BODÍ-INA
Origen.-És una paraula genuïna del poble de La Vall d’Uixó
Bodí ve d'un borrianenc que va vindre a la Vall de cognom "bodí", com a que era molt fisgueta es deia "pareixes bodí" referint-se a la persona i després ja ha passat a dir-se "eres un bodí".
Des d'aleshores, a la Vall d’Uixó no hi han curiosos, ni indiscrets, ni tafaners, ni xafarders, tampoc manifassers. En el nostre poble la intimitat o la indiscreció que se sap d'una persona s'explica i s'escampa a través d'una persona bodina. El bodí-ina ho vol saber tot, es fica per tot arreu sense demanar permís, té una curiositat irrefrenable.
A més d'aquest adjectiu d'ús quotidià, en tenim el corresponent verb: BODINEJAR, és a dir, tenir curiositat, procurar assabentar-se d'alguna informació, especialment d'assumptes i qüestions de la vida privada dels altres.
Bon dia José! Espere que vaja bé l’estiu. Acabe de descobrir el teu blog, que és molt interessant. Sóc de València però he veranejat a Xilxes en estiu des de menudeta. M’encanta la paraula, la deien les meues veïnes i està incorporada al meu parlar diari i on visc ara! Salutacions!
ResponEliminaAndrea