Anar com l'anell al dit

Anar com l’anell al dit

Significat: Exacte.
Eix pantaló et senti tan bé com l'anell al dit.

Equivalents:
A entrada
A entrants de
A la lletra
A pic de
Això mateix
Al peu de la lletra
Al punt
Al tombant
Amb tots els ets i uts
Anar com a pintat
Anar com l'oli al cresol
Anar com un trabuquet [una cosa]
Anar pintat
Anar que ni pintat
Anar vestit que ni pintat
Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot
Conèixer [una cosa] amb tots els pèls i senyals
Contar fil per agulla [una cosa]
Contar [una cosa] punt per agulla
Contar [alguna cosa] punt per randa
Cosa per cosa
De cap a peus
De cosa en cosa
De pe a pa
De punt a punt
Descriure [una cosa] amb tots els pèls i senyals
Dia de navegació
Dia per dia
El com i el quan
El com, el quan i el perquè
El què i el com
En pels i senyals
En punt
És a dir
Espès i menut
Exacte com un rellotge
Fet i pastat
Fil per randa
Justa la fusta
Més ben dit
Millor dit
Mot a mot
Mot per mot
Ni més ni menys
Ni pintat en màscara
No venir d'un pam
O sigui
Paraula a paraula
Paraula per paraula
Pas a pas
Pèl per pèl
Portar pel solc
Punt per agulla
Punt per punt
Retre compte [d'alguna cosa a algú]
Sense anar més lluny
Sense posar ni llevar punt ni coma
Set senalles, catorze anses
Un hora de rellotge
Vinc a dir
Vull dir

Més clar...aigua

Més clar... aigua

Significat: Evidència.
Com vols que t`ho digui, no aniré. Més clar...aigua.

Equivalents:
A la vista
A plena llum
A ulls veients
Això està tan clar que fins un cego ho veu
Això són faves comptades
Anar de callada
Ben clar
Ben net
Caure pel seu propi pes
Cercar cinc peus al moltó
Clar com la llum del dia
Clar i net
Deixar retratat
Deixar [algú] en evidència
En vista
És clar com l'aigua
Ésser de calaix
Esser diners comptats
Esser diners segurs
Estar cantat
Fer tocar amb la mà
Ho porta el plano
I tant!
Ja se sap
La raó no vol força
Més clar que la llum del dia
Net i cru
Net i pelat
No té retop
No tenir color
No tenir espina ni os
Poder pujar-hi de peus
Poder-se tocar amb el dit
Portar escrit a la cara
Posar a la picota
Posar al descobert
Posar de manifest
Posar en evidència
Quedar retratat
Saltar a la vista
Saltar als ulls
Ser clar com l'aigua
Ser més clar que l'aigua
Ser més tort que un rabassó
Tan cert com ara és de dia
Tan cert com el sol
Tan cert com la claror del dia
Tan cert com la llum
Tan cert com que el sol ha eixit
Tan cert com tu i jo ara som aquí
Tindre pa en l'ull
Va de callada
Vessar-la
Veure a venir
Veure d'una hora lluny
Veure de lluny
Veure's d'una llegua lluny [algú, o alguna cosa]

Fer-se'n creus

Fer-se’n creus

Dignificat: Estranyar.
Es feia creus en veure'l arribar tan mal arreglat.

Equivalents:
Açò és l'eco, o la xica del forn
Ai cabàs
Alabat siga Corpus, festa de xiulets!
Alabat sia Corpus, que fa el dia llarg!
Alabat siga el Corpus, que sempre cau en dijous!
Aquesta és bona i no embafa!
Aquesta si que és bona!
Caure com una bomba
Caure com una llosa
Caure d'esquena
Caure de cul
Caure entre cap i coll
Deixar amb un pam de boca
Deixar blau [algú]
Deixar clavat en terra
Deixar d'una peça
Deixar de pedra
Deixar emponnat
Deixar fred
Deixar glaçat [algú]
Deixar mort
Deixar parat [algú]
Deixar sense paraula
Deixar sense resposta [algú]
Déu del cel!
Déu meu!
És prou que
Ésser fort
Ésser massa
Ésser un cas
Esta sí que és blava!
Eu!
Fer estrany
Fins les criatures ho saben
Mai no ho hauria dit
No cabre a la barretina
No cabre al cap
No saber avenir-se
No saber-se acabar [alguna cosa]
No poder avindre's [d'una cosa]
No saber avindre's [d'una cosa]
No saber quina mosca [l'ha picat?
No saber quina mosca t'ha, picat?
Paréixer mentida
Qué collons vols?
Què dius ara?
Quedar clavat en terra
Quedar blau
Quedar sense paraula
Quedar tallat
Quedar-se parat
Quedar-se un fet de pedra
Qui ho diria!
Qui ho havia de dir
Quina mosca l'ha picat?
Quina mosca t'ha, picat?
Ves!
Ves per on!
Vindre de nou [a algú, alguna cosa]
Vol dir?
Voleu dir?
Vols dir?

Fer vidriola

Fer vidriola

Significat: Estalviar.
Mira que la meva filla sap fer vidriola, tots els diners que li donin se'ls guarda.

Equivalents:
A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs
Arreplegador de segó i escampador de farina
Dur un còdol a la faixa
Dur un roc a la faixa
Estalviador com una formiga
Estar a cobert
Estrényer el cinturó
Estrényer els cordons
Estrènyer la bossa
Estrényer la cintura
Estrényer la corretja
Fer bossa
Fer ca seva
Fer casa
Fer cent nuus a un dobler
Fer equilibris
Fer guardiola
Fer muntó
Fer piló
Fer pot comú
Fer un racó
Fer-se un raconet
Guardar-se una poma per a la set
Mirar prim
Portar un roc a la faixa
Replegar la cendra i escampar la farina
Ser de ca l'Estret
Ser una formigueta
Tancar l'aixeta
Tenir un bon racó
Tenir un racó
Tenir una bona moma
Tenir una poma per a la set
Tindre la butxaca queta
Tindre un roc a la faixa
Traure els biaixos

Esperar amb candeletes

Esperar amb candeletes

Significat: Esperar.
La meva neboda esperava amb candeletes l'arribada dels Reis.

Equivalents:
A l'espera de
A la fi
A la fi, Déu dirà
A reserva de
Agarrar el cabaç
Aguantar la paret
Al final de
Amb el cor en la gola
Amb l'ajuda de Déu
Anar a fira
Anar ben servit
Anar llarg
Anar per a llarg
Anar servit
Color verd d'espera
Deixar de plantó
Demà serà un altre dia
Donar temps
Donar-li temps al temps
Donar-se mal cor
Dormir-hi [amb un problema, una preocupació, etc.]
D’allà on no n’hi ha, no es pot treure
El burro ja serà mort de rialles
Encara és hora que
Espera que aguarde
Esperar amb candeletes la cavalcada dels reis
Esperar amb impaciència
Esperar assegut
Esperar assentat
Esperar com els jueus el messies
Esperar com les ànimes el bé
Esperar com qui espera el messies
Esperar com si esperassin el perdó
Esperar el mannà
Esperar el messies
Esperar el sant adveniment
Esperar l'hora
Esperar la becada
Esperar la vinguda de l'Esperit Sant
Esperar [una cosa] amb un pam de dents
Esperar vivament
Estar a l'expectativa
Estar a la joca
Estar a veure’ls vindre
Estar de parada
Estar de plantó
Estar dins s'ou ple
Estar en capella
Estar en remull
Estar dins un foc
Fer antecambra
Fer cantonades
Fer cua
Fer eixir barba
Fer Pasqua abans de Rams
Fer temps
Fer un compàs d'espera
Fer una queixelada
Fer-se desitjar
Fer-s'hi vell
Jaure-hi
L'ase ja serà mort de rialles
Mantenir-se a la capa
Matar la gana
No tenir espera
Per fi
Posar-se a punt
Sala d'espera
Si Déu vol
Sortir-li barba [a algú]
Tenir a mig coll
Tirar coll avall
Tenir en cartera [un assumpte, un escrit, una obra]

Fer pols [una cosa]

Fer pols [una cosa]

Significat: Trencar, rompre, espatllar.
Mentre netejava la prestatgeria va tirar el gerro en terra i el va fer pols.

Equivalents:
A miques i a bocins
A trossos
Anar atrotinat
Anar el carro pel pedregar
Anar-se'n a beure oli
Anar-se'n a fer punyetes
Anar-se'n a la pífia [una cosa]
Anar-se'n a mal borràs
Anar-se'n a mal viatge
Anar-se'n a perdre oli
Anar-se'n a rodar [alguna cosa]
Anar-se'n al diable
Anar-se'n al dimoni
Anar-se'n com l'esca
Cafetera russa
Dur a malbarat
En desús
Engegar [alguna cosa] a passeig
Engegar [alguna cosa] a rodar
Estar a tres quarts de quinze
Fer a banderes [una cosa]
Fer malbé
Fer abat de
Fer benes [d'una roba]
Fer cendres
Fer miquetes [una cosa]
Fer mal ús [d'alguna cosa]
Fer nova una cosa
Fer peces [una cosa]
Fer pleta [d'una cosa]
Fer puré
Fer trinquis
Fer trossos
Fer un abat
Fer [d’algú] una coca
Ficar-s'hi l'oruga
Ficar-s'hi la bruixa
Fora de servei
Ja l'hem cagada llaurador
Llançar a perdre
L´has cagat, manigüela!
Passar les coses a la trampa
Trencar-se coll i barres
Trencar-se el coll
Trencar-se la crisma
Trencar-se la nou del coll

Menjar-se viu [algú]

Menjar-se viu [algú]

Significat: Renyir.
Va ser insultar-lo i llençar-se sobre ell que si no el lleven se'l menja viu.

