Malnoms acompanyats d'introductors

Malnoms acompanyats d'introductors (els articles EL, LA i L'; la preposició dedel)
Els introductors són un element sovint utilitzat en els malnoms, bé siga de procedència adjectiva, bé siga referits a tots els elements d’una família o quan es refereixen a oficis, càrrecs...: 
Abobachics, L' (era una noia molt maca i parlava amb dolçor); Aiguader, L; El Alcorino; Alguasil,  Pilar de l’  (el seu pare era agutzil); La Colate (aferèsis de xocolate)Amanit, L’; Ametrallaor  Paco  l'  (va ser guàrdia civil i com a tal lluïa el conegut subfusell ["ametrallaora"] anomenat "naranjero"); Andrea, L’; Andresa, L’; Andriano; L’/Andriana; L’, Animalico; Teresa l' (possible referència a la utilització habitual del diminutiu); Anna-Maria, L’; Anossera, L’; AnoueroPaco l' (al corral de casa hi havia un gran noguera –anouer-); Anquero, L’; Aràmbula, L’; Arenos, L’; Armela, Angeleta L’ (era Almela de cognom); Arrancador de queixals, L’; Arrossero, L'  (conreava arròs, arribant  a comercialitzar-lo a Aragó, fins on pujava amb el carro per baixar carregat de patates, cebes, coentets i altres productes agrícoles de llarga durada); Artanera, L’ (era natural d’Artana); Artillero, Pepe l'; Ascolana, L’; Aslidera, L’ (era natural d’Eslida); Astella, L’; AvespaSanteta l' (el seu marit conreava figueres. Les figues millors de la collita dels venia al mercat i els més lletjos els aprofitava per assecar a els cofins. Per això la gent li deia: "Fins del mes roin traus profit, igual que les avespes"); Badio, El; Badora, La; Bala, Asunsion la; Baldat, Pepe el  (té minusvalidesa); Barato, Paco el (posseïa botiga de electrodomèstics i fama de vendre'ls més barats que ningú); Barbera, Manolo la (el patriarca del clan era barber); Barca, Joaquina La; Barca, La (dona que tenia la forma d’una barca); Barcelona, La; Barraquero, El/Barraquera, La (els avantpassats vicien en una barraca a mig camí entre La Vall d’Uixó i Moncofa i que feien de taverna per a viatgers i agricultors); Barretota, La; Barretotes, Les; Bartola, La; Bastera, Chimo La; Bastera, La; Batista, La (feminitza­ció del  nom  Batiste  que  prove  de  Baptista); Bato, El; Beatxe (BH), La (dona molt lleugera que rep aquest renom per les facilitats que donava per muntar-la); Benita, La; Bessola, La; Bessona, La; Bessonet, El (era bessó); Betuma, La; Bicho, El (la seva mare tenia per costum el repetir-li: "estàs fet un bicho!"); Blanca, La; Blanco grinlló, El; Blanco, El (era blanc de pell i una mica rosset); Blanquet, El (era rosset); Bledana, La; Boatxa, La (no sabia dir butxaca i deia boatxa); Boeta, Tereseta la; Bogueta, La; Bola, La; Boles, Vicentica de; Bombo, El/Bomba, La; Bonico, El (era molt lleig); Bordila, La; Boretes, La; Borràs de la sal (caçadors que quan anaven la muntanya a caçar en fer la paella per dinar sempre s’oblidaven de la sal. Un tal Borràs quedà encarregat de portar-la a la propera ocasió); Borrassa, La; Botero, El (fabricava botes i tonells de vi); Bubú, La (dona en forma de globus); Bunyola, La (feminització de Bunyol); Burreta, La; Butaca, La; Butaco, El; Cabrero,  Paco el; Cabrero, El/Cabrera, La; Caçaoret, El (un avantpassat era molt atret per la cacera i es creia el millor caçador de la comarca); Cacauero, El /Cacaurera, La (venien cacauets); Cachapo, El; Caga, La; Caide, Silvestre El; Cairera, La; Caje, Paulina El; Cala, La; Calcetera, La (cosia mitjanes); Calconetes, Pepeta la; Calela, La; Califa, El/ Calila, La; Callava, La; Calo, De; Calva, Joaquina la (era Calvo de cognom); Cama, Tarsila La; Caminero, El/Caminera, La; Camió, La; Campana, La; Canterera, La (descendent de família amb tradició terrissera); Canya, Ramón de; Canyeta, La; Cap de barca (tenia el cap gran); Cap de diamant (tenia el cap gran); Capellano, El; Capetina, La; Capullo, El (li agradava d'exhibir el seu membre viril); Carabina, Rosa La; Caraca, La; Caragola, Amparito la (era de complexió menuda); Caragolero, El (es dedicava a replegar caragols) /Caragolera, La (era l’esposa); Carboner, El; Cardaora, La; Carlina, La; Carrasca, La; Carreter, El (feia o arreglava carros); Cartero, El; Cartero, Miguel el (son pare era carter); 
