José Gargallo Gregori

Afaitar-li els diners

2012-02-12T22:48:00.002+01:00

Afaitar-li els diners
Significat: Robar.
Està tan abobat que li han afaitat els diners mentres dormia.

Equivalents:
A cada u lo d'ell, i a robar lo que se puga
A furtar a la Calderona
Esser gent del rap
Ésser llarg d’ungles
Ésser llarg de dits
Ésser llarg de mans
Esser més lladre que Capa
Esser més lladre que el Gatet d'Otos
Esser més lladre que En Parragó
Fer córrer els dits
Fer córrer l'arpa
Fer córrer l'ungla
Fer rap
Fer un dos tres
Fer-se amo de
Ficar al cove
Haver-hi passerells
Lladre com Carracuca
No deixar pel eixut
Plantar la bandera
Qui de xicotet furta un ou, de major furta un bou
Qui furta un ou, un bou
Robar camins
Robar les entranyes [a algú]
Robatorum per menjatorum no és pecatorum
Ser mes lladre que Pantalo [o Soneja]
Ser més lladre que una garsa
Ser un pirata
Ser una garsa
Tenir ungles de gat
Tindre els dàtils llargs
Tindre les mans llargues
Treure [alguna cosa] d'entre potes
Tocar l'arpa
Tocar-se de l’ungla
Untar-se els dits

Estar en plenes facultats

2012-02-12T19:55:00.003+01:00

Estar en plenes facultats
Significat: Salut.
Com estàs de la malaltia? Ja estic en plenes facultats. Gràcies

Equivalents:
A veure si demà et millores
Agarrar mala volta
Alçar el cap
Anar ala baixa
Anar amb el cap davall de l'ala
Anar com un rellotge
Anar [o estar] cloc-piu
Anar-li-hi la pell
Anar-hi la vida [en una cosa]
Atrotinat de salut
Bo esta el cos [o porc] quan rota
Bo i sa
Cara d’ou nial
Carregar en el feix
Cobrar forces
Covar un constipat
Curar-se amb saliva dejuna
Dur les seves ombres mortes
El mal ve a quintars i se'n va a unces
Estar com un all
Estar com un pa de cera
Estar empiocat [o pioc]
Estar en caixa
Estar entreverat/ada
Estar esclafat
Estar fet una coca
Estar [algú] fet una figa
Estar fotut
Estar [algú] per a sopes i rosaris
Estar picat de la tarantel•la
Estar sa com un gra d'all [o més sa que un gra d'all]
Estar tocat del bolet
Estar triat/ada
Estar [algú] per a poques empentes
Estar [algú] com un bou
Estar [o anar] fi
Fer cloc i piu
Fer mala fila
Fer ulleres
Fer [o tindre] cara de bon any
Fet un cataplasma
Fet un fàstic
Fet una calamitat
Fet una cera
Fet una llàstima
Gastar salut
Haver de jaure
Haver-hi pesta de salut
Hi ha passera
Jugar amb la salut
Jugar-se les ferradures
Jugar-s'hi la pell
Lluir el pèl [a algú]
No anar fi
No estar un catòlic del tot
No estar llatí
Paréixer una ànima en pena
Perdre la salut
Portar-se bé de salut
Portar-se malament de salut
Posar-se a to
Posar-se bo [posar bo]
Ser de bona fusta
Ser mitja vida [una cosa]
Salut de cavall
Ser un pot d'apotecari
Tenir el llop tancat a dins
Tenir mal color
Tenir mala estampa
Tenir [o fer] bona pinta
Tenir [o fer] bona [o mala ] cara
Tindre bon color
Tindre bons colors [o un color sa]
Tindre cara de mec
Tindre salut per vendre
Tindre una cama al fossar
Tindre [o fer ] cara de pomes agres
Tindre [o fer ] cara de prunes agres
Tornar-se de mil colors
Trencar-se-li el color
Trencat de salut
Veure's les orelles

Bon dia i bona hora!

2012-02-10T20:33:00.004+01:00

Bon dia i bona hora!
Significat: Salutació.
Bon dia i bona hora! Per on comencem a treballar?

Equivalents:
Allargar la mà
Anar fent
Anar fent i criant pèl
Anar passant
Arrea al poble, llépol
Ave [o au , o a] Maria
Ave Maria Puríssima
Besar la mà
Bon dia!
Bon dia i bon olla a migdia
Bon dia i bona olla
Bon dia pel matí!
Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure
Bon profit!
Bon vespre
Bona guaita, bona!
Bona nit !
Bona nit i bon vent
Bona nit i bona hora!
Bona i santa nit!
Bona nit que Déu nos do!
Bona tarda!
Bona vesprada
Bones vacances!
Clogue, pare retó!
Com amen
Com va aixo
Com va l'orgue?
Com va tot
Déu ens dó bon dia [o bona nit]
Déu vos guard
Ditxosos ulls que el poden vore!
Donar la mà
Encaixada de mans
En-déu-siau, que demà és dia de calçons vells
Estrenyer les mans
Estreta de mans
Farà bon dia, si no plou
Fer-la viu-viu
Fer-li besamans
Fer-li l'amistat
Fins el batre, si no este l’atre
Ie, el de l'oli!
Llesqueu molts anys!
Passar la vida
Prendre comiat
Presentar els seus respectes
Que aprofiti!
Què feu
Què hi ha de nou
Què tal
Que vagi bé
Salut i pessetes
Tant de gust
Tot és vell i mal de coure
Traure's el barret [davant d'algú o d'alguna cosa]
Ves en nom de Déu
Visita de cortesia
Xic, sí, sorier!

Cruixir [o petar] de dents

2012-02-10T20:19:00.002+01:00

Cruixir [o petar] de dents
Significat: Fred. Gelat.
Entrà a casa cruixint-li els dents del fred que havia passat al carrer.

Equivalents:
Deixar a un gelat com el marbre
Dia rúfol
El fred no se'l mengen les rates
Estar [algú] blau de fam i morat de fred
Estara cagat de fred
Estar gelat com un canelobre
Estar gelat com un poll
Estar mes gelat que un pa rallat
Estar mes gelat que un rave
Fa fred de valent
Fa un fred que pela [o talla]
Fer el calcetí
Fer fresca
Fred com el gel
Gelat com el nas d'un gos
Gelat com la neu
Més fred que la cadena d'un pou
Més fred que un gel
Més gelat que el morro d'un gos
Més gelat que un poll
Més gelat que un rave
Per Tots Sants, capes i mocadors grans
Quedar-se com un poll
Quina rasca que hi fa
Tremolar com la fulla d'un arbre
Tremolar com un dragó
Tremolar com una fulla de poll
Tremolar les barbes
Xuplar-se els dit de fred

Anar cada u pel seu costat

2012-02-07T20:28:00.003+01:00

Anar cada u pel seu costat
Significat: Separar.
A l'arribar al cantó es van acomiadar i se'n va anar cada u pel seu costat.

Equivalents:
A part
A tatx
A trossos
A una part repiquen i a l'altra fan la festa
Al seu torn
Anar cada u pel seu vent
Anar pels racons com les aranyes
Badar
D'un en un
De banda
De banda a banda
Deixar a banda [o de banda]
Deixar en segon terme
Deixar lloc a
Deixar (algú) en un racó [o de racó]
Deixar [o tirar] a un costat
Donar pas a
En escruix
Fer cas omís [d'una cosa]
Fer casa a part
Fer el molinet
Fer les vores
Fer lliga a part
Fer lloc
Fer pas a
Fer un forat a
L'eixam ha tornat a rusc
Les darreries de l'home
Obrir en canal
Obrir les files
Partir palletes
Partir peres
Per separat
Posar en decant
Tirar cada u pel seu cantó
Treure [alguna cosa] del mig
Un dia que altre
Una mar

Anar darrere com un gos

2012-02-07T19:35:00.004+01:00

Anar darrere com un gos
Significat: Servil. Dòcil, Humil.
Mira que és pilota, sempre va darrere com un gos i li fa tot el que li demana.

Equivalents:
A les ordres de
Anar amunt i avall
Anar d'un costat a l'altre
Arrossegar-se als peus
Arrossegar-se com un cuc
Arrossegar-se com un llangardaix
Besar els peus [a algú]
Besar en terra
Bufalevites
De bon manament
Del color del Rei se tinyen els vassalls
Doblegar l'esquena
Caure als peus
Corbar el cos
Corbar l'esquena
Escolà d'amén
Esser del cas
Estar a les órdrens de
Estar al manar [d'algú]
Estar al servei de
Estar de facció
Fer al cas
Fer el bus
Fer el fet [una cosa]
Fer el plat [a algú]
Fer peça [una cosa a algú]
Fer-li peça à algú]
Ficar genolls en terra
Fregapanxes
Llançar-se als peus [d'algú]
Llepar el cul [a algú]
Mansuet com un anyell
Menjar el pa de l'ase
Menjar el pa [d'algú]
Oferir [a algú] els seus respectes
Per amor del bou, llepa el llop lo jou
Per servir-lo [servir-los, servir-la, etc.]
Portar la lliurea
Posar l'espasa al servei [d'algú]
Qui no sap el que és servir, no sap el que és patir
Ser com la cera
Ser de pasta d'agnus
Ser més dòcil que un xai
Ser un àngel
Ser un anyell
Serà servit
Serveix a senyor, i tindràs dolor
Servir Déu
Servir el Rei
Servir l'Estat
Servir la pàtria
Servir-li [algina cosa] amb safata
Servir-se o Ser servit [de fer alguna cosa]
Tenir el cul llogat
Tindre partit
Traure partit [d'una situació, d'una circumstància, etc.]
Vinclar l'esquena

La cansalada no és de pollastre

2012-02-07T19:16:00.002+01:00

La cansalada no és de pollastre
Significat: Significar.
No te'n rigues que la cansalada no és de pollastre, la cosa és més seria del que et penses.

Equivalents:
A voltes no és com a vegades
Alguns faran festa major
Allò que no mata, engreixa
Amb paciència i saliva, un elefant ho va fer a una formiga
Barca, per qui la cualca
Bastos són trumfos
Bescuit de monja, cafís de forment
Bon pot havem encetat!
Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà
Cantin papers i mentin barbes
Consell sense remei, riu-te d’ell [o caga't en ell]
Cridar l'atenció
Cuc, cuc, que no em trobes!
De fer es beneit no fan pagar res
De xiquet, se cria l'arbre dret [o L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret; o De petitet, se cria s'arbre dret
Déu sobre tot
En aquestes noces parteixen aquest bescuit
Encara hi ha draps per a mànegues
Encara neixen dies
Fa mal ballar amb el ventre buit
Haca jove, carro vell: desfet el carro
Hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses o Hi ha més dies que llonganisses, i més setmanes que botifarres
Ja vindràs a bordo a menjar galeta!
Jugaria Martí, si tinguera amb qui
L'abre, quan és tendre, és bo de doblegar
La culpa la té el manxaire
No és drap del seu teler
No hi ha més cera que la que crema
No hi ha més llum que la del cresol
Prendre en mal sentit [allò que hom diu]
Puja aquí dalt, que veuràs ta mare com fila
Qui barata, el cap se grata
Qui està davall, para [o Qui està davall, pateix, i qui està damunt, se deverteix]
Qui ha embolicat el ram, ja el desembolicarà [o que ho aclaresca]
Sempre va el gos [o el gat, o el llop] al de les calces esgarrades
Ser de pasta d'agnus
Tant me fa sis com mitja dotzena
Tant tenim del joc com del rebato
Un got de vi més!

