunera, La

Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça)

Puça, La tia

Puceta

Puço, El (xicotet com una puça)

Punxa, La (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar)
Pura, La

Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria)

Quinielo, Sento (limitat i entranyable personatge valler que es passejava pels carrers del poble amb una butlleta de travesses a les mans i barruntant en veu alta els possibles resultats dels partits de futbol. En ser interrogat per un partit de diumenge sempre mostrava amb èmfasi la seua "experta opinió)
Quinquiller, Trabusio el

Quiquereta (una dona molt pobre que anava a comprar oli amb una quiquereta)

Quiqueta, La

Rabassa, La (sobrenom provinent del cognom "Rabaza”', desaparegut a la Vall.)

Rabosa, El tio

Rabosa, La

Raboseta, La

Racó, Del

Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins")

Radio, El tio (era molt parlador)

Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles)
Ramona, La

Ramundeta

Rancapinos, El tio

Ranco, El/Ranca, La

Ranquet

Rata, El/Rata, La

Rata, La tia (per la semblança amb una rata)

Rateta, La

Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!")

Raya, La tia

Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós)

Re

Rebuig (tots els seus germans eren alts però ell era baixet)

Recontra (en lloc de flastomar deia recontra)

Recontra, Angeleta la

Redell (eufemisme per redéu)

Redimoni, La

Redimonia, La tia

Reineta, La

Reixa

Rejolar, Del

Rejolera, La

Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord)

Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici)

Rellotge (tenia un rellotge de sol a la façana de casa)

Relonja, La tia

Remigia, La

Requino, Pascual el
Resaaora, Santeta

Resistensia

Revenedora, La

Rey, Enrique el (possible referència a un cognom)

Ric – Rica (va tornar de Cuba, on va fer una mica de fortuna)

Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques)

Ricatxa. La

Ripa, La

Risos, El tio (tenia els cabells arrissats)

Ritx/Ritx, De

Riuets, El tio

Rodaorets, Dels
Roget, El

Rogeta, La

Roglana, La

Roig de Centano, El

Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat)

Roig de Pússies, El

Roig, Del

Roig, Sento el

Roja, Conca la (era pèl-roja)

Roja, De la

Roja, La

Romaldo  (possible deformació de Romualdo)

Romanet

Romano, Pepe el

Rompetechos, El tio

Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca)

Ros, El (possible cognom)

Rosca, El tio (era Forner)

Roseto, El tio

Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites)

Rossera, La

Rotxil/Rotxil, De

Rovira, La tia (eixe era el seu cognom)

Ruala, La

Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo)

Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats)

Rullo, El tio

Sabata, El tio (era "dolçainer" i quan s'arreglava per anar a tocar, disposava d'un parell de sabates per calçar, cosa extraordinària en l'època) 

Sabater, Pedro el

Sabatera, La
Sabatetes

Sabatilla

Sabut (era el més llest de l'escola)

Safanoria

Salinera,La tia

Salsera, La

Salsera, La tia/Salsero, El tio

Samarra  (procedeix de cognom italià, donant-se el cas que el mateix donarà nom extraoficial a una plaça de la població)

Sanborombom

Sandàlio 

Sangui
Santimango

Santroc

Santroqueta, La tia

Sapatones (portava sempre botins)

Sarabaques (pronunciava mal sabates)

Saragosseta, La

Sardina

Sare, El

Sare, Paco el

Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona)

Sastre, El tio (era sastre)

Sau El tio (Provenien de Barcelona i quan saludaven o feien com a Barcelona dient adéu-siau i d'ahi Sau) 

Saués (podria ésser una derivació dels cognom Sau)

Sebastià  

Sebet, Manolo el

Sec, El tio (referència a un personatge molt seriós i molt prim)

Segarreta, La tia (relacionat amb el cognom Segarra)

Sellena, La tia

Semoleta

Senc, El

Seno, El (era sereno i deis: “seeee…noo”)

Sensi
Sentana, La
Sentimet, Pao

Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués)

Serelló, El

Serenata, Vicent (entre els caçadors de la vall "fer serenata" té el significat de practicar cert art de caça il·legal consistent en tapar el cau del conill per impedir el refugi i, d'aquesta manera, atrapar-lo i es deia “fer serenata”)

Sereno, El

Sereno, Rosarito el

Serera, La

Sergia, La tia  (aquest era el seu nom que després passà als seus fills com a sobrenom (Ernesto la Sergia, Consuelo la Sergia,, ..)

Sergies, Les

Serilla

Serrana, La tia/Serrano, El tio

Serraor, El/Serraora, La

Serrello, El/Serrella, La

Serrucano (senyor que era curandero i arreglava el peus. És una mala articulació del mot castellà cirujano)

Sesà, El tio (Tenia cara de “sesà” –possible menció o l’òrgan sexual femení “ses”- paraula aquesta molt típica vallera)

Sevina, La/Sevino, El

Sidora, La tia (per deformació d’Isidora)
Sidro, Dolores de

Sigarreta, Pepa la

Sigua

Sillero (procedia de Silla –València-)

Sin mote (no tenia renom i aquest li servia)

Sincosientos, El tio (comptava així en arribar a aquesta xifra)

Sindinero, El  tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes)

Sipote (en al·lusió al membre viril)

Siriaca, La tia (per feminització de Ciriaco)/Siriaco (deformació de Ciriaco)

Sirila (deformació de Cirila)

Sirucano,  El  Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians".

Siso, El (renom impúdic amb reminiscències sexuals)

Sisquet, El tio (era Francisco de nom)

Siu

Siuá, El tio

Siuena, De

Soca (de moltes conveniències)

Soca (es deia així al que els seus arrels familiars, des dels seus més remots avantpassats, eren originàries del poble)

Soliva /Solivo  (sobrenom provinent d'un cognom –Soliva- també desaparegut a la Vall

Sombrerero (de vegades li agafaven rampells d'enuig, de manera que el sobrenom li ve d'un brau i famós bou de l'època que es deia "sombrerero")/Sombrerera (per feminització de sombrerero)

Soneja, El tio  (Els seus pares eren de Soneja)

Soqueta  (fill del tio soca)

Sorell/Sorella, La

Sorella, Rosario La

Sornigero

Sorra (molt lladre)

Sort, Braulio el (era sord)

Sort, Manolo el (era sord)

Sota, El tio (per la semblança en la sota de bastos)

Subia

Sueños (tenia els ullets menuts i semblava que dormia sempre)

Suria, La

Suseno, El

Tabal

Tabalet,  El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada)

Taco, El tio

Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia)
Tafarrera, La (la seva dona)

Tafolet
Taleca. Ramona la (Taleca és la Bossa ampla i curta, de roba basta, per a portar-hi el pa i altres coses. )

Tano, El

Tarbena, Pepe (que vols per a berenar? li preguntava sa mare. Pa i tàrbena ! li contestava sempre)
Tarín, Vicente

Társil  (sobrenom provinent del nom "Társilo")

Tarson (conjunció dels noms "Tarzan" i "Sansón", fent així al·lusió a la qualitat de ser un campió)

Tasta (era molt menjador)

Tasta, Blay de

Tasta, Pepa la

Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla)

Tejero, El (tenia industria de teules)

Teles­foro

Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil)

Terra-gos (que era molt mandrós i sempre anava tirat per terra com un gos)

Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca)/ Terrera, La tia (feminització del sobrenom “terrero”)
Tifani Salvador

Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!")

Tintorer, El (fabricant de tints)

Tintorer, Severino el (té tintoreria)

Tiralila

Tirants, Blay de (quan encara no s'estilaven els tirants ell ja portava)

Tirolà (paleta molt manyós i aficionat a la música. Mentre treballava cantava Tirolà, tirolà…)

Tirolana, La

Tirole, El tio

Tito, El tio

Tolitro, El tio

Tolla, La

Tollina, El tio/Tollina, La

Tolo, El/Tola, La

Tomaqueta/Tomaqueto

Tomassín

Tomate, La

Tomelleres, Les

Tomellero/Tomellera, La

Ton, El tio

Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)

Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia)

Tordillo, El tio (senyor molt jove amb tots els cabells blancs)

Torera, La/Torero, El (Ell tenia por als bous)

Torrillo, El tio

Tort, El tio

Tortet de Caragola, El (estaca tort)

Tortillero, El (feia i venia truites)

Tos, El tio

Totous, Ernesto (músic que li agradaven molt els ous, i després de tocar, per menjar sempre demanava el mateix: "tot ous, tot ous ')

Trabusia, La tia  (per deformació del nom Tiburcia); Trabusies, Les

Traca, Pepe

Tragabales (es diu que havent mantingut una violenta discussió amb el seu sogre, aquest li va disparar un tret a la boca i d'aquí el sobrenom)

Traques

Traveres, Les /Travera, La  (feminització del cognom Traver)

Travesanya

Trinitaria, La

Trinquet (a casa tenia un trinquet)

Trompi

Turmó (Els xiquets es posaven amb ell d’aquesta manera: “eixe tormó”, fent referencia, tal vegada als òrgans sexuals)/Turmona, La

