Pàgines
▼
dijous, 30 de gener del 2014
Dir una mentida com una catedral
Significat: Mentir.
Va dir una mentida com una catedral que ningú es la va creure.
Equivalents:
Això és tan veritat com ara plouen nesples
Aixó està Bolat!
Cada paraula, dues mentides; Dotze paraules, tretze mentides
Cant de sirena
Clavar una blava
Clavar-les pel descosit
Com a punys
Com ara plouen carabasses
Comptar més pa que formatge
Conta-ho a la mare
Cridar vi i vendre vinagre
Dir mentides a caramulls
Dir més mentides que el diari
Dir més mentides que la gaceta
Dir una cosa per una altra
Dir una mentida per estirar una veritat
Dir-ne tres a un brot
Donar gat per llebre
Donar sabó [a algú]
Donar [a algú] el bes de Judes
El paper es molt sofrit
Embotir l'embut per l'ample
En una mentida tapa el sol
Engolir-se-les com a punys
Ensabonar
Entrar per la porta falsa
Faltar a la veritat
Fer engolir la píndola [a algú]
Fer mentir [algú]
Fer veure una cosa per una altra
Fer-la
Fregir-la
Jugar-la
Menjar-se l'ham
Menteix més que alena i alena més que un porc
Mentir com l'ànima de Judes
Mentir de barra a barra
Mentir pel coll
Mentir per la barba
Mentir per la gola
Negar [una cosa] a cara de ferro
No descalçar-se per mentir
No parla que no menteix
Pescar [algú] a l'encesa
Pintar la cigonya
Pintar sant Cristòfol nan
Posar més pa que formatge
Predicar el que no es creu
Que ho conti a la mare
S'atrapa més prompte un mentider que un coixo
Ser més embustero que en Calça [o Calces]
Ser més fals que Judes
Ser més fals que l'ànima de Judes
Ser més fals que Mahoma
Ser més mentider que en Calça [o Calces]
Ser un dimoni emplomat
Ser un sac de mentides
Tindre les dents clares
Tirar dau fals
Tot el que deia eren guatlles
Vendre gat per llebre
Ser plat de segona taula
Significat: Mediocre.
És un plat de segona taula, no compten mai amb ell alhora de decidir.
Equivalents:
Això no mata
Això no mata ni espanta
Anar a menys
Baixar de to
Cosa de xitxa i nap
Cul d'olla
De mala mort
De mitja hora passar
De no res
De pa i figa
De pa i raves
De pacotilla
De panfonteta
De per riure
De secà
De segona categoria
De segona fila
De via estreta
D’estar per casa
El darrer mot del Credo
En to menor
Ésser de paper d'estrassa
Fer ganes de plorar
Fer plorar
Fer pocs pets pudents
Fer tant de paper com en Palou a sa Pobla
Fer tant de paper com sa granera
Fer tant de paper com una butlla vella
Home gris
Importar tres pitos
Importar un pito
No ésser ningú
No fer cap pet que pudi
No matar moros
No poder fer cul de gallina
No tenir fusta de marit
No tenir fusta de sant
No tenir pena ni gloria
No tenir suc ni bruc
No valdre un cuc
Pobre diable
Portar pocs capellans a enterrament
Sense suc ni bruc
Ser de cal, si en queda
Ser de pa i calbot
Ser poca cosa
Ser [una cosa] de pa sucat amb oli
Un esquitx d'home
Vindre a menys
Viure sense pena ni glòria
De bon matí
Significat: Matí.
De bon matí agafa el carro i se'n va a l'hort.
Equivalents:
A sol alt
A les hores xicotetes
A les primeres clarors
A les xicotetes
A on vas tan de matí?, Si en cá [o encara] no lloguen [o contracten]
A ple dia
A primera hora
A punt d'alba
A punta d'alba
A punta de dia
A punta de sol
A trenc d'alba
A trenc de dia
Al cant del gall
Al fil del dia
Al gall cantant
Al matí
Al primer llustre
Al toc d'alba
Bon dia!
Bon dia i bona hora!
Bon dia pel matí!
Botar del llit
De bell de dia
De jorn
De llevada
De matí
De matinada
Despertar-se al cant de l'alosa
Déu vos guard
El primer que s'alça es vist
Entre dos clarors
Ésser matiner com una alosa
Esser un bon gallet
Fer matines
Haver-hi matines
Llevar-se primer que la màrfega
No ésser encara una hora ni una altra
Posar-se de peus a terra
Qui matina, fa farina
Qui s'alça matí, pixa allà on vol
S'ha pixat en el llit
Saltar de peus a terra
Saltar del llit
Ser dia de matines
Tocar diana
Tocar matines
Afaitar en sec
Significat: Matar.
Mentre estava dormint va entrar en silenci i amb un matxet el va afaitar en sec.
Equivalents:
A degolla
A foc i flama
A mala mort
A mata-degolla
A sang i a foc
Anar-se'n [algú] al calaix
Arrancar l'ànima [a algú]
Bany de sang
Córrer la sang
Córrer la sang pels carrers
Córrer sang
Cosir a bales
Costar la vida
Costar moltes vides [una cosa]
De mala mort
De sang i fetge
Deixar fora de combat
Deixar sec
Deixar [algú] al seti
Demanar el cap
Donar cap de porc
Donar mort [algú]
Enviar a l'altre món
Enviar [algú] a l'altre barri
Fer botifarres de la sang [d’algú]
Fer córrer la sang
Fer el tupí [a algú]
Fer l'arbrer [a un animal]
Fer un doblet
Fer-li la pell [a algú]
Llevar el cap [a algú]
Llevar la vida [a algú]
Matar com a xinxes
Morir a espasa
Morir com a xinxes
Nedar en sang
Obrir el cap
Passar a espasa
Passar a fil d'espasa
Passar a tall d'espasa
Passar per les armes
Passar-ho tot a foc i a flama
Passar-ne els taps, [d'algú o d'alguna cosa]
Perdre la vida
Portar a tall d'espasa
Portar [algú] al calaix
Posar fora de combat
Quedar al seti
Rebre mort [algú]
Rentar [alguna cosa] amb sang
Rompre's la crisma
Segar la vida
Sense quarter
Traure del vent
Trencar-se el coll
Trencar-se la crisma
Trencar-se la nou del coll
Treure del món
Treure els budells [a algú]
Treure les tripes [a algú]
Vessar la sang fins a l'última gota
Vessar sang
Volar el cap [a algú]
Volar-se el cap [algú]
Estar més marejat que un allioli
Significat: Marejar
En baixar de la sínia estava més marejat que un allioli.
Equivalents:
Anar-se-li'n el cap enfora
Anar-se-li'n el cap entorn
Atorrollar
Buidar el cervell
Canviar de color
Cap xarbot
Carregar el cap
Cloquejar el cap
Donar el menjar als peixos
Fer anar el cap en roda
Fer el cap com un bombo
Fer rodar el cap
Girar el ventrell
Girar-li el cervell
Mal de cap
Marejat com una coca
Marejat com una sopa
Mudar de color
Perdre el color
Posar el cap com un timbal
Pujar al cap
Regirar el ventrell
Regirar els esperits
Regirar l'estómac
Remoure el ventrell
Rodament del cap [a algú]
Rodar-li el cap [a algú]
Rompre el cap [a algú]
Suor freda
Tenir el cap com una ferrada
Torba de cap
Tornar-se blanc
Tornar-se groc
Trencar-se-li el color
Treure els budells per la boca
dilluns, 27 de gener del 2014
Tractar a baqueta
Significat: Maltractar.
No li te cap consideració, el tracta a baqueta.
Equivalents:
A puntades de peu
Arrossegar pel fang
Arrossegar [algú] pel llot
Bacó –ona
Donar una coça al cul
Dues pedres
Dur [algú] a rebolcons
Ens porten "a rabo de borrego"
Estar barres obertes
Fer anar com una granera
Fer capa torera [d'algu
Fer [a algú] sa llenya damunt
Fer [de qualcú] corda de baldufa
Fer pleta [d'una cosa]
Fer voltar [algú] com una baldufa
Fer-ne sopes, [d'algú]
Fot-li fort que és de Reus
Fum-li fort que és de Reus
Manejar [una cosa] com a roba de cossari
Pitjar el tascó [a algú]
Rossegar [algú] pels cabells
Ser tractat com un gos
Tenir mala jeia
Tindre com un gos
Tirar grapats de llot [a algú]
Tractar a empentes
Tractar com un drap brut
Tractar com un gos
Tractar [una cosa] com a roba de cossari
Armar la grossa
Significat: Malifeta
La va armar grossa quan es va entretenir embrutant la paret.