Anar més sol que la una

2012-02-05T19:04:00.002+01:00

Anar més sol que la una
Significat: Sol. Sense companyia.
Caminava amb el cap catxo, anava més sol que la una, semblava desanimat.

Equivalents:
A quatre ulls
A soles
Anar de racó
Anar sol
De baix en baix
De tu a tu
Ditxós qui pot fer el joc tot sol
Ells canten i ballen sols
En confiança
En secret [o De secret]
Entendre's i ballar sol
Entre nosaltres
Estar més sol que una ostra
Estar sol com un junc
Estar tot sol, com un mussol
Fer vida de bandejat
Fer vida de gos
Fer vida de salvatge
Mà a mà
Morir-se cara a la paret
Nòs amb nòs
Parlar tot sol
Pintar-se sol [o tot sol, o a soles] per a una cosa
Poder anar a missa sense rosaris
Quedar-se com un arbre sense fulles
Qui viu tot sol sembla un mussol
Saber anar pel món
Sol com un pregadéu de rostroll
Sol i vern
Tot sol
Tot sol com una òliba
Val més estar sol que mal acompanyat
Viure com un ós
Viure com una ostra

Sord com una campana

2012-02-05T18:12:00.003+01:00

Sord com una campana
Significat: Sord.
Parla-li més alt que no et sent, esta més sord que una campana.

Equivalents:
Anar-se'n a la sorda
Fer orelles de cònsol
Fer orelles de marxant
Fer orelles de mercader
Fer orelles de paret
Fer [o fer-se] el sord
Fer [o fer-se] l'angelot
Més sord/a que una rella
Sentir els quarts i les hores no
Ser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no
Xiula-la-li que està sord
Sord com una caldera
Sord com una pedra
Sord com un roc
Sord com una perola
Sord com una maça
Sord com una rabassa
Sord com una tàpia
Sord com un suro
Sord com un terrós
Sord com un timbal
Sord com una soca
Tenir l'orella dura
Tenir les orelles a cal ferrer
Tenir les orelles de suro
Tenir les orelles de tàpia

A so de timbals

2012-02-05T17:28:00.005+01:00

A so de timbals
Significat: Soroll.
A so de timbals van rebre el rei a l'arribada a la plaça del poble.

Equivalents:
A plens pulmons
Al Setembre comença l'escola i també la xerinola
Allò semblava una pelea de gats
Anar de gresca
Anar de tro
Anar el diable per casa
Anar el diable solt
Arma més soroll que una nit de trons
Armar bregues
Armar un canyaret
Armar un enrenou
Armar un escàndol
Armar-la
Arrancar els ais
Baladrejar
Baladrejar més que la mar de llevant
Ballar-hi el diable
Buidar el cervell
Cercar bregues
Clavar [o Donar] una lata
Clavar crits
Cloquejar el cap
Cridar als quatre vents
Cridar com un boig
Cridar com un cabo de reialistes
Desori
Donar la campanada
Donar un espectacle
Escarotar el galliner
Esclafir a riure [o plorar]
Esgarrifar les dents [a algú]
Esmussar les dents [a algú]
Ésser un orgue de gats
Fer anar el de dalt baix
Fer botiges [un líquid en abocar-lo en el recipient]
Fer guiscar les dents [a algú]
Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs
Fer rebombori
Fer tarumba [o Anar de tarumba]
Fer xerinola
Gent de tro
Haver-hi França i Espanya
Haver-hi un sagramental
Home de tro
Moure borina
Moure fressa
Moure soroll
Moure un escàndol
Moure xivarri
Muntar un Cristo
Orgue de raons
Perdre es bel
Picar de peus [o mans]
Rompre el cap [a algú]
Semblar el mercat de Calaf
Ser com un castell de focs
Ser una boca de trons
Treure [algú] a so de tabal
Xisclar més que les orenetes per l'abril

Tenir vista

2012-02-04T20:04:00.004+01:00

Tenir vista
Significat: Sospitar.
Va tindre vista i va retirar els diners de la bossa abans que baixara.

Equivalents:
Agarrar el caure
Bon senyal
Comptar els pèls a un cavall corrents
Dormir a la palla
Fer [una cosa] mala olor
Fer [una cosa] no massa bona olor
Fer [una cosa] pudor de socarrim
Fer la sensació [d'alguna cosa]
Fer mala espina
Fer mals pensaments
Fer volar coloms
Jeure a la palla
Mirar de reguard
Mirar de reüll
Mirar malament
Morir en olor de santedat
Pegar al mig del piló
Pel fil s'aplega el cabdell
Per la corda es troba el ruc
Qui fa obres, té diners de sobres
Qui té la cua de palla, per on va veu flama
Tenir [algú o alguna cosa] en mal concepte
Tenir bons ensums
Tenir la sensació [d'alguna cosa]
Tenir la vista llarga
Tenir molta pupil·la
Tenir ull
Tindre fums [d'una cosa]
Tindre nas
Tindre quimera
Tindre ull clínic
Veure-hi més que una àliga
Xiular les orelles [a algú]

Obrir-se camí

2012-02-04T19:09:00.004+01:00

Obrir-se camí
Significat: Superar. Vèncer.
Poc a poc i amb paciència s'obrí cami en el negoci de la fruita.

Equivalents:
A força de forces
A l'alçada de
A més força
A pa dur, dent agut
Anar al davan de
Ballar de capoll
Batre un rècord
Callar i fer la seua
Deixar [algú] darrere
Deixar fora de joc
Desfer-se des trumfos
Donar cent i ratlla [a algú]
Donar cent [o mil] voltes [a algú]
Dormir sobre el camp de batalla
Dur els esperons ben esmolats
Eixir del pas
Encara no li suen les ungles [o el cap del nas,o el cul]
Fer el pont de plata
Fer la pols [a algú]
Fer menjar pols [o terra] [a algú]
Fer miquetes [una cosa]
Fer ombra [a algú ]
Fotre un gol [a algú]
Hi ha que fer-se l’ànim
La fe mou muntanyes
Mal de molts, conhort de boigs [o de tots]
Menjar-se [algú, o alguna cosa] de viu en viu
Mirar de quin cap fan estelles
Ofegar amb un cabell [a qualcú]
Pam a pam
Passar al davant [d'algú]
Passar una prova de foc
Posar [o deixar] fora de combat
Posar-li [a algú] el peu en la gola [o en el coll]
Romandre el camp [a algú]
Tirar el dau
Treure el cap de l'aigua
Treure el carro
Véncer [o guanyar] batalla
Venir-li ample [a algú]
Venir-li gran [a algú]
Venir-li gros [a algú]

Acompanyar l'oratge

2012-02-03T22:13:00.006+01:00

Acompanyar l'oratge
Significat: Oratge. Temps.
Vam tindre un bon dia d'excursió perquè ens va acompanyar l'oratge.

Equivalents:
A gran secada, gran remullada
Abelles de juliol, el cap li dol
Al maig, cada dia un raig
Alçar-se el temps
Alçar-se l'oratge
Anar de cara a l'estiu [o l'hivern]
Bategada d'aigua
Boira en Pipa, boira al Castell, pica espart i fes cordell
Carregar-se el temps
Caure aigua per l'amor de Déu
Cel rogent, pluja o vent
Cel roig al matí, pluja en camí
Cobrir-se [o tapar-se el dia]
Cobrir-se el temps
Coure-s'hi ous
De dia, [o de dies]
Decaure el dia
Descarregar la pluja
Desfet de temps
Dia rúfol
En juliol, ni dona ni caragol
Enfosquir-se el dia
Estar si plou no plou
Fa un fred que pela [o talla]
Fa un sol que bada teules
Fer bo
Fer ceba
Fer fresca
Fer mal oreig
Fer mala hora
Fer somorda
Fer un dia [o un temps] de reis
Fer un sol de justicia
Fer un sol que bada les pedres
Fer un sol que bofega
Fins a setanta d’abril no et lleves un fil
Gener fa el pecat, i març és acusat
Girar-se l'oratge
La bugada de Nadal s'eixuga en el fumeral
La bugada de Nadal, costa més que ella no val
Març marçot mata la vella i la jove si pot
Pardals a bandades, aigua a cabassades
Per la primavera res és com era
Per primavera, el ramat no espera
Per Tots Sants, capes i mocadors grans
Primavera arribada, ovella esquilada
Quina rasca que hi fa
Sol com una estaca
Sol covat
Tancar-se el temps
Temps a la boja
Una nit de trons i llamps

A destemps

2012-02-03T20:06:00.006+01:00

A destemps
Significat: Temps.
Presta atenció que sempre que toques el clarinet entres a destemps i desafines.

Equivalents:
A cares dinades
A carrera llarga
A final de
A l'encop
A l'hora
A l'hora del porc
A l'instant [o a poc instant]
A la curta o a la llarga
A la desnevada
A la llarga
A llarg tret
A mitjan
A tot tardar
A tres quarts de quinze
Això és de quan Franco era corneta
Això és del temps de Noé [o vell com Noé]
Al seu dia
Al temps de dir un parenostre, [o En un dient de parenostre]
Amb el temps
Anar llarg [o per a llarg]
Anys i panys
Ara és hora de tocar a temps
Ara i sempre
Ara mateix
Ara?; Ara mare, que m'he cagat
Comptar les hores [o els dies ]
Costar més que l'obra de la Seu
D'ahir a avui
D'avui avant [o d'avui enllà o de hui més]
De la nit al mati
De tant en tant
De visita
Del temps d'Adam
Doblar el camí
Donar-li temps al temps
Durar de Nadal a sant Esteve
Durar més que mànecs de cullera
El dia d'avui
El dia de demà
El món no va ser fet en un dia
El temps tot ho cura, menys vellesa i locura
El temps tot ho madura
En el dia
En el temps de dir un credo [o en un credo]
En el temps de dir una avemaria
En este moment
En un batre d'ulls
En un instant
En un obrir i tancar d'ulls
En una correguda
En una exhalació
Encara neixen dies
Escolar-se
Esperar assegut
Ésser cosa feta
Ésser llarg [de fer alguna cosa]
Fer la tira d'anys [o de fa la tira d'anys]
Fer le coses al seu temps
Fer un grapat d'anys
Fora de temps
Grans dies ha
Haver de menester les herbes de Sant Joan
Haver-n'hi per temps
Hi ha més anys que capellans
Hi ha més dies que llonganisses
Hi ha més setmanes que botifarres
L'altre dia de pagès
L'ase [o El burro] ja serà mort de rialles
Més prompte que canta un gall
No es fa tot en una hora
No escalfar cadira a casa seva
No tindre temps ni de rascar-se
No tindre treues
No veure les partes
Prest o tard
Quan fou mort, lo combregaren
Rient rient
Ser del temps de les xapes
Ser del temps de Maria Cristina
Són casats de fresc
Tard o d'hora
Temps de vaques magres
Temps difícils
Tindre temps
Tindre tot el temps del món
Un dia o altre
Voler temps
Qui sap quan

A rebolcons

2012-01-10T20:09:00.003+01:00

A rebolcons
Significat: Terra.
El meu net sempre va a rebolcons per terra, així que sempre va brut.

Equivalents:
A bocons
A gatameu
A tornajornals
Ali i volta'l
Anar a bocadents
Anar a frau
Anar com els gats: a quatre potes
Anar de morros per terra
Anar de quatre
Anar xafant guaret
Anar-se'n per terra
Bon pit, bon cànem
Bona fangada val mitja femada
Caure a terra [o en terra]
Caure de memòria
Caure de nas a terra
Caure de vint ungles
Caure rotllat com un cuc
Caure tan llarg com és
Caure un bac
De bocaterrosa
De grapes [o de quatre grapes]
De la mar el bon peixó, i de la terra el moltó
De llevant a ponent
De nassos
De sobines
De tomballons
De trompis
Dia de llaurar
En terra plana
Estar de bocaterrosa
Fer el pi
Fotre una aterrissada
La pàtria sempre tira
Per terra
Perdre terra
Prendre terra
Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!
Terra de calcides, no la dons a tes filles
Terra de gaons, no en venguis ni en dons
Terra ferma
Terra roja, quan te farà goig, ven-la
Terra terra
Terra, ni poca ni massa
Tirar a terra [o en terra]
Tirar a u de quatre
Topar de morros
Van les lleis per on volen els reis

No parlar per no ofendre

2012-01-10T19:50:00.003+01:00

No parlar per no ofendre
Significat: Tímid
Sempre està callat, no parla per no ofendre.

Equivalents:
Amagar els braons
Amb el pa a les mans, se moriria de fam
Au de gàbia
Cuca de forat
Haver de treure a prendre el sol anb un garbell
Haver de traure en un cabasset al sol
Qui té vergonya, no menja confits
Ser un caguetes [o cagat]
Ser una aranya de forat
Ser una figa amb dents
Tenir sang de xufles

Fotre mà

2012-01-10T19:12:00.002+01:00

Fotre mà
Significat: Tocar.
La xicona li va ventar una bofetada per que li va fotre la mà el nuvi.

Equivalents:
De nassos
Fer misto
Llançar les campanes al vol
Mirar i no tocar, no se mastega
Nas a nas
No tocar
Parlar a cau [o soca] d'orella
Perdre peu
Repetir les hores [un rellotge]
Repicar les campanes
Rosegar [algú] l'os
Ser [algú] el sac dels colps [o de les porrades ]
T'ha tocat o t'ha fet aire?
Tenir la vista a la punta dels dits
Tindre les mans llargues
Toca-la!
Tocar el cul
Tocar el rebre
Tocar hores
Tocar l'esquena
Ventar les campanes
Volar les campanes

Cabut –uda

2012-01-08T17:00:00.002+01:00

Cabut –uda
Significat: Tossut. Obstinat.
Mira que eres cabut, ja t'he dit moltes vegades que això és impossible de fer.

Equivalents:
Caparrut -uda
Eixe primer es trenca que es doblega
És més tossut que un estellador
Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure...
No en farem res, de dir el rosari fort
Ser [algú] de les potes del matxo
Ser com un marrà
Ser del morro fort
Ser mes cabut que els aragonesos
Ser més tort que un rabassó
Ser més tossut que un ase
Ser més tossut que una mula
Ser més tossut que una mula guita
Ser més tossut que una banya de bou
Ser tossut com una banya de marrà
Tindre el cap com una barcella
Tindre el cap dur
Tindre el cap dur com una pedra
Tindre el cap més dur que una pedra
Tindre la closca dura

Tractar amb cotonets

2012-01-08T14:04:00.003+01:00

Tractar amb cotonets
Sifnificat: Tractar.
No he vist persona que tracte millor a sa mare, la tracta amb cotonets allà on la porta.

Equivalents:
Agafar de passada
Agafar [alguna cosa en pinces]
Al pagès deu-li cols
A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses
Bé sap el gat la barba que llepa
Burro és qui a burro honra
D'igual a igual
De batalla
De lluny se veu la vila, i de prop la gent
Donar mala vida [a algú]
Donar orgue [a algú]
Donar quarter
Donar una coça al cul
Donar [o concedir , o permetre] llibertats [o llibertat]
Donar-li la mà
Donar-li mal temps
Dues pedres
Dur [algú] a rebolcons
Dur [algú] amb rams i palmes
El rei s'alegra d'una flor, i en haver-la olorada, la tira
Encetar un assumpte
Ens porten "a rabo de borrego"
Entrar en matèria
Enviar a filar
Ésser [una persona] tot mel
Ets més bast que un forrellat de porquera
Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre
Fer a algú sa llenya damunt
Fer anar com una granera
Fer barretada
Fer capa torera [d'alguna cosa]
Fer de qualcú corda de baldufa
Fer diferències
Fer dos cares
Fer la gara-gara
Fer pleta [d'una cosa]
Fer-ne sopes, [d'algú]
Fer-se amb algú
Guerra sense quarter
Jugar amb la salut
L'àguila no caça mosques
La mel sa la mengen perquè és dolça
Mals tractes
Mel en la boca, i guarda la bossa
Mesurar a tots amb la mateixa vara
No deixar ram verd
No deixar tocar [algú] de peus a terra
No fer [o no vindre] al propòsit
No saber per on agafar [algú, o alguna cosa]
No saber u en qui se juga els diners
No voler peres [amb algú]
Pagar algú amb la mateixa moneda
Pitjar el tascó [a algú]
Portar o Dur [algú] amb palmes, o amb palmes d'or
Portar-se bé
Prop del foc, la pega regala
Quedar bé [o malament]
Saber on fa la llenya
Segons la gent, el tractament [o els encens]
Segons s'al·lot, ses juguetes
Ser tractat [o tindre] com un gos
Ser un morral
Ser [algú] una mel
Tenir mala jeia
Tenir males arrancades
Tenir mals arrambatges
Tenir mel a la boca i fel al cor
Tindre boqueta de mel
Tindre coneguda
Tindre do de gents
Tindre mal consol [d'algú]
Tractar a baqueta
Tractar a boca [o cor] què vols
Tractar com un drap brut
Tractar com un gos
Tractar de tu
Tractar [o parlar] a Déu de tu

Donar-se per vençut

2012-01-06T21:39:00.002+01:00

Donar-se per vençut
Significat: Vèncer.
Després de molts intents i no poder aconseguir-ho es va donar per vençut i va dessistir.

Equivalents:
A carn dura, dent aguda
A carn dura, dentadura
A força de forces
A la tercera va la bona
A la tercera va la vençuda
A les tres; qui para, paga
A més força
A qui no té traces, el llop se'l menja
Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu
Amb paciència i pa, treuen les roques
Apagar el foc [de l'enemic]
Apretar les clavilles [a algú]
Ballar de capoll
Callar i fer la seua
Cantar victòria
D'homes valents, les fosses en són plenes
De mal cor
Deixar fora de joc
Donar la llengua al gat
Donar quarter
Dormir sobre el camp de batalla
Dur els esperons ben esmolats
Dur en vençó [a algú]
D’avorrit a avorrit
Els més valents cauen de cul
Els valents també cauen
Els valents cauen de cul
Encara no li suen les ungles [o el cap del nas,o el cul]
Escolar-se
Fam que s’espera matar, no és fam
Fer menjar pols [a algú]
Fer menjar terra [a algú]
Fer miquetes [una cosa]
Gota a gota fa forat
Guanyar el plet
Guanyar [o perdre] el capítol
Guerra sense quarter
L'aigua i el foc, només juguen a un joc
La fe mou muntanyes
La gota [o goterella] forada la pedra
Mirar de quin cap fan estelles
Obrir-se camí
Ofegar amb un cabell [a qualcú]
Pam a pam
Posar [o deixar] fora de combat
Posar-li [a algú] el peu en el coll
Posar-li [a algú] el peu en la gola
Prendre en vençó [a algú]
Romandre el camp [a algú]
Tirar el dau
Treure el carro
Véncer [o guanyar] batalla
Veure el plet malparat

Al capvespre

2012-01-06T20:08:00.003+01:00

Al capvespre
Significat: Vespre. Primeres hores de la nit.
Al capvespre repleguem les eines del treball i tornem cap a casa.

Equivalents:
A boca de fosc
A boqueta de nit
A dos llums
A encesa de llums
A entrada de nit
A hora baixa
A hora foscant
A la caiguda del dia
A la primera guaita
A poqueta nit
A ranvespre
Acabar al capvespre
Al caient de la tarde
Al caient del sol
Al vespre
Bon vespre
Cada vespre
Cap al tard
Caure el sol
Caure la nit
De vespre
Declinar el dia
El seny del lladre [o la campana del lladre]
El vespre
Entrada de fosc
Entre dos foscants
Entre dos llostres
Fer-se de nit
Fer-se vespre
Hora de llum encendre
Pondre's el sol
Ser fosc
Tombar el dia
Un vespre

A una veu

2012-01-06T18:39:00.004+01:00

A una veu
Significat: Veu.
En preguntar en l'essemblea d'anar a la vaga, tots a una veu respongueren que si.

Equivalents:
A alta veu
A borbollons
A borbolls
A cau d’orella
A dos [o tres, o quatre, etc.] veus
A mitja veu
A plena veu
A sota veu
A veus plenes
Aclarir-se el coll
Aclarir-se la veu
Agarrar sentiment
Aixecar la veu
Alçar el diapasó
Alçar la veu a favor de
Alçar-li la veu
Amb veu de crida
Amb tota la boca
Arrossegar la veu [o les paraules]
Baix baixet
Bum-bum
Cantar a veus
Córrer la brama
Córrer la veu
Cridar com un boig
De viva veu
Dir [alguna cosa] per a si mateix
Do de pit
Donar [o llançar] veus [d'alguna cosa]
En alta veu
Enfosquir-se-li la veu [a algú]
Escampar-se la veu
Estar en veu
Estar xiu-xiu [o de xiu-xiu]
Fer el borinot
Fer embuts
Fer la farina blanca
Fil de veu
Fluixet fluixet
Galejar la veu
Haver vist al llop
Jugar la veu
La veu de Déu
La veu de la consciència
Llengua de draps
Moure fressa
Mudar la veu [o de veu]
No tenir veu
No tindre veu ni vot
Parlar a cau [o soca] d'orella
Parlar a sotaveu
Parlar amb el nas
Parlar baix, [o petit, o de petites]
Parlar fort
Parlar fosc
Passar la veu
Perdre la veu
Portar [algú] la veu cantant [en un lloc o en un assumpte]
Prendre veus
Raig de veu
Secret de dos és sospitós
Secret de tres, descobert és
Secret de tres, el diable hi és
Secrets davant de la gent, senyal de poc enteniment
Secrets en reunió, és falta d'educació
Tindre bons pulmons
Tindre la veu clara
Tindre la veu d'home
Tindre la veu de dona
Tindre la veu dolça
Tindre la veu escanyada
Tindre la veu esquerdada
Tindre la veu grossa [o gruixada]
Tindre la veu plena
Tindre la veu prima
Tindre veu
Tindre veu d'aiguardent
Tindre veu de barrranc
Tindre veu de canya
Tindre veu de cossi
Tindre veu de l'altre món
Tindre veu de mardà
Tindre veu de regadora
Tindre veu de pollastre
Tindre veu de teixidor
Tindre veu engolada
Tindre veu escardalenca
Tindre veu eunucoide
Tindre veu flèbil
Tindre veu gutural
Tindre veu i vot
Trencar-se la veu
Veu blanca
Veu de cap
Veu de gola
Veu de nas
Veu de pit
Veu de tro
Veu del poble
Veus volanderes

A les males

2012-01-03T19:54:00.002+01:00

A les males
Significat: Violencia.
Com no volia anr-se'n el van despatxar a les males.

Equivalents:
A colps de colze
A cops de mall
A la descosida
A la desfeta
A mà armada
A mala mort
A males
A més força
A viva força
Anar armat fins a les dents
Armar bronquina
Caigui qui caigui
Clavar una puntada de peu al cul
Córrer la sang pels carrers
D'una [o amb una] revolada
De mala mort
De rapa i fuig
De sang i fetge
Dir paraules fortes
Donar [a algú] per a peres
Donar un fart de bastonades
Donar un fart de garrotades
Donar un fart de llenya
Donar una mà de bufetades
Engegar a dida
Engegar [algú] a cagar
Engegar [algú] a la merda
Engegar [algú] a prendre pel cul
Engegar [algú] a prendre pel sac
Engegar [algú] al carall
Engegar-li els gossos
Enviar [algú] a pastar fang
Enviar [algú] on brama la cavalla
Esser pedra d'escàndol
Fer força [a algú]
Fer taleca
Fer un bot
Fer violència [a algú]
Fer-se una coca
Fer-se violència
Fotre's un pinyo
Haver-hi uns crits d'Israel
Llançar-se a sang i foc
Llevar els mocs [a algú]
Mals tractes
Menjar-se les ungles de ràbia
Moure xivarri
No arribar la sang al riu
No morir de llet d'ametlles
No sé quin déu em deté
Omplir [a algú] la cara de dits
Passar força [a algú]
Passar-ho tot a foc i a sang
Pegar-li la porta als nassos
Pegar-se una tonya
Pete qui pete
Quedar com una coca
Rebentar el bot
Ser un bèstia bruta
Ser un cafre
Ser una hiena
Ser un tigre
Tenir una enganxasa
Tirar escales avall
Traure del solc
Traure [alguna cosa] de polleguera
Traure [algú] a empentes
Traure [o eixir-se] de mare
Treure de compàs
Treure's del davant
T´arree una "nyespla" i voràs...
Venir [una cosa] com un cop de pistola
Xarop d'etopa
Xarop de bastó
Xarop de fleix
Xarop de gaiato
Xarop de reblanir

Fer la visita del metge

2012-01-03T19:18:00.003+01:00

Fer la visita del metge
Significat: Visitar.
Sempre que vens fas la visita del metge, no estàs ni dos minuts.

Equivalents:
Anar a apagar
Anar a buscar foc
Calfar cadires
De visita
Deixar-se veure
Entrar i sortir
Fer un vis a vis
Fer visita
Fer-hi poques puces [a algun lloc]
Gats que no es tornen, fan de bon batre
Haver d'anar a ficar el cap a l'olla
Hora de visita
Jornada de portes obertes
No caure en el plat
No escalfar cadira
No escalfar cadira a casa seva
Parèixer un altar d'ànimes
Passar visita
Qui a casa d'altri fa hostal, a ca-seva fa hospital
Reis tingam, però no els conegam
Rei tingam i no ho sapigam
Tornar la visita [a algú]
Treure el nas
Venir de cercar foc
Visita de cortesia
Visitar cases santes
Visitar el Santíssim
Visitar els altars
Visitar monuments

A peus junts

2012-01-02T18:03:00.004+01:00

A peus junts
Significat: Dubtar.
Està tan segur del que diu que ho fa a peus junts.

Equivalents:
A saber
Això són faves comptades
Anar a saber
Ausades, vida
Bé, bé!
Cas de consciència
Com dos i dos fan [o són ] quatre
Com escupir aquí enmig!
D'empresa
De més verdes en maduren!
Déu ajut quan...
Déu sap [o ho sap]
Déu sap com
Ésser un cas de consciència
Estar si ve no ve
Fer aigües [algú]
Fer la bàscula
Fer tentines
Fer [una cosa] mala olor
Fer [una cosa] no massa bona olor
Fer [una cosa] olor de socarrim
Fer ùna cosa] pudor de cremat
Fer [una cosa] pudor de socarrim
Ja en parlarem!
Ja veurem com acabaran les misses!
Ja veurem què serà en esser cuit!
Ja veurem, que diuen els cecs
M'has dit
Mitja figa mig raïm
No haver-hi dubte
No se sap mai
No tenir espina ni os
No treure’s la mà del carabassí
Per descomptat
Posar [alguna cosa] en dubte
Posar [alguna cosa] en qüestió
Posar [o Tenir] en quarantena
Posar en entredit
Qui sap
Sens dubte
Ser passes comptades
Ser un cas de consciència
Tenir terra a l'Havana
Tirar sense engaltar
Tocar amb les mans [una cosa]
Ves a saber
Vol dir? [o Vols dir? o Voleu dir?]

Dret com un rave

2012-01-02T17:22:00.002+01:00

Dret com un rave
Significat: Dret.
Quan camina va dret com un rave.

Equivalents:
A dret fil
A peu dret
Anar amb el coll dret
Anar carrera dreta cap a un lloc
Anar dret com un ciri
Anar dret com un fus
Anar dret com un perpal
Camí dret
Camí retent
Cap dret
De dret a
Dret camí
Dret com un all
Dret com un cagalló
Dret com un fil
Dret com un pal
Dret en candela
Dret i fet
Dreta via
En candela
En peus
Encarcarat com un ciri
És més recte que un ciri
És un home dret i fet
Estar un més ert que un mort de dos dies
Estirat com un rave
Fer passar [algú] pel cos d'una agulla
Més dret que una candela
Test com un all
Tibat com un rave

Fora de si

2012-01-01T21:52:00.009+01:00

Fora de si
Significat: Dolor.
El meu vei esta fora de si degut al dolor causat per una martellà al dit.

Equivalents:
Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell [o els dents]
Beure un calze de dolor
Beure un calze d'amargura
Cargolament de ventre
Clavar-se-li al cor
Cop d'aire

Coure com un caliu
De viu en viu

Dolor de viudo
Donar el condol
El dolor és mal traïdor El temps tot ho cura, menys vellesa i locura
Els bons minyons surten dels ronyons
Encongir-se-li el cor
Escriure amb letres de sang
Escriure amb sang

Fam dolorosa
Fer cura de moro
Fer passar les penes de l'infern
Fer veure la padrina
La bona salsa, cou
La sang viva fa oblidar la morta
Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]

Llit d'espines
Mare de Déu santíssima!
Maria Santíssima! [o Verge Santíssima!]
No haver-hi rosa sense espines

No plora el penjat, i plora el teatí
Oli m'hi ha caigut
Recargolament de tripes
Renovar la ferida
Rient i plorant, es fa la gent gran
Rompre el cor
S'agafaria a un ferro roent
Sagnar-li el cor [a algú]
Ser un infern
Tenir el cap com una ferrada
Tenir un clau al cor
Tens dolor? Ves a confessar
Tindre el cap carregat
Tindre el cap espés
Vall de dolor
Vall de llàgrimes
Vall de misèria

Ser com la cera

2012-01-01T17:43:00.002+01:00

Ser com la cera
Significat: Dòcil.
El meu germà és com la cera, tot el que li demanes ho fa sense queixar-se.

Equivalents:
Al so que toquen, balla
Ballar segons el so
Bla de boca
Bo d'agombolar
De bon manament
Dolç com el sucre
Dolç com un arrop
Ésser més bla que un cotó
Ésser un bon xai
Estar com una bassa d’oli
Fer filar [algú]
Mansuet com un anyell
Més dolç que l'arrop
Ser com un àngel
Ser com un xai de delme
Ser de bon acontentar
Ser de pasta d'agnus
Ser més dòcil que un xai
Ser moll de boca
Ser un àngel
Ser un àngel de bondat
Ser un anyell
Ser un ninot
Ser un titella
Tou com la cera

Estar a tot i a totes

2011-12-31T16:46:00.004+01:00

Estar a tot i a totes
Significat: Disponible.
Quan vulgues comencem, jo estic a tot i a totes i no m'arrugue a res.

Equivalents:
A ningú demanaràs els diners que guardaràs
A punt
A punt d'ogue
A punt de marxa
A punt de pastora mia
A tota la voluntat [o A totes les voluntats] [d'algú]
Abellir-se el cor [a algú]
Al biaix [o de biaix]
Amb u peu enlaire
Amor lliure
Arreglar el sarronet
Ben plantat
Deixar [alguna cosa] en les seues mans
Dir-li [alguna cosa] el cor [a algú]
Dona fàcil
Donaria un dit de la mà (o de la mà dreta ) per
Dur al palmell de la mà
En avinentesa
En tàndem
Ésser roba de genovesos
Ésser un pendó
Ésser una fresca
Estar a la volença [d'algú]
Estar a les bones i a les males
Estar a les dures i a les madures
Estar a les órdens de
Estar amb [o tenir] un peu a l'estrep
Estar al manar [d'algú]
Estar al servei de
Estar barres obertes
Estar de bon [o mal] humor
Estar de bona galta
Estar de filis
Estar de gaita
Estar de gana
Estar de gorja
Estar en condicions [de fer alguna cosa]
Estar en disposició [de fer una cosa]
Estar en estat [de fer una cosa]
Estar en forma
Estar en el cas [de fer una cosa]
Fer les maletes
Fer marro clos
Fer s'escudella
Fer un vaitot
Fer-se a tots i a totes
Guanyar-se [algú] les voluntats
Haver-hi [o tindre] camp per córrer
Les criatures sempre tenen un budell buit
Llavar-li [a algú] el cervell
Menjar-se el pa fins a les crostes
Mirar [o veure]a un amb bons ulls
No digues mal del dia que passat no sia
Pagar bons doblers [o pagar una sosa]
Per menys de res
Posar al punt
Posar en solfa [una cosa]
Posar hams
Posar-se bé les sabates
Posar-s'hi bé
Preparar el jaç
Preparar l'alforja
Quedar-se amb el monyo fet
Qui està a les dures, deu estar a les madures
Qui paga, mana [o Qui paga, regei]
Qui té duros fuma puros
Qui té la paella pel mànec, fa anar l'oli allà on vol [o frig quan vol]
Qui té pa, fa sopes
Segons l'ase, l'albarda
Si tens pa sec, fes-te sopes, i si en tens de tou, fes-te rostes
T'hi faré llum amb una palla molla
Temprar l'orgue
Tenir la bona
Tenir [algú o alguna cosa] a tret d'escopeta
Tindre corda
Tindre l'arrancada
Tindre la roba en lo Grau
Tindre les dents esmolades
Tindre les mans a la farinera
Tenir a discreció [algú]
Tenir sempre la cama enlaire
Tindre [algú] al puny [o en un puny]
Tindre [algú] ficat en la butxaca
Tindre [o dur] [algú o alguna cosa] en la palma de la mà
Tirar hams a la mar
Val més tindre que desitjar [o penedir]
Vindre de cara [alguna cosa] [a algú]

De pet

2011-12-29T16:41:00.003+01:00

De pet
Significat: Directament.
Com no estigues quiet aniràs de pet a casa.

Equivalents:
A boca plena
A la clara
A pi descobert
A través de
Abocar [alguna cosa] pel broc gros
Anar camps a través
Anar carrera dreta cap a un lloc
Anar de cap
Avall, que fa baixada!
Camí dret
Camps a través
Cap dret
Carrera dreta [o carrera oberta]
Clar i català
Clar i llampant
Clar i net
Com un tret
De barra a barra
De cara a
De dret a
De dret en dret
De net a net
De ple [o de ple a ple]
De primera mà
De ras en ras
De sec a sec
Dir al pa pa i al vi vi
Dir tot ras
Dret camí
Dreta via
En una paraula
Llis i pla
Llis i ras
No anar amb embuts
No tenir la llengua arrendada
Parlar en plata
Ras i curt
Sense embuts
Tal com sona
Tal com surt
Tirar en perdigó del zinc
Tirar pel dret o al dret
Tot dret