LA PARLA DE LA VALL

EMBAFAR 

1.- Llevar l'apetit, carregar l'estómac, un aliment, per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor. 

      -- “Aquest pastís m’embafa” 

Però Embafar significa, en sentit figurat: 

2.- Molestar o cansar, una cosa, per l'excés d'artifici o la insistència. 

      -- “Vol ser tan graciós que acaba embafant-nos”. 

Algú ens embafa, per exemple, quan s’entossudeix a parlar-nos contínuament sobre un tema, o a parlar molt sense deixar-nos parlar, o quan algú adopta una actitud apegalosa (massa afectuosa per a la confiança que u té) i intrusiva. I aquells polítics que sempre tenen el mateix discurs i ens sona a cantarella, com una cançó repetitiva i cursi. 

Aleshores a aquesta persona li diem que és una embafosa. 

Així tenim algunes expressions que ens diuen que: 

      · Embafa mes que l’arròs caldós (Que embafa o cansa molt). 

    · Arròs Caterina, que la carn embafa (Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi). 

     · Aquesta és bona i no embafa! (Es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable). 

     · No estic per ossos, que la carn m'embafa (Es diu per demostrar indiferència o displicència respecte d'una cosa). 

      · Cada dia carn, embafa; cada dia cols, amarguen (Critica la repetitivitat). 

Aquesta paraula ve de baf, i es que quan algú t’embafa és com si et llançara el baf, cosa bastant desagradable. És eixa olor forta i desagradable. De «baf» hi ha altres paraules derivades, com bafarada, que vol dir «alenada forta», però també és el mot que s’usa en l’àmbit del còmic per a designar l’espai que conté els diàlegs o els pensaments d’un personatge.