Carusso, El (era aficionat al "bel canto". Quan actuava al teatre del poble el sector més entremaliat del públic li llançava grans de blat de moro i ell, amb gran sentit de l'humor, els deia: "¡¡¡no em tireu més llavors d'or! !! "); Casanova, La; Case, El; Casino, Amparo del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Casino, Fedrico del (propietari d’un dels casinos de la Vall amb deformació del nom Federico); Casino, Matilde del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Casino, Milagros del (propietària d’un dels casinos de la Vall); Cassoles, La; Castellonera, Paca la (procedia de Castelló); Catalanes, Les  (procedien de Catalunya); Catarrillo, Joaquin de; Catxo, De (era la dona de Catxo); CeguetVicent el (era cec); Cistellers, Els (fabricaven cistelles i cistells); Clara, Amparito la; Clara, La; Coeter, El (fabricava i tirava els coets); Coixo Colau, El (estava coix); Coixo Mateu, El (estava coix); Cola, La; Colassa, La; Colate, La (Afèresi de xocolate); Colchos, Manolo els  (d'ofici terrissaire -la paraula “colchos” és exclusiva i autòctona de la Vall i es refereix a la valenciana botija o canterell); Coll de faca (tenia el coll llarg); Comodi, Milia la del (l'anomenaven Emília i quan anava a casar-se tenia el caprici de cert comodí, el seu nòvio no li agradava el maleït moble i per aquest motiu, segons es diu, es van barallar); Concorio, La; Cordovés, El/Cordovesa, La (provenien de Còrdova); Corduleta, La; Córdulo, El (sa mare era Córdula de nom); Corma, La; Correa, La; Corredor de pasensia, El (per impediment físic caminava molt a poc a poc. Una altra versió explica que, sent molt aficionat al ciclisme, recorria els pobles de la comarca demanant als organitzadors de les carreres ciclistes que el deixessin participar-hi, el que se li negava sempre malgrat la seva insistència); Corretger, El/Corretgera, La; Corretgeres, Les (feien corretges); Coteta, La; Creixaca, La (feminització de Creixach); Cuchichí, La (era baixeta i molt presumida); Cul de tórtola; Cuquello, El/Cuquella, La; Curret, Ramon del (li mancava un braç); Curreta, La; Currutraca, Amparo La; Cutxola, La; Davita, La (la dona de David); Diputat de la Manxa (perquè sempre anava tacat); Dominiques, Amparito  les (tenia amistat amb els rectors de l'ordre dels dominics); Dones, Ramon les (de xicotet tenia certa aparença efeminada); Dotze, Els (sobrenom extensible a tota una família composta per dotze fills); Dovina, La; Esbrina, L’; Esbrina, Paco l'  (relacionat amb el cognom Esbrí); Escaleta,  Pepe   L' (entre una població en la qual els ciutadans habitaven majoritàriament en planta baixa, Pepe usava de l'escala per accedir al seu domicili); Esclafat, L’; Escolà, L’; Escultora, La (en la seva família va haver un avantpassat escultor); Espartero, El (productor d’espart); Esperança, L’/ Asperanca, L’ (per llurs mares i/o àvies); Esquilaor, Joaquin l'; Estamero, L’/Astamera, L’, Estanc, Manolo l'  (els seus predecessors familiars ja tenien un estanc); Estanquer, L’; Estela, De l’; Estela, La; Estivillero, L’/Estevillera, La  (naturals d’Estivella –València-); Eugènia, De l’ (nom  de  casa); Farina, Quico la; Farra, Santeta la; Felicia, La; Ferrer, El (era ferrer de professió); Fideuer, Pepe el (fabricava fideus); Fiela, La (descendent del "fielo". El “fielo” era el representant del fielato, antiga institució dependent de l'autoritat corresponent, i encarregat de cobrar els anomenats drets de consum a l'entrada de la població als comerciants que venien al mercat. Els fielatos, també anomenats portalatges, eren cordons duaners que envoltaven les ciutats convertits en altres èpoques en suculents instruments fiscals); Figueret, El; Figuero, El/Figuera, La (possible referència al productor de figues); Fil d’Or, La; Florentino, El; Foliga, El (perquè de menut deia foliga en lloc de formiga); Fondeguillera, La (natural de Fondeguilla); Fondero, El (era l'amo de la fonda); Font,  Presentasion  de  (l’anomenaven Presentación i era filla de la “Fonta”); Fonta, La (era Font de cognom); Foradat, El (tenia les butxaques foradades); Formala, La; FornLoleta el  (tenia forn); Fornera, La; Francés, El  (nasqué a França); Fuster, El; Gala, La; Galgo, El; Galina, La (Dona del tio Galí); Gallo, El (tocava el bombardí amb tant virtuosisme que semblava fer-ho parlar. El sobrenom, segons es diu, li venia per al·lusió al famós torero "el Gallo", com analogia del nombre, un, el primer, el millor)/Gallo, Del (la seva dona); Ganaua, La (era Ganau de cognom); Ganga, La; Garçon, Antonia la (es va atrevir a tallar els cabells a la "garçon" quan aquí ningú ho feia); Garrinya, La; Gato, El; General de la cendra, El (un pastor que quan anava a fer pasturar els ramats a la muntanya i a la nit es recollia a una caseta, solia monopolitzar sempre el mateix lloc al voltant de la llar perquè deia que ell era el general de la cendra); Gepana, La; Gerra, La; Gila, La (feminització de Gil); Gipona, La; Gobernador, El  (renom  anecdòtic: un  dia el pare  d’aquest  senyor li va dir: el teu fill sembla un governador); Golondrina, El (procedien de Jaén. Al segle XIX la seva àvia era assistenta d'un coronel destinat a Cuba, de manera que tota la família havia de viatjar molt a costa de les vicissituds del militar); Gonçala, La; Gorrera, La; Gorrumo, El/Gorruma, La (ve del castellà gorromino per tan que era molt agarrat); Gota, La; Gran Capitán, El; Granerer, El (fabricava graneres); Granereta de mar (sempre estaba agranat el carrer); Grinyons, Els; Groc, El; Groc, Leopoldo El; Grosa, Arcadio la; Guana, La/Guano, El; Guapa, La (en la seva joventut va ser molt maca); Guapetó, El (era molt lleig); Haca, De l’; Herbero, L’; HerberoPaco el (distribuïa i venia herba per als animals domèstics del corral); Hort, De l’; Hort, Pepe l' (era l'encarregat de tenir cura del famós hort d'Emper o "hort de Ramon Rabaza", antigament situat al nord de la població. (veure rabassa, la); Hostia, Enrique de; Hostia, Vicente de; Jabalí, El (va matar un “jabalí” que el va sorprendre quan estava treballant a l'hort); Jano, El/Jana, La (procedia de La Jana); Jessusa, La; Jessusa, Paco la (a sa mare l’anomenaven  Jessusa); Juliana, Vicent la;  Jusepo, El; Lechera, La; Llarg, Sento el (era alt); Llepat, Emilio El; Llimeros, Els; Llimonaes,  Amparito  les  (tenia negoci de distribució i venda de begudes escumoses); Llisa, La; Llobeta, La (relacionat amb el cognom Llobet); Llop, El (possible cognom); Llossero, El  s natural de La Llosa); Llucia, La; Lluent, El; Lluentet, El; Lluisa, La; Luriana, La; Lusa, Elvira La; Macareno, El; Maces, De; Mainesa, Rosarito la (prové del cognom "main "); Malaena, La/ Malaeno, El (deformació  de Magdalena); Malés, La; Malia, La; Mamó, Pepe El; Manrona, La (feminització de manró: crostó, tros de pa, molt típic d’ací); Mansaneta, La; Manualeta, La; Mapa, Santeta el (durant una d'aquelles entranyables excursions en autocar consultava i explicava contínuament un mapa. Aviat les companyes de viatge van començar a dir-li amb broma: "Santeta, el mapa!"); Maquiniste, Fina el (el seu pare i ella reparaven màquines de cosir); Marca, La; Marco, De; Marietes, Les; Marrama La, MarramoEl; Marramo, De; Martella, Pilar de la; Martina, La (del cognom Martín); Mascarellero, El/Mascarellera, La; Maseta, La; Masonera, La; Medio millón, La (tenia fama de rica i assegurava que, en l’època, tenia més de mig milió de pessetes); Meleros, Els (elaboraven mel); Melga, La (vocable autòcton valler que designa una persona mústiga, amb falta de nervi, amb poca energia); Melindo, El; Mellana, La/ Mellano, El; Mentequero, El (pronunciava mal "el mantecaero"); Menut, El (era el més jove dels germans); Merequilda, La (per deformació de Hermenegilda); Merla, La; Merlo, Del; Mestre, Pepe el; Micaleta, La; Millonari, El (convidava molt sovint a paella a tothom)
Millonari, Sento el (se li cridava així amb ironia, i no sense crueltat, ja que era pobre i anava recollint burilles pels carrers); Mina, El de la; Mio, El; Miracielos, La (estava grossa, tenia els ulls sortits i quan caminava, ho feia amb la cara cap amunt, com si mirés al cel); Misa, Miguel de; Moco, De; Molí, Del; Molí, El; Moliner, El/Molinera, La; Moll, Concha el ; Molla, Pepa la (de caràcter molt suau); Momo, El (perquè feia moltes carasses i gestos); Mona, Blay de; Moncofí, El/Moncofina, La  (originaris de Moncofa); Mongeta, La; Monina, La; Monjo, Del; MoraSantet de; Morena, La; Morena, Santeta la (l'anomenaven Vicenta i era morena); Moreno, El; Morra, La; Morra, Teresín la; Morro tallat, Pascualet de (tenia el llavi partit); Morro, Del; Morrut, El (carregava de llavis); Mosca, La; Muda, Doloretes  la (era dement i muda. Solia passar les hores apuntada a la finestra, de manera que els nens que passaven pel lloc ho feien amb certa por i desconfiança, sobretot durant les hores nocturnes); Muerto, Vicent el (jugava a futbol i "amb només mirar-lo" es queia); Musica, Carmen la  de (era professora de música); Nana, La (era baixeta); Nano, Pepe el (era baixet); Nassos d'Aigüera (tenia les fosses nasals molt obertes); Nassuda, La; Negre, Paco el; Nena, La; 
Neno, El; Ninlloll, De; Ninyol, Pascualet de (ninyol era la denominació donada a un tipus de fil molt utilitzat en la fabricació d'espardenyes i aparegut a principis del segle XX. Pascual va ser el patriarca d'una família dedicada des de llavors a la indústria del calçat); 
Nofra, La; Norata, La (possible deformació d’Honorata); Norda, La (pel seu estrabisme); Nostre Senyor, El; Notari, Manolo el; Notaria, La; Nouera, La; Novata, La; Noy, Vicent el (procedia Catalunya); Nulero, El/Nulera, La (naturals de Nules); Nyinyorra, La; ObrerPaquito l'; Oficial, Pilar de l'; Olivero, El (amb el carro venien olives pels pobles de la comarca); Olla, Blay de; Ollera, Concheta la  (tenia industria terrissera); Ollera, L’; Olleres, Les; Ondera, L’ (natural d’Onda); Oro, L’/Ora, L’; ro, Pepe l'; Oro, Ramon del; Ouetera, L’; Palamosa, La (natural de Palamós –Barcelona-); Pallardona, La; Palola, La; Paloma, La; Paludet, El (tenia els incisius davanters molt grans, però era més jove que el palut, d'aquí el diminutiu); Palut, El (tenia els incisius davanters molt grans); Pana, La; Pandillo, El (Fill de la tia Pandilla); Panxeta, La; Panyero, El  (venia teles i draps); Pañuelitos, La  (possible usuària habitual d'aquesta peça); Papelines, Ursuleta de; Pareja Felis, La (sobrenom actual que designa una despreocupada parella que, vivint de la caritat, sol passejar amb el seu gos pels carrers cèntrics de la població); Parisso, El/Parissa, LaParo, El; Pastor, Pepe el; Patas, De; Pati, Del; Pato, De (criava ànecs); Pato, El; Patrisio, Isabel de; Peix, El (els seus avantpassats venien peix al mercat que portaven des Moncofa amb carro); Peixet, El (fill del peix); Pelà, La; Pelaet, El/Pelaeta, La; Pellera, La; Pelona, La; Pequeño luchador, El (era baixet però molt valent en el treball i els negocis); 
Pera, La (estava grossa); Perdiuo, El/Perdiua, La; Pere Vicent de l’alt, Els de (nom de casa per referencia a l’alt que era l’amo); Pere Vicent el alt  (inclou el qualificatiu per distingir de l'anterior); Pere, Tereseta de; Perero, El/Perera, La; Periquillo, La; Periquillo, Vicent el (portava ulleres de "periquito"); Perlo, El; Perolera, La/Perolero, El (tenia indústria de calders, olles i perols); Perragordaperrot, Ismael el; Pesadores, Les (pesaven els productes que venien); Peseto, El (sobrenom transmès des del segle XIX per un avantpassat que es jugava una pesseta-uns bons diners per a l'època-quan feia la partida al casino); Peterria, La; Petra, Carmen la; Pigos, El (d'aspecte apanollat i tota la descendència tenia pigues a la cara); Pigosa, La; Pigues, La; Pilara, La; Pilaro, El; Pinocho, La; Pinos, De; Pintora, La (provenia de família de pintors de brotxa grossa); 
Pintorico, Juanico el (era pintor); Pinyeta, La; Pinyol, De; Pipopa, La; Pistolera, La; Pitarro, La; Pitarrota, La (por feminització, l’esposa de "el pitarrot"); Pixona, La; Poero, El/Poera, La; Poeta, El (antic sobrenom. Possible afició a la poesia); Poll, De la; Poll, La; Pollastra, La; Popeye, Rosarito la (semblava un aire a "Olivia" la dona de "Popeye"); Porro, El/Porra, La; Potí, Amparo la; Pou, Del (a casa seva tenia un pou); Pouero, El; Prima, La
Primo, El (perquè es gastava tots els diners amb els amics); Prunera, La; Puça, La (eren dues germanes, l’una de Puçol i l’altra d’Alfondeguilla. La de Puçol va anar a visitar a la germana i aquesta li preguntà d’on venia el nom de Puçol. La germana li respongué del fet d’haver moltes puces. La conclusió a la que arrivà era de que ella era una puça); Puceta
Puço, El (xicotet com una puça); Puceta; Puço, El (xicotet com una puça); Punxa, La  (esposa d'un llenyataire (no al terme estricte de la paraula, sinó referit a la persona que recollia en la muntanya argelagues, arços, esbarzers i altres arbustos per al seu ús com a combustible en els forns) portava aquest simbòlic sobrenom en referència al tipus de matèria primera que el seu marit portava a la llar); Purisima, La (era molt lleig i ennegrit, pel que li deien d'aquesta manera en irònic antagonisme amb la Verge Maria); Quiqueta, La; Rabassa, La (sobrenom provinent del cognom "Rabaza”', desaparegut a la Vall.); Rabosa, La; 
Raboseta, La; Racó, Del; Racó, Tereseta el (vivia en una casa ubicada al racó de la "placeta Molins"); Rajoler, El (tenia una fàbrica de rajoles); Rata, El/Rata, La; Rateta, La; Raton, El (procedents de Jaén, el patriarca de la família solia dir: "hemos pasado más hambre que un ratón!"); Rayo, El (personatge molt esportista [boxejador i ciclista] i molt nerviós); Recontra, Angeleta la; Redimoni, La; Reineta, La; Rejolar, Del; Rejolera, La; Rellonge, Pepe del (es va instal·lar un rellotge de sorra a la façana de sa casa orientada cap al sud (plaça de l'Assumpció cantonada amb carrer Assumpció), per no poder fer-se a la façana de l'església confrontada cap al nord); Rellonger, Baldayo el (rellotger d'ofici); Remigia, La; Requino, Pascual el; Revenedora, La; Rey, Enrique el (possible referència a un cognom); Ricalbarrio, La (vivia al "barri" -al poble de baix- i tenia moltes finques); Ricatxa. La; Ripa, La; Ritx/Ritx, De; Rodaorets, Dels; Rogeta, La; Roglana, La; Roig de Centano, El; Roig de panoll, El (d’aspecte també apanollat); Roig de Pússies, El; Roig, Del; Roig, Sento el; Roja, Conca la (era pèl-roja); Roja, De la; Roja, La; Romano, Pepe el; Roques, Les eren tres germanes. possiblement descendents del cognom Roca); Ros, El (possible cognom); Rosquilla, La (venia al mercat més barat que ningú i tenia molts clients, de manera que es deia que "rosegava a tots els clients", fent referència a un insecte anomenat vulgarment "rosquilla" i que constitueix una plaga que rosega les fruites); Rossera, La; Rotxil, De; Ruala, La; Ruisenor, El (com el tio canario, sempre anava xiulant pel carrer. Es diu que el feia amb tant virtuosisme que molta gent li seguia per escoltar-lo); Rulla, la (la família tenia els cabells arrissats); Sabater, Pedro el; Sabatera, La; Salsera, La;  Saragosseta, La; Sare, El; Sare, Paco el; Sariero, El (tenia indústria de sàrries [saries])/Sariera, La (la seva dona); Sebet, Manolo el; Senc, El; Seno, El (era sereno i deis: “seeee…noo”); Senyoret de Font, El (anava sempre molt ben vestit, amb llaç i barret, de manera que semblava un senyoret. S'explica que abans de morir es va vestir ell mateix perquè la "Pallassa"-sobrenom de la dona encarregada de vestir i arreglar els morts- no el toqués); Serelló, El; Sereno, El; Sereno, Rosarito el; Serera, La; Sergies, Les; Serraor, El/Serraora, La; Serrello, El/Serrella, La; Sevina, La/Sevino, El; Sigarreta, Pepa la; Sirucano,  El  (Per deformació de "cirujano", ja que era barber i sabut és que antigament els mestres barbers exercien també de "metges cirurgians"); Siso, El (renom impúdic amb reminiscències sexuals); Siuena, De; Sorella, La; Sorella, Rosario La; Suria, La; Suseno, El; Tafarrera, La (dona del Tafarrero); Tano, El; Tasta, Blay de; Tasta, Pepa la; Tecla, Joanet de  (relacionat amb el nom de tecla); Tejero, El (tenia industria de teules); Teniente, Pepe del (el seu pare era tinent de la guàrdia civil); Terrero, El (amb el carro venia "terreta" -terra gres per escurar la vaixella- pel poble i la comarca; Timbre, Leonoreta el (Leonoreta anava al cinema amb la seva mare i el nuvi. A la foscor de la sala la parella es dedicava a la seva. Quan arribava l'hora de canviar el rotllo de la pel·lícula i sonava el timbre que avisava de la immediata encesa de les llums, la seva mare, situada en un lloc estratègic, la avisava amb un: "Leonoreta ... el timbre!"); Tintorer, El (fabricant de tints); Tintorer, Severino el (té tintoreria); Tirolana, La; Tolla, La; Tomate, La; Tomellera, La; Tona,  La (relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Tonico, El (diminutiu relacionat amb el nom d'Antoni-Antonia); Torera, La/Torero, El; Tortet de Caragola, El (estaca tort); Tortillero, El (feia i venia truites); Traveres, Les /Travera, La  (feminització del cognom Traver); Trinitaria, La; Turmona, La; Tururu, Joaquin de; Tururuna, La; Uanos, Els (venien “guano”); Ueca, La; Uisa, La; Ullets, Carmen la de (tenia els ullets menuts); Ullota, Andres de la; Uriano, L'; Valenciana, La; /Vallesseta, La; Vayo, El; Vedrino, Vicentico el; Vespa, La; Vetera, La/Vetero, El; Vicaja, La; Vilavellero, El  (era de La Vilavella); Vives, Amparito la (relacionat amb el cognom Vives); Xano, El, Xana, La; Xata, La
Xatet  de  Múrcia; Xato Carabases, El; Xato Pòlit, El; Xavale, Juan de; Xavo, La; Xicharra, La (com a persona parla molt); Xicot, La; Xicot, Patrosinio El; Xicote, El (era actor de teatre aficionat i cada vegada que actuava li tocava cantar la cançó: “Les castanyes del xicote”); Xicuets, Amparito La; Xilxero, El/Xilxera, La (eren naturals de Xilxes); Ximet, De David; Xin, El (s'explica que va viatjar fins a la Xina i que va trigar mig any a arribar)/ Xin, Del; Xinet, El (tenia a la cara certs trets orientals); Xiquillo, La; Xiquillo, Lola El; Xispa, La; Xochimet, Amparito de  (a son pare l’anomenaven Joaquin –Xochim-); Xocolatero, El/Xicolatero, El (tenia fàbrica de xocolata); Xolvi/Xolvia, La; Xoro, El/Xora, La; Xorrera, La/Xorrero, El (vivien a la plaça dels Xorros); Xorrereta, La; Xorrito, El/ Xorrito, La; Xoverico, El (procedia de Xóvar); Xovero, El/Xovera, La (naturals de Xovar); Xula, La; Xulos, Els; Xupana, La; Xurra, José la  (procedia de família castellanoparlant); Xurra, La; Xurro, Ángel el  (originari de Mosqueruela –Teruel-).
La Ramona (Avia i neta)

La Céntima

L'ARROSSERO, Joaquín

Governador, Ernesto Vilalta el

 Notari, El (Manuel Ramón Miquel)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada