Donar a llum [una obra]

Donar a llum [una obra]
Significat: Publicar.
Ja ha acabat d'escriure el llibre i pronte donarà a llum en totes les llibreries.

Equivalents:
A la faç del món
A la vista
A porta oberta
A quatre vents
A so de campanes
A so de trompeta
A xanco i manco
Al sol de migdia
Anar a la plaça
Bum-bum
Camí públic
Camí ral
Còrrer com una reguera de pólvora
Córrer la veu
Cridar als quatre vents
De cara a la galería
Deixar caure
Descórrer la cortina
Donar a conéixer
Donar a la premsa
Donar al públic
Donar eixida [alguna cosa]
Donar veus [d'alguna cosa]
Eixir a la llum
Eixir al carrer
El paper és molt sofrit, i la tinta acompanya
Els draps bruts se renten en casa
En públic
En vista
Entre bastidors
Escampar-se [una cosa] com el gram
Escampar-se com una reguera de pólvora
Escampar-se com una taca d'oli
Escampar-se la veu
Estendre's com una taca d'oli
Fer esquella [d'alguna cosa]
Fer safareig
Fer tam-tam
Fer servir de ninot
Fer-li entenent
Jornada de portes obertes
La dissimulació del barber, que treia les bacines al carrer
Llançar [alguna cosa] al mercat
Llançar veus [d'alguna cosa]
Passar per les baquetes
Posar [algú] a la vergonya
Posar [alguna cosa] per miroia
Posar en circulació
Prendre carn
Servir de ninot
Treure en roda
Treure [algú] a la vergonya
Treure [alguna cosa] al mercat
Treure [una cosa] a plaça
Treure a llum [una cosa]
Veure la llum

Fer pudor [una cosa a algú]

Fer pudor [una cosa a algú]
Significat: Pudor. Mal olor.
No ens podem arrimar al seu costat del pudor que fa, mai va net.

Equivalents:
Anar brut com una guilla
Cantar l'africana
Esser pudent com una guilla
Fer olor de sabatot
Fer olor de set cuinats
Fer una pudor que empesta
Més podrit que una anxova
No flairar a flors i violes
Olor de resclosit
Podrit com una anxova
Pudir a forca
Pudir a formatge
Pudir com a carn de vas
Pudir com una geneta
Pudir com una guilla
Pudir com un porc
Pudir com una rabosa
Pudir més que una guilla
Pudor de resclosit
Tombar d'esquena [algú]

Al caliu

Al caliu
Significat: Calent.
Vaig mantenir el sopar al caliu pedr tal de que no es refrede.

Equivalents:
Això és que no tens llacor
Al caliu
Al sol
Anar calent
Anar d'eixida
Bufar-se els dits
Calent com un all
Calent com un torró [o com un torronet]
Cendra viva
De calent en calent 
Entrar en calentor
És més calent que el fem de porc
Esser més calent que un forn
Estar calent [algú]
Ficar-se més calent que el mànec d'una paella
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Mans fredes, cor calent 
Menjar-s’ho a cremadent
No haver menjat calent
Per l'hivern, bona sopa i vi calent
Portar el paraigües
Posar calent
Prendre calentor
Ser com un gat fogoner
Ser mes calent que un all porro
Tindre caliu la terra 
Tindre la sang calenta

Coure-s'hi ous

Coure-s'hi ous
Significat: Calor.
Fa tanta calor que es pot coure ous damunt les pedres.

Equivalents:
A la fresca
A la fresca 
Abelles de juliol, el cap li dol
Agafa aire, perdigó
Al sol
Bufar-se els dits
Calent com un torró [o com un torronet]
Cendra viva
Caure rotllat com un cuc
Cop de calor
Cop de sol
De calent en calent
Dia covat
El poll de juliol sempre du dol
En juliol, ni dona ni caragol
Entrar en calentor
És més calent que el fem de porc
Esser més calent que un forn
Estar calent [algú]
Estar en un rent
Estar enjoliolat
Fer somorda
Fer un sol de justicia
Fer un sol que bada les pedres
Fer un sol que bofega
Fer-lo sufocar
Més encès que un lleu
Posar-se en ombra
Posar-se en un lloc fresc
Prendre calentor
Tenir fogots
Tenir les dents suades

Guardar [alguna cosa] al pap

Guardar [alguna cosa] al pap

Significat: Mantenir.
Ningú sabem el que li han dit, des de que ho va sentir s'ho ha guardat al pap i no ho ha dit a ningú.