Tururu, Joaquin de

Tururuna, La

Uanos, Els (venien “guano”)

Ueca, La

Uiso/Uisa, La

Uitena

Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts)

Ullota, Andres de la
Ulls de gat

Ulls de Piripiu (tenia els ullets menuts)

Un plàtan (i va cometre l'error d'ensenyar-la)

Uriano, L'

Vaca, Pepe (era molt aficionat a les vaques de can)
Vaianda, Vicent de

Valenciana, La

Valenciana, La tia (natural de València)

Vallesa, La tia

Vallesset/Vallesseta, La
Vaporet

Vareta

Varilla (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro)

Varó, El tio (fa referencia a que era l’únic “varón”de la família)

Vayavaya (tenia costum de dir repetidament "vayavaya")

Vayo, El

Vedrino, Vicentico el

Ventura

Vera

Vespa, La

Vetera, La/Vetero, El

Vicaja, La

Vicari, El tio

Vicaria, La

Viena (sinònim de barra de pa i aplicat perquè de menut volia menjar-se’n una)
Vilaro, Anita de

Vilavellera, La tia/Vilavellero, El  (eren de La Vilavella)

Vineta (sinònim de colobra o serp no verinosa. La motivació prové d’una anècdota en què el senyor en qüestió digué que a la vineta se li bellugava molt la coa)

Vives

Vives, Amparito la (relacionat amb el cognom Vives)

Vividor, El tio (L’agarrà un bou que es deia així)

Voltabarcos  (jugava a futbol i tenia gran potència física. Altra versió explica que veient una fotografia al diari comentà: "ha voltat un vaixell!", al que algú li contestà: "Cha, fica be el periòdic que l'estàs mirant del reves! ")

Xafacharcos

Xafamerdes

Xafaoua, La

Xafarrates (tenia costum d'increpar als seus interlocutors d'aquesta manera)

Xalma, La

Xano, El, Xana, La

Xapa (un avantpassat quan era xiquet, deia xapa en lloc de perra –moneda de cinc cèntims)

Xapa, El tio (repetia molt aquesta paraula a manera d'exclamació)/Xapa, La

Xarta, El tio

Xata, La

Xatet  de  Múrcia

Xato Carabases, El

Xato Pòlit, El

Xavale, Juan de

Xavalet (saludava amb aquesta paraula)

Xavo, La
Xerel, Elodia de

Xicharra, La (com a persona parla molt)

Xicot, La

Xicot, Patrosinio El

Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”)

Xicuets, Amparito La

Xilxero, El/Xilxera, La (eren naturals de Xilxes)

Xima, Pepe

Ximberlí  -  Ximberlino  -  Ximberlina  -  Ximerlina  ( procedeix  del cognom d’origen italià)

Ximes, Les (mare i filla eren Joaquina –Xima- de nom, i a partir d’ací, Ximes foren tots els seus descendents)

Ximet, De David

Ximo  Capa, El tio  (es deia Ximo i era dels pocs que usaven capa a la població)

Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del

Xinela

Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals)

Xiquillo, La

Xiquillo, Lola El
Xira, Josefina la

Xirimbo

Xiringa, Manolo  (possible relació amb la professió de practicant)

Xispa, La

Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-)

Xochimeta, La tia

Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata)

Xolvi/Xolvia, La

Xorís

Xoro, El/Xora, La

Xorrera, La/Xorrero, El (vivien a la plaça dels Xorros)

Xorrereta, La

Xorrito, El/ Xorrito, La

Xoverico, El (procedia de Xóvar)

Xovero, El/Xovera, La (naturals de Xovar)

Xueca, El tio  (originari de Sueca, era aficionat a la beguda i al mencionar el nom del seu poble li "fluixejava" la llengua deformant així la pronunciació)

Xula, La

Xulet

Xulitos (al TBO hi havia un personatge representat per un nen amb aquest nom i que, segons diuen, es semblava a ell. Existeix una altra versió que explica que els "Xulitos" procedeixen de Borriana, poble on els habitants tenien fama de fanfarrons. La matriarca presumia que allí tots la coneixien per "la senyora Laura", i d'aquí el de "Xulitos")

Xulla, El tio (caçador que després de la cacera a l’hora de dinar deia “va de xulla” –costella de corder-)

Xulos, Els

Xupana, La

Xupitos  (tenia el costum de posar "morrets" com els nadons)

Xurra, José la  (procedia de família castellanoparlant)

Xurra, Antonia La

Xurro, Ángel el  (originari de Mosqueruela –Teruel-)

SI ALGÚ NO HO VIST REFLECTIT EL VOSTRE MALNOM O EN CONEIXEU D'ALGÚ QUE NO APAREIX O EL SEU SIGNIFICAT HO SABEU O NO ÉS EL QUE DIC O SI ÉS UN ALTRE MITJANÇANT AQUEST ENLLAÇ PODREU FORMULAR LA VOSTRA  APORTACIÓ O SUGGERÈNCIA.

 http://goo.gl/forms/4GdLhy0CqI

Font d'informació:

*  Publicació programa de festes de Sant Vicent. Col·lecció de 1400 apodos. José Abad “El    Peix (Classificats per homes i dones)

* Antroponimia. Els malsnoms de La Vall. Juan Francisco Fuertes Palasí

* Motivacions dels renoms de la Plana Baixa (II). Lluís Gimeno Betí

ELS MALNOMS EN EL CANÇONER VALLER

SENTO FAVA

“Sento fava sen va anar al ball,

i una maisquera es va entusiasmar,

que en Sento fava volia ballar,

Sento fava no te mes remei,

que agarrarse i cumplir en la llei....”

… i com feia tans recortes,

per darrere i per davant,

que pareixia Granero,

aquell gran torero ballant

el ball aquell...

així acaba la canço de Sento Fava..."

El tio Fava

PELLERO

PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

Porte pinces per a les dones
regalíssia pels xiquets
i per a les xiques boniques
també porte colorets

I el que tinga un conill
que se’l pele i que se’l menge
i la pell que la guarde
pel tio Cabreta
que ve els diunenges

PELLERO – Ieeeeeeeee el pellero!

El tio Cabreta, Batiste Senent Talamantes

Milonga de Eleuterio Melons

DEDICAT A LA PENYA  “ELS GALLOS”

En ésta cuadra san reunit

una cuadrilla de bons amics

tots el dissabtes per almorzar

trone o pedregue, no han de faltar.

Està Batiste el Terrero

això si és cosa fina

te has de llevar el sombrero

quant te canta per Farina.

Està Batiste Barretes

que li agrada el conyaquet

perquè no li sent mal

se’l beu poquet a poquet.

Està Joaquin de Perxa

que ara s’ha fet pescador

si no li tallem les ales

prompte es farà el millor.

Tenim a Juanito, Dónes

que li diem el tiet

ens prepara l’allioli

l'allioli i cafenet.

Està Batiste Morret

això si que és cosa massa

ens unfla a pimentones

albergina i carabassa.

Està l’amo de la cuadra

que li agrada l’arròs caldós

que ens guisa Juan el Guarda,

cada volta mes sabrós.

Està Vicente Tarín

que és un home afinat

i és el millor mecànic

que té la comunitat.

Està Vicente el Bomber,

este es valencianet

i es ve des de València

a passar-se un bon ratet

Està Jaume el Llimoner

este home és molt divertit

es posa a comptar un xiste

i et compta vint-i-dos.

Està Juanito el Fadrí

este no ha volgut casar-se

per no mantindre una dona

ara no té a qui acostar-se.

Està l’amic Andreu

este no ve molt seguit

però quan ell es presenta

has de menjar peix fregit.

Se ens n’ha anat el Terrero

i ens ha vingut Andrés

el Terrero cantava molt

i Andrés no canta res.

Esta Juan Chilabert

este si que és el millor

el millor revollonero

guisador i pescador

Està l’amic Ricardet

casat amb una moreta

que té bones referències

per ser molt bona xiqueta

però té un defectet :

que celebra el Ramadà

i al pobre Ricardet

li fa passar molta fam.

Està Eleuterio Melons

un vallero popular

et canta unes milongues

que quasi et fan plorar.

Eleuterio Melons

La cançó popular de la Vall al segle XX  La Rondalla Vallera

EL DIA QUE S’ACABE LA GUERRA

El dia que s’acabe la querra 
al carrer de Conills 
farem el gran sopar 

La tia Rosario de Canya 
paga les bajoques, alls i bajocons 
Entre Mosca i Joaquin de Paula 
les caragoletes i els caragols 
Dolores de Sidro la mel 
i Rosarieta paga els bunyols 

El tio Pepe de Serrano 
una geladora diu que pagarà 
el tio Ramon paga el vi 
i Santet de Maset 
pagarà els melons 

Tenim a la tia Antonieta 
que paga un conill 
per a ixe gran sopar 

La Senyora Mari 
la conilla que la tira al mascle 
i no es queda prenyà 
La tia Mari la Serrana 
diu que pagarà un altre conillet 

Tenim a Isabel de Colau 
que si pareix la cabra 
paga el cabritet 

La Senyó Josefina Lapuerta 
mos pagarà l’oli de tota l’ensalà 
i doña Mercedes d’Ambrosio 
en rebaixa de preu 
mos portarà el pa 

LA CUADRILLA DE GALI

La quadrilla de Galí
ells són tots molt divertits
i no passen cap diumenge
que no estiguen reunits

No se fan de respectar
només van barata el vi
i el que vulga contractar-los
que parle en Sento Galí

Tenim guitarra de panderet
tocaor d’acordió
està Juanito el Sabater
per anunciar la funció

Està Silvestre el Ferrer
Encarregat del teló
I el director d’escena
és Ramón del Cardaor

Tenim al Blanquet de Canya
i a Tifani Salvador
que canten cançons de flamenco
tangos i cants de tenor

Fan “Los cuatro” abuela del cardaor”
“Ull del moro” Patricio és el director
“Juan Tenorio” Ploramiques
Marsellés, Xima Xima
I el repertori complet

Ací ha vingut Medina
en l’aparato cantaor
fora de l’orquestina
en res no ha quedat millor

Companyies hi ha moltes per ahí
la més bona és
la de Sento de Galí

Aplaudixen a tots els puestos que van
i no els dixen mai
patir sed ni fam 

LA FALSA INVITACIÓ

Les tres de la matinada 
la penya Chevalier 
que s’ha format en el Centro 
per a los pollos bien 

S’han format una cuadrilla 
D’eixos que gasten postín 
Per a d’ells no hi havia 
Penjollet de raïm 

Tum-tum, toquen a la porta 
ixqué la dueña a obrir 
vostés s’han equivocat 
això no ha eixit d’aci 

Però passsen i dispensen 
i ballaran uns ballets 
però se n‘hauran d’anar 
a l’hora del refresc 

No està mal 
la falsa invitació 
De xarol 
anava Fausto Borgoñon 
el Marramo 
i Jaume del Català 
Vicent de Llepamocs 
i Colau 

DE LA VALL ELS MILLORS

I els cantaors de la jota 
de lo milloret d’Espanya 
han sigut fills de La Vall 
han sigut fills de La Vall 
Callau, Rius i Nelo Canya 

Si voleu saber d'on som 
allí mos diuen pardals 
comarca La Plana Baixa 
comarca La Plana Baixa 
som del poble de La Vall 

LEONOR

Pobra Leonor 
quina feta que te va passar 
tu vols triar molt 
fadrineta te vas a quedar 

Vols per allà dalt 
a un borratxo perdut malfainer 
jo ja sé a qui vols 
és a Domingo del Panader 

Al cantó han xiulat 
i no saben qui 
Vicentet de Paianda 
que passà per ahí 
que passà per ahí 
que passà per ahí 
Al cantó han xiulat 
i no saben qui 

EL DEPÒSIT DE MONIN

El depòsit de Monin 
el fundador Talamantes 
se compon d’uns quant amics 
alegres i divertits 
no paren en les fullanques 

Són uns artistes de fama 
coneguts per tot el món 
Monin fa de cupletiste 
acompanyats de guitarra 
trompeta i acordió 

És Vall d’Uixó 
tierra d’americanos 
Està Gatita 
està Lluciano 
Julio Palomo 
número un 
que sense el Primo 
ell no és ningú 

Està Cucala 
ell i la panxa 
que quan ell balla 
ell se les planxa 
Està el Francés 
ell i el bigot 
que només pensa 
en ballar “hot” (foxtrot o fox-trot =”trote del zorro”) 

També tenim 
a Camissetes 
que només balla 
en les xiquetes 
i totes elles 
van darrere d’ell 
perquè els embelesa 
ballar en ell 

Està Gatita 
està Lluciano 
está Cucala 
Julio Palomo 
Paco Camises 
El Primo 
i el Francés 

Terra d’americanos 
Val d’Uixó és 

EL TIO SENTO DEL BOTERO

El tio Sento del Botero 
tenia les boles tortes 
la gent deia que això era 
d’una fartà de bellotes 

Tant li va costar patir 
tant li va costar plorar 
va i el metge li va dir 
Sentet si no vols patir 
les haurem de tallar 

La dona que s’ho sent 
s’esgarrava de plorar 
fill meu no te les talles 
que costen molt de criar 

Sento no te les talles 
que això és lo millor del món 
perquè si tu te les talles 
se desgracia tot el pom