Equivalents:
A dagues tirades
Abocar el carro
Abocar la pastera
Abocar-li el cabàs
Abocar-li la pastera damunt
Aguantar el xàfec
Ajupir les orelles
Ajustar els comptes
Anar a grapats
Anar a sarpa la grenya
Anar cada u pel seu costat
Anar de rebot
Anar mal dades
Apretar la mà
Armar bregues
Armar bronquina
Armar gresca
Armar un escàndol
Armar un vol [a algú]
Armar-la
Arrancar-se es monyo
Atiar el foc
Beu-te aquesta!
Buscar raons
Cantar la canya
Cantar les quaranta [a algú]
Cantar les veritats [a algú]
Cantar-li la cartilla
Caure-li un bon paquet
Cercar bregues
Cercar cinc peus al moltó
Clavar barres avall
Clavar canya
Clavar crits
Clavar per la cara
Clavar un juli [a algú]
Clavar un vol [a algú]
Clavar una lliçó
Deixar [algú] escaldat
Deixar arreglat [algú]
Dir quatre coses ben dites
Dir-s'ho tot
Donar les encarregades
Donar renyines [a algú]
Donar una lliçó
Donar una maneta
Donar [a algú] per a peres
Dur-se bandera negra
Encendre el vesper
Engegar quatre crits [a algú]
Engegar quatre fàstics [a algú]
Enredar-se com les cireres
Ensenyar les ungles
Enverinar el vesper
Escalfada d'orelles
Escalfar-li les orelles
Ésser un bronques
Ésser una boca de trons
Estar a mata-degolla
Estar a matar [amb algú]
Estar barres obertes
Estar com el ca i com el moix
Estar com el gat i el gos
Estar com el gat i la rata
Estar com gats i gossos
Estar de cul al marge
Estar de morros
Estar de picot
Estar de punta
Estar mata'm o et mataré
Estar renyit [amb algú]
Estirada d'orelles
Estirar les orelles [a algú]
Estirar-se les grenyes
Estirar-se es monyo
Fer a miques
Fer anar dret
Fer llaurar dret [algú]
Fer llit a part
Fer posar de punta
Fer un mullader
Fer xixina [o xixines]
Fer [algú] amb arròs
Fer-li petar [alguna cosa] per la cara [a algú]
Fet una furia
Fermar curt [qualcú]
Fica't els dits en el cul!
Fica't els dits en el nas!
Fica't les mans a la butxaca
Fotre un pinyó
Fregada d'orelles
Haver-hi xerecs
Llegir-li la cartilla
Moure baralles
Moure inxes
Moure raons
Moure un escàndol
Moure un vol [a algú]
Moure xivarri
Nic-i-nyac [o nyic-i-nyec]
Parlar granat
Partir palletes
Partir peres
Partir-se la civada a coces
Passar el gat per l'esquena [a algú]
Passar una maneta
Pegar canya
Picabaralla
Picar-li els dits
Picar-li la cresta
Portar-se a matar
Posar averanys
Posar el crit al cel
Posar foc
Posar les peres a quatre [a algú]
Posar un gipó[ a qualcú]
Posar-se com un gall de panses
Posar-se com una fúria
Posar-se de punta
Punyir el vesper
Quin xàfec que m'ha caigut
Rebre el jornal en fusta
Renyina de capçal
Renyina de coixí
Ser de pala i foguejar
Ser llarg de dits
Ser un donat pel sac
Sortir com un pinyol de cirera
Tenir-se-les
Tindre els dits llargs
Tindre les mans falagueres
Tindre les mans lleugeres
Tindre xerecs
Tirar cada u pel seu cantó
Tirar en fona
Tirar la cavalleria damunt [qualcú]
Tirar-li [alguna cosa] per la cara [a algú]
Tirar-se els plats pel cap
Tirar-se els trastos pel cap
Toc d'atenció
Tocar-li el crostó
Tocar-li l'esquena [a algú]
Traure [a algú] la puça de l'orella
Trencar el plat bonic
Treure el sant Cristo gros
Treure's els ulls
Venir a les mans
Veure's les caretes
Voler guerra