Equivalents:
A càrrec
A coll
A costa de
A despesa
A dispesa
A expenses
A la sopa bova
A peu dret 
Aguantar el punt
Anar-se'n de la boca
Assegurar el pa [a algú]
Boca inútil 
Covar la cendra
Covar més que una lloca de març
Fer cent nuus a un dobler
Fer el molinet
Fer la vida [a algú]
Haver d'omplir moltes boques
Haver de fer cagar molts culs
La paraula abans de tot
La paraula és l'home
La paraula fa l'home
Mantenir la paraula
Mantenir-se a la capa
Menjat i begut 
Menjat i vestit
Més moral que l'Alcoià
Navegar entre dues aigües
Nedar entre dues aigües
Panxa plena i llençol net
Paraula de Rei no pot mentir
Pegar en pedra
Portar al pap [alguna cosa]
Portar en revolta
Portar [algú] a les costelles
Portar [algú] damunt les costelles
Portar-ne molts de penjats a l'esquena
Posar-se de cul a la paret
Sobre les espatlles [d'algú]
Tenir per a bullir l'olla
Tenir taula parada
Tindre casa franca
Tindre el pa assegurat
Tirar i amollar
Trobar taula parada
Viure a l'esquena dels altres
Viure amb l'esquena dreta
Viure [algú] a les costelles
Viure [algú] damunt les costelles

Me la pagaràs

Me la pagaràs
Significat: Revenja.
D'aquesta no passa, me la pagaràs a la primera ocasió que ens trobem.

Equivalents:
Anar a torna jornals
Anar a tornes
Burla amb dany, no compleix l'any
Cobrar-s'ho
Dur-se'n les tornes
En paus
En revenja
Et donaré un sis que pareixerà un dotze
Fer el xau-xau
Fer la pau
Girar-s'hi
Ja cal que es calci
Ja et trobaré
Ja t'arranjaré, jo
Ja vindrà la festa del nostre carrer!
Pagar [algú] amb la mateixa moneda
Pagar [algú] amb la moneda que es mereix
Per venjança
Portar-la votada
Prendre venjança
Quedar-se cabals
Cobrar-s'ho
Retre mal per mal
Si t'agafo no tindràs fred
Tenir-la jurada
Tenir-la votada
Tornar el canvi
Tornar el colp
Tornar la pilota
Tornar les pilotes al joc [o en el joc)] [a algú]
Tornar-s'hi

Fer i desfer

Fer i desfer
Significat: Poder.
El president del govern no té cap dubte en fer i desfer la situació per tal de que no es complique.

Equivalents:
A dit
Abastar lluny
Agafar [algú] pel coll
Agarrar-se llibertats [o llibertat]
Anar a remolc d’algú
Anar amunt i avall
Anar d'un costat a l'altre
Anar darrere [d'algú] com un gos
Atacar les tiretes
D'empenta
Deixar el dau
Donar llum verd a
Dur a cavalcador [algú]
Dur a piló
Dur al palmell de la mà
Dur els calçons
Dur les de guanyar
El peix gros es menja el menut
És un home de pes
Esser de l'olla
Esser dona de fer [una cosa]
Esser dona per fer [una cosa]
Ésser el pito del sereno
Ésser l'àliga de qualque cosa
Ésser un calces
Ésser un cap gros
Ésser un dictador
Estar amb el dogall al coll
Estar en la mà ] [d'algú]
Estar en les mans [d'algú]
Estar sota la fèrula [d'algú]
Estar un lligat de mans i peus
Fer anar com un putxinel·li
Fer anar [algú] com el pito del sereno
Fer anar [algú] com una baldufa
Fer anar [algú] com una pilota
Fer ballar
Fer ballar [algú] com un putxinel·li
Fer ballar [algú] com una baldufa
Fer de qualcú corda de baldufa
Fer el gallet
Fer el manaia
Fer el seu poder
Fer escola
Fer fer arri aquí arri allà, [a algú]
Fer fer la llei
Fer voltar [algú] com una baldufa
Fer-ne [d'algú] el Bon Jesús
Fer-se seu
Fermar curt [qualcú]
Ficar-se [algú] a la butxaca
L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo
La dona fa l'home
Llei de l’embut
Manar un més que l'amo
Menar la dansa
Menjar-s'ho tot
Menjar-se el món
Moure els fils
No poder fer més
Parar el carro
Parar els peus [a algú]
Passa al final per la canyissola
Passar cama
Pastar i fényer [algú]
Portar els pantalons
Portar la batuta
Portar les calces
Portar les regnes
Portar [algú] a remolc
Posar les sinagües [a algú]
Posar fre
Posar una barra travessera
Posar [algú] a ratlla
Posar [algú] al seu lloc
Posar-li la cama damunt
Posar-li [a algú] el peu en el coll
Posar-li [a algú] el peu en la gola
Posar-se al davant de
Posar-se les calces [d'algú]
Permetre's llibertats [o llibertat]
Prendre [algú] pel pito del sereno
Prendre's llibertats [o llibertat]
Pujar a cavall [d'algú]
Pujar a l'esquena [d'algú]
Pujar-li a la gepa
Remenar l'olla
Remenar les cireres
Remenar les cols
Ser home de valor
Ser l'amo del ball
Ser l'amo del carxofar
Ser lliure de [fer una cosa]
Ser poderós de [una cosa]
Ser senyor de si mateix
Ser un baldragues
Ser un calçasses
Ser un peix gros
Ser un sinagües
Tallar el bacallà
Tenir a discreció [algú]
Tenir a la seva mercé
Tenir bones anelles
Tenir bons padrins
Tenir més bens que l'emperador de la Xina
Tenir tots els trumfos
Tenir [algú] a la butxaca
Tenir [algú] pel pito del sereno
Tenir [algú o alguna cosa] a les seves mans
Tenir [algú o alguna cosa] a tret d'escopeta
Tindre barró
Tindré davall de la lloseta [a algú]
Tindre el braç llarg 
Tindre el dau
Tindre el pare alcalde
Tindre el peu al coll
Tindré falaguera 
Tindre la paella pel mànec
Tindre les de guanyar
Tindre les mans lliures
Tindre molta mà
Tindre pes
Tindre vara alta
Tindre [algú] a ratlla
Tindre [algú] al palmell de la mà
Tindre [algú] al puny
Tindre [algú] en un puny
Tractar [algú] com un gos
Traure [algú] de les arpes [d'un altre]
Van les lleis per on volen els reis

Afaitar-li els diners

Afaitar-li els diners
Significat: Robar.
Està tan abobat que li han afaitat els diners mentres dormia.

Equivalents:
A cada u lo d'ell, i a robar lo que se puga
A furtar a la Calderona
Anar pels descuidats
Esser gent del rap
Ésser llarg d’ungles
Ésser llarg de dits
Ésser llarg de mans
Esser més lladre que Capa
Esser més lladre que el Gatet d'Otos
Esser més lladre que En Parragó
Fer córrer els dits
Fer córrer l'arpa
Fer córrer l'ungla
Fer rap
Fer un dos tres
Fer-se amo de
Ficar al cove
Haver-hi passerells
Lladre com Carracuca
No deixar pel eixut
Plantar la bandera
Qui de xicotet furta un ou, de major furta un bou
Qui furta un ou, un bou
Robar camins 
Robar les entranyes [a algú]
Robatorum per menjatorum no és pecatorum
Ser mes lladre que Pantalo
Ser mes lladre que Soneja
Ser més lladre que una garsa
Ser un pirataSer una garsa
Tenir ungles de gat
Tindre els dàtils llargs
Tindre les mans llargues
Treure [alguna cosa] d'entre potes
Tocar l'arpa
Tocar-se de l’ungla
Untar-se els dits
Vetllar pels descuidats

Estar en plenes facultats

Estar en plenes facultats

Significat: Salut.
Com estàs de la malaltia? Ja estic en plenes facultats. Gràcies

Equivalents:
A veure si demà et millores
Agarrar mala volta
Alçar el cap
Anar ala baixa
Anar amb el cap davall de l'ala
Anar com un rellotge
Anar fiAnar cloc-piu
Anar-li-hi la pell
Anar-hi la vida [en una cosa]
Atrotinat de salut
Bo esta el cos quan rota
Bo esta el porc quan rota
Bo i sa
Cara d’ou nial
Carregar en el feix
Cobrar forces
Conservar-se com una rosa en remull
Covar un constipat 
Curar-se amb saliva dejuna
Dret i igual
Dur les seves ombres mortes
El mal ve a quintars i se'n va a unces
Estar cloc-piu
Estar com un all
Estar com un pa de cera
Estar empiocat
Estar en caixa 
Estar en forma
Estar en plenes facultats
Estar entreverat/ada
Estar esclafat
Estar fet una coca
Estar fi
Estar fort
Estar fotut
Estar més sa que un gra d'all
Estar picat de la tarantel·la
Estar pioc
Estar sa com un gra d'all
Estar tocat del bolet
Estar temprat com un orgue [o com uns orgues]
Estar triat/ada
Estar [algú] per a poques empentes
Estar [algú] com un bou
Estar [algú] fet una figa
Estar [algú] per a sopes i rosaris
Fer bona cara
Fer bona pinta
Fer cara de pomes agres
Fer cara de prunes agres
Fer cloc i piu
Fer mala cara
Fer mala fila
Fer ulleres
Fer cara de bon any
Fet un cataplasma
Fet un fàstic
Fet una calamitat
Fet una cera
Fet una llàstima
Fort com un bronze
Fresc com un espàrrec
Fresc com una rosa
Gastar salut 
Haver de jaure
Haver-hi pesta de salut
Hi ha passera
Jugar amb la salut
Jugar-se les ferradures
Jugar-s'hi la pell
Lluir el pèl [a algú]No anar fi 
No estar de filis
No estar llatí
No estar [un] catòlic del tot
Paréixer una ànima en pena
Perdre la salut 
Portar-se bé de salut
Portar-se malament de salut
Posar bo
Posar-se a to
Posar-se bo
Prim de salut
Sa i condret
Ser de bona fusta
Ser de bona soca
Ser de bona teia
Ser fort com un roure
Ser mitja vida [una cosa]
Salut de cavall
Ser un pot d'apotecari
Tenir el llop tancat a dins
Tenir mal color
Tenir mala estampa
Tenir bona pinta
Tenir bona cara
Tenir cara de maig
Tenir mala cara
Tindre bon color
Tindre bons colors
Tindre cara de bon any
Tindre cara de mec
Tindre cara de pomes agres
Tindre cara de prunes agres
Tindre cara de rosa
Tindre salut per vendre
Tindre un color sa
Tindre una cama al fossar
Tornar-se de mil colors
Trencar-se-li el color
Trencat de salut
Veure's les orelles