Equivalents:
Agafar [algú] amb els pixats en el ventre
Agafar en les mans en la pasta
Cagar-la
Cantar les quaranta [a algú]
Cantar les veritats [a algú]
Collir a la rasa
Caure de quatre potes, com els gats
Dir-ne una de l'alçada d'un campanar
Dir-ne una de les seues
Donar esca al dimoni
Donar per salar
Fer [algú] una de les seues
Fer el bèstia
Fer el boig
Fer el borinot
Fer isetes
Fer l'animal
Fer les mil i una
Fer mala farina
Fer una mala jugada
Fer una mala passada
Fer-la blava
Fer-la com un lluç
Fer-ne de l'alçada d'un campanar
Fer-ne de seques i de verdes
Fer-ne de totes
Fer-ne de tots colors
Fer-ne de verdes i de madures
Fer-ne una com un cabàs
Fer-ne una com un cove
Fer-ne una de bombero
Fer-ne una de crespa
Fer-ne una de grossa
Fer-ne [de malifetes]
Gran com un temple
Gran com una casa de pagés
Gran com una catedral
Haver-ne per al mes valent
Ja vindràs a bordo a menjar galeta!
Jugar-li una mala partida
Negoci brut
No fer-ne de bona
Pagar la nova i la vella
Pareix que no haja trencat mai cap plat
Prendre mala vereda
Ser un ferrabràs
Tindre molta por però molt poca vergonya
Tirar per mal cap
Traure els draps [o drapets] al sol
Trobar [algú] amb els pixats en el ventre
Tu ni tens vergonya ni la coneixes
Alçat-se amb la castanya torta
Significat: Malhumorat.
Aquest mati el meu company s'alçat amb la castanya torta, no li puc dir res que no em renya.
Equivalents:
Alçar-se amb l'altre peu
Alçar-se [un] en la cama torta
Anar de mosca
Anar més variable que el vent
Cara de mala llet
Cara de vinagre
De mal talent
Deixar mosca [a algú]
Donar curs
Dur la mosca
Ésser com una mimosa
Ésser de geni viu
Esser un esguit de bací
Ésser una pólvora
Estar d'un humor negre
Estar de futris
Estar de mal café
Estar [algú] unflat
Estar de mal humor
Estar de mal rotllo
Estar de mala gaita
Estar de mala gana
Estar de mala hòstia
Estar de mala llet
Estar de mala lluna
Estar de mala veta
Estar mosca [a algú]
Estar negre
Estar que bufa
Fer cara de gos
Fer cara de pocs amics
Fer cara de pomes agres
Fer cara de prunes agres
Fer morros de pam
Geniüt com un bitxo
Haver-se-les
Home de mala jeia
Llevar-se per la mala espona
Mal enformatjat
No anar de peres
No estar d'humor
No estar de filins
No estar per a hòsties
No estar per coverbos
No estar per brocs
No estar per figues
No estar per jocs
No estar per orgues
Parèixer un flare marmolador
Pujar-li la mosca al nas
Semblar la truja d'Artana, fotent i grunyint
Ser [algú] un pollastre mort a canyades
Ser del morro tort
Ser un flare marmolador
Tenir el dia sis
Tenir el vi dolent
Tenir el vi trist
Tenir geni de pólvora
Tenir la mosca
Tenir mala jeia
Tenir males arrancades
Tenir males llevades
Tenir mals arrambatges
Tenir sempre un queixal que el renya
Tenir un dia dolent
Tenir un dia tonto
Tenir un mal dia
Tenir una hora bèstia
Tindre cara de pomes agres
Tindre cara de prunes agres
Tindre dies
Tindre el geni fort
Tindre el rot agre
Tindre la cara llarga
Tindre la castanya torta
Tindre la figa girada
Tindre llunes [algú]
Tindre mal geni
Tindre mala bava
Tindre males cosquerelles
Tindre [algú] mal vi