Aiguader, L, Alguasil, Pilar de l’ (el seu pare era agutzil), L’, Ametrallaor Paco l' (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"), Arrancador de queixals, L'Arrossero; Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú); Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber); Bastero; Blanquejaor, El tio (es dedicava a blanquejar fil); Borreguer, El/Borreguera, La; Botero, El (fabricava botes i tonells de vi); Boti (fabricava embotit –botifarres-); Botifarra, La tia (fabricava embotit –botifarres-); Botifarreta fill de la tia botifarra, que per adaptació del sobrenom va adquirir el dininutiu); Botiguer, El (tenia tenda de roba); Cable (era paleta i solia usar molt l’expressió “apreta el cable”); Cabrero, Paco el; Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets); cadirer, El tio (fabricava cadires); Calcetera, La (cosia mitjanes); Callau, Manuel (transportista); Caminero, El/Caminera, La (Era capataç d'Obres Públiques); Camissetes, El tio (es dedicava al tèxtil); Canterer El (José Moliner Palasí); Canterera, La Rosario Serrano (descendent de família amb tradició terrissera); Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carboner, El; Cardaor, El tio/ Cardaora, La; Carreter, El (Manuel Salvador Martínez i Santiago- feien o arreglaven carros); Carta (treballava a la fàbrica de Segarra conduint camions. Com era de confiança, la gent li donava cartes per portar-les a la seva destinació aprofitant algun viatge. Tots els seus germans són coneguts pel mateix sobrenom); Cartero, El; Cartero Miguel el; Cisteller, El (Manuel Frias); Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Coeter, El (fabricava i tirava els coets); Colchos, Manolo els (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell); Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges); Cuchilleta (era "tallador" de la Fàbrica Segarra); Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor); Espartero, El (productor d’espart); Esquilaor, Joaquin l'; Estanc, Manolo l' (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc); Estanquer, L’; Fandanguero, El tio; Farina, Quico la; Ferrer, El (era ferrer de professió); Fideuer, Pepe el (fabricava fideus); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); Figuerets, El tio (possible referència al productor de figues (més jove, més baixet o fill del tio Figuero); Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Foradat, El - Manuel Alemán de la Serra (Era llanterner i es dedicava a tapar els forats de les cassoles); Forn, Loleta el (tenia forn); Fornera, La; Fusta, Pepe (possible referència a l’ofici de Fuster); Fuster, El; Granerer, El (fabricava graneres); Herbero, L’; Herbero, Paco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral); Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la); Lechera, La (Teresa Corma Segarra); Leyland (conductor d'un camió d'aquesta famosa marca); Llimera, La tia - El tio llimero (possible productor de llimes); Llimonaes, Amparito les (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses); Mangranero, El tio (possible productor de "mangranes"); Manyà (per tenir aquest ofici); Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir); Melenya, El tio (deformació burleta de la paraula castellana "melena", ja que era perruquer d'ofici. Una altra versió és que quan anava al barber a tallar-se els cabells, deia en castellà: “Llevame esta melenya”); Meleros, Els (elaboraven mel); Melons, El tio (possible productor de melons); Menaor, El tio (tenia l'ofici de soguer. Sabut és que el menaor (habitualment un xiquet) era l'encarregat de moure la roda a la filosa o màquina de filar); Menaora, La tia (era la filla del "tio menaor"); Mestre, Pepe el; Miserenobis, El tio (era organista de la parròquia de l'Assumpció); Moliner, El/Molinera, La; Mullaor, El tio (era barber i untava (mullava) generosament amb sabó la cara dels clients per afaitar-los), Musica, Carmen la de (era professora de música); Navajera, La tia; Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); Notari, Manolo el; Obrer, Paquito l'; Oficial, Pilar de l'; Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca); Ollera, Concheta la (tenia industria terrissera); Oller, L' (Julio Serrano; Ollera, L’; Olleres, Les; Oueres (venien ous); Paeller, El tio - Paellera, La tia (els seus avis eren hongaresos i d’ofici llanterners. Es dedicaven a arreglar paelles), Pandoy (la seva àvia venia d’Aragó i es va instal lar al poble com fornera. Tenia el costum de dir: "amb diners, o sense diners, “pan doy"); Panyero, El (venia teles i draps), Pastes, Paco (regentava negoci de pastisseria); Pastor, Pepe el; Pastorillo, El tio; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Pellera, La; Perero, El; Pentinador el, Pepe Llor; Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols); Pesaora, La tia, Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa); Pintorico, Juanico el (era pintor); Piquer (fabricava piques per als rentadors públics); Planchaor, El tio; Platera, La tia (venia quincalla); Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Potsbuits (havent exercit de drapaire cantava pel carrer tota la tirallonga: "¡ . . .draps, espardenyes, pots buits. . .!"); Pouero, El; Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles); Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici); Rosca, El tio (era Forner); Sabater, Pedro el; Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona); Sastre, El tio (era sastre), Seno, El (era sereno i deia: “seeee…noo”); Sereno, El; Sereno, Rosarito el; Serraor, El/Serraora, La; Sindinero, El tio (personatge que, arribat a la Vall com foraster, va muntar un comerç en el qual fiava als clients. Inquiet, no trigava molt temps en passar pels domicilis dels avalats per cobrar les corresponents deutes); Sirucano, El (Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians"); Tabalet, El tio (relacionat amb l'activitat musical. Possible referència a una persona molt xerraire o pesada); Tafarrero, El tio (feia rabastes). Rabasta: Peça ampla i corbada, de cuiro, sola, tela forta o fusta, que subjecta la sella o bast per darrera passant per sota la coa de la bístia); Tejero, El (tenia industria de teules); Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil); Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca); Tintorer, El (fabricant de tints); Tintorer, Severino el (té tintoreria); Torera, La/Torero, El; Tortillero, El (feia i venia truites); Uanos, Els (venien “guano”); Varilla (era mecànic de la fàbrica de Segarra i treballava amb el ferro); Vetera, La/Vetero, El; Xiringa, Manolo (possible relació amb la professió de practicant); Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata)
 |
| El paeller, Antonio Lluch |
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada