AIXOVAR
Es pot referir al que per tradició patriarcal feia que normalment fos la dona qui aportés aquest aixovar sumant-lo al béns que tenia el marit, ja que era ella la qui acostumava a anar-se'n del domicili patern per incorporar-se a la família del marit. Tanmateix no era rar que en aquells casos en què la dona era filla única i per tant hereva del patrimoni de la seva família (és a dir: pubilla) fos el marit fadristern qui aportés el petit aixovar al ser ell qui s'incorporava a la llar de la dona.
O també el que és més habitual en els darrers anys com el conjunt de roba d'ús personal i d'ús comú de la casa, que la dona aporta al matrimoni.
-- La meua filla ja té l'aixovar fet
* Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna.
L'aixovar en l'actualitat, davant de la quantitat de divorcis, ha pres protagonisme en el marc de l'impost sobre successions i donacions, l'addició de l'aixovar domèstic és l'última operació que cal efectuar per determinar el valor de la massa hereditària a partir de la qual es calcularà l'impost sobre successions que, si correspon, hauran de pagar els successors.
L'aixovar és el conjunt de mobles, estris i robes d'ús comú a la casa, així com altres béns d'ús domèstic sempre que no tinguin la consideració de béns sumptuaris i que no produeixin renda. Així, no es consideren com a aixovar els béns sumptuaris com les joies, els vehicles, les embarcacions i les aeronaus, els objectes d'art i les antiguitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada